Els grecs a Catalunya

Visiona aquest video dels grecs a Catalunya i tot seguit respon a les preguntes que hi ha a continuació.

Els grecs a Catalunya

ACTIVITATS
1.-De què feien les parets de les seves cases els ibers ? -I els sostres ? I els teulats ? A què es dedicaven ?
2.-Per què els grecs van decidir venir cap al nostre país ? On es trobava Tartesos ? Per què els grecs van decidir agafar la ruta del nord per venir i no la del sud que vorejava Àfrica ?
3.-Per què era perillosa aquesta ruta del nord ? A on van fer la seva primera parada a Catalunya ? -A quin segle ens trobem ? -Què van fer amb les tribus de l’ entorn ? – Creus que va ser una bona aposta per part dels íbers i per part dels grecs ? Per què ?
4.-Quin era el seu objectiu ? Cap a on es van dirigir després ? -Van arribar fins a Lisboa. Al costat de quin oceà es troba aquesta ciutat ?
-Per què van donar el nom d’ ibers als pobladors del nostre país ?
5.- Quins nous conreus ens van ensenyar ? -I quina forma de conservar el peix ens van ensenyar ?
6.-Al segle quart abans de Crist quants habitants tenia Empúries ? -Per què creus que estav dividida en dues parts? -Et sembla que totes les ciutats del nostre país eren així o només algunes que tocaven a la mar ? Per què ?

Pobles mediterranis

Plàstica i càlcul

Mitjançant els cubs de fusta que porten els palets hem fet daus. primer vam allisar la superfície dels cubs i seguidament els vam pintar. Cada alumne els va pintar de color que va volar. To7 seguit vam pintar els daus d’ un sol color. Cada alumne el va pintar com va voler. Vam deixar assecar la pintura i vam pintar-hi els puntets a cada cara. Finalment els vam vernissar . Ja teníem els daus a punt per fer el càlcul.
Amb els alumnes d’ E. Infantil els hem fet servir per repassar els nombres fins al 6 i per aprendre el concepte de suma . Cada alumne tira dos daus i compta els punts que ha obtingut. Amb els alumnes de CM i CS fem grups de tres o quatre alumnes que tiren els daus i cada grup ha de comptar mentalment els punts realitzats . També hem fet servir el cub per repassar conceptes geomètrics com cara, vèrtex, aresta.

LES AVENTURES DE TOM SAWYER. VALORACIÓ

Ja has llegit el llibre. Ara en farem una valoració.

1-T’ ha agradat ? Per què ?
-Quina part del llibre t’ ha aaradat més ?
-Quin personatge del llibre t’ agradat més ? Per què ?

2.-Jim és un esclau que viu a la casa de la tia Polly. Talla llenya i fa altres tasques . Creus que actualment encara hi ha esclaus ? Explica-ho.
-L’ indi Joe és un delinqüent. Et sembla que els lladres com ell són dolents per naturalesa des de que neixen o a vegades s’ hi veuen obligats ? – Per què ?

3.-Entre Huck, Tom i Joe Harper hi ha una autèntica amistat o només són companys ? -Per què ?
-Quines serien les tres qualitats que t’ agradaria que tingués un bon amic ?

4.-per què en Huck no va al’ escola ? – et sembla que podria passar avui que no anés a l’ escola ? Per què ?

-Creus que era un bon sistema el càstig físic per part dels mestres ? Per què ?

-En el text d’ aquesta setmana explicaràs com seria la teva escola ideal. ( Pots parlar de com t’ agradaria que fos l’ edifici escolar, el pati,com serien els professors i els alumnes, que hi hauria d’ haver dins l’ escola( taules, cadires, ordinadors, pissarra…..

LES AVENTURES DE TOM SAWYER.

Aquesta propera setmana acabarem de comentar el llibre de LES AVENTURES DE TOM SAWYER .En Tom i la Becky han sortit de la cova on ha quedat tancat l’ indi Joe. L’ indi Joe mor dins de las cova de gana. En Tom i Huck tornen a la cova per l’ entrada que va sortir en Tom i la Becky per buscar el tresor . El troben i tornen al poble. Allà tenen una sorpresa…….tot el poble els està esperant.

