Implementació

El resultat final serà tindre la pista pintada, tot i així la manera d’arribar-hi i els jocs pintats s’ha adaptat al ritme i a les necessitats dels nens i nenes. Més que un procés de recollida d’informació, el què ells han anat fent ha estat debatre què calia fer i com fer-ho per tal d’obtenir els resultats esperats. A partir d’aquí, quan ha calgut han pensat a qui podien recórrer per ajudar-los, a on podien anar a buscar el material o com podien materialitzar la idea que tenien.

Al llarg del projecte els nens i nenes han utilitzat eines i estratègies de diferents àrees: plàstica, matemàtiques, llengua i medi. Pensem que els nens i nenes han estat conscients de què utilitzaven coneixements d’altres àrees perquè en certs moments fèiem reflexions de què havíem fet a altres àrees per tal de poder-ho aplicar.

Ens va anar molt bé una bona organització i coordinació prèvia. Ens vam preveure el calendari, qui participaria en el projecte segons la disponibilitat dels docents i què volíem aconseguir. També ha estat clau poder compartir un cop acabada la sessió on havíem arribat i què ens quedava per fer. Per poder fer aquesta coordinació és molt necessari que tothom tingui molt clar l’objectiu final.

https://goo.gl/photos/UdUkEecbQFUTgiGW8

 

Metodologia

Al llarg del projecte hem fet activitats en agrupacions diverses: individualment, en petit grup, grups cooperatius i gran grup. Els grups es formen depenent de les necessitats del moment. El grup cooperatiu són grups heterogenis, amb tasques assignades, establerts pels mestres i que ja s’utilitzen al llarg del curs.

Per organitzar-nos, l’equip de mestres vam dissenyar un calendari mensual on cada dimarts i dijous destinàvem les dues primeres hores del matí a fer treball per projecte. Vam creure molt important que tots els mestres poguéssim participar en els dos grups i, per tant, vam establir una rotació.

Pel que fa a l’organització de les activitats ens vam marcar un llistat breu de tasques a aconseguir cada setmana. Aquesta planificació inicial s’ha anat modificant al llarg de les sessions i s’ha adaptat al ritme de treball dels grups i a les noves idees que sorgien.

També hem trobat important que, almenys un cop per setmana, ens reunim els dos grups per posar en comú el treball realitzat, intercanviar idees i coneixements, fer reflexions i prendre decisions. Per altra banda, els mestres també hem anat estant en contacte per saber en tot moment en quin punt estàvem i cap a on podíem seguir.

https://goo.gl/photos/iUB3G7M1WPN47gZz8

 

Planificació

El nostre projecte es titula “ Un encàrrec per l’escola”. L’objectiu del projecte és escollir i aconseguir pintar uns jocs al terra de la pista per tal que els nens i nenes els puguin utilitzar i gaudir-ne. Aquest projecte no parteix tan dels interessos de l’escola sinó com d’una necessitat que hem observat per tal de poder millorar un espai comú i que se’l sentin més seu. Dit d’una altra manera, els nens i nenes es motivaran tot fent un servei a l’escola que quedarà allà perquè tots els seus companys i companyes en puguin treure profit.

En la sessió inicial van venir un grup de pares i mares del projecte “Fem Pati” per tal de fer-nos l’encàrrec. A partir d’aquí els nens i nenes van fer una pluja d’idees primer dins l’aula i després sobre el terreny. Allà els va quedar molt clar que l’objectiu final era tenir els jocs a la pista. A més a més, al llarg de les diferents sessions han anat quedant clars els objectius a curt i a llarg termini.

https://goo.gl/photos/4dtP3XcsiTUT2Y287

 

Avaluació

Per dur a terme l’avaluació del projecte s’han utilitzat diferents mètodes tant en el transcurs del mateix com al final d’aquest amb la presentació dels productes finals. Enumerem alguns dels instruments que hem utilitzat i una breu explicació del perquè:

  • L’observació directa per part dels mestres, ens ha anat bé anar anotant el que feien i deien els alumnes en el treball en grup per poder-los acompanyar en el seu procés d’aprenentatge.
  • Les reflexions en gran grup fetes en el transcurs del projecte per poder anar modificant si era necessari les activitats que vam dur a terme.
  • El recull individual del diari de les sessions per part dels alumnes i on explicaven el que havien fet en el seu dia a dia i reflexionaven sobre el seu aprenentatge.
  • La realització d’un escape room, on els nois i noies en grups de sis havien de posar en pràctica els seus coneixements sobre la matèria per poder “escapar” del laboratori i estripar un control que no teníem pensat fer.
  • Autoavaluació dels alumnes mitjançant una rúbrica per tal de reflexionar sobre el seu aprenentatge però també sobre la participació en el grup de treball.

https://goo.gl/photos/9SHbBhsmUG6jpZag6

 

Producte final

El producte final en el nostre projecte no és només únicament el prototip dissenyat pels alumnes i l’exposició oral per presentar-lo a la resta de companys, sinó que també podem considerar com a producte final la realització de les jornades esportives en família. Durant les quals els nois i noies de sisè van tenir un paper actiu ja que van ser ells els encarregats d’explicar els jocs a les famílies i ajudar-los a participar.

Així doncs, vam considerar important que poguessin mostrar el seu prototip a la resta de companys i després es van exposar a l’escola. També en un primer moment volíem obrir l’exposició a les famílies i pensàvem que el dia de les jornades esportives podia ser una bona ocasió, finalment no va ser així per problemes de coordinació però veiem factible que en una altra edició ho puguem fer.

El segon resultat final sí que va obrir-se a tota la comunitat educativa, ja que tothom qui volgués va poder gaudir de les jornades esportives treballades durant la realització del projecte.

