La princesa de Zaidin

ZAIDIN
Una vegada en un poble hi vivía una nena petita que es va criar amb els seus pares. La nena es deia Zaida. Quan els seus pares van morir va pasar a ser la princesa del poble. Temps despres va coneixer a un noi que es deia Valenti, en castellà Valentín . Mes endevant es van casar i es van convertir en reis. Des d’aquell precis momento el poble es diu Zaidin. El Castell estava envoltat pel poble on hi vivien els pagesos i els artesants. Tot el poble estvba envoltat de muralles, hi havia 7 portals. Per sota el poble hi havia un passadis secret per escapar-se en cas de guerra. Aquest passadís donava a les afores de les muralles . Des del Castell vigilaven el riu Cinca.

Adrià Trepat
4art

La llegenda del Pont de Camarasa

EL PONT ROMÀ DE CAMARASA

L’any 218aC Aníbal Barca , general cartaginès, deixa al seu germà Asdrúbal el comandament d’ Hispània. Ell marxa cap a Itàlia. Va ser llavors quan es diu que Aníbal i part del seu exercit va passar pel pont romà de Camarasa per anar cap als Pirineus. Al seu exercit, a part de la infantería i els genets a cavall, també hi duia elefants de guerra.
Les restes del pont que hi ha a Camarasa són de l’ Edat Mitjana, pot ser que abans n’hi hagués hagut un de romà i segons les dates enlloc d’ Aníbal hi passés Asdrúbal, o cap dels dos.
Als camarasins ens agrada pensar que els elefants dels cartaginesos creuessin el pont del nostre poble.

Blau Patiño Papell
Dimarts, 16 de juny de 2020

Isop, l’ orígen de la faula.

Després de treballar al llarg del curs un nombre important de faules, hem pensat que calia conèixer aquest personatge. Vet aquí què hem trobat

ISOP
Fabulista grec que va viure al segle VI a. c. Segons una tradició molt difosa va néixer a Frígia, encara que n’hi ha d’altres que el situen a Tràcia, Samos, Egipte o Sardes.

Diuen que fou l’esclau de Jadmó o Janto de Samos, amb el qual va viatjar molt i que aquest acabà donant-li la llibertat. També diuen (entre altres coses dispars) que era lleig, geperut i que quequejava.

Isop tenia gran reputació, se sap que al s. IV a. c. les seves narracions eren llibre de text a Atenes, de fet es creu que Sòcrates se les sabia totes de memòria. Fins i tot el va cridar Creso a la seva cort per satisfer-lo de favors. El va enviar a Delfos per oferir recompenses a l’oracle i als habitants de la ciutat, però Isop es va limitar a l’oracle, ja que els habitants de Delfos eren traïdors i molt cobdiciosos.

Les seves faules van ser reunides per Demetri de Falero cap al 300 a. c. Es tracta de narracions breus protagonitzades per animals. Són al•legories i amb contingut moral que han influenciat molt en la literatura des de l’edat mitjana fins als nostres dies, aconsellant-nos a l’hora d’afrontar la vida.

Les faules d’Isop han estat adaptades per La Fontaine i per F. Mª Samaniego.
QUÈ ÉS UNA FAULA

Les faules són petites narracions al•legòriques, en vers o en prosa, de fets meravellosos amb profit moral de transmissió oral.

Són una recopilació de saviesa quotidiana i popular, on els personatges que hi surten moltes vegades són representats per animals que imiten conductes humanes, i els pocs humans que apareixen entre les seves línies són persones normals i corrents, sense cap pretensió de construir un personatge carismàtic.

Les faules isòpiques són (al menys en el seu temps era així) l’expressió d’una màxima de conducta exemplificada amb una breu història; una moralitat , sempre breu i quasi innecessària, es desprèn al llarg de la narració i queda plàsticament representada en ella. Així Isop orientava les seves composicions a dos objectius pedagògics emparentats: ridiculitzar els vicis i proposar virtuts .

Blau Patiño Papell

2on Curs

El cabirol i el gat

EL CABIROL I EL GAT

Un cabirol tenia una peixateria on hi anaven moltíssims clients. Com que tenia molta feina va haver de llogar un ajudant. De tots els que hi van anar ,va agafar un gat. Al cap d’unes setmanes el cabirol es va adonar que li faltaven diners. Llavors va instal.lar unes càmares de seguretat molt amagades. Així va poder veure com el gat li robava peix.
-Gat, has agafat peix?-va preguntar el cabirol.
-No, això no ho faria mai !- va dir el gat.
-Doncs mira aquests videos que he gravat.
El cabirol es va quedar trist perquè el gat l’ havia enganyat i ja no confiava en ell i el va despatxar.

2- No mosseguis la mà , a qui et dona de menjar.
3-Abans s’ agafa al mentider que al coix.

