Els alumnes de l’escola els Castanyers parlen sobre que els ha semblat el projecte de la ràdio.
La veu dels alumnes
Respon
PRODUCTE FINAL DE LA FESTA DE SANT JORDI
El producte final d’aquest projecte ha estat plantejat, des del principi, com un repte real, és a dir, un repte assumible pels alumnes, que exigia certa responsabilitat i implicació per part seva, i que a mitjà termini, es podrien comprovar els resultats del grau d’èxit de la festa en sí.
A més a més, el producte final té la característica intrínseca d’ésser un repte col·lectiu ja que sense la col·laboració de tots els membres la festa no es podria dur a terme. Per exemple, en el teatre de Sant Jordi inspirat amb Guillem I de Besalú cadascú es cuidava d’interpretar un paper diferent; les diferents activitats tematitzades segons trobadors, menjars suculents, torneig de cavallers i música i danses medievals també estaven dirigides per ells mateixos. Per tant, dins de cada grup de treball hi havia d’haver una bona coordinació entre els diferents membres del grup.
Cal destacar que el fet de distribuir les tasques tenint en compte els interessos de cada alumne ha incidit de manera positiva en el producte final ja que cadascú ha treballat des del camp que més motivat i predisposat estava i per tant més ganes d’aportar idees i executar-les tenia. Podem veure que el projecte no es tracta d’un únic model de producte si no que presenta varietat múltiple segons els interessos i les ganes que hi posin els alumnes. Per tant, inevitablement, el projecte ha integrat diferents moments de presentació i externalització de les idees ja que si bé cada grup es cuidava d’organitzar una part de la festa, es feia necessari que tots estiguessin al corrent del que estaven fent a fi de garantir certa coherència i unió entre tots els organitzadors.
Altrament, el fet de posar-se amb contacte amb els botiguers del poble per a fer les compres relatives al menjar o fer servir les noves tecnologies per consultar preus dels materials ha posat en valor el tracte cordial amb els botiguers del poble i el bon ús dels diners.
A nivell extern de l’escola també va participar l’alcalde del poble durant el repartiment de premis de punts de llibre organitzat amb la col·laboració de la biblioteca del poble.
Les famílies han tingut accés directe a la festa de la celebració de Sant Jordi. Han pogut gaudir de la festa i viure-la en primera persona. Creiem que el fet d’obrir-ho a les famílies potenciava encara més la motivació i les ganes de fer-ho bé dels alumnes. Aquest fet donava l’oportunitat als familiars de valorar la tasca dels alumnes i premiar el seu esforç abocat durant aquests mesos.
A mode de conclusió podem dir que en tot moment el procés d’aprenentatge ha estat encarat a la posada en escena del dia de la celebració de la festa de Sant Jordi; és a dir, en aquest sentit totes les decisions i accions que anaven fent havien de passar pel filtre de valorar si complirien o no amb l’objectiu final. Aquesta característica, donava seguretat als alumnes ja que la consigna era clara. Tot i que la consigna fos clara i es resumís amb poques paraules, entenem que suposava un repte complex ja que la consigna, implícitament portava associades l’adequació als elements com ara l’espai, temps, pressupost i adequació a les diferents edats dels participants de la festa. Per tant, globalment, creiem que ha estat un projecte creatiu on la imaginació hi ha tingut cabuda, però mai perdent de vista el fet de poder plasmar les idees en un escenari real.
IMPLEMENTACIÓ DE LA FESTA DE SANT JORDI
El projecte es realitza amb les i els alumnes de 4t d’educació primària durant el segon trimeste de curs.
A partir d’ un “centre d’interès” que afecta a la vida de l’escola (la celebració de la Festa de Sant Jordi), es busca una manera atractiva i motivadora per a introduir el tema (troballa de la missiva de Guillem I de Besalú), on es fa una petició expressa del QUÈ (per a dita Festa) i deixa obert, lliure el COM, i aquest document/activitat serveix de punt d’ inici, altament motivador, pels alumnes.
Les primeres activitats, de recerca, els alumnes van perfilant cap on anar, quin tipus d’informació cal buscar, a traves de les inquietuds i motivacions que els hi planteja la missiva rebuda inicialment.
