Més poemes

Amb bicicleta anava pel camí
tot carregat amb el meu violi.
Em vaig trobar el meu cosí
que va venir amb mi.

Ens vam posar a l’ombra d’un pi
d’on va treure el cap un escorpí.
El vaig matar amb un bastó
que portava el meu padrí al tractor.

El mati de l’endemà
el meu pare al col·legi em va portar.
El padrí aql migdia em vindrà a buscar
amb el totterreny per anar a dinar.

Per dinar de segon hi havia jabalí
que em vaig menjar amb el padrí.
Ell es va beure un got de vi
i després vam sortir tots dos al jardí.

Adrià Trepat.

Aquell Pare Noël

Fa anys i panys el Pare Noël vivia al Pol Nord.Era alt,tenia la cara rodona,els ulls verds i estava sempre alegre…. fins que un dia…
El Pare Noël va perdre l’estrella que feia volar el seu trineu.Va decidir fer un viatge fins que la trobés.Va travessar muntanyes,boscos,deserts…. fins que va arribar a un poble que es deia Betlem va buscar per tot el poble. pensava que tampoc la trobaria perquè havia passat per molts ppobles i no l’ havia trobat. Va arribar en un estable i va passaar de llarg.
Es va troba un altre desert infinit.Va estar caminant dies i més dies fins que van aparèixer els Reis Macs!!!Els Reis es van sorprendre de trobar algú voltant per allà i li van preguntar:
-On vas?
-No ho sé,busco la meva estrella.
Els Reis li van dir-Nosaltres anem a Betlem a veure el nou rei i ens han dit que allà hi ha la teva estrella.
El Pare Noël els va dir:
-Aniré amb vosaltres.
Van travessar el desert fins que van arribar a Betlem.Allà van veure un corralet on hi havia Josep i Maria i el nen Jesus i a darrere hi havia la vaca i la mula.
El Pare Noël va recuperar la seva estrella i els Reis van veure el nou Rei.El Pare Noël va marxar cap al Pol Nord i els Reis cap al seu castell.

Conte contat ja s’ha acabat.

Adrià.Z.

EL TIÓ

Hi havia una vegada en un lloc molt llunyà que sempre estava nevat un tronc que es deia tió.
El tió era un tronc llarg, d’ ulls tenia uns foradets i de nas tenia una pastanaga. Anava amb una manta per no pasa fred. Era un tió amable i carinyós.
Sabia que era màgic i el pobret se sentia sol. Com que era molt simpàtic i alegre només volia jugar amb els nens. Un dia va començar a caminar i caminar fins que va trobar una casa al mig
d’ un camp.
Ell va trucar a la porta. Van obrir la porta uns pares. Els pares van veure un tronc amb una manta. El van agafar i el van entrar a casa. El van ficar aprop de l’ estufa. Els nens eren a casa i es van ficar contents.
Els nens li van ficar de menjar cada dia i van jugar amb ell.
Nadal s’ anava apropantiI un dia abans van cagar el tió. El tió
va cagar regals per tots .
Tots estaven molt contens. Després de Nadal el tió es va quedar a casa seva.

Esteve

Acabats amb iiiii

M’aixeco a les vuit del matí,
i a la cuina el menjar començo a engolir.
Arribar a l’escola molt em fa patir,
perquè de casa molt tard començo a sortir.

A la una de l’escola començo a sortir,
i la meva mare m’espera sota del pi.
Quan arribo a casa saludo al meu padrí,
que canta amb el meu cosí

A les dues comencem a dinar,
a les tres cap a l’escola he de tornar.
La motxilla de llibres hauré d’omplir,
per a ‘escola poder llegir.

Al sortir de l’escola vaig a buscar els ous al meu veí,
i de tornada, agafo pinyes del pí.
Quan arribo a casa em poso a jugar,
i després, vaig a sopar.

Joel

Acabat amb ii

Mentre anava per un camí
vaig trobar el meu cosí.
Li recito un rodolí
tant per tu com per mi.

Cada dia abans de dormir
com el meu professor em va dir,
un conte començo a llegir
i molt em va divertir.

L’endemà de bon matí
la meva mare em va dir
que el meu pare de tant conduir
va xocar contra un pi.

Sempre em desperta el meu veí
quan toca el seu violí.
Voldria que marxés lluny d’aquí
per no tornar-lo a sentir.

GUIFRÉ

Acabat am i

Ahir a casa del meu cosí
hem vaig quedar a dormir.
Després de sopar un conte vaig llegir
mentre el meu tiet bevia un gotet de vi.

Jo vull fer un rodolí
per donar-li al meu cosí,
quqn s’aixequi demà al matí
després del meu dormir .

Si el sol es posa a lluir
al bosc anirem amb el meu cosí.
Mentre dinarem sota d’un pi
potser veurem algun veí.

Quan el sol pararà de lluir
tornarem a casa amb el meu cosí.
Tots dos anirem a dormir
i el dia següent hi tornarem amb el veí.