Blau Patiño
2n
Divendres, 5 de juny de 2020

El gos

FAULA

Hi havia una vegada un gos que vivía en una masia a Boada. El gos portava dos dies sense menjar, perque el seu amo estava estudiant per aconseguir treball.
El gos, que tenia molta gana, va pujar a l’habitacio del seu amo i li va mossegar la ma per señalar-li que tenia molta gana. Ell va fer fora. Per casualitat el carter va trucar al timbre, el gos hi va anar , va agafar les cartes i les va portar al seu amo que continuava estudiant sense parar i no s’ havia adonat de que algú havia trucat al timbre.
QuanlL’amo va anar a lavaboo . el gos va aprofitar i es va amagar a l’habitacio.
Quan va tornar el seu amo, l ‘ animal va sortir de l’amagatall i li va donar les cartes. Per fi el seu amo li va donar menjar i el gos com a agraiment no el va tornar a molestar, perque pogues estudiar tranquil.lament. L’amo li va posar menjar tots els dies i va aprvbar. Tots van ser felicos

No hi ha res com l’ agraïment.

Adrià

Pesquis i Baliga.Primeres vacances al camp.

PRIMERES VACANCES AL CAMP

En Pesquis i la Baliga van de vacances al camp. El primer dia en Pesquis i la Baliga van d’excursió. Quan porten una estona caminant troben una masia. Hi ha molts animals i tots tancats.
Als dos els hi fa molta pena veure a les cabretes amb cara de llàstima. Llavors decideixen obrir les tanques, sense pensar amb el què passarà.
Tot el bestir se’n va cap a l’hort . El pagès al sentir sorolls surt corrent i veu el ramat menjant les hortalisses i s’enfada molt. En Pesquis i la Baliga marxen disimulant.

Blau  2on

Pesquis i Baliga.El patinet.

EL PATINET

Un dia d’estiu en Pesquis i la Baliga estaven passejant. Al passar davant d’ un contenidor van veure un objecte que brillava. S’hi van apropar i ho van treure.Era un patinet electric.
Es van posar molt contents i el van portar a casa. El van netejar, però no anava bé. Van treure les bateries ivan observar que no funcionaven.Estaven trencades.
Li van demanar al seu padri, Francisco ,si podía comprar una batería nova i ell va dir que ho encarregaria a Amazon.
Al cap de tres dies els hi va pujar de bon mati. El padri els hi va dir als nens que la batería no hi cabia al patinet i que anessin al taller del seu pare i que li demanesin la mola per fer un forat.
Els nens van anar al taller i van tornar amb la mola. Mentre els dos nens feien deures el padrí tallava amb la mola fent lloc al patinet. Els nens no es podien concentrar.
Quan estava tot tallat va posar la batería al patinet .Els nens van anar amb el padri a tallar amb la destral un trosset de fusta per falcar la batería. El Pesquis i la Baliga van poder estrenar el patinet amb una batería mes potent de lo normal, però ells no ho sabien.
Van sortir amb el patinet i van avançarar a un cotxe de policía de lo ràpid que anaven. Aquell dia van pasar unes hores a comissaria donant explicacions.
Els policies encara no entenen com un patinet tant petit podía anar tant ràpid.

Adrià 4art

Dibuixos d’ anim 3

Durant aquest confinament, una de les tasques de l’àrea de religió i valors ha sigut crear dibuixos d’ànims per als avis i àvies de la residència que tenim al poble de Cubells.

Dibuixos d’ anim

Durant aquest confinament, una de les tasques de l’àrea de religió i valors ha sigut crear dibuixos d’ànims per als avis i àvies de la residència que tenim al poble de Cubells.


L’Ajuntament ens hi va donar un cop de mà, va imprimir tots els nostres dibuixos i els va deixar a la bústia de la residència per evitar, així, qualsevol contagi.

I aquí us deixem una mostra dels nostres dibuixos un cop dins de la residència! Esperem que us agradin.

A la Pre-història

UN DIA A LA PRE-HISTORIA
Hem dic Hug i tinc deu anys.Sóc alt i una mica gras. Tinc el cabell llarg de color marró, els ulls castanys i les cames i els braços llargs.
A la cova ja comença a entrar el sol.La mare em crida. Tinc el jaç de palla al fons a la dreta, a la vora del foc.
Fa poc que ha sortit el sol. Em rento la cara al riu que hi ha al davant de la nostra cova. Esmorzo amb la tribu : la mare, el pare, el meu germà, una tieta ,un tiet i la seva dona i el meu cosí. Avui per esmorzar tinc carn de bou. Em tocab la cua, no m’ agrada gaire
però tinc gana i me la menjo, Quan acabo vaig a jugar amb el meu cosí i el meu germà.
El pare i el tiet han anat a caçar . A mig dia quan han tornat, han caçat una cabra.L ‘ha  cuinat el meu germà i el meu cosí.A mi m’ha tocat la pota, que tampoc m’ha agradat gaire. Amb la pell en farem alguna peça de roba.
Aquesta tarda el pare m’ha ensenyat a fer un ganivet de pedra. L ‘ hem posat a la punta d’ un pal i l’hem anat a provat al riu. Hem pescat uns quants peixos del riu. Ens els menjarem per sopar, les restes les donarem al gos,                                                                                                                  Al tornar a la cova el foc no estava encès .He agafat unes rametes i una pedra per encendre’l com em va ensenyar el pare.Estic esgotat de tot el dia.
Sopo i me’n vaig a dormir.

