Jo tinc un gatet
que té el cos petitet.
Els ulls són del color blavet
i el seu pel marronet.
A dins de casa viu
i li agrada anar al riu
a la quina sempre esta
i ens demana menjar.
Prop del foc li agrada dormir
i a vegades també vol sortir.
Al teulat li agrada pujar
i el poble pot mirar.
M’ agrada molt el meu gat
per jugar sempre esta preparat.
M’ agrada quan ve al meu llit
i es queda amb mi , adormit…….zzzzz
ESTEVE
El meu gat és petit
fer el sempre esta adormit
Te els ulls de color verd
com una planta de julivert.
Al nostre taller viu content
perquè veu a la gent
Li agrada sortir al carrer
a fer el tafaner.
El meu gat es juganer
i amb ell m’ho passo molt bé
Quan el vull fer enfadar
amb aigua el vaig a mullar.
M’agrada el meu gat
perquè sempre el tinc acaronat
Sempre que em veu
fa un gran meu.
Adrià Trepat.
Ens podeu veure a Balaguer Tv.
Fa molt de temps hi havia un ratolí petit. tenia el pèl de color gris. El seu cau era petit però acollidor. des de feia molt temps una manada d’ elefants pasturaven per damunt del seu cau. Un dia cansat de sentir cops es va anar a queixar als elefants.
Els elefants en sentir les paraules els es van enfadar molt i van voler xaf el ratolí.El ratolì es va amagar al seu cau.Dins el cau hi havia un tunel que comunicava am el lleo.Per fer fora als elefans.El lleo era al fort i valent. Tenia el pel taronga i les potes llargues.La cua tambe era llarc i pelut.Els seus ulls eren grans i foscos i i unsullals que donaven por.El ratoli quan li va explicar el que li pasava,el lleo li va dir que ql sen ucuparia de tot.Al dia seguen el lleo li va anar a fer una visita als elefants. Els i va dir que coneixia una zona no gaire llunyana on hi havia mes menga i es vivia mes trancila ment.Als elefans els i va semvlar vona idea i van marxar de seguida.Aparti daquell dia el ratoli va viure trancil.
GUIFRÈ
Vet aquí una vegada hi havia una guineu que vivia en un cau .El cau era gran i hi tenia molt menjar. La guineu era jove, tenia el pèl marró , li faltava un tros d’orella perquè li va mossegar un ós. Era molt generosa i li agradava compartir el menjar.
Un dia va venir un conill a visitar-la, la guineu el va deixar entrar al seu cau. Li va dir que es poses cómode.
La guineu va cuinar carn. Al cap d’una estona s’ho van menjar. L’endemà el conill va tornar un altre cop al cau a menjar i va seguir així durant molts dies més.
La guineu no s’adonava que el conill s’estava aprofitant d’ella. La guineu li donava menjar sempre i el conill no havia de fer res.
Fins i tot la guineu li va buscar un cau al conill.
Un dia la guineu va tornar cap a casa i la va trobar buida. Llavors es va adonar…
No hem de deixar entrar a qualsevol persona a casa nostra.
JOEL
En lengua castellana hemos trabajado las biografias de Charlie Rivel y de Tortell Poltrona.
TORTELL POLTRONA
Tortell Poltrona (su nombre real es Jaume Mateu Bullich) es un payaso catalán nacido el Barcelona en 7 de abril de 1955. Es el artista de circo más reconocido en Cataluña, cofundador de Payasos sin Fronteras y un auténtico referente tanto por su trayectoria personal como por la creación de su propio circo, el Circ Cric, que ha sido el referente más destacado de varias generaciones.1 Es considerado un referente europeo de la renovación del payaso
Profesor industrial en electrónica y mecánica, estudió Sociología y Economía Política en el Institut Catòlic d’Estudis Socials de Barcelona. Debuta en los escenarios como cantante cómico de la Gran Orquesta Veracruz (1974), hecho que lo volcó a dedicarse irremediablemente al mundo del circo y el payaso, practicando y revalorizando esta profesión, cultivando e investigando los valores escénicos y sociales de la figura del payaso.3
Estrena su carrera artística con Claret Papiol,4 formando la pareja de payasos Germans Poltrona.5 Desde 1975 ha realizado miles de actuaciones dentro y fuera de España. Desde 1978 participa en Festivales Internacionales de Teatro de Europa y América. En el escenario ha trabajado con ilustres payasos como Charlie Rivel, Oleg Popov o Jango Edwards, y ante artistas como Joan Miró o Joan Brossa. También ha producido, dirigido y participado en diferentes series de televisión como Els Pallassos, Poltrona Express o Frekuencia Pirata, tanto para RTVE como para TV3.
