El producte final és elaborar una web mitjançant google sites per poder recollir i publicar i com eina d’exposició del treball a l’aula.
PRODUCTE FINAL- VIATGE A UNA COMUNITAT AUTÒNOMA
Respon
Arxiu de la categoria: Cronologia
PROCÉS AVALUATIU DEL PROJECTE A LA SI BISAURA
La valoració del nostre projecte Un esdeveniment que hagi marcat la Humanitat contempla diferents aspectes avaluatius que es reflecteixen en aquests models de graella:
- Graella d’autoregulació del treball en equip (graella 1 a complimentar per l’alumnat)
- Graella de supervisió diària (graella 2)
- Full de supervisió del professorat (graella 3)
- Full d’avaluació de resultats (graella 4)
- Full avaluació de l’exposició oral (graella 5)
- Autoavaluació/Coavaluació per al procés de treball individual (graella 6 a complimentar per l’alumnat)
- Avaluació de la maquetació (graella 7)
GESTIÓ DE L’AULA I METODOLOGIA AL PROJECTE DE LA SI BISAURA
Els alumnes havien de posar en pràctica una correcta gestió de grup per concretar tasques, per assignar els diferents rols del grup, per temporitzar les actuacions…
Tot l’enfocament del projecte s’ha fonamentat en la recerca, que comporta un constant procés reflexiu i crític. El recorregut del treball és marcat pels alumnes. El rol del professorat no ha estat el de donar respostes sinó el de fer les preguntes adequades que permetien seguir fent recerca, investigació, resolució de dubtes i reorientació del procés de treball.
A l’inici de cada jornada, els alumnes es planificaven en grup el treball del dia i indicaven l’aportació que faria cada membre del grup. Al final de la jornada, s’avaluava en grup el treball que s’havia fet i el que no s’havia fet, precisant si la gestió duta a terme havia estat adequada.
A més, diàriament, el tutor/a lingüístic i el tutor/a d’aspectes formals feien la valoració del treball realitzat.
Finalment, el tutor de grup supervisava el grau de compliment de la planificació diària realitzada com a grup.
PLANIFICACIÓ I DESENVOLUPAMENT
DESCRIPCIÓ
Els nens i les nenes de Cicle inicial han partit de la pregunta: “Com és que nosaltres per anar a visitat una ràdio ens hem de desplaçar i per escoltar-la no?”
METODOLOGIA I ACTIVITATS
– Introducció del tema, què en sabem de la ràdio. Si l’escolten, en quins moments…
– Parlem de la paraula logotip. Quin és el seu significat i quins elements poden aparèixer. Busquem amb la PDI diferents models de logotips, els observem i en parlem.
– En grups de 3 alumnes dissenyem un logotip per la ràdio de l’escola.
– Visitem Ràdio Roda per conèixer com és i el funcionament. Hem redactat preguntes per fer allà.
– Quan tornem a l’escola fem una posada en comú de tota la informació i fem un text explicant la visita per penjar al blog de l’escola.
– Escoltem diferents gèneres radiofònics a l’aula i parlem de les diferències.
– Preparem i assagem l’obra de teatre “El segrest de la senyoreta”, un conte treballat durant tot el curs que serà el que gravarem a la ràdio (1r)
– Gravació de l’obra amb el kit de la ràdio.
– Preparem les lectures d’uns contes curts que s’han treballat durant el curs i els gravem (2n)
– Gravació dels contes amb el Kit de la ràdio
CRITERIS D’AVALUACIÓ
– Identificar els diferents elements que formen un logotip.
– Aplicar artísticament un logotip
– Identificar paraules relacionades amb la ràdio i saber el significat de les més rellevants.
– Reconèixer els principals gèneres radiofònics a través de l’escolta.
– Expressar-se de manera clara i entenedora.
– Respectar les opinions i el treball dels altres.
– Mostrar una actitud oberta, responsable i participativa.
“Un esdeveniment que hagi marcat la Humanitat” vist pels alumnes de la SI Bisaura
“Un esdeveniment que hagi marcat la Humanitat” és el projecte que s’ha portat a terme a 3r d’ESO durant la setmana del Treball de Síntesi.
El Projecte parteix de l’elecció d’un esdeveniment que hagi marcat la història de la Humanitat.
A partir d’aquí cal elaborar un DIARI amb informacions que estiguin relacionades amb els fets i època en què s’esdevingui el tema escollit.
Pel que fa als fets, caldrà analitzar-los des dels diferents àmbits que permetin entendre’l a fons (àmbit tecnològic, històric, matemàtic, artístics, musical…).
Pel que fa a l’època, es poden cercar diferents notícies que ajudin a contextualitzar l’esdeveniment triat.
PRODUCTE FINAL
El producte final ha estat la realització d’un diari en paper i l’exposició oral, un telenotícies. Els alumnes han treballat en grups de quatre o de cinc i han escollit quin model de diari volen treballar. Podien utilitzar diferents formats i estils, tant en el diari com en el telenotícies.
Pel que fa al format del diari podien recórrer a un model bàsic que figura en el moodle del centre.