Per parelles fan un treball de recerca d’informació a internet, al llibre de medi i a enciclopèdies i llibres de la biblioteca escolar.
Aquesta informació s’exposa al gran grup i genera dubtes, preguntes, interrogants … que s’aniran perfilant en els quatre grups de treball què sorgeixen, grups ja “més específics”.
Les inquietuds dels alumnes dins de cada grup fa que el projecte agafi una direcció o una altre, ja que es van posant, per part dels alumnes membres del grup, diferents propostes i idees sobre la taula, desestimant algunes, per ells mateixos, per poc operatives i/o per la seva gran complexitat de realització, … i escollin altres de més funcionals i realitzables (com exemple les primeres propostes del grup de berenars, què es desestimen per costoses i de difícil posada en pràctica, etc.).
Com es veu es té molt en compte la competència: “Aplicar el diàleg com a eina d’entesa i participació en les relacions entre les persones.
Cada grup amb la guia-assessorament-suport dels professors aniran preparant les diferents activitats per la festa com:
Grup de torneig: cercar imatges de torneigs medievals, preparació organització del torneig de cavallers (espais, materials, normativa, nomenament de cavallers…), instàncies a direcció per saber el pressupost de la festa i com repartir les despesses en el material a comprar, instància a l’Ajuntament pel muntatge d’una tarima, …
Grup dels trobadors: propostes de contes a explicar als diferents cursos de P3 a 3r, distribució dels contes i a quin grup s’explica entre les parelles d’alumnes, escanejar il.lustracions dels contes; planificar una història per representar-la a la diada i enllaçar-la amb la llegenda de Sant Jordi (pluja d’idees, redactar-la, distribuir personatges, crear diàlegs, repartir personatges, preparar fotocòpies per memoritzar els diàlegs, preparar decorats, espais,…).
Grup dels menjars: propostes de menjars que es pot fer en el berenar de la festa i com presentar-lo, també segons el pressupost pensar les idees i anar a comprar el material i productes necessaris. També cal planificar com preparar el berenar, els espais, el material necessari (les paradetes, taules, safates, utensilis de cuina,…).
Grup de la música: recerca per internet de músiques medievals i cancons que vagin bé per la celebració. També buscar músiques pels personatges que surten a la representació teatral, preparar un ball de l’edat mitjana per fer a la festa (buscar música, preparar passos, assajar-lo i representar-lo a la festa),…
Per organitzar la festa el 21 d’abril cal planificar la diada i saber cada grup què ha de fer, qui ho fa , on ho fa i a quina hora. La festa vol ser molt participativa i durant el matí es faran diferents activitats; a la tarda els alumnes de quart conviden a la resta d’alumnes de l’escola a la gran festa, i aquesta estarà oberta a les famílies.
Amb tot el treball del projecte els mestres tenen en compte les competències bàsiques i els diferents continguts de les àrees d’aprenentatge, com es veu en el treball exposat anteriorment. A l’apartat d’avaluació també es comenten els aspectes que es tenen en compte.
METODOLOGIA DE LA FESTA DE SANT JORDI
La tasca desenvolupada d’ara en endavant pretén seguir la línia del treball per projectes. “El treball per projectes és una metodologia que es basa en oferir canals que puguin ajudar als nens i les nenes a pensar per ells mateixos, a investigar, a aprendre a ser crítics. Aquests projectes tenen aplicació en el món real més enllà de l’aula i busquen crear una educació interdisciplinària amb un significat, en comptes de lliçons curtes i aïllades com s’ha fet sempre a l’escola tradicional”.
El projecte es portarà a terme en el grup de 4t d’educació primària de l’escola. Les diferents activitats a realitzar es porten a terme per parelles, petits grups i en gran grup. A l’hora de fer les parelles i petits grups es tenen en compte, per part de l’equip de mestres, els sociogrames elaborats segons el “projecte GRODE” (Grup de Recerca Orientació i Desenvolupament Educatiu de la UAB), amb el què, com escola, hi treballem al llarg d’aquest curs escolar 2016-17; ens ajuda i ens està donant bons resultats en confegir diferents parelles i grups de treball que ajuden a la millora del clima de treball, al bon rendiment i al respecte a la diversitat.
