El projecte interdisciplinari es va enllaçar al projecte anual de la ZER sobre l’aigua. En el curs passat, els alumnes de l’escola van elaborar un tríptic informatiu de les fonts del poble i es va utilitzar d’enllaç amb el projecte d’aquest juny. Per promoure un aprenentatge significatiu, es va procurar que la motivació inicial del projecte fos la visita del senyor alcalde. Aquest, després de ser convidat pels mestres, va venir a l’escola el dia que iniciàvem el projecte.

L’alcalde va demanar ajuda als alumnes per millorar el poble des d’un punt de vista turístic, que pensessin en com podien facilitar als visitants conèixer el poble. L’alcalde va marxar i, a partir d’aquí, van aparèixer interrogants reals i rellevants que ens permetien vertebrar el projecte. Els alumnes van fer una assemblea i van estudiar la proposta que se’ls havia encomanat. Per donar-los-hi responsabilitats, els mestres van adquirir un paper d’observadors i de guia, deixant ben clar que la feina se’ls havia encomanat a ells i que, per tant, els mestres no tenien la responsabilitat de l’èxit o el fracàs. D’aquesta manera, els alumnes van haver de prendre’n part i organitzar-se. Els alumnes varen pensar que, potser, es podia aprofitar el tríptic que havien elaborat amb totes les fonts del municipi però, aquest cop, enfocant-lo cap als turistes i visitants que vénen al poble. Va ser aleshores quan van decidir senyalitzar unes rutes per arribar a cada una de les fonts marcades.

D’aquí en va sorgir una pluja d’idees en què, sobretot els alumnes més grans, varen anar dient com podien perfilar aquestes rutes. Primer de tot, van decidir que era essencial saber la ruta per pensar en el terreny i entorn en què treballarien. Això els hi permetia, a part de tenir una visió global del territori, dissenyar com havia de ser la senyalització i on s’havia de marcar.
Els alumnes de cicle mitjà i cicle superior, damunt d’un mapa del municipi, varen traçar la ruta que duia a cada font, observant els camins i carrers per on haurien de passar. L’objectiu de la seva tasca era tan clar, que van saber de seguida que cada font havia de tenir un cartell informatiu en les tres llengües que sabien: català, castellà i anglès; perquè tothom de fora entengués la informació. També van tenir clar, ràpidament, que a cada font volien posar-hi el codi QR perquè, actualment, tothom porta mòbil i a través d’un QR podrien tenir la informació de tota la ruta i de cada font a la mà.
Els mestres, prèviament, havien organitzat una classe d’educació física en bicicleta. Aquest pas previ va ser clau perquè els alumnes van poder decidir aprofitar la bicicleta per a observar presencialment la ruta que tenien sobre el mapa i més de pressa que anant a peu. Com que sabien que era la seva feina, van haver de preveure quins materials necessitarien, així que van agafar paper i llapis per fer una llista que recollís totes les necessitats de senyalització que tenia la ruta.

Paral•lelament, van haver de fer ús de les matemàtiques ja que van recollir dades quilomètriques parcials i totals. A més, a partir d’aquesta primera sortida, van decidir fer modificacions pertinents per a aconseguir una ruta més circular, que permetés visitar bé tot el poble i que no passés dues vegades pel mateix carrer. L’àmbit digital també va aparèixer quan van enregistrar la ruta a Wikiloc, amb imatges del recorregut inserides, per a poder-la enllaçar als codis QR.


Es van mostrar curiosos envers l’estat de l’aigua així que la van analitzar per saber el PH, l’alcalinitat i el clor lliure. Van utilitzar unes cintes que es tinten de color en ser mullades i, en funció del color, podien interpretar el resultat mitjançant una llegenda.

Els alumnes d’educació infantil i de cicle inicial estaven present quan els de cicle mitjà i superior decidien anar amb bicicleta i començar el seu projecte. Davant les ganes que els hi van contagiar, van proposar de fer la ruta ells també però, aquí, els mestres van intervenir i els van dir que els més petits no podien fer-la pas en bicicleta. Llavors, les ganes i la insistència dels de cicle inicial van fer buscar alternatives a la situació i van decidir que potser no podien anar en bicicleta, però sí a peu. A més, van afegir que, com que els petits caminen més a poc a poc, podien dissenyar rutes diàries més curtes i, per exemple, sortir més cops de l’escola. D’aquesta manera es va perfilar el projecte dels petits de l’escola, en què es van configurar un dia de preparació de la sortida i un dia de realització d’aquesta.

Els grans de l’escola van fer la primera ruta en bicicleta i, amb totes les necessitats anotades, van venir a l’escola per reunir-se amb els petits. Allà els van explicar, adaptant el seu llenguatge als petits emissors, quin era el pla de treball per dur a terme el projecte.

S’havia de marcar els camins que porten a les fonts mitjançant els símbols universals del GR; els alumnes van haver d’informar-se de la senyalització dels senders i, com que havien comptat els quilòmetres, van apreciar que la ruta era curta i, per tant, van concloure que els colors a utilitzar eren el blanc i verd. Aquesta tasca la van encomanar als alumnes petits, que pintarien les marques en els trossos on les rutes de grans i petits confluïssin.


En el seu nivell, els alumnes de CI van agafar un mapa de Sant Boi i, a més, es van recolzar d’aplicatius tecnològics com el Google Maps. Amb les dues eines, van dissenyar tres rutes que visitessin a totes les fonts. La competència matemàtica va aparèixer de nou ja que van haver d’interpretar un mapa i, alhora, la de coneixement del medi, perquè van haver de planificar desplaçaments i, en cada sortida, realitzar-los.

