LES PLANTES I EL MEDI

Com afecten els factors ambientals al creixement de les pebroteres?

METODOLOGIA

Com que el projecte es portarà a terme en un grup força homogeni de 18 alumnes es dóna llibertat als alumnes per configurar cinc equips de treball col·laboratiu, compostos per tres o quatre membres.

El professorat i l’alumnat estableixen les normes de treball en grups cooperatius en els diferents espai de treball (aula, laboratori i pati).

Tots els alumnes disposen d’ordinador a l’aula, per la qual cosa els alumnes de cada grup poden treballar simultàniament, desenvolupant el seu disseny experimental a les pàgines web d’un espai de Google Sites. A més a més, poden penjar i compartir diferents arxius (fotografies, vídeos, documents escrits, presentacions de diapositives…) mitjançant la plataforma oberta Google Drive. També poden cercar informació a Internet, anotant sempre les fonts consultades.

Per portar a terme la part pràctica del disseny experimental s’utilitzarà el laboratori i el pati de l’Institut. Al laboratori cada grup preparà el material necessari (diverses dissolucions per regar les pebroteres, capses folrades amb plàstic negre per tapar algunes mostres de plantes, etc.). Allà els diferents equips plantaran les pebroteres   i, després, les col·locaran en un espai del pati on es faran els tractaments oportuns, les observacions i l’enregistrament de resultats. Els alumnes podran fer ús del mòbil per fer fotografies o vídeos a fi d’observar l’evolució dels vegetals sotmesos a determinades condicions ambientals.

Al llarg del procés, cada grup fa ús d’un “diari de l’equip” en el qual els seus components anoten:

  • Les tasques realitzes
  • Què ha anat bé?
  • Què cal millorar?
  • Les tasques pendents

D’altra banda, es faciliten les diferents rúbriques d’avaluació als alumnes per tal que coneguin, en començar el projecte, el criteris d’avaluació del disseny experimental que han de portar a la pràctica i del qual han de deixar constància en una pàgina web; així com els criteris d’avaluació de l’exposició oral. També es donen eines d’autoavaluació del grup i coavaluació.

Es potencia el treball autònom dels diferents grups, de forma que el professorat només intervé quan apareixen conflictes, o bé quan cal orientar un equip cap una línia concreta de treball o d’investigació.

També es confecciona un qüestionari de valoració del projecte a fi de conèixer l’opinió dels alumnes en acabar el treball.

METODOLOGIA – PROJECTE ELS PEIXOS

Hem introduit la recerca sobre els peixos preparant activitats que apropessin els nens a la realitat del mar i que els ajudessin a comprendre millor les seves característiques.

Hem fet diferents tipus d’agrupacions segons les activitats que portavem a terme: amb el grup classe, amb petits grups i amb parelles. Els grups sempre han estat heterogenis i les parelles, algunes vegades, sorgides a partir d’un sociograma.

Hem aprofitat cada activitat per manipular, observar, compartir idees i reflexionar sobre el que hem fet i on hem arribat.

A partir de les diferents informacions hem anat decorant els passadissos reproduint el fons del mar, on hem experimentat , jugat, exposat, reflexionat i ens hem sentit com peixos a l’aigua.

Hem publicat a la web de l’escola un recull d’imatges de tot el que hem fet.

La temporització d’aquest projecte ha estat de 5 hores setmanals durant el mes de març.

Metodologia

Agrupaments: treball en grups heterogenis de 7 persones barrejant els dos grups classe. Els mateixos alumnes trien els components del grup.

Les activitats són obertes en funció de les necessitats que sorgeixen. El projecte ha tingut canvis en funció dels interessos dels alumnes.

Tasques: confecció del guió / assajos / tria de la música en funció de les emocions que es volen transmetre / confecció de gràfics / elaboració dels textos en català, castellà i anglès en acetats / tapar amb paper negre les finestres de la sala on es farà la representació per fer-la fosca (prendre mides) / expressar el guió realitzat en format còmic /

Autoavaluació durant el procés: confecció diària d’un portafoli / valoració visual del grau de satisfacció dels espectacles previs i de com ens hem sentit.

