PLANIFICANT UN PROJECTE A LA SI BISAURA

PLANIFICACIÓ DEL PROJECTE

TÍTOL: “Un esdeveniment que hagi marcat la Humanitat”

Com ens hem planificat?

Durant aquest curs escolar, un gran nombre de professors de la SI Bisaura, gairebé tot el claustre (14 professors) han participat en el curs de formació que forma part de la “Xarxa de Competències bàsiques”. El curs consistia en 6 sessions d’aproximadament dues hores els dimecres a la tarda i era dirigit per dos professors representants del Centre.  Els professors participants formem part de l’Equip Impulsor de la Xarxa de Competències Bàsiques.

L’Equip Impulsor del Centre volíem i volem canviar la metodologia de treball en certs àmbits del nostre centre, implementant el treball per competències. Per aquest motiu, durant aquestes sessions hem començat treballant en el Treball de Síntesi de 3r d’ESO.

Les primeres sessions han sigut de reflexió, en el sentit que els diferents membres de l’equip impulsor ens reuníem en grups per analitzar diferents documents relacionats amb la pràctica de projectes. D’aquí vam escriure diferents conceptes del què entenem què és el treball per projectes. Els diferents grups vam redactar la seva visió i les vam posar en comú.

Tot seguit podeu llegir-les:

Grup A: És un mètode de treball constructivista que motiva i promou la investigació i l’aprenentatge. L’alumnat és protagonista del seu propi aprenentatge en un context multidireccional.

Grup B: És un treball que parteix de l’experiència tant d’alumnes com de professors on aquest últim gestiona l’aula però no coarta.

L’aprenentatge es basa en les interaccions entre alumnes i professor i en la presa conjunta de decisions ja siguin intermitges (durant el procés) o sobre quina és la forma que ha de tenir la producció final.

Grup C: Forma d’aprenentatge basat en un treball autònom i col·laboratiu en què els coneixements són fruits de la recerca i la investigació tot activant, a través d’un repte inicial, connexions amb diferents àmbits del saber i la realitat per tal de promoure l’esperit crític, la creativitat i la responsabilitat en l’alumnat

Grup D: “Treball per projectes” és una metodologia que té per objectiu guiar als alumnes en l’aprendre a aprendre, i aconseguir un aprenentatge significatiu, de manera interdisciplinar, basant-se en el mètode científic, per esdevenir persones amb esperit crític.

Tots els vídeos i treballs realitzats són al MOODLE del Centre.

Un cop vam tenir clar que és el treball per projectes, vam posar fil a l’agulla a donar forma al treball de síntesi de 3r d’ESO.

Implementació Escola Lluçanès

La implementació del projecte s’ha portat a terme en dos bloc d’activitats: les realitzades a la classe i les realitzades a l’espai exterior del pati.

Les primeres han estat de proposta, debat i reflexió. Les segones eren d’observació i treball de camp.

A partir de les fotos realitzades pels alumnes a espais del pati els grups han pensat possibilitats d’aprenentatge i canvi per aquell espai que no havia estat fotografiat per ells. D’aquesta manera obrien el punt de mira i podien ser més crítics enriquint el debat.

Cada grup ha presentat les seves propostes a la resta. El grup que havia fotografiat aquell espai normalment intervenia per defensar la idea inicial, però també ha servit per fer una reflexió de si havien pensat l’objectiu d’escollir aquell espai o havien fet les fotos impulsivament.

Els debats han estat molt interessants aportant infinitat de propostes de les quals se n’ha discutit la viabilitat i la funcionalitat. Finalment, entre tots s’han aprovat les intervencions a realitzar el curs vinent.

En la implementació del projecte és quan ens hem adonat d’alguns errors en l’organització, sobretot per la quantitat d’alumnes què hi ha participat. També que a causa dels debats tant rics sorgits calia aprofitar aquesta activitat i per tant modificar la programació per acotar-la.

