LES PLANTES I EL MEDI

Com afecten els factors ambientals al creixement de les pebroteres?

IMPLEMENTACIÓ

El present projecte es basa en la realització de cinc dissenys experimentals amb control de variables a fi de determinar la influència de diferents factors ambientals (llum, acidesa de l’aigua, salinitat, quantitat d’aigua de reg, i concentració de nutrients) sobre el creixement i el desenvolupament de les plantes.

 Al llarg del projecte es pretenen assolir els objectius següents:

  • Utilitzar el mètode científic.
  • Saber fer un bon disseny experimental.
  • Interpretar les dades obtingudes de l’observació, l’evidència i experimentació.
  • Saber emprar diferents eines TIC (pàgines web, presentacions de diapositives, vídeos…).
  • Expressar amb claredat les idees científiques, oralment i per escrit, utilitzant amb correcció el llenguatge científic i, quan sigui necessari, gràfics o diagrames.

S’han configurat cinc grups d’alumnes de quart d’ESO de l’Institut Castell del Quer. Aplicant el mètode científic, cada equip ha portat a terme un disseny experimental per conèixer els efectes d’un determinat factor ambiental sobre diversos grups de pebroteres de l’espècie Capsicum baccatum. 

Cada equip de treball, partint de deu pebroteres, ha establert quatre grups experimentals en els quals s’han variat els valors del factor ambiental objecte d’estudi. A més,  s’ha treballat amb un grup control que ha permès la comparació amb els resultats que s’obtenen en els grups experimentals.

Cada grup ha fixat totes les altres variables que podien afectar el creixement de les plantes: quantitat i tipus de terra, el volum d’aigua de reg, la temperatura, la humitat ambiental, etc.

Periòdicament, s’han fet observacions de l’estat de salut i de l’aspecte de les plantes, s’ha mesurat la longitud de les tiges i s’ha comptat el nombre de fulles. S’han enregistrat les dades mitjançant anotacions, fotografies i vídeos. Finalment, s’han realitzat gràfics amb les dades recopilades al llarg de l’experiment, i s’han analitzat els resultats obtinguts.

També s’ha fet una recerca a Internet sobre un problema mediambiental relacionat amb els efectes del factor ambiental estudiat. D’altra banda, s’ha cercat una notícia actual referent al tema treballat.

Al llarg del procés, els alumnes han posat per escrit les diferents etapes de la seva recerca en una pàgina web, així com els resultats obtinguts i les conclusions finals, per tal de treballar la competència lingüística escrita. També han preparat una presentació de diapositives, com a suport a l’exposició final del treball, en la qual s’ha valorat l’expressió oral.

 foto ph petita 2

Experiments relacionats amb la ràdio

Experiments relacionats amb la ràdio

 

Es va partir de la idea que la ràdio es transmet per ones i per demostrar que existeixen es van fer diversos experiments:

  • Posar paperets que estan sobre paper film tensat en una caixa i a l’engegar l’altaveu gros al costat, per l’efecte de les ones, es mouen els papers.
  • S’escoltaven el cor entre ells amb un fonendoscopi.
  • Van experimentar el joc del telèfon (dos gots i un cable que els uneix) i tenien diferents tipus de cables (cordill, filferro, llana, elàstic) per comprovar si tots transmetien les ones de la mateixa manera.
  • Vam posar un despertador en diferents caixes folrades per veure com aïllen del so (suro, fusta i cotofluix).

Vam aprofitar els dimarts a la tarda que fem tallers d’experiments amb agrupacions internivells (de p3 fins a 6è).

IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE- ELS PEIXOS

Durant les sessions  s’han anat treballant i investigant diferents aspectes dels peixos que ens anessin portant a la resposta de la pregunta inicial.  Així P4 i P5 anaven en sentits diferents tot i que, en força ocasions, ens trobàvem en alguns punts.  La direcció de la investigació ha variat en funció dels interessos i preguntes dels nens i nenes.

Tot el procés s’ha anat fent a partir de fotografies, de treballs plàstics, de vídeos, d’informació que ens han aportat des de casa, de situacions vivenciades i d’activitats manipulatives que permetien experimentar i observar les parts dels peixos, la flotabilitat, la temperatura, la salinitat  i els desplaçaments a l’aigua.