Avaluació al final del procés: rúbriques sobre el treball individual i el treball en grup. A partir del visionat filmat dels diferents espectacles, els alumnes expressen els punts forts i febles del seu propi espectacle i del dels companys.

Metodologia

Al llarg del projecte hem fet activitats en agrupacions diverses: individualment, en petit grup, grups cooperatius i gran grup. Els grups es formen depenent de les necessitats del moment. El grup cooperatiu són grups heterogenis, amb tasques assignades, establerts pels mestres i que ja s’utilitzen al llarg del curs.

Per organitzar-nos, l’equip de mestres vam dissenyar un calendari mensual on cada dimarts i dijous destinàvem les dues primeres hores del matí a fer treball per projecte. Vam creure molt important que tots els mestres poguéssim participar en els dos grups i, per tant, vam establir una rotació.

Pel que fa a l’organització de les activitats ens vam marcar un llistat breu de tasques a aconseguir cada setmana. Aquesta planificació inicial s’ha anat modificant al llarg de les sessions i s’ha adaptat al ritme de treball dels grups i a les noves idees que sorgien.

També hem trobat important que, almenys un cop per setmana, ens reunim els dos grups per posar en comú el treball realitzat, intercanviar idees i coneixements, fer reflexions i prendre decisions. Per altra banda, els mestres també hem anat estant en contacte per saber en tot moment en quin punt estàvem i cap a on podíem seguir.

https://goo.gl/photos/iUB3G7M1WPN47gZz8

 

Metodologia

Les activitats es van dur a terme en grups reduïts, en gran grup, individual, en parelles i en trios. L’objectiu de fer-ho així ha estat veure la capacitat de cada alumne d’adaptar-se i  treballar en diferents companys i situacions. Aquests grups han estat heterogenis, sota la supervisió del mestre.

El projecte es va dur a terme en les últimes setmanes del trimestre. En els alumnes no se’ls va donar cap temporalització però si que sabien quins dies i quines sessions es reservaven per fer-lo, així com  quin era el producte final a aconseguir.

L’equip de mestres teníem la nostra metodologia i temporalització pensada, tot i això, va tenir derivacions no programades degut als interessos dels alumnes. Per exemple, parlant del petroli els mateixos alumnes van parlar del carboni i a partir d’aquí, de l’oxigen… arribant, fins i tot, a parlar de la taula periòdica. Per aquest motiu, se’ls va animar a dissenyar una activitat en format de trenca closques de la taula periòdica per a les jornades esportives en família.

Per compartir les experiències i opinions que s’anaven tenint al llarg de la setmana es van fer algunes posades en comú de tots els alumnes per reflexionar sobre el procés, de  les dificultats i encerts. A més  a més, al final de cada  dia escrivien en el diari  com havien anat les activitats de la jornada, què havien après…

https://goo.gl/photos/GJ7NXCHpWVGcfba27

 

Com ens hem organitzat pel projecte de la ràdio?

Al llarg del projecte hem utilitzat diferents agrupacions segons les activitats realitzades.

Quan es va proposar el fet de com treballar l’expressió oral es va fer dins del grup classe fent una pluja d’idees de diferents propostes.

A partir d’aquí es va decidir fer un noticiari setmanal de ràdio per cicles. Per elaborar-lo es van portar a terme diferents dinàmiques.

Agrupaments:

  • Recerca d’informació (notícies): Individual
  • Tria de notícies: Per parelles o grup
  • Redactat de notícies: Parelles i individual
  • Locutors: Individual
  • Reflexió i comentari de les notícies: grup classe

Al finalitzar el noticiari, es recopilaven les notícies per temàtiques amb un plafó informatiu.