La veu dels alumnes a l’Escola Gafarró-ZER Alt Lluçanès

Aquest apartat, a primària l’hem treballat a partir de la conversa en grup on cada alumne ha pogut valorar el projecte, com s’ha sentit, què ha aportat a dins el grup…

Hem recollit aquesta conversa de forma escrita i exposem el detall d’aquesta:

-M’ha agradat molt aquest treball perquè hem pogut redactar el guió de la festa de fi de curs com nosaltres volíem. (Queralt)

-El més maco ha estat participar en tots els moments. (Jana B)

-El fet de poder escollir la lletra de les músiques ho valoro molt bé. I també el posar-nos d’acord. (Mar)

-Triar les coreografies del guió ens ha agradat molt perquè ho hem fet en grup (Jana A. i Dolça)

– El treball en equip que cada vegada hem fet i anem millorant. (Nael)

-M’ha agradat fer-ho tots junts, els gran i els petits. (Luan)

-M’ha agradat participar (Txell)

-Ha estat molt divertit (Clàudia)

-Que no ens hem barallat i ens hem respectat els uns amb els altres (Adrià)

-M’agrada molt fer-ho tots junts (Ció)

-El projecte que hem fet m’ha agradat molt i m’ho he passat molt bé sobretot ballar i cantar (Ponç)

-Jo m’ho passo més bé si fem les coses junts (Martí)

-A mi m’agrada molt estar amb les grans i decidir la roba que ens posarem per la festa (Dúnia)

-El més maco ha estat ballar i cantar amb les nenes més grans de l’escola que ens han ajudat molt. (Selva i Ainara)

Pel que fa a educació infantil s’havia elaborat una rúbrica perquè cadascun dels alumnes pogués valorar el projecte individualment però per falta de temps es va fer de forma oral amb tot el grup classe. Es va valorar positivament perquè tots hi van participar i s’ho van passar molt bé.

 

Com ens hem organitzat pel projecte de la ràdio?

Al llarg del projecte hem utilitzat diferents agrupacions segons les activitats realitzades.

Quan es va proposar el fet de com treballar l’expressió oral es va fer dins del grup classe fent una pluja d’idees de diferents propostes.

A partir d’aquí es va decidir fer un noticiari setmanal de ràdio per cicles. Per elaborar-lo es van portar a terme diferents dinàmiques.

Agrupaments:

  • Recerca d’informació (notícies): Individual
  • Tria de notícies: Per parelles o grup
  • Redactat de notícies: Parelles i individual
  • Locutors: Individual
  • Reflexió i comentari de les notícies: grup classe

Al finalitzar el noticiari, es recopilaven les notícies per temàtiques amb un plafó informatiu.

Un cop engegat el projecte, van sorgir diferents dubtes  i preguntes sobre la ràdio. Per grup classe es va portar a terme una pluja d’idees. Es van agrupar per cicles per cercar les diferents respostes que posteriorment  es van posar en comú entre tots els alumnes:

  • Quan es van realitzar els experiments del so es va aprofitar els tallers intercicles entre infantil i primària per mostrar-los.
  • A l’hora de fer l’entrevista a un locutor i l’enquesta sobre el gènere dels locutors de la ràdio, es van agrupar per cicles.
  • Per conèixer la cronologia i història de la ràdio es van fer per grups classe.

Per acabar el projecte, vam portar a terme una representació de final de curs amb aquesta temàtica , on el fil conductor era un NOTICIARI RADIOFÒNIC EN DIRECTE representada per tots els alumnes de l’escola on van assistir els familiars dels alumnes.

assaig obra

Avaluació projecte Escola Gafarró-ZER Alt LLuçanès

L’avaluació del nostre projecte s’ha realitzat durant tot el procés ja que s’ha basat en l’observació sistemàtica de totes les activitats realitzades i sobretot del producte final.
L’avaluació final del projecte va venir donada per la representació i el paper que es van aprendre els nens.
Els documents que hem utilitzat per avaluar el projecte:
Graella capacitats E. Infantil
Rúbrica E. Infantil
Graella competències E. Primària

Producte final. Escola Gafarró-ZER Alt Lluçanès

El producte final estava plantejat, des del principi, arribar a redactar el guió de la festa de fi de curs com un repte, per tal que els alumnes assumissin la responsabilitat del treball en aquest guió, dins la seva totalitat.