En quan als 4 grups de treball que es creen (grup del torneig, grup dels trobadors, grup dels menjars i grup de la música), sense ser-ho de “manera literal” es converteixen, a l’aprofundir en la recerca d’aspectes específics de cada un del seu tema, en “grups d’experts” que després ho exposen i comparteixen amb la resta de companys i membres dels altres grups. Aquests 4 grups, a partir de la pluja d’ idees prèvia i dins del mateix grup, s´assignen les tasques a fer, per sorteig entre els seus membres.
En quan a la temporització, la “finalització-concreció” de les activitats, ve marcada per la data del 21-04-2017, dia de la “posada en escena” de la “celebració de la Festa de Sant Jordi” a l’ escola, què a la vegada, tot i el treball “paral·lel/independent” dels grups, és el fil conductor que relaciona i dóna sentit a totes les activitats.
També cal assenyalar que de les inquietuds sorgides a l’inici del projecte, es deriva la realització d’una sortida conjunta al Santuari i cim de Bellmunt, on es comenta a la missiva, l’existència-localització del castell de Sa Reganyada.
A l’hora de portar a terme les tasques dels grups s’utilitzen diferents espais de treball, per fer posades en comú, contrastar idees, resoldre problemes, reflexionar, prendre decisions, buscar informació complementària, … Aquets espais són: l’aula del grup classe de quart, l’aula de reforç de Primària, l’aula d’informàtica i una taula del passadís. També hi ha activitats més funcionals/pràctiques què requereixen anar a fer la mesura, comprovació, delimitació … a l’espai concret on es duran a terme les activitats què es van dissenyant i per a la Festa de Sant Jordi, en els dos patis de l’ escola; el pati de dalt i el pati de baix (Parc Sant Jordi).
A mesura es va avançant en el disseny de les activitats, delimitació espai, … ells mateixos, i si cal amb el suport-orientació dels mestres, es fan/són conscients dels objectius inicials, els quals venien definits a la missiva inicial (petició expressa de celebrar un torneig, menges suculentes, bona música i trobadors què expliquin històries).
PRODUCTE FINAL: L’AIGUA
Com hem anat explicant, per una banda, al llarg del projecte els alumnes han recollit tots els seus aprenentatges, curiositats… al seu diari de camp i per l’altra, al final del projecte han elaborat la seva carpeta d’aprenentatge amb el recull dels treballs què els han permès saber què han après i com ho han après al llarg del projecte.
A més d’això, també han hagut d’elaborar un mural per grups que reflecteixi el resum d’un dels objectius inicials: “els canvis d’estat de l’aigua”.
DIARI DE CAMP
CARPETA APRENENTATGE (clicant l’enllaç podreu veure una mostra dels treball realitzats)
IMPLEMENTACIÓ: L’AIGUA
Hem començat a partir d’una pregunta inicial: “A la Terra sempre hi ha la mateixa aigua?”. Els grups han pogut reflexionar i intercanviar idees i opinions a partir dels seus coneixements previs. Això ha generat un debat, a més, a través de l’experimentació i de les preguntes guia, que ha anat fent la mestra, han pogut modificar o enriquir la seva idea inicial i generar nous coneixements dins del grup.
Per obtenir informació han pogut accedir a internet i a través dels llibres de la biblioteca de l’escola i del poble.
Tots el grups han posat en comú les seves experiències i entre tots hem arribat a una sèrie de conclusions. Hem pogut relacionar els seus coneixements amb el cicle de l’aigua i amb la nomenclatura dels canvis d’estat. Entre tot el grup classe hem arribat a poder respondre la pregunta inicial i comprovar les hipòtesis de treball inicials.
Les conclusions i resultats dels experiments els han anat recollint a la seva carpeta d’aprenentatge. Cada alumne és responsable de la seva carpeta d’aprenentatge i de portar-la al dia.
PETXA-KUTXA DE LA RÀDIO
Els alumnes de sisè han elaborat un petxa-kutxa sobre la ràdio. És una presentació oral. És un treball cooperatiu on cadascú té una tasca. En el nostre cas a partir del tema de la ràdio han buscat informació sobre els orígens i evolució de la ràdio, gèneres i formats radiofònics. Vam iniciar el projecte amb la visita a les instal·lacions de Catalunya ràdio. Aquest és el resultat de la feina feta.