CAPÍTOL 24

1.-Què s’ estava preparant al poble ?
-Quin secret va explicar el senyor Jones al final ?
-Per què en Tom diu que en Huck ja era ric ?

CAPÍTOL 25

-Què va fer la gent del poble a partir d’ aquest moment ?
– Per què en Huck volia renunciar a la seva part del tresor ?
-Com el va convèncer en Tom ?ç

-Per què el llibre comenta que s’ ha acabat la història ?

CONTES PER L’ ELOI. JOSEP VALLVERDÚ.

GOS I GAT Josep Vallverdú
La família d’aquella casa se’n va anar a viure en un altre lloc. El Motxu, el seu gat, mirava com carregaven paquets de tota mena i els mobles al camió, després tancaven la porta del pis i la del carrer, i el deixaven a ell tot sol, enmig del jardí.
Què faria, ara, sol? Aquell darrer dia no li havien donat ni el pinso: s’havien oblidat del tot del gat.
Va buscar entre l’herba del jardí, rosegà uns ossos del dia anterior i esperà que fos fosc per sortir a caçar algun pardal o alguna cosa semblant. Després tornà al jardí pensant que potser l’endemà algú tornaria.
Però no: ningú no va venir a obrir la porta i ell s’estava esperant tot el dia fins a la nit, que sortia a caçar.
Va passar molt de temps fent aquella vida; finalment, un dia sentí que obrien la porta del carrer. “Persones”, va pensar, “siguin els antics amos o bé uns de nous, tindré companyia”. Va anar apropant-se a la porta, darrere de la qual se sentien veus de grans i de xics, i quan la porta es va obrir del tot i… “Fuuu!”
Quan un gat fa “fuuu” és que està esverat de debò. Ho dic perquè de vegades els gats tenen algun petit ensurt i fan unes passes endarrere, perquè no estan segurs davant d’allò que veuen i potser bufen una mica. Però quan de debò se’ls posen els pèls de puna és quan saben que el perill és gran. Aleshores criden “fuuu!”
Això és el que va fer: fuuu!, i en dos bots es va enfilar a un arbre, perquè el que havia entrat era un gos d’allò més enorme. El Motxu, sense a penes respirar, mirava des de l’arbre aquella bèstia que voltava pel pati ensumant. Les persones van entrar després del gos i no van veure el Motxu fins molt després, perquè el gos grunyia des del peu de l’arbre.
–Mira, un gat –van dir. Tu –el gos–, no li facis res ni l’empaitis. Un gat sempre va bé en una casa. Heu de ser amics.
Però gos i gat, combat! Quan el Motxu baixava de l’arbre, el gos, només perquè volia jugar, l’empaitava i tot eren corredisses. Finalment, el fill gran de la nova família, que era l’encarregat del gos, va agafar dos plats de pinso i els posà a terra, ben separats l’un de l’altre. Agafà el gos pel collar mentre menjava; el gat, a l’altre plat, també menjava. L’endemà el noi donà menjar al Motxu primer i després al gos, i ell es va quedar plantat entremig.
L’endemà portà també dos plats i els va fer menjar tots dos alhora, i ell plantat entremig. Gos i gat van acabar de llepar el seu propi plat al mateix temps i després es van quedar asseguts, mirant-se l’un a l’altre. En comptes de fer la guerra es miraven com si fossin amics de sempre.
El gos no el va empaitar més, tots dos van viure al pati, cadascun tenia el seu plat i pinso, i a l’hora de dormir el gos es ficava a la seva caseta i deixava lloc també per al Motxu. Bona nit, bona nit…

COMENTEM EL CONTE

 
1.-Què va passar a la casa on vivia el gat ?
– Com es va sentir l’ animal ? – Per què ?

2.- Què va fer el gat a partir d’ aquell dia ?
– I per menjar com s’ ho feia ?

3.- Per què a en Montxu se li van posar els pèls de punta ? – Què va fer aleshores ?
– Has vist alguna vegada aquesta escena que explica Josep Vallverdú ? On ?

4.-Estàs d’ acord amb la frase UN GAT SEMPRE VA BÉ A CASA ? -Per què ?
-Què passava sempre que el gat baixava de l’ arbre ?