Fundador del Circ Cric en 1981, es también el director y fundador del CRAC, Centre de Recerca de les Arts del Circ con sede estable en Sant Esteve de Palautordera, (1995), director y fundador del Festival Internacional de Payasos de Cornellà, (1984-1986), ideólogo y fundador del Festival de Payasas de Andorra, Forum de la Comicidad, (2001), y fundador y presidente de la ONG Payasos Sin Fronteras (1993),6 organización con la que ha realizado largas expediciones a los campos de refugiados y a las depauperadas zonas de Croacia, Serbia, Bosnia, Kosovo, Sahara, Armenia, Chiapas, Sri Lanka, Colombia, Brasil, Cuba, Sierra Leone, Costa de Marfil, Benín, Haití, República Democrática del Congo, Liberia o Etiopía.
Entre sus numerosos reconocimientos destaca el Premio Festival de Clowns de Viena, Austria, 1983; el Joanot de Teatre, Barcelona 1988; el conseguido en el Festival International Performance d’Acteur, Cannes, Francia, 1993; la Medalla al Mérito Cultural Palestino, Gaza, Palestina en 1984 por su labor con Payasos Sin Fronteras; el Premio de la Crítica Teatral de Barcelona temporada 95-96; el Premio Especial de Circo de la III Edición de los Premios Max, el Premio Nacional de Cultura 2005 de la Generalitat de Catalunya o el Premio Nacional de Circo 2013 del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte de España.78
Vet aquí una vegada hi havia un pastor. El pastor tenia 40 anys, era alt, tenia el pel ros i els ulls marrons. ERaa molt tranquil i simpàtic. Es deia Marc. Vivia en una casa petita al costat d’un poble. Una mica mes enllà tenia un ramat d’ovelles. Tenia dos gossos per vigila-les.
Cada matí treia les ovelles a pasturar. L’acompanyaven els seus dos gossos per vigilar les ovelles. Pasturaven pels costats dels camps. Un dia a mig matí un dels gossos ,el més jove, va veure un conill i el va perseguir.
El pastor el va cridar i cridar que vingués i no li va fer cas. Quan l’ altre gosset, les ovelles i el pastor van arribar a casa ,el gos no havia aparegut.
A l’ arribar a casa el pastor va tancar les ovelles al corral i se’n va anar a dormir preocupat per si el gos havia desaparegut.
L’endemà al matí ell i el gos gran ,que es deia Flow, van sortir a buscar el gos jove. No el van trobar. El pastor cridava: -Wolf Wolf.
Al fons de tot el pastor va veure en Wolf amb el conill a la boca. El pastor estava tant content que li va donar una abraçada molt i molt forta.
-Quina alegria- va cridar.
Els gossos mai més van marxar del costat del pastor.
Vet aquí una vegada, a Lleida, hi vivia un home que es deia Tomàs , tenia 33 anys, vivia en una casa de 7 plantes. Vivia sol.
Tenia un garatge de 150 places per deixar-hi tots els seus cotxes, tenia:
“Ferrariss, Porsches, Bugattis, Lamborghinis, Mercedes…
Ell treballava en una fabrica de cotxes esportius de totes les marques a Barcelona i cada dia havia d’anar de Lleida a Barcelona per l’autovia.
Actualment, l’empresa havia de dissenyar un nou model En Tomàs es passava dies tancat al seu despatx intentant dissenyar un nou model. El que tenia clar es que seria Lamborghini . Volia que el cotxe tingués al menys 800 cavalls.
Cadav dia donava una volta amb el seu Lamborghini per agafar inspiració. Volia que el cotxe tingués forma diferent dels de la seva marca.
Un dia va anar a donar una volta amb un formula 1 a un circuit i es va adonar que podia fer el cotxe estil Formula 1.
Va arribar a casa i va dissenyar la part del davant, però no sabia com fer la part del darrere.
L’endemà mentres treballava hi va haver un incendi a la fàbrica . Va començar al lloc on es soldaven les peces, va saltar una guspira i va caure en un tauló de fusta i el foc es va fer més gran.Van trucar als bomber .A un home li va caure un aleró que portava a la mà i dos peces de darrere d’un cotxe. Van caure de manera que a en Tomàs se li va ocórrer com fer la part de darrere. Tothom havia sortit de la fàbrica .En Tomàs va agafar una cadira i va trencar el vidre d’una finestra, i va sortir de la fàbrica.
Van arribar els bombers i van apagar l’incendi. Al cap d’un any la fàbrica estava arreglada. En Tomàs va acabar de dissenyar el model. Al cap de sis mesos de feina el seu nom va ser “Lamborghini Veneno”.
Joel