Quan es va arribar a respondre la pregunta de P4 “Per què no tenen potes els peixos?”, els nens i nenes van quedar parats al veure que hi havia alguns peixos que sí que tenien potes. Però van saber trobar una bona resposta de per què la majoria es desplaçava amb l’ajuda d’aletes.

A P5  “Els peixos són feliços a l’aquari?”,  la pregunta era més difícil de respondre, ja que no era un fet tan observable, però amb la comparativa de la vida en captivitat i en llibertat dels peixos i ajudats per l’aportació d’experts  també van arribar a la conclusió que els peixos eren feliços si vivien en l’entorn on havien nascut.

 

 

Implementació

Hi ha múltiples solucions a la pregunta inicial.

Documentació: elaboració diària d’un portafoli on es recullen diversos aspectes: què he fet, què he sentit, què he après, com ho he fet, com m’hi he sentit (cada pregunta en funció del que s’ha fet aquell dia). El portafoli es complementa amb un dibuix que enriqueix l’explicació.

Treball en equip dels docents

Aquest aspecte és el que més ens ha costat i del que menys orgulloses estem.

Prèviament es van planificar activitats entre els tutors i especialistes de cicle mitjà, després aquestes idees no es van utilitzar perquè el projecte va anar derivant cap a altres interessos i necessitats. Això va comportar que calgués fer una valoració diària de la feina feta i es planifiqués la feina de la tarda o del dia següent.

Implementació

El resultat final serà tindre la pista pintada, tot i així la manera d’arribar-hi i els jocs pintats s’ha adaptat al ritme i a les necessitats dels nens i nenes. Més que un procés de recollida d’informació, el què ells han anat fent ha estat debatre què calia fer i com fer-ho per tal d’obtenir els resultats esperats. A partir d’aquí, quan ha calgut han pensat a qui podien recórrer per ajudar-los, a on podien anar a buscar el material o com podien materialitzar la idea que tenien.

Al llarg del projecte els nens i nenes han utilitzat eines i estratègies de diferents àrees: plàstica, matemàtiques, llengua i medi. Pensem que els nens i nenes han estat conscients de què utilitzaven coneixements d’altres àrees perquè en certs moments fèiem reflexions de què havíem fet a altres àrees per tal de poder-ho aplicar.

Ens va anar molt bé una bona organització i coordinació prèvia. Ens vam preveure el calendari, qui participaria en el projecte segons la disponibilitat dels docents i què volíem aconseguir. També ha estat clau poder compartir un cop acabada la sessió on havíem arribat i què ens quedava per fer. Per poder fer aquesta coordinació és molt necessari que tothom tingui molt clar l’objectiu final.

https://goo.gl/photos/UdUkEecbQFUTgiGW8

 

Implementació

En la fase d’implementació del projecte els nois i noies de sisè ha anat construint  el seu prototip i paral·lelament han anat investigant sobre la matèria i preparant les jornades esportives en família.

Els resultats que cada grup de tres ha obtingut han estat òbviament, tots diferents i cadascun d’ells ha investigat sobre diferents materials però tots han acabat el projecte havent treballat les principals característiques de la matèria i les propietats dels materials.

Els diferents grups s’han anat autoregulant sobretot a partir de les posades en comú periòdiques durant el transcurs del projecte, ja que tot el treball s’ha dut a terme a l’escola i amb l’acompanyament dels mestres dels cicle implicats en la realització d’aquest.

Els alumnes han anat documentant el procés de producció i els seus aprenentatges escrivint diàriament tot el que havien fet al seu diari de les sessions, eina que ha ajudat a la reflexió i que hem cregut convenient de posar en pràctica per escriure sobre ciència i per fer conscient a l’alumnat del seu procés d’aprenentatge.

Pel que fa al treball en equip dels docents cal dir que els mestres de cicle superior ens vam trobar a l’hora de planificació dins de l’horari marcat però també fora de l’horari establert quan ja havíem dut a terme el punt de partida del projecte i que ens va servir per poder perfilar cap a on volíem o pensàvem que ens duria el procés. Els especialistes han pogut intervenir en aquesta planificació per integrar les àrees que eren necessàries, l’educació física en el nostre cas, però també per poder acompanyar als alumnes durant les sessions.

Per dur a terme el projecte es va modificar l’horari dels alumnes i vam dedicar-hi una setmana sencera  en la qual tots els docents participàvem.

Com a mestres hem pres una posició de guia, ajudant-los a trobar les solucions als problemes o apropar-los i als experiments que es realitzaven. Se’ls ha facilitat l’ajuda per manipular materials.