5.- Per què creus que el noi , al principi ,es va posar entremig dels dos animals mentre menjaven ‘ – Creus que el gat i el gos van entendre què pretenia ? – Per què ?

6.- Com acaba el conte ?

Un dia al neolític . Hug

L’ ENDEMÀ

Avui quan m’he alçat he anat a rentar-me la cara al riu que passa al costat del poblat. L’aigua està fresca i he vist pocs peixos. Al tornar a la cabana el padrí s’havia alçat i m’ha dit que quan es rentès la cara i es vestis m’ensenyaria a fer una llança amb sílex i un pal. He acompanyat al padrí al riu a rentar-se. Quan s’ha acabat de rentar hem tornat a la cabana a esmorzar. Quan hem arribat a la cabana hem esmorzat. Hem esmorzat carn de porc que ha fet la padrina. Està molt bona.
A l’acabar el padri i jo hem anat a esquilar les ovelles. Amb la seva llana farem jerseis per abrigar-nos a l’hivern. A l’acabar ja haviem de dinar perquè s’ha fet tard. Hem dinat una truita d’ous de gallina que ha fet l’àvia. Que bona está!!
A l’acabar l’àvia i jo ens hem passat la tarda posant a assecar la llana de les ovelles. Quan hem acabat s’ha fet fosc i hem sopat. El pare i el padrí havien tornat de llaurar el camp amb els bous. S’hi plou la setmana que ve plantarem ordi i blat per l’any que ve.
Hem sopat un conill que ha caçat al matí el pare. L’ha cuinat la mare. Que bo está.
Hem anat a dormir després de sopar.

HUG 6è

Un dia al neolític.Adrià

L’ENDEMÀ
Durant la nit ha nevat i a fet molt fred.
De bon de mati el pare m’ha despertat i m’ha dit que aquesta nit havia nevat.
M’he posat molt content i he sortit fora de la cabana a beure el paisatge.
He tornat a entrar. Li he dit a la padrina que si hem podia donar un got de llet de cabra.
M’ha dit que si. Estava molt bona.
M’he abrigat ben abrigat.
He sortit hi he anat al riu.
Estava glaçat. Tot seguit he tornat a la cabana per avisar al pare de que el riu estava glaçat.
El pare m’ha dit que teniem un problema gran.
El riu estava glaçat i ens podríem quedar sense aigua.El pare i el padrí s’han abrigat , han agafat una aixada de sílex i una destral.
Han anat cap al riu i han començat a picar al gel.
Després de molta estona no han pogut trencar el gel. Han tornat cap a la cabana. Han explicat que no podien trencar el gel. Els hi he dit que podien agafar els martells que van fer l’altre dia.
M’han fet cas i han tornat cap al riu.
Han estat una estona picant sobre el gel.
Al final l’han trencat, jo he anat cap al riu amb dos galledes d’aigua.
El pare me les ha carregat d’aigua i me les ha donat.
Les he portat cap a la cabana i les he abocat en una galleda mes gran.
He tornat al riu a buscar mes aigua però aquesta vegada es per als animals que no han begut amb tot el dia.
Tot seguit ja es feia fosc avui no he pogut dinar perquè he tingut molta feina.
He anat a buscar al pare i al padrí al riu.
Durant el dia la padrina ha fet cargols a la llauna.
Hem tornat del riu i hem sopat els cargols.
Després de sopar el padrí ens ha explicat lo bo que era caçant de jove. Jo m’he adormit mentre ho explicava.

Adrià Trepat Pena.

Un dia al neolític. Blau

Avui al matí,m’he aixecat he nat a esmorzar .Estava sortin el sol . El pare i la mare també estaven esmorzant vora el foc .Ela pares han esmorzat dos talls de carn d’ovella cada escu , jo també dos talls de carn d’ovella.Llavors a l’acabar d’esmorzar he anat al tancat dels animals,a pastura les ovelles . Tenim deu ovelles i quatre cordes . Ara ens posem en camí.Al cap d’una estona ens parem al costat d’un riu…

Tol el ramat ha anat a beure i a menjar herba fresca de la bora del riu ,els he tingut alli tot el dia ,he dinat allí.Mentestant jo he agafat tronquets per portar-los cap a casa , pel foc . ja comença a baixar el sol ,anem cap al corral, tanco al ramat i me’n vaig a ajudar a fer el sopar ,avui mengem peix i uns fruits que ha portat la tieta.Després de sopar de seguida cap a dormir , dema vull anar aviat a veure si una de les ovelles a criat, quines ganes de veure al petit!