GRAVEM EL NOSTRE PRIMER PROGRAMA DE RÀDIO
El dimecres, dia 31 de maig, els alumnes de 5è vam gravar a la ràdio de la nostra escola, un documental sobre la civilització egípcia. Es tractava d’exposar oralment el nostre projecte sobre aquesta civilització antiga, treballat al llarg de tot el curs: situació, importància del riu Nil, societat, construcció de piràmides i momificació…
Ha set tota una experiència per nosaltres i ens ho hem passat molt bé.
Aquí podeu escoltar un petit fragment de la nostra gravació.
PLANIFICACIÓ
DESCRIPCIÓ
CINQUÈ
Elaboració d’un petxa-kutxa sobre l’Antic Egipte, el qual es presentarà als pares, a finals del 3r trimestre. A més, aquest reportatge sobre els egipcis es retransmetrà per la ràdio de l’escola Sant Marc, com si es tractés d’un programa radiofònic de tipus cultural.
S’ha triat el tema d’Egipte, perquè des de l’hora “Temps de lectura”, hem llegit i treballat el llibre: “El faraó Totun-nas”, d’Enric Lluch. Va semblar que els alumnes mostraven molt d’interès per aquest tema i sovint, sortien preguntes que vam decidir, esbrinar entre tots. També ens va semblar que es podia relacionar amb el projecte de Ràdio de l’escola, perquè a la història i surt constantment, “el trompetista”, un personatge secundari, que amb el seu toc de trompeta, anunciava i avisava de tots els esdeveniments que es poguessin presentar a nivell de poble. Més endavant, va donar lloc a l’ofici d’agutzil, arribant, fins a l’aparició de la ràdio, que d’alguna manera, també té aquesta funció.
SISÈ
El projecte interdisciplinar de 6è de Primàriaes basa en l’exposició oral dels PETXA-KUTXAS. El tema a treballarenguanyésla ràdio (tema elegit com a projecte d’escola).Com a projecte interdisciplinar que és, s’ha treballat des de diferents àrees d’aprenentatge per tal de convergir en l’elaboració d’una presentació Petxa-Kutxa que s’exposarà a la Sisena Mostra de Petxa-Kutxes que organitza el CPR d’Osona.
Elaboració d’un petxa-kutxa sobre els orígens i evolució de la ràdio.
Presentació del petxa-kutxa a la mostra de petxa-kutxes de Vic, als pares, professorat i a l’alumnat de 5è i de 4t.
Sortida a l’emissora de Catalunya Ràdio a Barcelona i transmissió de ràdio dels poemes treballats dins l’àrea de Llengua Catalana.
METODOLOGIA I ACTIVITATS
CINQUÈ
– Ha portat a terme, el projecte, principalment la tutora, amb col•laboracions puntuals dels especialistes en les àrees corresponents.
– S’han utilitzat els ordinadors d’aula i de l’aula d’informàtica.
– Explicació i treball del llibre: “El faraó Totun-nas”, d’Enric Lluch.
– Descodificació i elaboració de missatges egipcis (jeroglífics).
– Anàlisi d’objectes, elements i situacions de la cultura egípcia.
– Audició d’instruments egipcis.
– Elaboració de jocs egipcis.
– Cerca d’informació a Internet i a llibres de consulta.
– Visualització del vídeo “El príncep d’Egipte” i “Astèrix i Cleòpatra”.
– Lectura i dossier del llibre en anglès “Themummy’s secret” de Maureen Reynolds
– Realització d’un taller de papir.
– S’han realitzat diferents agrupaments segons les necessitats de cada activitat.
– Per avaluar l’assoliment dels objectius proposats s’utilitzaran registres d’observació durant tot el procés, alguna rúbrica per part de l’alumnat (autoavaluació) i la realització individual d’alguna activitat.
SISÈ
– Han portat a terme, el projecte, principalment les tutores, amb col•laboracions puntuals dels especialistes en les àrees corresponents; i la mestra de suport.
