LA VEU DELS ALUMNES. VIATGE A UNA COMUNITAT AUTÒNOMA.

Els nens i nenes han estat molt engrescats des del primer moment. El fet de tenir una pista que els porta al destí del seu viatge ha estat molt motivador perquè tots tenien ganes de saber a on anaven. Durant tot el treball han hagut de fer alguna recerca que els ha motivat i han continuat  engrescats. I finalment el fet d’exposar la seva feina a la resta de companys ha fet que es mostressin molt responsables i amb ganes d’explicar el seu viatge.

IMPLEMENTACIÓ- VIATGE A UNA COMUNITAT AUTÒNOMA

En el nostre projecte les mestres han estat les guies del desenvolupament del treball. A partir d’unes pistes, en iniciar el projecte, descobreixen a on viatgen i després cada setmana han anat trobant una tasca assignada que ha estat la seva pauta de treball per tal de planificar el seu viatge.

Els alumnes s’han organitzat les feines en parella per anar resolent aquestes tasques tot buscant informació, creant documents, editant fotos, dibuix, etc i així han anat planificant el seu viatge. En finalitzar el treball han fet un recull utilitzant el Sites i l’han exposat davant del grup classe. (Aquest treball l’hem explicat en l’apartat de producte final). Per altra banda el grup que està escoltant l’exposició té una fitxa-resum que ha d’anar omplint mentre segueixen l’exposició dels seus companys/es.

 

La veu dels alumnes de la SI Bisaura

LA VEU DELS ALUMNES DE 3r d’ESO A LA SI BISAURA

TÍTOL: “Un esdeveniment que hagi marcat la Humanitat”

Era la primera vegada que els alumnes treballaven d’aquesta manera i se’ls hi deixava tanta llibertat a l’hora de portar a terme un treball. Fins i tot ells mateixos van poder confeccionar els grups de treball. El professorat en fa una valoració molt positiva, els treballs que era un diari en format paper, en general,  van ser de gran qualitat i precisió i també afegim que l’exposició oral que consistia en la creació d’un telenotícies, els alumnes van mostrar un gran interès i van fer un bon ús de les noves tecnologies. Realment podem dir que el tribunal que participàvem en la valoració de l’exposició oral, vam quedar sorpresos del nivell de coordinació del treball i de l’ús de totes les eines comunicatives i audiovisuals.

Un cop acabades les diferents exposicions orals, vam fer a nivell grupal una valoració del projecte. Els alumnes van dir que els hi havia agradat moltíssim el fet de ser més lliures a l’hora d’implementar el treball. Un altre aspecte que van recalcar és el fet que ells poguessin escollir els membres del grup. El fet de treballar amb companys que tenen més afinitat ajuda a que el procés per arribar al producte final sigui més fàcil i en conseqüència assolir un millor rendiment en les seves competències.

Com hem implementat el projecte a la SI Bisaura

IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE

TÍTOL: “Un esdeveniment que hagi marcat la Humanitat”

A partir de la situació inicial del nostre projecte sota el títol “Un esdeveniment que hagi marcat la humanitat”, l’alumnat buscarà com vol que sigui el seu producte final, i és obvi que hi haurà molta diversitat en el producte ja que tenim diferents grups.

Els alumnes triaran l’època i com volen que sigui el seu diari. Donem importància als interessos dels alumnes perquè ells són els protagonistes del seu projecte.

Pel tipus de projecte que fem, la informació bàsicament s’extreu d’Internet. També depèn de la temàtica escollida, el alumnes poden introduir entrevistes o informació extreta d’Entitats.

A partir d’uns coneixements previs, els alumnes ampliaran i desenvoluparan els seus coneixements.

També a partir de les graelles de seguiment, els alumnes autoregulen la gestió del treball.

Amb l’ajuda de la graella de regulació del treball, els alumnes planifiquen la feina diària i són conscients del seu propi procés de producció.

Amb aquest projecte, es farà molt ús de les tecnologies de la Informació.

Com que donem molta importància a l’opinió dels alumnes i als seus interessos. Aquest any se’ls ha deixat portar a terme la confecció dels grups. Es potencia molt la creativitat, l’autonomia i la iniciativa personal. Se’ls hi dóna molta llibertat per fer diferents formats i desenvolupar els temes segons els seus interessos.

El principi i final de cada jornada, hi haurà una supervisió diària d’un tutor/a per fer un bon seguiment dels diferents treballs.

Un cop acabat el projecte, es farà una valoració i es miraran els aspectes dèbils i forts, tant del treball de l’alumnat com de la intervenció del professorat.

 

PLANIFICANT UN PROJECTE A LA SI BISAURA

PLANIFICACIÓ DEL PROJECTE

TÍTOL: “Un esdeveniment que hagi marcat la Humanitat”

Com ens hem planificat?

Durant aquest curs escolar, un gran nombre de professors de la SI Bisaura, gairebé tot el claustre (14 professors) han participat en el curs de formació que forma part de la “Xarxa de Competències bàsiques”. El curs consistia en 6 sessions d’aproximadament dues hores els dimecres a la tarda i era dirigit per dos professors representants del Centre.  Els professors participants formem part de l’Equip Impulsor de la Xarxa de Competències Bàsiques.