Blau

Un dia al neolític. Blau

Em dic Blau. Tinc 8 anys. Visc al costat d’un riu .en un pobla amb la mare, el pare, la padrina, els tiets i els cosins. Avui fa calor.
Tenim un camp on plantem ordi que fem servir per fer pa.Els animals els tenim en una tanca al costat de la cabana. Tenim ovelles, vaques, porcs i gallines.
També hem de fer estris per caçar i pescar .La mare es reuneix a prop del foc i talla silex colpejant-lo amb un altra pedra més dura,quan te la forma que vol ho lliga als pals amb una corda feta de branques de vímet .
Amb els trossets petits fa puntes de fletxa. Dels ossos en fa agulles per cosir pells .Per fer la punta el rasca amb una pedra.

Blau

Un dia al neolític .Hug

Em dic Hug i tinc 11 anys. Visc en una cabana feta de fusta i pells d’animals  . La cabana és molt gran. Visc amb la mare, el pare, els dos tiets, el meu  germà gran, la cosina, l’avi, l’avia i sis persones mes. Vivim en un poblat al costat d’ un riu . Avui el temps és fresc i………………….
Tenim un camp d’ordi a ………….. i també una tanca amb moltes gallines i ovelles a la vora la cabana.
Avui la mare i la tieta han anat a buscar els ous de les gallines. N`han portat quatre dotzenes .Han matat una serp que han trobat al galliner. No semblava………..
Desprès han anat a collir ordi per ……….N’ han collit força ja que……. La família s’ha posat molt contenta.
Després hem dinat una truita molt gran que ha fet l’avia amb…………. Estava molt bona.
A la tarda la mare li ha dit al pare que no hi havia llenya pel foc. El pare i dos tiets han agafat les destrals que……… i hi han marxat cap al bosc. Al bosc han agafat branques seques que……….. N’ han recollit moltes . Han tingut que fer tres viatges per portar-ho tot a la cabana . Han ficat la llenya en un racó lluny del foc perquè ………………..
Hem sopat carn de corder que ha rostit l’ àvia.
Després l’avi ens ha explicat unes histories de quan era jove . En una d’ elles l’ avi i un amic seu………………..

Hug 6e

COMPLETAR…….

Un dia al neolític. Adrià

Em va explicar el meu avi que els nostres avantpassats vivien en coves i en cabanes però que molt sovint s’ havien de desplaçar perquè encara no coneixien l’ agricultura i la ramaderia. Ara us explicaré una mica la meva vida, que es diferent a la dels meus avantpassats.
Hola!, em dic Adrià tinc 10 anys. Visc en una cabana molt gran amb el pare, la mare, el padrí, la padrina i quinze persones mes, vivim sols. Avui esta ennuvolat i sembla que plourà. El padrí m’ha cridat i m’ha dit que si volia anar amb ell a buscar Herba per les vaques. Li he dit que si. L’ hem anat a recollir al costat de la cabana. M’ho he passat molt bé.
El pare te un camp on hi sembra blat i ordi.
El padrí l’ha anat a ajudar una estona i quan se n’ha cansat ha anat a matar un corder per dinar.
Us he de dir que també tenim un corral on hi tenim les vaques, els corders, els porcs, les gallines i un gos que els vigila. El gos tenia gana i el padrí li ha donat un tros de pa.
Després hem dinat. Mentre dinàvem s’ha posat a ploure molt. Ha plogut durant quatre hores.
Quan ha parat de ploure el padrí ha anat a buscar cargols pel voltant de la cabana, n’ha trobat molts. Potser algun dia els cuinarà la padrina, a mi m’agraden molt. El pare i el padrí s’han posat a fer armes dins la cabana. Necessitem tenir armes per protegir-nos i bones eines per treballar els camps.
El pare ha fet una llança i un arc, i el padrí ha fet una destral.
S’han quedat sense sílex i el padrí n’ha anat a buscar a una roca de silex aprop de la cabana .Ha tornat a la cabana amb força sílex. Podrem fer moltes armes.
Hem sopat costelles de corder i pomes dels pomers del costat de la cabana que va plantar el pare a l’hivern. El padrí ha explicat unes histories de els nostres avantpassats. Ens ha explicat histories de quan tenia 10 anys, que anava a pescar amb el seu padri al riu del costat de la cova. Perque el padri quan era petit vivia en una cova.
La historia ens va agradar molt. Despres vam anar a dormir sobre una pell d’ovella que fem servir per descansar .
Dema us explicare el que farem…..

