Després de treballar al llarg del curs un nombre important de faules, hem pensat que calia conèixer aquest personatge. Vet aquí què hem trobat
ISOP
Fabulista grec que va viure al segle VI a. c. Segons una tradició molt difosa va néixer a Frígia, encara que n’hi ha d’altres que el situen a Tràcia, Samos, Egipte o Sardes.
Diuen que fou l’esclau de Jadmó o Janto de Samos, amb el qual va viatjar molt i que aquest acabà donant-li la llibertat. També diuen (entre altres coses dispars) que era lleig, geperut i que quequejava.
Isop tenia gran reputació, se sap que al s. IV a. c. les seves narracions eren llibre de text a Atenes, de fet es creu que Sòcrates se les sabia totes de memòria. Fins i tot el va cridar Creso a la seva cort per satisfer-lo de favors. El va enviar a Delfos per oferir recompenses a l’oracle i als habitants de la ciutat, però Isop es va limitar a l’oracle, ja que els habitants de Delfos eren traïdors i molt cobdiciosos.
Les seves faules van ser reunides per Demetri de Falero cap al 300 a. c. Es tracta de narracions breus protagonitzades per animals. Són al•legories i amb contingut moral que han influenciat molt en la literatura des de l’edat mitjana fins als nostres dies, aconsellant-nos a l’hora d’afrontar la vida.
Les faules d’Isop han estat adaptades per La Fontaine i per F. Mª Samaniego.
QUÈ ÉS UNA FAULA
Les faules són petites narracions al•legòriques, en vers o en prosa, de fets meravellosos amb profit moral de transmissió oral.
Són una recopilació de saviesa quotidiana i popular, on els personatges que hi surten moltes vegades són representats per animals que imiten conductes humanes, i els pocs humans que apareixen entre les seves línies són persones normals i corrents, sense cap pretensió de construir un personatge carismàtic.
Les faules isòpiques són (al menys en el seu temps era així) l’expressió d’una màxima de conducta exemplificada amb una breu història; una moralitat , sempre breu i quasi innecessària, es desprèn al llarg de la narració i queda plàsticament representada en ella. Així Isop orientava les seves composicions a dos objectius pedagògics emparentats: ridiculitzar els vicis i proposar virtuts .
Blau Patiño Papell
2on Curs