 

Implementació

En la fase d’implementació del projecte els nois i noies de sisè ha anat construint  el seu prototip i paral·lelament han anat investigant sobre la matèria i preparant les jornades esportives en família.

Els resultats que cada grup de tres ha obtingut han estat òbviament, tots diferents i cadascun d’ells ha investigat sobre diferents materials però tots han acabat el projecte havent treballat les principals característiques de la matèria i les propietats dels materials.

Els diferents grups s’han anat autoregulant sobretot a partir de les posades en comú periòdiques durant el transcurs del projecte, ja que tot el treball s’ha dut a terme a l’escola i amb l’acompanyament dels mestres dels cicle implicats en la realització d’aquest.

Els alumnes han anat documentant el procés de producció i els seus aprenentatges escrivint diàriament tot el que havien fet al seu diari de les sessions, eina que ha ajudat a la reflexió i que hem cregut convenient de posar en pràctica per escriure sobre ciència i per fer conscient a l’alumnat del seu procés d’aprenentatge.

Pel que fa al treball en equip dels docents cal dir que els mestres de cicle superior ens vam trobar a l’hora de planificació dins de l’horari marcat però també fora de l’horari establert quan ja havíem dut a terme el punt de partida del projecte i que ens va servir per poder perfilar cap a on volíem o pensàvem que ens duria el procés. Els especialistes han pogut intervenir en aquesta planificació per integrar les àrees que eren necessàries, l’educació física en el nostre cas, però també per poder acompanyar als alumnes durant les sessions.

Per dur a terme el projecte es va modificar l’horari dels alumnes i vam dedicar-hi una setmana sencera  en la qual tots els docents participàvem.

Com a mestres hem pres una posició de guia, ajudant-los a trobar les solucions als problemes o apropar-los i als experiments que es realitzaven. Se’ls ha facilitat l’ajuda per manipular materials.

Per documentar-lo, quan hi havia un altre mestre a l’aula un d’ells s’encarregava de fer fotos, recollir converses dels propis alumnes…. A més a més, també s’ha comptat amb la col·laboració dels propis alumnes per fer fotos o gravacions.

La valoració que fem del projecte “La matèria del joc”  és molt positiva i estem engrescats per anar treballant d’aquesta manera, tot i això, n’estem segurs que si repetíssim l’experiència duent a terme aquest mateix projecte podríem millorar-ne alguns aspectes.

https://goo.gl/photos/GsEShhAEXhXPbTfh8

 

 

Metodologia

Les activitats es van dur a terme en grups reduïts, en gran grup, individual, en parelles i en trios. L’objectiu de fer-ho així ha estat veure la capacitat de cada alumne d’adaptar-se i  treballar en diferents companys i situacions. Aquests grups han estat heterogenis, sota la supervisió del mestre.

El projecte es va dur a terme en les últimes setmanes del trimestre. En els alumnes no se’ls va donar cap temporalització però si que sabien quins dies i quines sessions es reservaven per fer-lo, així com  quin era el producte final a aconseguir.

L’equip de mestres teníem la nostra metodologia i temporalització pensada, tot i això, va tenir derivacions no programades degut als interessos dels alumnes. Per exemple, parlant del petroli els mateixos alumnes van parlar del carboni i a partir d’aquí, de l’oxigen… arribant, fins i tot, a parlar de la taula periòdica. Per aquest motiu, se’ls va animar a dissenyar una activitat en format de trenca closques de la taula periòdica per a les jornades esportives en família.

Per compartir les experiències i opinions que s’anaven tenint al llarg de la setmana es van fer algunes posades en comú de tots els alumnes per reflexionar sobre el procés, de  les dificultats i encerts. A més  a més, al final de cada  dia escrivien en el diari  com havien anat les activitats de la jornada, què havien après…

https://goo.gl/photos/GJ7NXCHpWVGcfba27

 

Planificació

El tema principal del nostre projecte és la matèria i va destinat als alumnes del segon curs de cicle superior. El títol és  “la matèria del joc”. Aquest projecte té dues branques que sorgeixen  del tema principal “la matèria”. Per una banda tot el treball que s’ha plantejat: la realització d’un prototip per les jornades esportives en família de l’escola i, per l’altra banda, la planificació de les pròpies jornades, on els mateixos alumnes han organitzat activitats a partir dels coneixements que han anat adquirint mentre feien el projecte.

Als alumnes se’ls va demanar que realitzessin un prototip lliurement que després van dur a terme en grups de tres. Per fer-ho engrescador i iniciar el tema es va visualitzar una pel·lícula.

La sessió inicial: Per motivar els alumnes se’ls va explicar que visualitzarien una pel·lícula amb la que després haurien de fer el prototip. Tot seguit, es van mirar la pel·lícula “Robots” i després es va parlar del tema de la robòtica per veure quin eren els coneixements previs.

A més a més, se’ls va explicar quins aspectes es tindrien en compte per dur a terme l’avaluació que es faria al llarg de tot el projecte

https://goo.gl/photos/vQTEp4ECjx1S5Fb17

https://goo.gl/photos/xhiu9JvCJM76YKg56

 

 

 

 

 

LA VEU DELS ALUMNES

L’equip impulsor després de treballar amb el claustre, hem cregut necessari que també havíem de compartir significats amb els alumnes. Per fer-ho, hem creat un formulari, que hem passat als  cicles en formats diferents tenint en compte les edats.

Els mitjans l’han respost conjuntament amb tot el grup, els grans ho han fet individualment per mail i els petits han compartit respostes conversant tots junts.

Les seves respostes segur que ens ajudaran  a millorar alguns aspectes, ja que són fruit de la seva reflexió, importantísssima per aprendre junts.

Us deixem una mostra representativa de cada cicle on podreu saber de primera mà què pensen els nostres alumnes que ja estan acostumats a treballar per projectes.