El projecte interdisciplinari es va enllaçar al projecte anual de la ZER sobre l’aigua. En el curs passat, els alumnes de l’escola van elaborar un tríptic informatiu de les fonts del poble i es va utilitzar d’enllaç amb el projecte d’aquest juny. Per promoure un aprenentatge significatiu, es va procurar que la motivació inicial del projecte fos la visita del senyor alcalde. Aquest, després de ser convidat pels mestres, va venir a l’escola el dia que iniciàvem el projecte.

L’alcalde va demanar ajuda als alumnes per millorar el poble des d’un punt de vista turístic, que pensessin en com podien facilitar als visitants conèixer el poble. L’alcalde va marxar i, a partir d’aquí, van aparèixer interrogants reals i rellevants que ens permetien vertebrar el projecte. Els alumnes van fer una assemblea i van estudiar la proposta que se’ls havia encomanat. Per donar-los-hi responsabilitats, els mestres van adquirir un paper d’observadors i de guia, deixant ben clar que la feina se’ls havia encomanat a ells i que, per tant, els mestres no tenien la responsabilitat de l’èxit o el fracàs. D’aquesta manera, els alumnes van haver de prendre’n part i organitzar-se. Els alumnes varen pensar que, potser, es podia aprofitar el tríptic que havien elaborat amb totes les fonts del municipi però, aquest cop, enfocant-lo cap als turistes i visitants que vénen al poble. Va ser aleshores quan van decidir senyalitzar unes rutes per arribar a cada una de les fonts marcades.

D’aquí en va sorgir una pluja d’idees en què, sobretot els alumnes més grans, varen anar dient com podien perfilar aquestes rutes. Primer de tot, van decidir que era essencial saber la ruta per pensar en el terreny i entorn en què treballarien. Això els hi permetia, a part de tenir una visió global del territori, dissenyar com havia de ser la senyalització i on s’havia de marcar.
Els alumnes de cicle mitjà i cicle superior, damunt d’un mapa del municipi, varen traçar la ruta que duia a cada font, observant els camins i carrers per on haurien de passar. L’objectiu de la seva tasca era tan clar, que van saber de seguida que cada font havia de tenir un cartell informatiu en les tres llengües que sabien: català, castellà i anglès; perquè tothom de fora entengués la informació. També van tenir clar, ràpidament, que a cada font volien posar-hi el codi QR perquè, actualment, tothom porta mòbil i a través d’un QR podrien tenir la informació de tota la ruta i de cada font a la mà.
Els mestres, prèviament, havien organitzat una classe d’educació física en bicicleta. Aquest pas previ va ser clau perquè els alumnes van poder decidir aprofitar la bicicleta per a observar presencialment la ruta que tenien sobre el mapa i més de pressa que anant a peu. Com que sabien que era la seva feina, van haver de preveure quins materials necessitarien, així que van agafar paper i llapis per fer una llista que recollís totes les necessitats de senyalització que tenia la ruta.

Paral•lelament, van haver de fer ús de les matemàtiques ja que van recollir dades quilomètriques parcials i totals. A més, a partir d’aquesta primera sortida, van decidir fer modificacions pertinents per a aconseguir una ruta més circular, que permetés visitar bé tot el poble i que no passés dues vegades pel mateix carrer. L’àmbit digital també va aparèixer quan van enregistrar la ruta a Wikiloc, amb imatges del recorregut inserides, per a poder-la enllaçar als codis QR.


Es van mostrar curiosos envers l’estat de l’aigua així que la van analitzar per saber el PH, l’alcalinitat i el clor lliure. Van utilitzar unes cintes que es tinten de color en ser mullades i, en funció del color, podien interpretar el resultat mitjançant una llegenda.

Els alumnes d’educació infantil i de cicle inicial estaven present quan els de cicle mitjà i superior decidien anar amb bicicleta i començar el seu projecte. Davant les ganes que els hi van contagiar, van proposar de fer la ruta ells també però, aquí, els mestres van intervenir i els van dir que els més petits no podien fer-la pas en bicicleta. Llavors, les ganes i la insistència dels de cicle inicial van fer buscar alternatives a la situació i van decidir que potser no podien anar en bicicleta, però sí a peu. A més, van afegir que, com que els petits caminen més a poc a poc, podien dissenyar rutes diàries més curtes i, per exemple, sortir més cops de l’escola. D’aquesta manera es va perfilar el projecte dels petits de l’escola, en què es van configurar un dia de preparació de la sortida i un dia de realització d’aquesta.

Els grans de l’escola van fer la primera ruta en bicicleta i, amb totes les necessitats anotades, van venir a l’escola per reunir-se amb els petits. Allà els van explicar, adaptant el seu llenguatge als petits emissors, quin era el pla de treball per dur a terme el projecte.

S’havia de marcar els camins que porten a les fonts mitjançant els símbols universals del GR; els alumnes van haver d’informar-se de la senyalització dels senders i, com que havien comptat els quilòmetres, van apreciar que la ruta era curta i, per tant, van concloure que els colors a utilitzar eren el blanc i verd. Aquesta tasca la van encomanar als alumnes petits, que pintarien les marques en els trossos on les rutes de grans i petits confluïssin.


En el seu nivell, els alumnes de CI van agafar un mapa de Sant Boi i, a més, es van recolzar d’aplicatius tecnològics com el Google Maps. Amb les dues eines, van dissenyar tres rutes que visitessin a totes les fonts. La competència matemàtica va aparèixer de nou ja que van haver d’interpretar un mapa i, alhora, la de coneixement del medi, perquè van haver de planificar desplaçaments i, en cada sortida, realitzar-los.

Cada dia de planificació, els alumnes de CI i EI es barrejaven i feien grups, sempre diferents tant en tasques com amb alumnes. En primer lloc, tots junts, decidien quines tasques havien de fer. La primera venia determinada per les exigències dels grans però, també, van començar a sortir jocs per fer (durant la caminada i a lloc), punts de parada a l’ombra, cartes informatives per enganxar a les agendes i que els pares estiguessin informats, punts de partida de la sortida, etc. També va ser tasca seva fer les plantilles que tota l’escola va utilitzar per la senyalització del GR. Un cop feta la llista, de P4 a 2n feien grups heterogenis i s’ocupaven d’una tasca rotativa, la majoria amb la pràctica de l’expressió escrita. Les alumnes de P3, encara molt petites per aquests nivells d’abstracció i treball, eren les encarregades de pintar els cartells de fusta que anomenaven cada font.