Per documentar-lo, quan hi havia un altre mestre a l’aula un d’ells s’encarregava de fer fotos, recollir converses dels propis alumnes…. A més a més, també s’ha comptat amb la col·laboració dels propis alumnes per fer fotos o gravacions.

La valoració que fem del projecte “La matèria del joc”  és molt positiva i estem engrescats per anar treballant d’aquesta manera, tot i això, n’estem segurs que si repetíssim l’experiència duent a terme aquest mateix projecte podríem millorar-ne alguns aspectes.

https://goo.gl/photos/GsEShhAEXhXPbTfh8

 

 

IMPLEMENTACIÓ- VIATGE A UNA COMUNITAT AUTÒNOMA

En el nostre projecte les mestres han estat les guies del desenvolupament del treball. A partir d’unes pistes, en iniciar el projecte, descobreixen a on viatgen i després cada setmana han anat trobant una tasca assignada que ha estat la seva pauta de treball per tal de planificar el seu viatge.

Els alumnes s’han organitzat les feines en parella per anar resolent aquestes tasques tot buscant informació, creant documents, editant fotos, dibuix, etc i així han anat planificant el seu viatge. En finalitzar el treball han fet un recull utilitzant el Sites i l’han exposat davant del grup classe. (Aquest treball l’hem explicat en l’apartat de producte final). Per altra banda el grup que està escoltant l’exposició té una fitxa-resum que ha d’anar omplint mentre segueixen l’exposició dels seus companys/es.

 

Com hem implementat el projecte a la SI Bisaura

IMPLEMENTACIÓ DEL PROJECTE

TÍTOL: “Un esdeveniment que hagi marcat la Humanitat”

A partir de la situació inicial del nostre projecte sota el títol “Un esdeveniment que hagi marcat la humanitat”, l’alumnat buscarà com vol que sigui el seu producte final, i és obvi que hi haurà molta diversitat en el producte ja que tenim diferents grups.

Els alumnes triaran l’època i com volen que sigui el seu diari. Donem importància als interessos dels alumnes perquè ells són els protagonistes del seu projecte.

Pel tipus de projecte que fem, la informació bàsicament s’extreu d’Internet. També depèn de la temàtica escollida, el alumnes poden introduir entrevistes o informació extreta d’Entitats.

A partir d’uns coneixements previs, els alumnes ampliaran i desenvoluparan els seus coneixements.

També a partir de les graelles de seguiment, els alumnes autoregulen la gestió del treball.

Amb l’ajuda de la graella de regulació del treball, els alumnes planifiquen la feina diària i són conscients del seu propi procés de producció.

Amb aquest projecte, es farà molt ús de les tecnologies de la Informació.

Com que donem molta importància a l’opinió dels alumnes i als seus interessos. Aquest any se’ls ha deixat portar a terme la confecció dels grups. Es potencia molt la creativitat, l’autonomia i la iniciativa personal. Se’ls hi dóna molta llibertat per fer diferents formats i desenvolupar els temes segons els seus interessos.

El principi i final de cada jornada, hi haurà una supervisió diària d’un tutor/a per fer un bon seguiment dels diferents treballs.

Un cop acabat el projecte, es farà una valoració i es miraran els aspectes dèbils i forts, tant del treball de l’alumnat com de la intervenció del professorat.

 

Implementació Escola Lluçanès

La implementació del projecte s’ha portat a terme en dos bloc d’activitats: les realitzades a la classe i les realitzades a l’espai exterior del pati.

Les primeres han estat de proposta, debat i reflexió. Les segones eren d’observació i treball de camp.

A partir de les fotos realitzades pels alumnes a espais del pati els grups han pensat possibilitats d’aprenentatge i canvi per aquell espai que no havia estat fotografiat per ells. D’aquesta manera obrien el punt de mira i podien ser més crítics enriquint el debat.

Cada grup ha presentat les seves propostes a la resta. El grup que havia fotografiat aquell espai normalment intervenia per defensar la idea inicial, però també ha servit per fer una reflexió de si havien pensat l’objectiu d’escollir aquell espai o havien fet les fotos impulsivament.

Els debats han estat molt interessants aportant infinitat de propostes de les quals se n’ha discutit la viabilitat i la funcionalitat. Finalment, entre tots s’han aprovat les intervencions a realitzar el curs vinent.