Un cop engegat el projecte, van sorgir diferents dubtes  i preguntes sobre la ràdio. Per grup classe es va portar a terme una pluja d’idees. Es van agrupar per cicles per cercar les diferents respostes que posteriorment  es van posar en comú entre tots els alumnes:

  • Quan es van realitzar els experiments del so es va aprofitar els tallers intercicles entre infantil i primària per mostrar-los.
  • A l’hora de fer l’entrevista a un locutor i l’enquesta sobre el gènere dels locutors de la ràdio, es van agrupar per cicles.
  • Per conèixer la cronologia i història de la ràdio es van fer per grups classe.

Per acabar el projecte, vam portar a terme una representació de final de curs amb aquesta temàtica , on el fil conductor era un NOTICIARI RADIOFÒNIC EN DIRECTE representada per tots els alumnes de l’escola on van assistir els familiars dels alumnes.

assaig obra

METODOLOGIA PROJECTE DE L’AIGUA HEUROM DE PERAFITA ZER ALT LLUÇANÈS

Amb motiu de la festa de fi de curs, dedicada a l’aigua i al ser un projecte col·lectiu per a tota l’escola, es parteix d’una assemblea general. En aquesta assemblea es decidirà com s’organitzen els grups de treball, de dos en dos, de tres en tres o més, si es barrejaran petits i grans o es farà per cursos, tot ha de sortir dels mateixos alumnes.

Això vol dir la seva implicació en el projecte, i es tractarà de pensar proves o jocs d’aigua per fer més engrescadora la festa, també es poden fer servir murals  informatius per explicar les proves o els jocs que els grups hagin pensat. Amb tot això es tracta de fomentar l’autonomia dels grups, que cada membre desenvolupi el rol acordat.(responsabilitzar-se del material que faran servir, coordinar-se amb els diferents grups per elaborar jocs cooperativament, …)

I per afavorir aquest aprenentatge es treballarà de manera interdisciplinària i globalitzada on serà fonamental la cooperació.

També es farà un registre de les actuacions dels alumnes, per tal de poder-los avaluar,

 

COM FAREM EL DOCUMENT “PROJECTES PAS A PAS”

Per poder elaborar el document “Projectes pas a pas” reflexionem sobre el que fem i quines millores hi podríem introduir. Com que es tracta de generar un document pràctic i entenedor, pensem que cal incorporar-hi elements visuals i esquemàtics que facilitin la seva comprensió, així com documents organitzatius i avaluatius que ajudin a dur a terme el treball per projectes. Pensem en petits reportatges fotogràfics de diferents moments del procés, rúbriques d’avaluació del treball cooperatiu, de les exposicions orals, d’autoavaluació, bases d’orientació,…

Aquest document-reportatge del treball per projectes n’haurà de generar un altre que sintetitzi les idees clau, un tipus de decàleg per dir-ho d’alguna manera. Tindrà la llargada d’un full i s’incorporarà a la llibreta pedagògica que té cada mestre/a, on hi figuren els llistats de l’alumnat, el calendari del curs, els horaris, fulls per avaluar o programar,… D’aquesta manera es tindrà sempre a mà.

Metodologia projecte H2O (Escola La Forja-ZER Alt Lluçanès)

El projecte parteix de l’apadrinament d’una font que ja 2 anys que tenim. Ja hi hem baixat a fer excursions, hem parlat amb el propietari i l’ajuntament.

Aquest curs, hi volem fer diferents actuacions in situ. Partim d’assemblees generals amb tots els alumnes de l’escola (des de P3 fins a 6è), de grups cooperatius i d’un treball diferenciat per etapes, depenent del grau de complexitat.

La nostra tasca es realitzarà bàsicament a l’entorn de la font, però també haurem de fer tasques a l’escola.

Serà sempre un treball cooperatiu portat pels alumnes on el mestre tindrà la funció de suport i guia que només intervindrà quan els alumnes ho demanin.