Hug

Narració en 3a persona .Hug

EL PARE
El meu pare s’aixeca cada día a les 5:45. Es renta la cara i les mans i es fa l’esmorzar (un cafè amb
llet), tot seguit agafa el dinar de la nevera que li ha preparat la mare i se l’emporta
juntament amb l’esmorzar (un entrepà de pernil dolç i una peça de fruita),que li ha deixat preparat la
mare al matí.
Va cap a Lleida amb el cotxe.A l’arribar a la fàbrica es canvia la roba i es posa la mascareta,va cap al
seu despatx per veure les urgències que li han fet arribar a través del correu electrònic. Comença per
les urgències i acaba amb la resta de les tasques. Cap a les 10, si pot ,para a fer un mos, l’entrepà, i tot
seguit continua treballant.
A dos quarts de dues para a dinar (l’arròs amb pollastre i la peça de fruita).
Continua amb la feina fins a les sis de la trad . Es canvia de roba,es renta les mans i torna cap a casa.
Berena i es dutxa. Després mira la televisió. A vegade el pare o la mare prepara el sopar. A mi m’ agrada la truita de pernil dolç amb tomàquet que fan.

Hug

Fa milers d’ anys. Blau

Un dia al Neolític

Hola em dic Blau ,tinc 7 anys .Tinc el cabell llarg i marró , els ulls foscos i porto un vestit de pell de cabirol. Visc amb la tribu Gat al poblat , amb la mare , els tiets i els cosins , som al Neolític .
Quan surt el sol m’aixeco de dormir i menjo uns fruits que vam collir ahir. El tiet i la mare han anat a caçar.La tieta, els cosins i jo anem a buscar més menjar, sembrem unes llavors que hem trobat. També dono menjar a les ovelles i cabres.
Després arriben els caçadors i ens reunim tots al mig del poblat per separar la carn de les pells. Fa molta calor i jo i el amics ens banyem al riu.
Els adults tenen molta feina . Construeixen cabanes, fan eines i adoven pells . Ja es fa fosc i tinc son, menjo una mica de carn rostida i vaig a dormir .

Blau

FA MILERS D’ ANYS. Adrià

FA MILERS D’ANYS AL NEOLITIC

Em dic Adrià  i tinc 10 anys. Tinc els ulls marons,  el pèl negre i llarg ja que fa  dies que la mare no me’l talla amb el ganivet . Sócc alt i atrevit. Visc en  un poblat, en una cabanya de fusta sota una pomera.
Avui m’he aixecat quan a sortit el sol per  ajudar al padri a plantar uns arbres fruiters perquè dins de pocs anys ens donin fruita . També he ajudat a tallar el pelatge a les ovelles perquè ha arribat la primavera
Després ,quan hem acabat he anat al riu a ajudar a la mare a rentar la roba que estabva plena de fang.
El pèl de les ovelles l ‘ he  portat a la padrina perquè en fes roba. Més tard he anata caçar amb el pare. Hem caçat un porc senglar i sis conills.                                                                                Tot seguit , quan he arribat al poblat,ha vingut el meu amic Pere a dinar. També  m’ha ajudat. Hem fetel foc i hem posat la carn,. Jo he anat a collir dues llimones del llimoner de vora la cabanya  perquè  la carn  tingui una mica de més de gust.
Despres jo i el Pere hem jugat a pasar-nos una pedra  de riu. Cpm que ja comença  a fer bo hem anat al riu a refrescar-nos.
Tot seguit ha arribat l’hora de berenar. Hem berenat unes cireres i un pomavermella. Despres ja ens hem quedat a la
cabanya esperant que sigues l’hora de sopar. A l’hora de sopar hem sopat conill i els ossos li he donat al gos del padri que es diu Linda.
Finalment ens hem explicat unes quantes històries i he anat a dormir.

Adrià

Narració en 3era persona

Avui,dia 1 de maig , el pare m’ha aixecat a les deu del matí, m’ha portat a casa de la padrina i m’ha preparat l ‘esmorzar, despres ha anat a treballar al taller.
Mes tard ha baixatat a dinar. Ha dinat fesols amb pollastre a l’ast i patates fregides. Després ha anat a fer la migdiada al llit. Quan s’ha despertat ha baixa i ha estat amb mi mentre jo feiea deures. Aquest mati també ha aprofitat per anar amb el tractor. Ha enganxat els discs i ha anat a passar un tros a Boada i un altre al costat del taller.
A la nit a tornat cap a casa i hem sopat una pizza. Hem mirat una pel·lícula titulada Fast and furious i a l’acabar hem anat a dormir.

Adrià Trepat Pena. 4art

Escola Sol Naixent de Cubells