Expressions catalanes amb component mitològic

Bon dia a tothom!

Algun cop heu pensat que les nostres expressions tenen un component mitològic? Doncs bé, avui us porto tres frases que tenen aquest component que les fa tan especials:

En primer lloc tenim “poma de la discòrdia“. Aquesta expressió  fa referència a la poma que va aconseguir la deessa Afrodita ( amor i de la bellesa) a canvi d’oferir Hèlena a Paris. Aquest fet va ocasionar una terrible guerra. S’utilitza com a motiu de la disputa i ser una Hèlena de Troia és sinònim de dona de gran bellesa, motiu de conflicte. “Troia” esdevé l’equivalent de campi qui pugui; això és un caos.

rendiicon-paris

En segon lloc hi ha “entre Escil·la i Caribdis”. Aquesta frase no és tan popular o com a mínim jo no la coneixia. La frase ha arribat a significar l’estat on un està entre dos perills i allunyar-se d’un et fa estar en perill per l’altre, i es creu que és la progenitora de la frase «entre l’espasa i la paret». Escil·la vivia en els penya-segats i Caribdis era un perillós remolí. També s’utilitza “ser una Escil·la”: Estar en una situació de la qual és difícil sortir-se. Odisseu ho aconseguí.

images

En tercer tenim “cant de sirenes“. Les sirenes eren éssers, mig ocell mig dona, que es dedicaven a cantar per enamorar als mariners i així poder alimentar-se.  S’utilitza per fer referència a un engany.

sirena (1)

En quart tenim “treball de Sísif” o bé “Roc de Sísif”.  Els déus el varen castigar fent que empenyés un turó amunt una roca que sempre tornava a rodolar cap avall. S’utilitza per fer referència a un esforç inútil.

screenshot

Per últim hi ha l’expressió “fil d’Ariadna“. Aquesta frase fa referència al fil que va deixar a Teseu perquè pogués trobar la sortida del Laberint del Minotaure. Actualment s’utilitza per donar indicacions o per trobar un camí. 

ariadne4503

Ariadna Ruiz, 2n de Batxillerat.

Publicat dins de Del grec al català, Ètims grecs, Expressions, General, Literatura, Mitologia | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari

Bacants i bacanals avui!

Les bacanals eren unes festes dedicades al déu Bacus, que se celebraven a Roma. Es caracteritzaven pels excessos i l’entusiasme dels qui hi participaven. Actualment, una bacanal és una festa sense mesura, amb una gran disbauxa. Utilitzem també l’adjectiu dionisíac (provinent del nom grec de Bacus, Dionís) per designar actituds i maneres de fer temperamentals, sense mesura ni serenitat. Una mènada era la dona seguidora del seu culte. A l’antiga Roma, rebia el nom de bacant, però a Grècia també n’hi havia, val a recordar Les Bacants d’Eurípides. Què és, però, en l’actualitat una bacant? N’hi ha?

Dona que, moguda per l’embriaguesa, la passió, es lliura a plaers sensuals. IEC

És curiós, si es miren les accepcions de la paraula “bacant” a l’IEC, com acaba amb un significat “figurat” més aviat pejoratiu per a les dones, quan originàriament una bacant tenia la categoria de sacerdotessa o senzillament de dona que celebrava les festes de Bacus… Els diccionaris tenen coses com aquestes que reflecteixen “subtilment” la discriminació de les dones a la nostra societat…

En el Diari Punt Avui (21 de febrer de 2016), Mireia Rosich, ara que s’ha acabat el carnaval, ens parla de les bacanals, de les bacants, de les mènades a l’antiguitat i a la necessitat de la seva existència en l’actualitat a MIREIA ROSICH Bacanals modernes” “Bacanals modernes”, a Dins del laberint. Què n’opineu?

2016-02-22 00.33.43 (1)

“The women of Amphissa” 1887 de Sir Lawrence Alma-Tadema. The Clark Museum (Williamstown, Massachusetts)

Què vol dir ser una bacant? Fer una bacanal? Ser una mènada? Tenir un comportament dionisíac?… Perviuen en altres llengües? Si ja ningú no creu en Bacus, per què encara les fem servir? Com han pervingut?…

Mercè Otero
(professora jubilada de llatí). IES Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat.