A més a més, el producte final implicava que tot l’alumnat de primària i infantil ens coordinéssim per portar a terme les diferents tasques. I per altra part, la coordinació dels diferents mestres, de l’escola i itinerants havíem de fer l’esforç de planificar detalladament cada activitat en el conjunt de les sessions. El que sabíem que suposaria major esforç era l’àmbit artístic ja que els nivells eren diferents i el producte final de la interpretació exigia un major entrenament per la posada en escena. Per tant, la coordinació d’equip havia de ser molt bona entre els diferents membres de professionals i alumnat.

Teníem clar que la distribució de tasques ben planificades era necessària en tot moment tot i que sempre s’havia de contemplar les diferents aportacions dels alumnes per tal de mantenir la seva motivació. Per altra part, la tasca dels/les  mestres l’hem treballat conjuntament i també per separat des de primària i infantil, a nivell de continguts per adaptar-nos als diferents nivells de l’escola. Això sí, era molt important que entre tots tinguéssim clar on érem, què fèiem i on volíem anar.

La implicació de l’alumnat de sisè era molt important ja que serien el motor del projecte, en el sentit que el guió de la representació de final de curs implicava també l’acomiadament de les alumnes de sisè. Aquesta motivació s’encomanaria a la resta de grups ja que l’interès era palès al llarg del curs.

El projecte aniria més enllà del centre ja que en la mateixa setmana de treball es va dissenyar una activitat conjunta en el municipi: Passegem junts. El tema era la recuperació de cançons tradicionals populars relacionades amb l’aigua. Conjuntament alumnes, mestres, veïns i veïnes del municipi vàrem compartir part del nostre projecte i vam aprendre i cantar  les cançons que avui són un patrimoni per nosaltres.

Les famílies han viscut aquest projecte en la  celebració de la Festa fi de curs. Van gaudir de la festa i viure-la en primera persona ja que tota l’ambientació també anava entorn l’aigua.

Finalment, afegir que tot el procés d’ensenyament aprenentatge ha estat comú tant pels alumnes com pels mestres. Ens hem enriquit els uns dels altres a nivell de planificació, recollir propostes, motivació personal, treball cooperatiu… Afegir que entre els alumnes ha triomfat aquest model de treball perquè cada alumne tenia un rol de treball que es complementava amb el del costat, sigui un o de grup.

 

AVALUACIÓ: L’AIGUA

Al llarg del projecte hi ha hagut diferents tipus d’avaluacions:

Avaluació inicial.

Vam poder conèixer quins eren els coneixements previs dels nostres alumnes a través de l’activitat inicial: “Dibuixa aigua”.

Avaluació contínua

Observacions directes diàries. La mestra fa anotacions de com treballen els alumnes, com s’organitzen les tasques dins el grup…

Avaluació dels diferents rols del grup cooperatiu a través d’una rúbrica al finalitzar cada sessió de treball.

 

Avaluació final

Exposició dels murals de cada grup.

Rúbrica d’autoavaluació dels objectius del projecte.

Autovaloració de la carpeta d’aprenentatge.

 

 

 

 

IMPLEMENTACIÓ – “SOM EL QUE MENGEM?”

El nostre projecte, cada cicle ho ha estat treballant de forma diferent.
Tot l’enfocament del projecte s’ha fonamentat en la recerca, que comporta un constant procés reflexiu i crític. El recorregut del treball és marcat pels alumnes. El rol del professorat no ha estat el de donar respostes sinó el de fer les preguntes adequades que permetien seguir fent recerca, investigació, resolució de dubtes i reorientació del procés de treball.

