El projecte interdisciplinari es va enllaçar al projecte anual de la ZER sobre l’aigua. En el curs passat, els alumnes de l’escola van elaborar un tríptic informatiu de les fonts del poble i es va utilitzar d’enllaç amb el projecte d’aquest juny. Per promoure un aprenentatge significatiu, es va procurar que la motivació inicial del projecte fos la visita del senyor alcalde. Aquest, després de ser convidat pels mestres, va venir a l’escola el dia que iniciàvem el projecte.
L’alcalde va demanar ajuda als alumnes per millorar el poble des d’un punt de vista turístic, que pensessin en com podien facilitar als visitants conèixer el poble. L’alcalde va marxar i, a partir d’aquí, van aparèixer interrogants reals i rellevants que ens permetien vertebrar el projecte. Els alumnes van fer una assemblea i van estudiar la proposta que se’ls havia encomanat. Per donar-los-hi responsabilitats, els mestres van adquirir un paper d’observadors i de guia, deixant ben clar que la feina se’ls havia encomanat a ells i que, per tant, els mestres no tenien la responsabilitat de l’èxit o el fracàs. D’aquesta manera, els alumnes van haver de prendre’n part i organitzar-se. Els alumnes varen pensar que, potser, es podia aprofitar el tríptic que havien elaborat amb totes les fonts del municipi però, aquest cop, enfocant-lo cap als turistes i visitants que vénen al poble. Va ser aleshores quan van decidir senyalitzar unes rutes per arribar a cada una de les fonts marcades.
D’aquí en va sorgir una pluja d’idees en què, sobretot els alumnes més grans, varen anar dient com podien perfilar aquestes rutes. Primer de tot, van decidir que era essencial saber la ruta per pensar en el terreny i entorn en què treballarien. Això els hi permetia, a part de tenir una visió global del territori, dissenyar com havia de ser la senyalització i on s’havia de marcar.
Els alumnes de cicle mitjà i cicle superior, damunt d’un mapa del municipi, varen traçar la ruta que duia a cada font, observant els camins i carrers per on haurien de passar. L’objectiu de la seva tasca era tan clar, que van saber de seguida que cada font havia de tenir un cartell informatiu en les tres llengües que sabien: català, castellà i anglès; perquè tothom de fora entengués la informació. També van tenir clar, ràpidament, que a cada font volien posar-hi el codi QR perquè, actualment, tothom porta mòbil i a través d’un QR podrien tenir la informació de tota la ruta i de cada font a la mà.
Els mestres, prèviament, havien organitzat una classe d’educació física en bicicleta. Aquest pas previ va ser clau perquè els alumnes van poder decidir aprofitar la bicicleta per a observar presencialment la ruta que tenien sobre el mapa i més de pressa que anant a peu. Com que sabien que era la seva feina, van haver de preveure quins materials necessitarien, així que van agafar paper i llapis per fer una llista que recollís totes les necessitats de senyalització que tenia la ruta.
Paral•lelament, van haver de fer ús de les matemàtiques ja que van recollir dades quilomètriques parcials i totals. A més, a partir d’aquesta primera sortida, van decidir fer modificacions pertinents per a aconseguir una ruta més circular, que permetés visitar bé tot el poble i que no passés dues vegades pel mateix carrer. L’àmbit digital també va aparèixer quan van enregistrar la ruta a Wikiloc, amb imatges del recorregut inserides, per a poder-la enllaçar als codis QR.
Es van mostrar curiosos envers l’estat de l’aigua així que la van analitzar per saber el PH, l’alcalinitat i el clor lliure. Van utilitzar unes cintes que es tinten de color en ser mullades i, en funció del color, podien interpretar el resultat mitjançant una llegenda.