Adrià Trepat Pena

Pobles de l’ Edat Antiga

Els íbers

COMENTEM EL VIDEO

1.-Amb quin animal  es compara els ibers ? -Per què creus que es comparen amb aquest animal?
-Com era Catalunya fa uns 2800 anys ?
2.-On vivien els ibers ?
-Digues el nom de dues o tres tribus.
-Per a què utilitzaven el ferro?
3.-De què vivien ? -Com es comunicaven ?
-Per a què utilitzaven la moneda ?
-Amb quins pobles de la Mediterrània van comerciar?
4.-On situaven els seus poblats? -Per què els situaven en aquests llocs ? -De què estaven fetes les cases ?
-De què estaven envoltats ?
5.-Què feien amb els cereals ? Com ho feien ?
6.-Quina ceràmica utilitzaven ?
Dibuixa un kolatos.
7.-Quins guarniments feien servir ? I els més rics ?
-On pintaven ?
8.-Quin era el seu principal déu ? Per què ?
-Què feien amb els morts
9.-per què eren famosos els guerrers ibers ‘ – Quines eren les seves armes més destacades ?
10.-Quan es va acabar la cultura ibèrica ?

Els fenicis
Los fenicios documental
Els fenicis Cat
Els grecs
Els romans a Catalunya
Troballa a Empúries
Empúries
La romanització
La caiguda de l’ Imperi Romà
La caiguda de l’ Imperi Romà 2

Les aventures de Tom Sawyer

Durant aquestes primeres setmanes de curs estem llegint i treballant , LES AVENTURES DE TOM SAWYER, de l’ escriptor Mark Twain, segons l’ adaptació de M. Ângels Rubio.
Estem ja comentant el capítol 16.

En Tom viu en un poblet vora el riu Mississipi . Viu amb la seva tia i el seu germà Sid.En To és un noi entremaliat i una mica mentider, al que no li agrada gaire anar a l’ escola. Li agrada més anar a fer entremaliadures amb el seu amic Huck que no té a ningú i viu sol.
Durant una de les aventures, una nit, en Tom i en Huck van al cementeri i …… senten veus i apareixen tres homes:el doctor, l’ indi Joe i en Potter que anava borratxo. Durant la discussió l’ indi mata el doctor però en culpa a en Potter.
Els dos nens havien vist l’ escena i van marxar corrents cap al poble.
El dia del judici els dos nois estaven nerviosos perquè sabien la veritat i apreciaven a en Muff Potter que els ajudava a arreglar algunes de les seves joguines. Quan en Tom va declarar el que havia vist, l’ indi Joe es va escapar. Tothom estava content perquè en Tom havia ajudat a aclarir l’ assassinat.
Encara que els noies estaven contents , també estaven una mica preocupats per si tornava l’ indi.

CAPÍTOL 16
1.- Per què aquell dia no van a la casa encantada ? -Què decideixen fer ? – Qui era Robin Hood ? -Quina era una de les seves grans habilitats ?
2.-Com era la casa que van anar l’ endemà ? -Qui va arribar ? -Per què no es van escapar quan els altres dormien ? -Què havien fet els dos homes ? -Què van decidir fer amb els diners ?
3.-Què troben aleshores ? -Per què l’ indi creu que hi ha algú a la casa ?
Com hauries estat tu en aquest moment si haguéssis sigut en Tom ? – Què decideixen fer finalment els dos bandits ?