Cada dia de planificació, els alumnes de CI i EI es barrejaven i feien grups, sempre diferents tant en tasques com amb alumnes. En primer lloc, tots junts, decidien quines tasques havien de fer. La primera venia determinada per les exigències dels grans però, també, van començar a sortir jocs per fer (durant la caminada i a lloc), punts de parada a l’ombra, cartes informatives per enganxar a les agendes i que els pares estiguessin informats, punts de partida de la sortida, etc. També va ser tasca seva fer les plantilles que tota l’escola va utilitzar per la senyalització del GR. Un cop feta la llista, de P4 a 2n feien grups heterogenis i s’ocupaven d’una tasca rotativa, la majoria amb la pràctica de l’expressió escrita. Les alumnes de P3, encara molt petites per aquests nivells d’abstracció i treball, eren les encarregades de pintar els cartells de fusta que anomenaven cada font.

Un cop entesa la metodologia que es farà servir passem a la implementació del projecte aigua a la nostra escola.

Organització dels jocs de l’aigua. En l’assemblea es van dividir per grups de 4 o 5 persones, es van agrupar amb grans i petits( ja que els d’educació infantil també hi van participar) i en cada grup hi havia un de gran que era el cap del grup, també es van triar un color per a cada grup.

Cada grup va buscar i triar una sèrie de jocs, uns ho buscaven a internet, altres en llibres.. Un cop cada grup va tenir triats els jocs o les activitats per fer, es van reunir en assemblea per veure si hi havien jocs repetits i per posar-se d’acord com els farien i quins espais es necessitaven per fer les activitats. Cada cap de grup ho va explicar a la resta dels grups. Algunes activitats eren només per aquell dia de la festa però altres eren per a poder fer un circuit de l’aigua que quedés al pati de l’escola i poder-hi jugar sempre, Per tal algun grup va anar a buscar material al llauner del poble, es va cuidar de demanar-ho i ells sols es van anar espavilant.

Al cap d’uns dies es va tornar a fer una assemblea per veure com anaven les activitats i com s’anaven organitzant els grups,

Varen sorgir 4 grups, i cada grup tenia un color diferent, així hi havia el grup verd, vermell, blau i groc. Se’ls hi va fer una graella compartida i allà hi anaven escrivint els jocs que volien fer, així cada grup veia els jocs dels altres i era la manera de no repetir els jocs. També es van fer, a mida que anaven sabent els jocs, uns murals on hi havia les instruccions de cada joc, per que així els alumnes dels altres grups poguessin jugar-hi sense necessitat de tenir una explicació.

Els jocs han anant sortint molt variats, s’han necessitat moltes coses per anar fent les activitats, els alumnes mateixos han anat fent llista i cadascú s’ha encarregat d’anar-ho portant i fent servir per veure si es podia utilitzar per l’activitat.

A partir del conte ”Aigua” es treballa la portada per establir un feedback amb l’alumnat responent al QUÈ hi haurà…És l’inici i ens porta  a fer un taller de màscares (animals) que dóna llibertat a la imaginació i permet esbrinar quins seran els protagonistes: animals, nosaltres, l’aigua.

Aquest conte els planteja inquietuds i els alumnes van perfilant cap on anar, quin tipus d’informació cal buscar referent amb l’aigua. L’aigua és salada, on trobem l’aigua? Es fan tot tipus d’agrupacions: junts, per parelles, grans i petits… Totes les informacions s’exposen en gran grup i es fan diferents hipòtesis sobre el conte i les possibles aventures que agradaria que passessin.

Fins i tot es demana ajuda externa a una  mestra que forma part d’una ONG a l’Àfrica i que s’ofereix per fer una xerrada i resoldre dubtes  sorgits  sobre el tema. Saben que la curiositat els portarà i per això proposen activitats d’experimentació segons els diferents nivells. Van arribar a pensar que voldrien trobar els diferents punts d’aigua del poble i li van demanar al mestre d’Educació física que els ajudés.

El projecte va agafant una direcció i els alumnes s’interessen en adaptar el conte segons les seves necessitats per representar-lo a la festa de final de curs.

Van escriure l’obra pensant amb l’ambientació i música que voldrien per la festa de fi de curs així com també van escollir els personatges i se’ls van repartir de manera que tots hi poguessin participar. Mica en mica, van confeccionar el guió de la festa fi de curs de manera que tothom es sentís còmode amb el seu paper dins la representació.

Va arribar l’hora de preparar les diferents coreografies i aprendre les lletres de les cançons. Havien d’ajudar-se els uns amb els altres per fer aquest aprenentatge.

A partir d’aquí es van centrar amb l’ambientació: personal i del context. Això implicava treballar en un espai extern a l’escola en el que el treball i la coordinació era essencial. Ens vam desplaçar fins allà per provar les diferents propostes que havien dissenyat. Ja ho teníem!

Entre tots van dibuixar les gotes d’aigua que formarien part de l’ambientació a l’escenari. Així com, la gota o la lluna  que portarien cosida a la samarreta a l’hora de fer la representació. Els faltava alguna cosa i per això varen confeccionar un mural que dissenyés la idea del final d’estiu, més fresc i relacionat amb l’aigua.

Amb hores d’assaig aconseguiríem el nostre repte: la seva representació a partir de l’adaptació del conte.

Aquest projecte va permetre realitzar amb el grup de primària  activitats de diferents àmbits (artístic, lingüístic i coneixement del medi i el de valors) i amb els d’infantil totes les capacitats.