Els alumnes d’educació infantil i de cicle inicial estaven present quan els de cicle mitjà i superior decidien anar amb bicicleta i començar el seu projecte. Davant les ganes que els hi van contagiar, van proposar de fer la ruta ells també però, aquí, els mestres van intervenir i els van dir que els més petits no podien fer-la pas en bicicleta. Llavors, les ganes i la insistència dels de cicle inicial van fer buscar alternatives a la situació i van decidir que potser no podien anar en bicicleta, però sí a peu. A més, van afegir que, com que els petits caminen més a poc a poc, podien dissenyar rutes diàries més curtes i, per exemple, sortir més cops de l’escola. D’aquesta manera es va perfilar el projecte dels petits de l’escola, en què es van configurar un dia de preparació de la sortida i un dia de realització d’aquesta.
Els grans de l’escola van fer la primera ruta en bicicleta i, amb totes les necessitats anotades, van venir a l’escola per reunir-se amb els petits. Allà els van explicar, adaptant el seu llenguatge als petits emissors, quin era el pla de treball per dur a terme el projecte.
S’havia de marcar els camins que porten a les fonts mitjançant els símbols universals del GR; els alumnes van haver d’informar-se de la senyalització dels senders i, com que havien comptat els quilòmetres, van apreciar que la ruta era curta i, per tant, van concloure que els colors a utilitzar eren el blanc i verd. Aquesta tasca la van encomanar als alumnes petits, que pintarien les marques en els trossos on les rutes de grans i petits confluïssin.
En el seu nivell, els alumnes de CI van agafar un mapa de Sant Boi i, a més, es van recolzar d’aplicatius tecnològics com el Google Maps. Amb les dues eines, van dissenyar tres rutes que visitessin a totes les fonts. La competència matemàtica va aparèixer de nou ja que van haver d’interpretar un mapa i, alhora, la de coneixement del medi, perquè van haver de planificar desplaçaments i, en cada sortida, realitzar-los.
Cada dia de planificació, els alumnes de CI i EI es barrejaven i feien grups, sempre diferents tant en tasques com amb alumnes. En primer lloc, tots junts, decidien quines tasques havien de fer. La primera venia determinada per les exigències dels grans però, també, van començar a sortir jocs per fer (durant la caminada i a lloc), punts de parada a l’ombra, cartes informatives per enganxar a les agendes i que els pares estiguessin informats, punts de partida de la sortida, etc. També va ser tasca seva fer les plantilles que tota l’escola va utilitzar per la senyalització del GR. Un cop feta la llista, de P4 a 2n feien grups heterogenis i s’ocupaven d’una tasca rotativa, la majoria amb la pràctica de l’expressió escrita. Les alumnes de P3, encara molt petites per aquests nivells d’abstracció i treball, eren les encarregades de pintar els cartells de fusta que anomenaven cada font.
Arxiu de l'autor: NURIA CROSAS OLEA
Producte final ZER Alt Lluçanès – escola Aurora
El producte final del nostre projecte és que tenim una ruta senyalitzada que uneix totes les fonts del nostre municipi. A cada font hi ha un panell informatiu en tres idiomes: català, castellà i anglès, on s’explica quelcom de cada una de les fonts, on hi ha el codi QR per poder buscar la informació a través d’internet, on els visitants no es podran perdre perquè cada racó de cada camí està senyalitzat, i qualsevol visitant podrà fer un bon passeig de font en font.
Una part no visible pels turistes és el resultat dels anàlisis de l’aigua de les fonts.
La feina feta la vàrem mostrar als avis i àvies dels alumnes i del poble gràcies al Projecte del Passegem Junts. Els vam fer una petita explicació de com havia anat evolucionant el projecte. Vàrem fer una mica de caminada i van poder comprovar un tros del recorregut.
Avaluació projecte aigua ZER Alt Lluçanès – escola Aurora
L’avaluació del projecte l’hem feta mitjançant les rúbriques escollides a partir de la concreció en capacitats observables de les competències de primària i a partir de les rúbriques escollides de les capacitats a educació infantil.