– S’han utilitzat els ordinadors d’aula i de l’aula d’informàtica.
– Visita a Catalunya Ràdio.
– Anàlisi d’objectes, elements i situacions del món de la ràdio.
– Audició de diferents programes de ràdio.
– Elaboració de preguntes per participar en un programa de ràdio (La nit dels Ignorants de Catalunya Ràdio).
-Simulació d’un informatiu a Catalunya Ràdio.
– Cerca d’informació a Internet i a llibres de consulta.
-Cerca d’informació sobre emissores de ràdio locals, comarcals, estatals, europees i mundials. I tractament de la informació en les diferents llengües (català, castellà i anglès).
– S’han realitzat diferents agrupaments segons les necessitats de cada activitat, a partir d’un treball col•laboratiu.
– Per avaluar l’assoliment dels objectius proposats s’utilitzaran registres d’observació durant tot el procés, alguna rúbrica per part de l’alumnat (autoavaluació) i la realització individual d’alguna activitat.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
– Expressar de forma clara, ordenada i entenedora una situació o explicació treballada prèviament.
– Identificar diversos elements del llenguatge radiofònic.
– Identificar diferents gèneres.
– Identificar les diferents tasques professionals.
– Participar de manera activa i responsable en el projecte proposat.
– Conèixer els diferents aparells tècnics per poder fer un programa de ràdio.
– Mostrar una actitud oberta, responsable, participativa i respectuosa en el treball en equip.
PLANIFICACIÓ
El projecte parteix de la pregunta “Com es fa un programa de ràdio?”. Els Mitjans de comunicació es treballen com a continguts de l’àrea de coneixement del medi. Aquest projecte, com el dels altres cicles, s’inclou en el projecte d’escola LA RÀDIO.
METODOLOGIA I ACTIVITATS
Activitatsd’aprenentage Descripció de l’activitat
Què sabem dels mitjans de comunicació? Pluja d’idees. Els alumnes explicaran tot el que sabem dels mitjans de comunicació la ràdio i els diferents mitjans de comunicació.
Què voleu saber de la ràdio?
A partir del que saben, veure què volen saber de la ràdio.
S’escriuran totes les inquietuds a la pissarra i els nens triaran en grup quina informació volen buscar per respondre a les preguntes proposades.
Mapa conceptual Elaboració d’un mapa conceptual expositor per la classe amb la informació que volen saber del tema.
Buscar informació
Els grups buscaran la informació amb l’ajuda de diferents recursos com internet i llibres de consuta.
Visita a Ràdio Manlleu (3r)
Visita a ràdio 9 (Vic)
Visita guiada a les instal•lacions de les dues ràdios on podran Conèixer de primera mà un dels llocs on es fa ràdio, les funcions d’aquesta, els professionals, instruments…
Explicació de la informació a la resta de la classe
Els alumnes de 4t dividits en petits grups faran una recerca de la informació que volen saber els companys de tercer i mitjançant un power al drive realitzaran un treball compartita la xarxa. Els diferents grups, junts, explicaran amb l’ajuda del power conjunt a la resta de la classe i a tercer la informació que han trobat ,seleccionat i classificat. Amb aquesta informació podran comprovar si han donat resposta a la pregunta que havien plantejat i es col•locarà penjat al mapa conceptual per anar completant-lo.
Propostes per fer un programa de ràdio Què necessitarem per poder fer un programa de ràdio?
Sobre què el podríem fer?
Gravació 3r Recomanacions llibres d’estiu
Gravació 4t Engegar el funcionament de la ràdio. Primeres entrevistes i gravacions.
Transmissió d’ina cursa d’orientació feta a l’escola des de l’àrea d’E.F,
CRITERIS D’AVALUACIÓ
– Conèixer la funcionalitat de la ràdio.
– Identificar els elements del llenguatge.
– Expressar, oralment, de forma clara, ordenada i entenedora el guió.
– Participar en el treball en equip.
– Contribuir a crear un bon clima de treball.
– Tenir una actitud positiva, estar atent i participatiu.
– Gaudir de la visita
– Distingir les feines de cada professional
– Aplicar artísticament què és un logo.