CAPÍTOL 17
1.- L’ endemà en Tom va trobar en Huck que estava trist.per què ho estava ?
2.- Què volien averiguar els dos nois ? – On va descobrir en Tom que s’ amagava l’ home misteriós ?
3.-Què decideix fer en Tom ? – Què li encomana que ha de fer en Huck ?

CAPÍTOL 18
1.-A qui va trobar en Tom a l’ entrar a l’ habitació amb una de les claus que portava ? -Per què no li havia passat res al noi ?
-Què van decidir fer els dos nois ? -Per què creus que s’ havia de vigilar de nit i no de dia ? Qui era l’ encarregat de vigilar durant la nit ?

Contes per l’ Eloi. Josep Vallverdú

Durant aquest mes d’ agost de 2020, el diari Segre ha nat publicant un conjunt de contes curts que va escriure en Josep Vallverdú pel seu fill Eloi quan aquest era petit. Els alumnes de CM i CS de l’ Escola Sol Naixent de Cubells treballarem al llarg d’ aquest curs alguns d’ aquests contes.
Un dia a la setmana a l’ hora de lectura matinal llegirem un conte i el treballrem a nivell de comprensió, expressió , gramàtica i ortografia.
El primer conte que treballarem té per títol, PARDALS I ORENETES. Vet aquí el conte.

Els pardals són sorollosos, fan molta forrolla, es barallen entre ells i molesten els veïns. Les orenetes són silencioses, netes i endreçades. Els pardals aprofiten per fer el niu dins el túnel de la boca corba de les teules. Fixeu-vos en les teules que fan bony, fan totes com un túnel curt. Allí els pardals hi porten palletes, brossa, papers, borra i ho emboteixen; més tard hi pondran els ous. A més a més als pardals els agrada molt passejar-se per la teulada, a València els diuen “teuladins”.
Dessota les teules hi ha un ràfec i sota mateix veureu els preciosos nius de les orenetes: elles sí que se’ls fabriquen amb bocinets de fang que porten amb el bec i els van empegant fins a donar-los aquella forma de cassoleta.
Resulta que el xerroteig dels pardals per la teulada va cansar les seves veïnes les orenetes, i van anar a renyar-los:
–No podríeu callar, vosaltres, o almenys no xerrar tant? Els nostres pollets potser ni trencaran la closca de l’ou i no podran néixer; convé que hi hagi silenci.

–Nosaltres som fets així, som de mena sorollosos.

–A més a més us fiqueu per tot arreu, i temem que entreu als nostres nius.

–Als vostres nius? No, ni ganes.

No hi havia remei; aleshores les orenetes van proposar als pardals d’anar a trobar el Gran Duc, que tenia molta autoritat, vejam què els diria. Entre els animals que caminen o s’arrosseguen per la terra, el rei és el lleó; entre les aus que volen pel cel, el qui mana més no és l’àguila, sinó aquell imponent mussol que coneixem per Gran Duc.
Van haver de volar molt i molt: el Gran Duc habitava a l’enforcat d’un immens arbre del bosc, el més alt. Des d’allí ho veia tot. Els va dir amb veu baixa:

–Us he vist arribar, estol d’orenetes i bandada de pardals: què em volíeu dir?

–Oh, Gran Duc, volem que ens diguis com podem tenir pau, ara com ara sempre vivim entre raons: els pardals no ens deixen tranquils…

–Això diuen elles, les orenetes. Nosaltres volem saber com ens ho hem de manegar per tal que no ens fem nosa els uns als altres.

El Gran Duc obrí encara més els ullassos.

–Cal saber conviure. Per conviure heu d’estar ben separats; com s’entén que tingueu els nius tan a prop, en una teula els uns i a dos pams, sota el ràfec, els altres? Jo decreto:

PRIMER, a la teulada sota la qual hi hagi nius d’orenetes no hi poden fer niu els pardals.
SEGON, a la teulada que tingui nius de pardals no hi faran els seus les orenetes. Més clar, necessiteu dues cases: una casa per als uns, una casa per als altres.
Viurà feliç l’ocell si té la teulada només per a ell.