Pel que fa al telenotícies havia de tenir una durada màxima de 20 minuts i hi participaven tots els membres del grup. Cada alumne/a havia d’explicar com a mínim una notícia (sense llegir), fent ús de recursos audiovisuals. Tres d’aquestes notícies havien de complir el requisit d’utilitzar les diferents llengües curriculars de la SI (català, castellà, anglès i, opcionalment, francès).
AVALUACIÓ – VIATGE A UNA COMUNITAT AUTÒNOMA
L’avaluació consistirà en l’observació i registre per part del mestre durant tot el procés i en el producte final.
Durant l’exposició els alumnes faran la seva valoració del treball dels companys.
Els enllaços són de les pautes del treball.
METODOLOGIA- VIATGE A UNA COMUNITAT AUTÒNOMA
El treball es basa en la cerca i recerca d’informació, la interpretació de dades i la capacitat d’elaborar un text expositiu de manera cooperativa.
Els alumnes treballen per parelles a partir d’una tasca assignada a través del classroom amb una periodicitat setmanal.
Totes les feines que s’han resolt a través del classroom es posen en un google sites per ser exposat al grup classe i si s’escau publicat.
 |
 |
Les dues imatges anteriors són uns exemples que demostren que els alumnes mitjançant eines TAC de dibuix han viatjat a la comunitat treballada.
PLANIFICACIÓ- VIATGE A UNA COMUNITAT AUTÒNOMA
Els alumnes de 6è de la nostra escola han fet un projecte que es basa en un suposat viatge a una Comunitat Autònoma. El treball s’inicia a partir d’una pregunta històrica a través de la qual descobriran a quina ciutat viatgen.
Fig.1 Imatge d’un capçal del Sites d’un treball d’un grup. |
També hauran d’esbrinar a quina època de l’any hi aniran per poder fer bé la maleta. A partir d’aquí aniran trobant diferents pistes per anar coneixent la ciutat on viatjaran.
Exemples de les preguntes històriques :
| 5 | Iñigo López de Mendoza, escriptor i polític, tenia el títol nobiliari de marquès de la ciutat on anireu. Aquesta ciutat diuen que és la ciutat “de las tres mentiras” perquè “no és ni Santa, ni llana, ni tiene mar”. |
| 6 | Rosalia de Castro, nascuda a Santiago de Compostela, filla il.legítima d’un capellà, és una de les grans escriptores en llengua gallega i castellana. Va viure i morir a la ciutat on anireu. |
| 7 | En aquesta ciutat Isabel I de Castella va ser declarada reina l’any 1474. |
| 8 | Aneu a una ciutat on va néixer Sta. Teresa de Jesús, monja i escriptora mística castellana.
|
ENQUESTA A EMISSORES DE RÀDIO
Una de les coses que volien saber els alumnes sobre el món de la ràdio va ser: “Hi ha més presentadors o presentadores? Locutors/locutores?”
Després d’un pluja d’idees amb el grup classe, per decidir quina eina podríem utilitzar per buscar resposta a l’anterior pregunta, van decidir que els hi podrien preguntar enviant un mail a una selecció d’emissores de ràdio.
Un cop van rebent resposta, apunten les dades per més tard poder-ne parlar.
A dia d’avui tenim aquestes dades d’un total de 10 emissores consultades.
Flaix Bac: 26 homes i 18 dones.
Rac 1: 77 homes i 52 dones.
QUÈ PASSA AMB LES DEIXALLES? PRODUCTE FINAL I AVALUACIÓ
Com a producte final, els nens i nenes de 1r. vam anar anotant a la pissarra tots aquells residus que, a l’aula, es generen al llarg del curs. Després es van fer tres grups i cada grup es va encarregar d’un contenidor: els reciclables, rebuig i orgànic.
Cada grup va anar escrivint el que anava al seu contenidor. Es va posar en comú. Un altre dia es van fer fotos dels materials i es van fer els cartells, tres per cada classe.
Finalment, es va anar a explicar a totes les aules.
El curs de segon, com a producte final, cada grup va elaborar el seu mural. Van definir què volia dir cada una de les paraules: RECICLAR, REUTILITZAR i REDUIR.
Un grup treballava el plàstic i intentava buscar diferents usos per aprofitar-lo. Un altre grup va fer el mateix amb el vidre. El grup de rebuig feien propostes per reduir aquests residus. El grup de l’orgànic van parlar del procés de descomposició.
Cada grup va fer el seu mural que s’exposa a l’escola.
Els nens i nenes de 2n. van fer quatre grups i van parlar de què volia dir ser Escola Verda i què podíem fer per tenir el pati net, ja que cada divendres s’ha de sortir a netejar.
Es va posar en comú i llavors cada grup ho va escriure, van fer els títols, els dibuixos.
Un cop acabats els murals ho van explicar a la resta de l’escola i es van penjar pels diferents espais de l’escola.
L’avaluació es va dur a terme a través de l’observació de la mestra, les converses en gran grup i les exposicions orals realitzades en altres cursos.