En la implementació del projecte és quan ens hem adonat d’alguns errors en l’organització, sobretot per la quantitat d’alumnes què hi ha participat. També que a causa dels debats tant rics sorgits calia aprofitar aquesta activitat i per tant modificar la programació per acotar-la.

IMPLEMENTACIÓ – “SOM EL QUE MENGEM?”

El nostre projecte, cada cicle ho ha estat treballant de forma diferent.
Tot l’enfocament del projecte s’ha fonamentat en la recerca, que comporta un constant procés reflexiu i crític. El recorregut del treball és marcat pels alumnes. El rol del professorat no ha estat el de donar respostes sinó el de fer les preguntes adequades que permetien seguir fent recerca, investigació, resolució de dubtes i reorientació del procés de treball.

CICLE SUPERIOR
Iniciem el projecte enfocant-lo sobretot en les malalties carciovasculars.
Als alumnes se’ls introdueix el tema a partir de la visualització d’un petit vídeo. Els fem exposar el què han vist, què creuen que ha passat, què volen aprendre, quines curiositats els aporta i ells sols dedueixen quin és el tema a treballar.

A partir d’aquí comencem a treballar en grups cooperatius i heterogenis on cadascú assomeix un rol i s’acorden quines són les seves tasques.
Un cop fets els grup, cadascun d’ells fa una posada en comú dels seus dubtes, curiositats, què volen aprendre,…. I, a nivell oral, cada grup ho exposa.. A continuació es valora què farà i investigarà cada grup i a partir d’aquí es comença tot el treball de recerca.

Com a eines de treball s’ha utilitzat molt el DRIVE , les tablets per la recerca d’informació, també van portar informació externa de casa, llibres, visulaització de vídeos, es van utilitzar les eines convencionals,es van fer experiments,…

A l’inici de cada jornada, els alumnes es planificaven en grup el treball del que durant a terme i el què s’ha fet. També, diàriament el mestre revisa i fa la valoració del treball realitzat del dia anterior a nivell grupal.

Un cop resolt tots els dubtes, les qüestions, les curiositats que volien saber, els aprenentatges,… Els alumnes van realitzar uns experiments: disseccionant diferents cors d’animals, muntatge d’una maqueta de l’aparell circulatori, creació pròpia de maquetes del cor.. I finalment es va elaborar un gran mapa conceptual exposant tot el què s’havia après.

Per concloure tot el treball, i per fer-ne l’avaluació, Cada grup va elaborar un petit curt metratge sobre les diferents tipologies “malalties cardiovasculars”. Perquè no es repetissin els temes, cada grup va triar una causa o conseqüència de les diferents malalties cardiovasculars. (paro cardíac per causa d’una mala formació genètica, per una causa emocional, per vellesa, per mals hàbits …)

Tot aquest treball del curt metratge van haver d’elaborar un guió cinematogràfic on havien d’esmentar i escriure quantes seqüències, personatges, el diàleg dels personatges, lloc on es faria, càmera, il.luminació, música de fons,…

En aquests vídeos també es va treballar de forma cooperativa i havien d’exposar tot el que havien après sobre les malalties cardiovasculars.

CICLE MITJÀ

Tot l’enfocament del projecte s’ha fonamentat en la recerca, que comporta un constant procés reflexiu i crític. El recorregut del treball és marcat pels alumnes. El rol del professorat no ha estat el de donar respostes sinó el de fer les preguntes adequades que permetien seguir fent recerca, investigació, resolució de dubtes i reorientació del procés de treball.
Iniciem el projecte a partir de la pregunta ENTRA MENJAR I SURT CACA, QUÈ PASSA?.
Els alumnes fan petites aportacions del que creuen que passa i a partir d’aquí van sorgint més preguntes sobre el que volen saber del tema o de dubtes que tenen.Aquí el tema s’amplia i demanen molts aspectes del cos humà en general.
A partir d’aquí comencem a treballar en grups cooperatius i heterogenis per poder resoldre els dubtes.Quan ja tenim moltes qüestions resoltes ens adonem que el cos humà és molt complex i a partir d’aquí decidim especialitzar-nos per grups en un aparell o sistema concret.
Com a eina de treball es proporciona una extensa bibliografia amb llibres, pàgines web i vídeos on es pot veure el funcionament de cada aparell.També utilitzem molt el DRIVE ,on els nens/es recullen la informació en una presentació google. Els nens aporten informació externa de casa, aplicacions de tauletes digitals,…
A part de crear les presentacions de cada aparell la majoria de grups en fan una maqueta i el dibuix de cada sistema damunt d’una silueta humana en una bossa de plàstic transparent, de manera que sobreposant-les queden complementades, podent observar la situació de cada òrgan del cos humà.
Per concloure el treball cada grup elabora un vídeo explicant la importància de l’aparell o sistema que ha treballat i el seu funcionament, de manera que a l’acabar és fàcil entendre la correlació entre tots i cadascun dels aparells del cos humà.