Adrià.Z.

El meu poema ( Adrià T)

Jo pel festival de Nadal recitaré el poema

Jo us mostro el camí.
Seguiu-me, Reis nobles,
sóc per reis i pobles
l’estel del matí.

Amb roba daurada
jo enfilo l’atzur
el camí més pur
que hi ha a l’estelada.

Ròssec de claror
vaig deixant per rastre,
tinc corona d’astre
i aroma de flor.

Tres Reis tinc darrere
i un àngel davant
i a prop de l’Infant
un cel que m’espera.

Gemadet i ros
vostre fill,Maria
a qui semblaria?
A qui,sinó a Vos?

Jacint Verdaguer.

Adrià Trepat.

El meu poema de Nadal ( Guifré )

Al festival de Nadal recitaré aquest poema:

Si aquesta nit sens una remor estranya
que no saps com t’obliga a mirar el cel
i enyores el gust de mel
i tens desig d’una pau que no enganya.

És que través dels aires de la nit
t’ha arribat aquell resort de l’establia
de quan l’infant naixia
i s’alçava un càntic infinit.

Si ja no saps sentir-te pastoret
ni aturar-te a entendre el bell missatge
almenys tinguis coratge
de seguir el teu cami amb el cor net.

El meu poema de Nadal ( Adrià Z )

Jo per Nadal al festival de l’escola recitaré un poema de Jacint Verdaguer.

LA NADALA

D’un roser a l’ombra
d’un roser de maig
n’ha florit un Lliri
la nit de Nadal.

Bonica es la rosa
mes ho es lo ram
mes ho es lo Lliri
que floreix tot l’any.

Les fulles son verdes
lo calze n’és blanc
la mel de son calze
n’és mel celestial.

Abelles que el besen
son angelets sans
angelets lo volen
pastorets l’hauran.
Los tres reis arriben
sols per olora’l;
ja en veuen la Verge
que el va amb plors regant.

-¿De que plorau Verge
de que plorau tant?
– perletes de l’alba
lo solen rosar
i avui que es divendres
son gotes de sang.

Lliri que floreixes

la nit de Nadal
ai!allí al calvari
com t’esfullaran!-

Bonica es la rosa
mes ho es lo ram
mes ho es lo Lliri
que floreix tot l’any.

(Jasint Verdaguer)

El meu poema de Nadal (Joel)

Per Nadal recito aquest poema de la Joana Raspall:

EL TIÓ

Hi ha una pila de llenya tallada
que ha portat el camió
per fer foc a la llar.
Amb el tronc més gruixut que hem trobat
ja tenim preparat el tió.

L’hem tapat amb la vella flassada
que cada any ens guarda el fred.
Ben arraconadet
li hem posat un pot d’aigua,
una poma vermella i crostons de pa sec,
que li agrada amb deliri. Ben segur que demà quan me’l miri,
sols hi haurà rossegons!

Ve del bosc; deu tenir set i gana.
Ara aquí com que està calentó,
ben menjat i tranquil, es prepara
per quan tots cridem:”Caga tió!”

El tió sap que som criatures
i esperant treUre’n llaminadures
li peguem sense voler fer-li mal.
Ell també trapasser
barrejat amb torró
a vegades ens caga… carbó!
com a càstig per al més llaminer.

I ningú no s’enfada; no cal.
És un joc de Nadal.

Joana Raspall

JOEL

El missatge secret

Títol : el missatge secret.
Autor:Flavia Campanes
Hi havia una vegada uns nens que jugaven a la sorra de la platja. Una nena va trobar una ampolla que surava al’ aigua van intentar obrir-la, peró els hi faltava una eina per poder-la obrir.
Van anar a l’ apartament de la Maria a buscar l’eina , l’ obridor d’ampolles
Obren l’ ampolla i veuen un paper ;l’agafen però no hi havia res escrit . Una nena va pensar que potser el missatge havia estat escrit amb suc de llimona . Van agafar un encenedor , el van encendre i hi havia escrit(” Ajudeu-me ,sóc a la Torre Vella, he quedat tancada)
Els nens van decidir anar a buscar la Violeta.
Tots els nens acompanyats del seu gat i gos vana anar a la muntanya a buscar a la Violeta. Quan van arribar al bosc es van orientar amb un mapa que portava en Tomas. Van anar a la Torre Vella i com es feia de nit i avien moltes ombres que semblaven gegants. quan van obrir la porta amb la clau que portava en Rom al coll, es van estampar contra la paret de totxos que i avia al darere de la porta.
Van mirar una finestra i van tirar un pal que estava lligat en una corda i van puja.
Quan van pugar van veure un ratoli que perseguia al seu gat. Despres el gat perseguia al ratoli, peró el que feia mes por era que i avia escarvatsper les parets i els sostres. Al cap de una estona van sentir veus es van amagar darere de un varril. Al cap de uns minuts van vere en Nemo i la Lola…

Un bloc a XTECBlocs