L’Equip Impulsor del Centre volíem i volem canviar la metodologia de treball en certs àmbits del nostre centre, implementant el treball per competències. Per aquest motiu, durant aquestes sessions hem començat treballant en el Treball de Síntesi de 3r d’ESO.

Les primeres sessions han sigut de reflexió, en el sentit que els diferents membres de l’equip impulsor ens reuníem en grups per analitzar diferents documents relacionats amb la pràctica de projectes. D’aquí vam escriure diferents conceptes del què entenem què és el treball per projectes. Els diferents grups vam redactar la seva visió i les vam posar en comú.

Tot seguit podeu llegir-les:

Grup A: És un mètode de treball constructivista que motiva i promou la investigació i l’aprenentatge. L’alumnat és protagonista del seu propi aprenentatge en un context multidireccional.

Grup B: És un treball que parteix de l’experiència tant d’alumnes com de professors on aquest últim gestiona l’aula però no coarta.

L’aprenentatge es basa en les interaccions entre alumnes i professor i en la presa conjunta de decisions ja siguin intermitges (durant el procés) o sobre quina és la forma que ha de tenir la producció final.

Grup C: Forma d’aprenentatge basat en un treball autònom i col·laboratiu en què els coneixements són fruits de la recerca i la investigació tot activant, a través d’un repte inicial, connexions amb diferents àmbits del saber i la realitat per tal de promoure l’esperit crític, la creativitat i la responsabilitat en l’alumnat

Grup D: “Treball per projectes” és una metodologia que té per objectiu guiar als alumnes en l’aprendre a aprendre, i aconseguir un aprenentatge significatiu, de manera interdisciplinar, basant-se en el mètode científic, per esdevenir persones amb esperit crític.

Tots els vídeos i treballs realitzats són al MOODLE del Centre.

Un cop vam tenir clar que és el treball per projectes, vam posar fil a l’agulla a donar forma al treball de síntesi de 3r d’ESO.

Implementació Escola Lluçanès

La implementació del projecte s’ha portat a terme en dos bloc d’activitats: les realitzades a la classe i les realitzades a l’espai exterior del pati.

Les primeres han estat de proposta, debat i reflexió. Les segones eren d’observació i treball de camp.

A partir de les fotos realitzades pels alumnes a espais del pati els grups han pensat possibilitats d’aprenentatge i canvi per aquell espai que no havia estat fotografiat per ells. D’aquesta manera obrien el punt de mira i podien ser més crítics enriquint el debat.

Cada grup ha presentat les seves propostes a la resta. El grup que havia fotografiat aquell espai normalment intervenia per defensar la idea inicial, però també ha servit per fer una reflexió de si havien pensat l’objectiu d’escollir aquell espai o havien fet les fotos impulsivament.

Els debats han estat molt interessants aportant infinitat de propostes de les quals se n’ha discutit la viabilitat i la funcionalitat. Finalment, entre tots s’han aprovat les intervencions a realitzar el curs vinent.

En la implementació del projecte és quan ens hem adonat d’alguns errors en l’organització, sobretot per la quantitat d’alumnes què hi ha participat. També que a causa dels debats tant rics sorgits calia aprofitar aquesta activitat i per tant modificar la programació per acotar-la.

La veu dels alumnes a l’Escola Gafarró-ZER Alt Lluçanès

Aquest apartat, a primària l’hem treballat a partir de la conversa en grup on cada alumne ha pogut valorar el projecte, com s’ha sentit, què ha aportat a dins el grup…

Hem recollit aquesta conversa de forma escrita i exposem el detall d’aquesta:

-M’ha agradat molt aquest treball perquè hem pogut redactar el guió de la festa de fi de curs com nosaltres volíem. (Queralt)

-El més maco ha estat participar en tots els moments. (Jana B)

-El fet de poder escollir la lletra de les músiques ho valoro molt bé. I també el posar-nos d’acord. (Mar)

-Triar les coreografies del guió ens ha agradat molt perquè ho hem fet en grup (Jana A. i Dolça)

– El treball en equip que cada vegada hem fet i anem millorant. (Nael)

-M’ha agradat fer-ho tots junts, els gran i els petits. (Luan)

-M’ha agradat participar (Txell)

-Ha estat molt divertit (Clàudia)

-Que no ens hem barallat i ens hem respectat els uns amb els altres (Adrià)

-M’agrada molt fer-ho tots junts (Ció)

-El projecte que hem fet m’ha agradat molt i m’ho he passat molt bé sobretot ballar i cantar (Ponç)

-Jo m’ho passo més bé si fem les coses junts (Martí)

-A mi m’agrada molt estar amb les grans i decidir la roba que ens posarem per la festa (Dúnia)

-El més maco ha estat ballar i cantar amb les nenes més grans de l’escola que ens han ajudat molt. (Selva i Ainara)

Pel que fa a educació infantil s’havia elaborat una rúbrica perquè cadascun dels alumnes pogués valorar el projecte individualment però per falta de temps es va fer de forma oral amb tot el grup classe. Es va valorar positivament perquè tots hi van participar i s’ho van passar molt bé.