Publicat dins de Del grec al català, Ètims grecs, Expressions, General, Mitologia | Etiquetat com a , , , , , , , , , , , , | 35 comentaris

Què vol dir ser narcisista? Narcisisme?

Ara que llegim a 4t de l’ESO de llatí la segona part de “Narracions de mites clàssics“, ens hem topat amb el mite de Narcís, el text llatí i la pervivència d’aquest mite en l’art (“Ecce pictura“, Salvador Dalí, Eduardo Chillida…), la literatura (Rosa Lleveroni, Federico García Lorca, Rafael Lapesa...), la música, el cinema, la publicitat, la premsa…?; però potser el més interessant ha estat plantejar-nos si Narcís de viure en el segle XXI tindria instagram i per què? Quin hashtag podríem relacionar amb aquest ego narcisista i quina posició ocupa #me? Les xarxes socials i la moda de fer-se selfie propaga aquest ego narcisista de la generació anomenada “me me me”? Aleshores hem esbrinat què vol dir el mot narcisista i ens ha portat a narcisisme?

El narcisisme, doncs, és l’amor excessiu cap a un mateix, que esdevé malaltia mental quan l’orgull excessiu cega la valoració real i menysprea els altres. El seu nom ve del personatge mitològic de Narcís (en grec, Νάρκισσος), un jove bellíssim que es va enamorar del seu propi reflex.

Heus ací, per tal que els comenteu, alguns dels nostres treballs sobre ser narcisista, patir de narcisisme:

Leila me fecit

IMG_20160209_093819

squarepic_201626212749505
Jennifer

Ara que ja sabeu què vol dir “ser narcisista”, ens ajudeu a esbrinar si aquesta expressió també s’utilitza en altres llengües?

[youtube]https://youtu.be/arJLy3hX1E8[/youtube]

Raquel, Laura, Ariadna, Leila, Lua, Jennifer, Souki, Soukaina, Sanae i Ouassime
4t ESO opt.1 Llatí

Publicat dins de Del grec al català, Ètims grecs, Experimentals, Expressions, General, Mitologia, Psicologia | Etiquetat com a , | 9 comentaris

Escoltem en grec

A partir d’aquest gran apunt, Etimologies sonores: οὖς, ὠτός (τὸ) publicat a Aracne fila i fila, de la Marisol, he volgut aprofundir una mica més en les etimologies sonores: οὖς, ὠτός  (Us recomano que el llegiu i el comenteu!)

L’otorrinolarinogologia (ORL) és l’especialitat mèdica que s’encarrega de la prevenció, diagnòstic i tractaments, tan mèdics com quirúrgics, de les malalties de l’oïda, les vies respiratòries superiors i part de les inferiors (nas, faringe i laringe). La paraula otorrinolarinogologia està formada per οὔς/ὠτός (oïda/orella), ῥί-ς/-νός (nas), λάρυγ-ξ/-γος (laringe) i λογία (estudi).

L’otologia és una branca de la medicina que estudia l’anatomia i fisiologia, normal i patològica de l’orella i oïda (sistema sensorial vestibular i altres estructures relacionades). Aquesta paraula està formada per οὔς/ὠτός (oïda/orella) i λογία (estudi).

L’otòleg és el metge especialista en otologia. La paraula otòleg està formada per οὔς/ὠτός (oïda/orella) i λογία (estudi).

L’otoscopi és un instrument mèdic utilitzat per visualitzar i examinar el conducte auditiu extern i el timpà. La paraula otoscopi està formada per οὔς/ὠτός (oïda/orella) i σκοπία (instrument per examinar).

Otològic, pertanyent o relatiu a otologia. La paraula otològic està formada per οὔς/ὠτός (oïda/orella) i λογία (estudi).

L’otorrea és el drenatge de líquid a través del conducte auditiu extern (sang, sèrum o pus). La paraula otorrea està formada per οὔς/ὠτός (oïda/orella) i ῥοία (fluid).

L’otosclerosi és una malaltia metabòlica òssia primària de la càpsula òtica i la cadena ossicular que causa fixació dels ossets provocant hipoacúsia. La paraula otosclerosi està formada per οὔς/ὠτός (oïda/orella) i σκλήρωσις (enduriment).

L’otoscòpia és l’exploració o examen visual de l’oïda externa i el timpà amb l’ajuda d’un instrument que il·lumina la zona i facilita la seva observació. La paraula otoscòpia està formada per οὔς/ὠτός (oïda/orella) i σκοπία (instrument per examinar).

A part de les paraules esmentades anteriorment, també existeix la paraula “otitis”, que s’utilitza per denominar la inflamació de l’oïda i/o els seus teixits i parts. Aquesta paraula està formada per οὔς/ὠτός (oïda/orella) i -ῖτις (inflamació).

Si us interessa el tema de l’etimologia i encara voleu aprofundir més en el tema no us oblideu de llegir els següents articles: Etimologia i medicina: ἰατρός, -οῦ (ὁ)Qüestió d’etimologiaLliçons d’etimologia a “Mi gran boda griega”Etimologia X: filo-, -fília.

Sandra Mendoza Barco
1r Batxillerat Grec

Publicat dins de Cos humà, Del grec al català, Ètims grecs, General, Medicina | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Ser una vestal

[youtube]https://youtu.be/ljeP3XlM-zQ[/youtube]

A l’antiga Roma, una sacerdotessa consagrada a la deessa Vesta (Hèstia, en grec), rebia el nom de Verge Vestal o simplement Vestal. Al començament eren elegides pel rei de Roma i després, en proclamar-se la república romana, pel Pontífex Màxim.

Les vestals havien de ser verges, de pare i mare reconeguts i lliures que mai no haguessin estat esclaus i que tinguessin una ocupació honorable, amb residència a Itàlia, i de gran bellesa. L’escollida no podia tenir menys de 6 anys ni més de 10, i havia de gaudir de tots els sentits.

Havien d’anar vestides de blanc, amb un vel cobrint el cap i portant una làmpada encesa, doncs la seva major responsabilitat era mantenir encès el foc sagrat dels seus temples.

El servei com a vestal durava trenta anys. Els primers deu aprenia els misteris dels seus deures i era anomenada discipula; els següents deu feia les cerimònies, i als darrers deu donava instrucció a les aprenents, però una vegada passats els 30 anys era lliure de fer el que volgués.

Eren les encarregades de mantenir el foc encès als temples i de preparar els ingredients necessaris per als sacrificis públics o privats, com ara la mola salsa, una barreja de farina torrada i sal, que s’escampava per damunt les víctimes.

Era fonamental guardar el foc sagrat. Si aquest arribava a extingir-se, es reunia el Senat, es buscaven les causes, es remeiaven, s’expiava el temple i es tornava a encendre el foc. El foc era encès amb la llum solar. La vestal que hagués estat de guàrdia,quan el foc s’apagava, era fuetejada.

Perdre la virginitat era considerat una falta pitjor fins i tot que permetre que s’apagués el foc sagrat. Inicialment, el càstig era la lapidació i després aquesta pena va ser substituïda per la decapitació i l’enterrament en vida. Només es coneixen vint casos en els quals aquesta falta va ser detectada i castigada. Per a castigar-la se la feia vestir de dol i era portada en una llitera tancada, com si fos un cadàver, al Campus sceleratus (lloc dels condemnats), un lloc a prop de la Porta Col·lina dins dels murs de la ciutat. Allà la deixaven en un sepulcre amb una llàntia, una ració de pa, aigua, llet i oli. El sepulcre es tancava i així passava a l’oblit. Per al còmplice el càstig era semblant al d’un esclau: fuetades fins a morir.

D’aquí prové l’expressió ser una vestal, que es diu a aquell que es consagra molt alguna cosa, tal com feien les vestals amb el foc sagrat.

He trobat l’expressió en diferents llegües:
–Ser una vestal (castellà)
–To be a vestal (anglès)
–Être une vestale (francès)
–Essere una vestale (italià)
–Sein eine vestalin (alemany)

“El sacrifici de la Vestal” (1710) d’Alessandro Marchesini. Hermitage Museum

Irene Sanz

Publicat dins de Del llatí al català, Expressions, General, Mitologia | Etiquetat com a | 2 comentaris