Competència lèxica

“Els límits del meu llenguatge són els límits del meu món” segons Ludwig Wittgenstein

  • La competència lèxica és fonamental per desenvolupar la competència comunicativa; també és fonamental per tenir èxit en els estudis i entendre el que es llegeix.
Què vol dir entendre un mot?
Tenir una representació mental de gran complexitat en què intervenen diferents elements cognitius: uns automàtics, altres adquirits i conscients, i altres més reflexius i experimentals.

 

Els mots són el nostre millor tresor i només recordem les coses que podem anomenar.

 

Vaig entendre que cada mot tenia el seu secret i que s’hi accedia a
través del coneixement de la llengua. Sense això, ens resultaria
impenetrable i inconcebible encara que visquéssim una pila d’anys.
A més, vaig observar que entre el fet de tenir un nom i el d’existir
hi ha una relació, perquè, en tornar a l’hotel, descobria que
només havia vist el que sabia anomenar; que, per exemple,
recordava una acàcia, però no l’arbre del costat, el nom del qual
ignorava. Ras i curt, vaig entendre que, com més paraules sabés,
més ric, ple i variat seria el món que s’obriria davant meu.

R. KAPUSCINSKI, Viatges amb Heròdot

 

La competència lèxica forma part de la competència lingüística, imprescindible per adquirir la competència comunicativa. Com la podem definir?


La competència lèxica és la capacitat de mobilitzar de manera eficaç un vocabulari ampli i adequat a les situacions pròpies d’una persona, tant en els seus usos receptius com expressius. A la vegada implica la facultat d’ampliar aquest cabal lèxic dels propis recursos o de recursos externs.


La lectura diària ens ajuda a ampliar el vocabulari, sovint l’ampliem pel context, de vegades tot consultant el diccionari i gairebé sempre per l’aprenentatge lògic dels mots per famílies de paraules, sufixos i prefixos, etc.

El lèxic integra todes les competències: la gramatical, la semàntica, la fonològica, l’ortogràfica i l’ortoèpica.

Per tal de parlar bé, per a escriure, per a comunicar-se… no n’hi ha prou en saber el vocabulari d’una llengua sinó que també cal utilitzar-lo amb correcció i propietat. Quan coneixem una paraula, sabem com sona, com es pronuncia, com s’escriu, quines parts expressen significat, quins altres mots es poden emprar en el seu lloc, quan es pot utilitzar, amb quines paraules es relaciona, on, quan, com es pot trobar o usar…

L’etimologia justifica la grafia i el significat de les paraules. Enforteix la base dels coneixements lingüístics i culturals.

L’aprenentatge progressiu d’ètims grecs i llatins a partir dels quals es forma el lèxic científic, tècnic i humanístic de la majoria de les llengües modernes, contribueix a l’enriquiment del vocabulari i a la millora de les capacitats de comprensió i d’expressió.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *