IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE AIGUA ESCOLA HEUROM ZER ALT LLUÇANÈS

Un cop entesa la metodologia que es farà servir passem a la implementació del projecte aigua a la nostra escola.

Organització dels jocs de l’aigua. En l’assemblea es van dividir per grups de 4 o 5 persones, es van agrupar amb grans i petits( ja que els d’educació infantil també hi van participar) i en cada grup hi havia un de gran que era el cap del grup, també es van triar un color per a cada grup.

Cada grup va buscar i triar una sèrie de jocs, uns ho buscaven a internet, altres en llibres.. Un cop cada grup va tenir triats els jocs o les activitats per fer, es van reunir en assemblea per veure si hi havien jocs repetits i per posar-se d’acord com els farien i quins espais es necessitaven per fer les activitats. Cada cap de grup ho va explicar a la resta dels grups. Algunes activitats eren només per aquell dia de la festa però altres eren per a poder fer un circuit de l’aigua que quedés al pati de l’escola i poder-hi jugar sempre, Per tal algun grup va anar a buscar material al llauner del poble, es va cuidar de demanar-ho i ells sols es van anar espavilant.

Al cap d’uns dies es va tornar a fer una assemblea per veure com anaven les activitats i com s’anaven organitzant els grups,

Varen sorgir 4 grups, i cada grup tenia un color diferent, així hi havia el grup verd, vermell, blau i groc. Se’ls hi va fer una graella compartida i allà hi anaven escrivint els jocs que volien fer, així cada grup veia els jocs dels altres i era la manera de no repetir els jocs. També es van fer, a mida que anaven sabent els jocs, uns murals on hi havia les instruccions de cada joc, per que així els alumnes dels altres grups poguessin jugar-hi sense necessitat de tenir una explicació.

Els jocs han anant sortint molt variats, s’han necessitat moltes coses per anar fent les activitats, els alumnes mateixos han anat fent llista i cadascú s’ha encarregat d’anar-ho portant i fent servir per veure si es podia utilitzar per l’activitat.

METODOLOGIA PROJECTE DE L’AIGUA HEUROM DE PERAFITA ZER ALT LLUÇANÈS

Amb motiu de la festa de fi de curs, dedicada a l’aigua i al ser un projecte col·lectiu per a tota l’escola, es parteix d’una assemblea general. En aquesta assemblea es decidirà com s’organitzen els grups de treball, de dos en dos, de tres en tres o més, si es barrejaran petits i grans o es farà per cursos, tot ha de sortir dels mateixos alumnes.

Això vol dir la seva implicació en el projecte, i es tractarà de pensar proves o jocs d’aigua per fer més engrescadora la festa, també es poden fer servir murals  informatius per explicar les proves o els jocs que els grups hagin pensat. Amb tot això es tracta de fomentar l’autonomia dels grups, que cada membre desenvolupi el rol acordat.(responsabilitzar-se del material que faran servir, coordinar-se amb els diferents grups per elaborar jocs cooperativament, …)

I per afavorir aquest aprenentatge es treballarà de manera interdisciplinària i globalitzada on serà fonamental la cooperació.

També es farà un registre de les actuacions dels alumnes, per tal de poder-los avaluar,

 

AVALUACIÓ DEL PROJECTE H2O DE L’HEUROM ZER ALT LLUÇANÈS

L’avaluació  del projecte s’ha fet mitjançant les rúbriques de les capacitats observables de les competències de primària i d’educació infantil.

En cada sessió cada grup ha anat  omplint unes graelles de la feina que anava fent dia a dia. Així cada grup sabia com treballaven els dels altres grups i les tasques que encara restaven pendents.

Els documents per avaluar han estat:

  • Rúbriques de les capacitats a primària cicle inicial, mitjà i superior.
  • Rúbriques de les capacitats a Educació infantil.
  • Graella d’avaluació en general per a cada grup.

Obra de Teatre “We will rock you”

AVALUACIÓ

En la valoració del projecte té més pes l’avaluació del procés que no la del producte final.

En un primer moment és important l’avaluació inicial per delimitar les aptituds i actituds de l’alumne i concretar el seu rol dins el projecte.

Al llarg del procés es van fer revisions i valoracions en grup per tal d’anar ajustant la intervenció i fer les modificacions que calgui.

L’avaluació final de l’alumne consta de tres fases:

  • Autoavaluació: cada alumne omple una graella que valora diferents aspectes al voltant de la seva implicació, actituds, responsabilitat, esforç,… L’alumne també fa una valoració qualitativa del projecte on defineix aspectes com: aprenentatges, sentiments, relacions,…
  • Coavaluació: cada alumne escull tres companys que creu que poden ser justos a l’hora de valorar el treball de cada participant en el projecte. El tres alumnes més votats es reuneixen i seguint unes pautes donades pel professorat, valoren el treball de cada un dels seus companys.
  • Avaluació del professorat: els professors i les professores que participen en el projecte fan una llista de les dificultats que han trobat els alumnes i/o els docents al llarg del procés; així, identifiquen els punts febles del projecte. D’altra banda, s’anota tot allò que es valora positivament per part de l’alumnat i del professorat. Amb tota aquesta informació es fan les modificacions necessàries en la planificació, metodologia, i la implementació del projecte, a fi de poder orientar, i guiar correctament l’alumnat al llarg del procés per tal que pugui desenvolupar al màxim les seves capacitats i el seu potencial.

