Hi ha una pila de llenya tallada
que ha portat el camió
per fer foc a la llar.
Amb el tronc més gruixut que hem trobat
ja tenim preparat el tió.
L’hem tapat amb la vella flassada que cada any ens el guarda el fred.
Ben arraconadet
li hem posat un got d’aigua
una poma vermella i crostons de pa sec,
que li agraden amb deliri.
Ben segur que demà quan me’l miri sols hi haurà rosegons!
Ve del bosc deu tenir set i gana.
Ara, aquí com que està calentó,
ben menjat i tranquil es prepara per quan tots cridem:- caga tió!
El tió sap que som criatures
i esperant treure’n llaminadures
li peguem sense voler fer-li mal.
Ell també trapasser
carregat amb torró a vegades ens caga…carbó!
com a càstig per al mes llaminer. I ningú no s’enfada no cal és un joc de Nadal.

Joana Raspall.