També ens hem servit, per avaluar la feina i autoavaluar-se els propis alumnes, un diari personal que elaborava cada nen i nena al finalitzar l’activitat del dia. En aquest diari hi escrivien què s’havia fet de feina, quins entrebancs s’havien trobat a l’hora de fer-la, com havien solucionat els problemes i quina de les activitats els havia agradat més o menys. Tot aquesta idea del diari va sorgir dels grans que, després, van convidar a tothom a fer-ne un, donant indicacions sobre com s’havia de fer servir.
Els alumnes de cicle mitjà i cicle superior ens van fer una graella base perquè els alumnes de CI i EI poguessin dissenyar la seva pròpia avaluació. Els alumnes de CI i els alumnes de P5 varen escollir tots junts els ítems de les rúbriques que avaluarien la feina dels més menuts i, llavors, mitjançant grups heterogenis d’edat, els de CI van ajudar als d’infantil a omplir les graelles pensant en les seves actuacions i, si calia, recordar-los com ho havien fet.
Els documents que hem utilitzat els mestres per avaluar són:
– Rúbrica capacitats Educació Infantil
– Rúbrica competències CI
– Rúbrica competències CM i CS
– Autoavaluació alumnes CI i EI
La veu dels alumnes ZER Alt Lluçanès – escola Aurora
La veu dels alumnes es troba recollida en els diaris escrits per ells, amb les seves impressions, conclusions i experiències.
El més important és que el projecte en si és la seva veu, ja que tot el que s’ha fet ho han decidit ells: vertebrant, organitzant i dissenyant, així, el seu propi projecte.
En les valoracions dels alumnes d’EI i de CI, es va recollir la seva opinió respecte a qüestions diverses: l’elaboració del projecte, el punt de vista i gaudi personal, la metodologia, l’organització i propostes de millora.
A part, els alumnes de cicle mitjà i superior van elaborar presentacions explicant, lliurement, el procés del seu projecte.
Metodologia ZER Alt Lluçanès – Escola Aurora
Hem estructurat la metodologia de treball de la següent manera:
ESTRUCTURACIÓ METODOLÒGICA PRÈVIA
- Vindrà el Sr. Alcalde del poble amb una sol·licitud de treball per la qual ens demanarà col·laboració en la millora d’espais públics referents a les fonts del municipi.
- Farem una assemblea tots els alumnes i mestres tutors de l’escola per parlar i decidir com ens podem involucrar en aquest projecte.
- Pluja d’idees de propostes per solucionar el problema que ens ha plantejat el senyor alcalde.
- Llistat de tasques i accions que hem de dur a terme.
- Assignació de rols de cada grup d’alumnes per portar a terme les necessitats que ens han sorgit i classificació de les activitats.
- Exploració del terreny en bicicleta per saber quines necessitats hi ha i quines accions s’han de fer sobre el terreny. (Es farà en bicicleta perquè cada curs fem una bicicletada i s’aprofitarà per enllaçar-la amb el projecte).
ESTRUCTURACIÓ METODOLÒGICA DE TREBALL
- Treballarem cooperativament en grups flexibles els alumnes de cicle mitjà-cicle superior i en grups flexibles els alumnes de cicle inicial i educació.
- Cada alumne farà un diari personal de com ha anat el dia, què ha après, què ha sigut el què més li ha agradat, com ha participat en l’activitat corresponent al dia etc….
- Els alumnes de CM i CS recolliran els acords i organitzaran els horaris i activitats per a tot el projecte.
- Per fer les activitats i accions programades, els mestres acompanyaran i guiaran als alumnes segons les necessitats de cada moment i de cada especialitat.
ESTRUCTURACIÓ METODOLÒGICA D’AVALUACIÓ
- El mestre avaluarà a través de: diari personal de l’alumne, les rúbriques, de cada àmbit treballat en el projecte, preparades per cada mestre/a.