CICLE SUPERIOR
Iniciem el projecte enfocant-lo sobretot en les malalties carciovasculars.
Als alumnes se’ls introdueix el tema a partir de la visualització d’un petit vídeo. Els fem exposar el què han vist, què creuen que ha passat, què volen aprendre, quines curiositats els aporta i ells sols dedueixen quin és el tema a treballar.

A partir d’aquí comencem a treballar en grups cooperatius i heterogenis on cadascú assomeix un rol i s’acorden quines són les seves tasques.
Un cop fets els grup, cadascun d’ells fa una posada en comú dels seus dubtes, curiositats, què volen aprendre,…. I, a nivell oral, cada grup ho exposa.. A continuació es valora què farà i investigarà cada grup i a partir d’aquí es comença tot el treball de recerca.

Com a eines de treball s’ha utilitzat molt el DRIVE , les tablets per la recerca d’informació, també van portar informació externa de casa, llibres, visulaització de vídeos, es van utilitzar les eines convencionals,es van fer experiments,…

A l’inici de cada jornada, els alumnes es planificaven en grup el treball del que durant a terme i el què s’ha fet. També, diàriament el mestre revisa i fa la valoració del treball realitzat del dia anterior a nivell grupal.

Un cop resolt tots els dubtes, les qüestions, les curiositats que volien saber, els aprenentatges,… Els alumnes van realitzar uns experiments: disseccionant diferents cors d’animals, muntatge d’una maqueta de l’aparell circulatori, creació pròpia de maquetes del cor.. I finalment es va elaborar un gran mapa conceptual exposant tot el què s’havia après.

Per concloure tot el treball, i per fer-ne l’avaluació, Cada grup va elaborar un petit curt metratge sobre les diferents tipologies “malalties cardiovasculars”. Perquè no es repetissin els temes, cada grup va triar una causa o conseqüència de les diferents malalties cardiovasculars. (paro cardíac per causa d’una mala formació genètica, per una causa emocional, per vellesa, per mals hàbits …)

Tot aquest treball del curt metratge van haver d’elaborar un guió cinematogràfic on havien d’esmentar i escriure quantes seqüències, personatges, el diàleg dels personatges, lloc on es faria, càmera, il.luminació, música de fons,…

En aquests vídeos també es va treballar de forma cooperativa i havien d’exposar tot el que havien après sobre les malalties cardiovasculars.

CICLE MITJÀ

Tot l’enfocament del projecte s’ha fonamentat en la recerca, que comporta un constant procés reflexiu i crític. El recorregut del treball és marcat pels alumnes. El rol del professorat no ha estat el de donar respostes sinó el de fer les preguntes adequades que permetien seguir fent recerca, investigació, resolució de dubtes i reorientació del procés de treball.
Iniciem el projecte a partir de la pregunta ENTRA MENJAR I SURT CACA, QUÈ PASSA?.
Els alumnes fan petites aportacions del que creuen que passa i a partir d’aquí van sorgint més preguntes sobre el que volen saber del tema o de dubtes que tenen.Aquí el tema s’amplia i demanen molts aspectes del cos humà en general.
A partir d’aquí comencem a treballar en grups cooperatius i heterogenis per poder resoldre els dubtes.Quan ja tenim moltes qüestions resoltes ens adonem que el cos humà és molt complex i a partir d’aquí decidim especialitzar-nos per grups en un aparell o sistema concret.
Com a eina de treball es proporciona una extensa bibliografia amb llibres, pàgines web i vídeos on es pot veure el funcionament de cada aparell.També utilitzem molt el DRIVE ,on els nens/es recullen la informació en una presentació google. Els nens aporten informació externa de casa, aplicacions de tauletes digitals,…
A part de crear les presentacions de cada aparell la majoria de grups en fan una maqueta i el dibuix de cada sistema damunt d’una silueta humana en una bossa de plàstic transparent, de manera que sobreposant-les queden complementades, podent observar la situació de cada òrgan del cos humà.
Per concloure el treball cada grup elabora un vídeo explicant la importància de l’aparell o sistema que ha treballat i el seu funcionament, de manera que a l’acabar és fàcil entendre la correlació entre tots i cadascun dels aparells del cos humà.