Finalment es redacta l’explicació global que relaciona un aparell amb l’altre que serveix de guió per publicar-ho al bloc del centre i per exposar-ho a la resta dels companys d’escola.

CICLE INICIAL:

El treball en aquest Cicle ha partit del tema curricular de l “‘Alimentació i la salut”.
Hem estudiat l’origen dels aliments (animal o vegetal), la seva conservació, i primordialment com podem dur a terme una alimentacio equilibrada que fomenti la nostra salut.

Per fer aquest treball ens hem basat en l’estudi de LA PIRÀMIDE L’ALIMENTACIÓ.
Se’ls hi ha introduït el tema dient que ells serien els responsables de transmetre a la resta de l’escola què és el que ens ensenya aquesta piràmide.
Per aconseguir aquest objectiu vam construir una piràmide de tres cares de dimensions com l’alçada d’una persona.

A cada cara hi vam preparar un joc per a cada grup de l’escola: EI, CM i CS.

EI- Després d’escoltar l’explicació que els feien els alumnes de CI, els nens/es jugaven a einserir la imatge dels aliments en les tres boques de dimensions diferents que tenia la piràmide, segons si aquest aliment el podíem menjar SEMPRE, SOVINT O DE TANT EN TANT.

CM_ Després d’escoltar l’explicació que feien els nens de CI jugaven primer al mateix joc que els d’EI i després passaven a realitzar el seu que consistia en tirar unes boles petites de “porexpan”, on hi havia escrit els noms dels aliments en l’obertura adequada que trobaven en la cara del joc de la seva piràmide. Per cada “pilota” encertada en el lloc adequat cada grup que participava en l’activitat s’anotava un punt.

CS- Després d’escoltar l’explicació que els feien els alumnes de CI practicaven, en petits grups, el que havien après , enganxant el noms dels aliments escrits en anglès en el lloc adequat de la piràmide.
Un cop enganxats tots els noms se’n feia una lectura col·lectiva. Vam comptar amb l’ajuda de la mestra d’anglès per fer els aclraiments pertinents si era el cas.

EDUCACIÓ INFANTIL:

El treball en aquest cicle s’ha portat a terme, a partir del programa SI (Salut integral del Dr. Valentí Fuster) el qual ens vam inscriure i on l´objectiu principal és que els alumnes adquireixin hàbits saludables des de la infància que repercutiran en la millora de la qualitat de vida i el risc de patir malalties cardiovasculars en l’ edat adulta.

Amb aquesta idea de promoure salut a partir de la infància per aconseguir un canvi de comportament durador i eficaç ha estat amb la idea que hem anat treballant durant el curs.

S´ha treballat aquest programa a través d’unes unitats didàctiques. Cada unitat didàctica ofereix una sèrie de materials didàctics i on el personatge principal, el Càrdio, actua com a referència i motiva els infants a tenir cura de la seva salut. Amb una visió global de promoció integral de la salut s´incideix en quatre components bàsics interrelacionats: l’ adquisició d’hàbits d’alimentació saludable, el desenvolupament d’activitat física, el coneixement del cos i del cor i la gestió emocional.

Finalitzat el treball de les unitats didàctiques es fa un vídeo resum on els alumnes d’educació infantil elaboren un video on es donen uns consells per cuidar el cardio.
Aquests consells surten a partir de la reflexió de tot el treball fet durant el curs. El vídeo “HEM DE CUIDAR EL CARDIO” es presenta als altres cicles de l’escola durant la setmana saludable i es penja al bloc de l’escola.
A més durant aquesta setmana es porten a terme diferents tallers i activitats que ajuden a fixar els quatre components bàsics per adquirir uns hàbits saludables: taller de ioga, fem pa, circuits amb bicicletes i patins, tallers d´alimentació, higiene dental, reflexoteràpia, el sucre a les begudes, cuinetes…….