ELABORANT EL DOCUMENT “PROJECTES PAS A PAS”

Concretem els apartats del document i el material que ha d’acompanyar cadascun d’ells. Ens distribuïm també les tasques i acordem organitzar el recull de recursos en carpetes al drive de l’escola.

Els apartats que contemplarà són els següents:

  1. Calendari del procés

  2. Propostes de projecte. Material addicional: fotos dels nens fent les propostes, llistat d’idees i fotos del Claustre fent el buidatge del que s’ha proposat.

  3. Mapes conceptuals generals o per cicles, que relacionin les capacitats o àmbits amb una previsió de continguts a treballar. Es poden utilitzar diferents programes, per exemple el Cacoo.

  4. Tria de les sortides i colònies tenint en compte el projecte. (No totes hi han d’estar relacionades).

  5. Element motivador que desencadena l’inici del projecte. Material addicional: fotos d’aquest moment del projecte d’aquest curs (Contes, ciència i ficció).

  6. Tria del nom de la classe amb l’alumnat. Material addicional: fotos d’aquesta activitat.

  7. Inici del projecte. Generem preguntes i reptes per fer recerca. Recordem el treball cooperatiu. Material addicional: graelles organitzatives i informatives de treball cooperatiu, fotos de l’activitat.

  8. Elaboració del guió i distribució dels punts a investigar. Material addicional: guions-mostra.

  9. Eines de recerca i tria d’informació. Esmentar-ne algunes.

  10. Procés de recerca. Material addicional: fotos del procés, document autoavaluatiu per tal que els alumnes puguin explicar què aprenen i com ho fan, rúbriques, coavaluació,…

  11. Difusió del projecte amb diferents modalitats: exposicions orals, visites guiades obertes a la comunitat educativa, escrits a la premsa…Material addicional: fotos d’alguna d’aquestes activitats i rúbrica avaluativa.

COM FAREM EL DOCUMENT “PROJECTES PAS A PAS”

Per poder elaborar el document “Projectes pas a pas” reflexionem sobre el que fem i quines millores hi podríem introduir. Com que es tracta de generar un document pràctic i entenedor, pensem que cal incorporar-hi elements visuals i esquemàtics que facilitin la seva comprensió, així com documents organitzatius i avaluatius que ajudin a dur a terme el treball per projectes. Pensem en petits reportatges fotogràfics de diferents moments del procés, rúbriques d’avaluació del treball cooperatiu, de les exposicions orals, d’autoavaluació, bases d’orientació,…

Aquest document-reportatge del treball per projectes n’haurà de generar un altre que sintetitzi les idees clau, un tipus de decàleg per dir-ho d’alguna manera. Tindrà la llargada d’un full i s’incorporarà a la llibreta pedagògica que té cada mestre/a, on hi figuren els llistats de l’alumnat, el calendari del curs, els horaris, fulls per avaluar o programar,… D’aquesta manera es tindrà sempre a mà.

Obra de Teatre “We will rock you”

PRODUCTE FINAL

El producte final consisteix en posar en escena l’obra  “We will rock you” en sales de teatres de diferents poblacions. A l’obra assisteixen els pares, altres familiars, i els companys i companyes dels alumnes de 4t d’ESO  que hi actuen.

A continuació trobareu un Power Point amb un recull de fotografies de l’obra de teatre “We will rock you”.

La veu dels alumnes Projecte H2O (Escola La Forja – ZER Alt Lluçanès)

Els alumnes han valorat positivament el projecte, ja que se senten molt seva la font del Sidro i els agrada molt baixar-hi a jugar i a fer cabanes. Els agrada la idea de mantenir-la i millorar-la al llarg de la seva escolarització, perquè ho veuen necessari i útil.

Avaluació projecte H2O (Escola La Forja – ZER Alt LLuçanès)

L’avaluació del projecte s’ha fet a través de l’última assemblea general feta a l’escola amb tots els alumnes, on es va poder avaluar el procés del projecte i el resultat final.

Per part dels mestres, s’han realitzat dos models de rúbriques: una per infantil i una altra per primaria. Aquestes han servit per avaluar el treball de cada infant.

Producte final Projecte H2O (Escola La Forja – ZER Alt Lluçanès)

El producte final ha estat la millora de l’entorn de la font. Tot i que, només vam tenir 2 voluntaris, vam poder millorar 2 aspectes que preocupaven als alumnes: vam tallar un arbre mort que estava a punt de caure i vam treure una heura molt gruixuda que s’enfilava per un auró molt gran del costat de la font.

Els reptes que ens havíem plantejat (desbrossar els voltants de la font, tallar branques, posar un filat al voltant…) els havíem de realitzar amb l’ajuda de gent gran, cosa que no vam tenir. Aquest aspecte l’haurem de millorar pel curs vinent, fent una jornada de treball al cap de setmana, p. ex, per tal que pugui venir més gent a donar-nos un cop de mà.

Volíem acabar el projecte amb un berenar popular, per tal que tothom veiés els resultat final de l’actuació. Però no ho vam fer, degut a la baixa participació popular i, conseqüentment, a la poca feina realitzada, a la jornada de treball.