Finalment es redacta l’explicació global que relaciona un aparell amb l’altre que serveix de guió per publicar-ho al bloc del centre i per exposar-ho a la resta dels companys d’escola.

CICLE INICIAL:

El treball en aquest Cicle ha partit del tema curricular de l “‘Alimentació i la salut”.
Hem estudiat l’origen dels aliments (animal o vegetal), la seva conservació, i primordialment com podem dur a terme una alimentacio equilibrada que fomenti la nostra salut.

Per fer aquest treball ens hem basat en l’estudi de LA PIRÀMIDE L’ALIMENTACIÓ.
Se’ls hi ha introduït el tema dient que ells serien els responsables de transmetre a la resta de l’escola què és el que ens ensenya aquesta piràmide.
Per aconseguir aquest objectiu vam construir una piràmide de tres cares de dimensions com l’alçada d’una persona.

A cada cara hi vam preparar un joc per a cada grup de l’escola: EI, CM i CS.

EI- Després d’escoltar l’explicació que els feien els alumnes de CI, els nens/es jugaven a einserir la imatge dels aliments en les tres boques de dimensions diferents que tenia la piràmide, segons si aquest aliment el podíem menjar SEMPRE, SOVINT O DE TANT EN TANT.

CM_ Després d’escoltar l’explicació que feien els nens de CI jugaven primer al mateix joc que els d’EI i després passaven a realitzar el seu que consistia en tirar unes boles petites de “porexpan”, on hi havia escrit els noms dels aliments en l’obertura adequada que trobaven en la cara del joc de la seva piràmide. Per cada “pilota” encertada en el lloc adequat cada grup que participava en l’activitat s’anotava un punt.

CS- Després d’escoltar l’explicació que els feien els alumnes de CI practicaven, en petits grups, el que havien après , enganxant el noms dels aliments escrits en anglès en el lloc adequat de la piràmide.
Un cop enganxats tots els noms se’n feia una lectura col·lectiva. Vam comptar amb l’ajuda de la mestra d’anglès per fer els aclraiments pertinents si era el cas.

EDUCACIÓ INFANTIL:

El treball en aquest cicle s’ha portat a terme, a partir del programa SI (Salut integral del Dr. Valentí Fuster) el qual ens vam inscriure i on l´objectiu principal és que els alumnes adquireixin hàbits saludables des de la infància que repercutiran en la millora de la qualitat de vida i el risc de patir malalties cardiovasculars en l’ edat adulta.

Amb aquesta idea de promoure salut a partir de la infància per aconseguir un canvi de comportament durador i eficaç ha estat amb la idea que hem anat treballant durant el curs.

S´ha treballat aquest programa a través d’unes unitats didàctiques. Cada unitat didàctica ofereix una sèrie de materials didàctics i on el personatge principal, el Càrdio, actua com a referència i motiva els infants a tenir cura de la seva salut. Amb una visió global de promoció integral de la salut s´incideix en quatre components bàsics interrelacionats: l’ adquisició d’hàbits d’alimentació saludable, el desenvolupament d’activitat física, el coneixement del cos i del cor i la gestió emocional.

Finalitzat el treball de les unitats didàctiques es fa un vídeo resum on els alumnes d’educació infantil elaboren un video on es donen uns consells per cuidar el cardio.
Aquests consells surten a partir de la reflexió de tot el treball fet durant el curs. El vídeo “HEM DE CUIDAR EL CARDIO” es presenta als altres cicles de l’escola durant la setmana saludable i es penja al bloc de l’escola.
A més durant aquesta setmana es porten a terme diferents tallers i activitats que ajuden a fixar els quatre components bàsics per adquirir uns hàbits saludables: taller de ioga, fem pa, circuits amb bicicletes i patins, tallers d´alimentació, higiene dental, reflexoteràpia, el sucre a les begudes, cuinetes…….