COMENTEM EL CONTE

 
1.-Com són els pardals ? I les orenetes ? Tu, que ets més pardal o oreneta ?
-On fan el niu els pardals ? I les orenetes ?
-Fes un dibuix del niu d’ un pardal i d’ una oreneta .
2.-Què van fer les orenetes ? -En van fer cas els pardals ?
3.- A qui van decidir anar a veure ? On vivia ?
4.-Què els va dir el GRan Duc ?
5.- Quins dos deccrets els va donar ? -Creus que la recomanació va ser encertada ? Per què?

Un dia a la prehistòria . Part 2

UN DIA AL PALEOLÍTIC PART 2

Quan m’he alçat aquest matí he anat a rentar-me la cara al riu (l’aigua estava molt fresca i he vist molts peixos nedant) Quan he tornat a la cova, li he preguntat a la mare si havia sobrat algun trosset de menjar del sopar d’ahir. Ella m’ha dit que si. M’he menjat el tros del cérvol que van caçar. A l’acabar, he anat a buscar l’avi, que estava dormint al fons de la cova. Quan a esmorzat, s’ha rentat la cara i s’ha vestit m’ha ensenyat com s’utilitza la llança. El padrí, de jove era molt bon caçador. Hem entrenat dues hores, després hem dinat perquè ja era tard. La mare i la tieta han fet un cérvol molt bo. A l’acabar el pare m’ha dit que si volia m’ajudaria a pescar amb les mans. Jo li he dit que si encantat. El riu estava ple de peixos. Hem pescat tres hores. El temps m’ha passat volant. Hem pescat 15 truites i 20 crancs de riu. Després volia anar a collir fruites, però el pare m’ha dit que anès ha dormir que l’endemà m’havia de ensenyar moltes cosses. A la cova hem sopat una pota de cérvol i un tros petit de mamut. El padrí ens ha explicat un parell històries de quan era jove i m’han agradat molt. Després tots vam anar a dormir. Jo dormo al costat del pare i la mare. M’he abrigat amb una pell de cérvol que vam caçar a la primavera.

HUG 6é

Un dia a la prehistòria. Part 2

UN DIA AL PALEOLÍTIC
L’endemà al matí, vaig anar al riu a rentar-me. L ‘aigua estava molt freda i hi havia molts peixos. Potser avui podrem pescar molt. Després he tornat al poblat a avisar a tothom que al riu hi ha molts peixos .Hem preparat les llances que tenim ben afilades per pescar .
Quan hi hem arribat no hi havia cap peix. Després a la tarda hi tornarem.
Quan ja no hi toca el sol hi anem amb el pare, l’ avi i els meus quatre germans . Pesquem molts peixos. Els portem al poblat .Ens ajuntem al voltant del del foc mentre es couen els peixos. Quin sopar més bo!
Tinc el braç adolorit de tan pescar. Ja es fosc i me’n vaig a dormir. M’abrigo amb la pell d’un uro que havíem caçat fa un més. Bona nit!!!

BLau

Un dia al prehistòria . Dia 2

UN DIA AL PALEOLITIC PART 2

Avui al matí m’he despertat i he anat al riu a rentar-me la cara. Tot seguit he anat a collir uns quants albercocs per la colla, me n’ he menjat un , després he anat a nedar al riu a nedar una estona. Quan el padrí s’ha despertat m’ha vingut a buscar al riu i hem anat a la cova.
El padrí m’ha ensenyat a fer servir la llança per quan sigui gran poder acompanyar al pare a caçar. Hem practicat una bona estona. També m’ha ensenyar a fer una llança amb un pal , sílex i una corda. Al cap d’una estona hem tornat a la cova perquè no hi havien peixos avui.
El padrí tenia gana i hem anat a collir uns préssecs grocs d’un presseguer que hi havia al altre costat del riu.
El presseguer era una mica alt .Jo m’he pujat a l’espatlla del padrí de peus i he collit força préssecs.
El padrí ha posat un tros de soca apuntalat a la paret de la cova. He fet punteria amb la llança. Després d’una bona estona el padrí m’ha dit que ho he fet molt be i que quan sigui gran serè un bon caçador.
Ja es feia fosc i el padrí ha volgut entrar cap a la cova. Hem sopat costelles de cérvol. Estaven molt bones, després hem menjat uns préssecs i hem anat a dormir.

Adrià Trepat Pena.

Escola Sol Naixent de Cubells