CONTES PER L’ ELOI . EL RUQUET.

LLEGEIX AQUEST CONTE D’ EN jOSEP vALLVERDÚ I RESPON A LES PREGUNTES

EL RUQUET Josep Valverdú
No siguis, ruquet! –li deien a en Valeri quan era petit. No volien pas dir que era ruc, era una manera afectuosa de parlar. En Valeri es va fer gran, tenia molts anys, i fins i tot néts, que vivien a la ciutat. Ell s’havia quedat al poble, on tenia la casa i l’hort.
En Valeri veia que tothom es comprava cotxes i furgonetes; ell havia d’anar a peu fins a l’hort, o on fos. Li convenia tenir un mitjà de transport per a ell i per als productes que carregava; ara que s’havia fet gran li pesaven molt i es cansava. I va rumiar que un cotxe no era bona solució, no hauria sabut com menar-lo. Va pensar en un animal: Un cavall? Una mula? No, massa grossos, no sabria com enfilar-s’hi.
–Calla! Ja ho tinc! –va exclamar tot d’una–. Un ruquet! Un ruquet és el que em convé.
Quan van celebrar la fira de bestiar al poble veí, qui comprava un xai, qui un porquet…, en Valeri es va comprar un ruquet, un asenet de morro blanc, panxa blanca i llom negre. Era una bèstia pacífica, i ell la va estrenar dalt del seu llom fins a casa seva. Però no tenia cap quadra ni estable, de manera que va trucar a casa del veí, que tenia dos cavalls a l’estable.
–Per favor, que hi cabria el meu ruquet, a l’estable teu?
–I és clar, ruquet! –va acceptar el veí–. Ja el pots portar, el teu ruquet, no siguis tan ruquet.
A l’estable els dos cavalls es van mirar l’asenet com si fos una mosca, no li van dir ase ni bèstia, no en van fer cap cas: ells eren cavalls importants i allò altre tan petit només era un ruc.
El veí va abocar palla i gra a la llarga menjadora de pedra de l’estable per tal que hi mengessin els tres ocupants de l’estable. Els cavalls van menjar, però no el ruquet, que es va quedar amb tota la gana. I a mitja tarda començà a bramar, i bramar.
En Valeri i el veí van entrar a l’estable. Tot semblava tranquil, els cavalls estaven ben tips, però el ruquet d’en Valeri picava de potes a terra i bramava.
–Què li passa al meu ruquet? –feia en Valeri.
–Jo he escampat gra i palla a la menjadora per a tots –va explicar el veí.
–Deixa’m mirar –va fer en Valeri, tot acostant-se al ruquet i a la menjadora.
–Ja ho tinc! –va cridar–. La menjadora està posada a l’altura del morro d’un cavall. I el meu ruquet, tot i estirar el coll, no hi arriba. Per això es queixava! Si no poses una menjadora més baixa, ell no podrà menjar.
–Sí, ara hi corro! No en tinc, de menjadora per al teu ruquet. Ja te’l pots emportar. No vull sentir més brams!
En Valeri no tenia estable, però va ficar el ruquet al corral amb les gallines, i li posà un caixó de fusta amb palla i gra. Per beure tenia el cóm de les gallines. En Valeri era feliç, el ruquet no bramava, corria pel corral… Només protestaven les gallines

COMENTEM EL CONTE

 

1.-Per què li deien ruquet a en Valeri ? – On es va quedar quan es va fer gran ?
-Per què creus que no es podia comprar un cotxe ?
-Què es comprà finalment ? -On el va posar el primer dia ? -Per què ?
2.- Què vol dir ” NO LI VAN DIR NI ASE NI BÈSTIA” ? – Creus que van fer bé ? – Pere què ?
-Per què el ruquet no va menjar ?
3.-Com va reaccionar en Valeri ?
-Per què creus que les gallines estaven esverades ?
-Amb quins noms l’ autor anomena l’ animal ?