Implementació del projecte aigua ZER Alt Lluçanès – escola Aurora

El projecte interdisciplinari es va enllaçar al projecte anual de la ZER sobre l’aigua. En el curs passat, els alumnes de l’escola van elaborar un tríptic informatiu de les fonts del poble i es va utilitzar d’enllaç amb el projecte d’aquest juny. Per promoure un aprenentatge significatiu, es va procurar que la motivació inicial del projecte fos la visita del senyor alcalde. Aquest, després de ser convidat pels mestres, va venir a l’escola el dia que iniciàvem el projecte.

L’alcalde va demanar ajuda als alumnes per millorar el poble des d’un punt de vista turístic, que pensessin en com podien facilitar als visitants conèixer el poble. L’alcalde va marxar i, a partir d’aquí, van aparèixer interrogants reals i rellevants que ens permetien vertebrar el projecte. Els alumnes van fer una assemblea i van estudiar la proposta que se’ls havia encomanat. Per donar-los-hi responsabilitats, els mestres van adquirir un paper d’observadors i de guia, deixant ben clar que la feina se’ls havia encomanat a ells i que, per tant, els mestres no tenien la responsabilitat de l’èxit o el fracàs. D’aquesta manera, els alumnes van haver de prendre’n part i organitzar-se. Els alumnes varen pensar que, potser, es podia aprofitar el tríptic que havien elaborat amb totes les fonts del municipi però, aquest cop, enfocant-lo cap als turistes i visitants que vénen al poble. Va ser aleshores quan van decidir senyalitzar unes rutes per arribar a cada una de les fonts marcades.

D’aquí en va sorgir una pluja d’idees en què, sobretot els alumnes més grans, varen anar dient com podien perfilar aquestes rutes. Primer de tot, van decidir que era essencial saber la ruta per pensar en el terreny i entorn en què treballarien. Això els hi permetia, a part de tenir una visió global del territori, dissenyar com havia de ser la senyalització i on s’havia de marcar.
Els alumnes de cicle mitjà i cicle superior, damunt d’un mapa del municipi, varen traçar la ruta que duia a cada font, observant els camins i carrers per on haurien de passar. L’objectiu de la seva tasca era tan clar, que van saber de seguida que cada font havia de tenir un cartell informatiu en les tres llengües que sabien: català, castellà i anglès; perquè tothom de fora entengués la informació. També van tenir clar, ràpidament, que a cada font volien posar-hi el codi QR perquè, actualment, tothom porta mòbil i a través d’un QR podrien tenir la informació de tota la ruta i de cada font a la mà.
Els mestres, prèviament, havien organitzat una classe d’educació física en bicicleta. Aquest pas previ va ser clau perquè els alumnes van poder decidir aprofitar la bicicleta per a observar presencialment la ruta que tenien sobre el mapa i més de pressa que anant a peu. Com que sabien que era la seva feina, van haver de preveure quins materials necessitarien, així que van agafar paper i llapis per fer una llista que recollís totes les necessitats de senyalització que tenia la ruta.

Paral•lelament, van haver de fer ús de les matemàtiques ja que van recollir dades quilomètriques parcials i totals. A més, a partir d’aquesta primera sortida, van decidir fer modificacions pertinents per a aconseguir una ruta més circular, que permetés visitar bé tot el poble i que no passés dues vegades pel mateix carrer. L’àmbit digital també va aparèixer quan van enregistrar la ruta a Wikiloc, amb imatges del recorregut inserides, per a poder-la enllaçar als codis QR.