 

Com ens hem organitzat pel projecte de la ràdio?

Al llarg del projecte hem utilitzat diferents agrupacions segons les activitats realitzades.

Quan es va proposar el fet de com treballar l’expressió oral es va fer dins del grup classe fent una pluja d’idees de diferents propostes.

A partir d’aquí es va decidir fer un noticiari setmanal de ràdio per cicles. Per elaborar-lo es van portar a terme diferents dinàmiques.

Agrupaments:

  • Recerca d’informació (notícies): Individual
  • Tria de notícies: Per parelles o grup
  • Redactat de notícies: Parelles i individual
  • Locutors: Individual
  • Reflexió i comentari de les notícies: grup classe

Al finalitzar el noticiari, es recopilaven les notícies per temàtiques amb un plafó informatiu.

Un cop engegat el projecte, van sorgir diferents dubtes  i preguntes sobre la ràdio. Per grup classe es va portar a terme una pluja d’idees. Es van agrupar per cicles per cercar les diferents respostes que posteriorment  es van posar en comú entre tots els alumnes:

  • Quan es van realitzar els experiments del so es va aprofitar els tallers intercicles entre infantil i primària per mostrar-los.
  • A l’hora de fer l’entrevista a un locutor i l’enquesta sobre el gènere dels locutors de la ràdio, es van agrupar per cicles.
  • Per conèixer la cronologia i història de la ràdio es van fer per grups classe.

Per acabar el projecte, vam portar a terme una representació de final de curs amb aquesta temàtica , on el fil conductor era un NOTICIARI RADIOFÒNIC EN DIRECTE representada per tots els alumnes de l’escola on van assistir els familiars dels alumnes.

assaig obra

Avaluació projecte Escola Gafarró-ZER Alt LLuçanès

L’avaluació del nostre projecte s’ha realitzat durant tot el procés ja que s’ha basat en l’observació sistemàtica de totes les activitats realitzades i sobretot del producte final.
L’avaluació final del projecte va venir donada per la representació i el paper que es van aprendre els nens.
Els documents que hem utilitzat per avaluar el projecte:
Graella capacitats E. Infantil
Rúbrica E. Infantil
Graella competències E. Primària

Producte final. Escola Gafarró-ZER Alt Lluçanès

El producte final estava plantejat, des del principi, arribar a redactar el guió de la festa de fi de curs com un repte, per tal que els alumnes assumissin la responsabilitat del treball en aquest guió, dins la seva totalitat.

A més a més, el producte final implicava que tot l’alumnat de primària i infantil ens coordinéssim per portar a terme les diferents tasques. I per altra part, la coordinació dels diferents mestres, de l’escola i itinerants havíem de fer l’esforç de planificar detalladament cada activitat en el conjunt de les sessions. El que sabíem que suposaria major esforç era l’àmbit artístic ja que els nivells eren diferents i el producte final de la interpretació exigia un major entrenament per la posada en escena. Per tant, la coordinació d’equip havia de ser molt bona entre els diferents membres de professionals i alumnat.

Teníem clar que la distribució de tasques ben planificades era necessària en tot moment tot i que sempre s’havia de contemplar les diferents aportacions dels alumnes per tal de mantenir la seva motivació. Per altra part, la tasca dels/les  mestres l’hem treballat conjuntament i també per separat des de primària i infantil, a nivell de continguts per adaptar-nos als diferents nivells de l’escola. Això sí, era molt important que entre tots tinguéssim clar on érem, què fèiem i on volíem anar.

La implicació de l’alumnat de sisè era molt important ja que serien el motor del projecte, en el sentit que el guió de la representació de final de curs implicava també l’acomiadament de les alumnes de sisè. Aquesta motivació s’encomanaria a la resta de grups ja que l’interès era palès al llarg del curs.

El projecte aniria més enllà del centre ja que en la mateixa setmana de treball es va dissenyar una activitat conjunta en el municipi: Passegem junts. El tema era la recuperació de cançons tradicionals populars relacionades amb l’aigua. Conjuntament alumnes, mestres, veïns i veïnes del municipi vàrem compartir part del nostre projecte i vam aprendre i cantar  les cançons que avui són un patrimoni per nosaltres.

Les famílies han viscut aquest projecte en la  celebració de la Festa fi de curs. Van gaudir de la festa i viure-la en primera persona ja que tota l’ambientació també anava entorn l’aigua.

Finalment, afegir que tot el procés d’ensenyament aprenentatge ha estat comú tant pels alumnes com pels mestres. Ens hem enriquit els uns dels altres a nivell de planificació, recollir propostes, motivació personal, treball cooperatiu… Afegir que entre els alumnes ha triomfat aquest model de treball perquè cada alumne tenia un rol de treball que es complementava amb el del costat, sigui un o de grup.