Es van mostrar curiosos envers l’estat de l’aigua així que la van analitzar per saber el PH, l’alcalinitat i el clor lliure. Van utilitzar unes cintes que es tinten de color en ser mullades i, en funció del color, podien interpretar el resultat mitjançant una llegenda.

Els alumnes d’educació infantil i de cicle inicial estaven present quan els de cicle mitjà i superior decidien anar amb bicicleta i començar el seu projecte. Davant les ganes que els hi van contagiar, van proposar de fer la ruta ells també però, aquí, els mestres van intervenir i els van dir que els més petits no podien fer-la pas en bicicleta. Llavors, les ganes i la insistència dels de cicle inicial van fer buscar alternatives a la situació i van decidir que potser no podien anar en bicicleta, però sí a peu. A més, van afegir que, com que els petits caminen més a poc a poc, podien dissenyar rutes diàries més curtes i, per exemple, sortir més cops de l’escola. D’aquesta manera es va perfilar el projecte dels petits de l’escola, en què es van configurar un dia de preparació de la sortida i un dia de realització d’aquesta.

Els grans de l’escola van fer la primera ruta en bicicleta i, amb totes les necessitats anotades, van venir a l’escola per reunir-se amb els petits. Allà els van explicar, adaptant el seu llenguatge als petits emissors, quin era el pla de treball per dur a terme el projecte.

S’havia de marcar els camins que porten a les fonts mitjançant els símbols universals del GR; els alumnes van haver d’informar-se de la senyalització dels senders i, com que havien comptat els quilòmetres, van apreciar que la ruta era curta i, per tant, van concloure que els colors a utilitzar eren el blanc i verd. Aquesta tasca la van encomanar als alumnes petits, que pintarien les marques en els trossos on les rutes de grans i petits confluïssin.


En el seu nivell, els alumnes de CI van agafar un mapa de Sant Boi i, a més, es van recolzar d’aplicatius tecnològics com el Google Maps. Amb les dues eines, van dissenyar tres rutes que visitessin a totes les fonts. La competència matemàtica va aparèixer de nou ja que van haver d’interpretar un mapa i, alhora, la de coneixement del medi, perquè van haver de planificar desplaçaments i, en cada sortida, realitzar-los.

Cada dia de planificació, els alumnes de CI i EI es barrejaven i feien grups, sempre diferents tant en tasques com amb alumnes. En primer lloc, tots junts, decidien quines tasques havien de fer. La primera venia determinada per les exigències dels grans però, també, van començar a sortir jocs per fer (durant la caminada i a lloc), punts de parada a l’ombra, cartes informatives per enganxar a les agendes i que els pares estiguessin informats, punts de partida de la sortida, etc. També va ser tasca seva fer les plantilles que tota l’escola va utilitzar per la senyalització del GR. Un cop feta la llista, de P4 a 2n feien grups heterogenis i s’ocupaven d’una tasca rotativa, la majoria amb la pràctica de l’expressió escrita. Les alumnes de P3, encara molt petites per aquests nivells d’abstracció i treball, eren les encarregades de pintar els cartells de fusta que anomenaven cada font.

Producte final ZER Alt Lluçanès – escola Aurora

El producte final del nostre projecte és que tenim una ruta senyalitzada que uneix totes les fonts del nostre municipi. A cada font hi ha un panell informatiu en tres idiomes: català, castellà i anglès, on s’explica quelcom de cada una de les fonts, on hi ha el codi QR per poder buscar la informació a través d’internet, on els visitants no es podran perdre perquè cada racó de cada camí està senyalitzat, i qualsevol visitant podrà fer un bon passeig de font en font.

Una part no visible pels turistes és el resultat dels anàlisis de l’aigua de les fonts.


La feina feta la vàrem mostrar als avis i àvies dels alumnes i del poble gràcies al Projecte del Passegem Junts. Els vam fer una petita explicació de com havia anat evolucionant el projecte. Vàrem fer una mica de caminada i van poder comprovar un tros del recorregut.