El campanar 2

En la segona sessió els alumnes han buscat les repeticions. Han vist que és troben a l’ inici de cada una de les estrofes ( sovint, sovint/temps en temps ) i que repeteixen al mateix temps els sons /s/ i /m,n/ ; sons que indiquen silenci , el silenci de la nit i de les  primeres hores del dia . Hem buscat atres sons  i han vist que són els dos anteriors els que es repeteixen més  .Els alumnes han arrodonit de diferents colors , els noms, verbs i adjectius adonant-se de que  el poema és narratiu   però amb diversos tocs  de descripció ( adjectius com dreta , fosca ,clara,alegre i estesos) . Finalment hem substituït algunes paraules del poema per sinònims .

vinyolielcampanar02vinyolíelcampanar01 vinyolielcampanar03

El campanar

Aquesta setmana començarem a treballar El campanar , un altre poema  de Joan Vinyolí . Primer copiarem el poema . Tot seguit buscarem les paraules desconegudes , les buscarem al diccionari i intentarem explicar el poema , finalment en aquesta primera sessió il·lustrarem el poema .

El poeta compara la seva tristesa amb les dificultats que té  pujar l’ escala d’ un campanar en runes  a  l’ alba, encara  amb poca llum  . És una primera estrofa trista( fosca , runes , fatiga , tenebra ) .  La segona estrofa es contraposa a la primera ja que  els tocs de les   campanes alegren l’ inici del dia ( clara , alegre , festa ) . Els camps esperen el pagesos que van a treballar . Aquesta segona estrofa la compara amb l’ alegria que sent , en alguns moments , en aquest camí de dificultats .

Els alumnes han entès el poema però sense veure la comparació ,   també els ha costat de veure la metàfora .

EL CAMPANAR 
Sovint, sovint, com per la dreta escala
d’ un campanar, fosca i en runes
pujo cercant la inaccessible llum
ple de fatiga dono voltes
palpant els murs en la tenebra
graó rera graó .

Però de temps en temps
sento la veu de les campanes
clara i alegre, ressonar,
tocant a festa allà a l’ altura
i veig per la finestra en el silenci
de l’ alba els camps estesos esperant .
                                                           Joan Vinyolí

Fi de la tardor 2

Aquest és el resultat de la poesia , Fi de la tardor, que hem acabat de treballar aquest dimecres . Els alumnes han llegit el poema i han subratllat les paraules desconegudes . Tot seguit hem buscat comparacions , metàfores i personificacions .  Tot el poema és una personificació . Hem analitzat l’ estructura del poema i hem comptat les síl·labes ( 10)  i la rima . Finalment l’ hem il·lustrat .vinyolifitardor02vinyolifidelatardor

Fi de la tardor

Aquests divendres passat amb els alumnes de 5è hem treballat el poema de Joan Vinyolí que ens parla del final de la tardor i de l’ inici de l’ hivern al bosc . En el poema el poeta es dirigeix al bosc com si fos un ésser viu . El títol, Fi de la tardor .

FI DE LA TARDOR

Sóc la tardor, com un núvol em fong,
enrera veig, encara plens de fulles,
arbres,avui sols rígides despulles,
i un plor reté , ja corglaçat el tronc,
garfint l’ espai amb branques desvalgudes.

Ja el dia es pon amb llangorós calfred,
el pàl·lid cel té llunyanies mudes,
la serra mostra una blavor de fred .

J. Vinyolí

Vent de tardor

Amb els alumnes de CS hem treballat el poema Vent de  tardor. Hem substituit alguns mots per sinònims, tambe hem buscat repeticions i classificació dels sons més comuns.he classificat les paraules del poema en nom, verbs, adjectius…Finalment fem un nou poema .
ventdetardor002

ventdetardor01

Any Vinyolí . Vent de tardor

Avui, amb els alumnes de 5è hem començat a treballar el poema de  JoanVinyolí,Vent de tardor . Els alumnes han copiat el poema de la pisssarra, tot seguit hem intentat explicar-lo , hem buscat la rima i les repeticions . Finalment l’ hem il·lustrat  . El proper dia continuarem treballant-lo .

VENT DE TARDOR
vent de tardor, vent solitari
vent de nit,
obscura força que es deslliga
de l’ infinit i torna a l’ infinit
arremolinant dintre meu conjura
contra el meu cor la teva força
arrenca ja l’ escorça
del fruit que no madura .

Joan Vinyolí

De vespres 2

Amb els alumnes de tercer hem treballat també el poema de Joan Vinyolí , De vespres.els alumnes han llegit el poema i han buscat al dicionari les paraules desconegudes. ,Tot seguit els alumnes han intentat explicar el poema( És capvespre, els silenci tot ho embolcalla ,només continua sentint-se el soroll del riu ).Hem assenyalat la rima, buscat els sons de /m,n/,/s/,( silenci ) i /r/( so) . Tot seguit hem il·lustrat el poema.

devesprespau

devesprespawel

devespresmontse

Any Vinyolí

Aquest any 2014 ha estat declarat ” Any Vinyolí ” per celebrar els centenari del naixement del poeta . Durant el tercer trimestre  anirem treballant la seva obra . Aquest dimecres per començar  hem llegit i treballat el seu poema ,DE VESPRE .

El dia va extingint-se

darrera les muntanyes,

l’ última llum alegra l’ infinit,

tot calla lentament va recollint

però, les aigües, riu avall, estranyes,

mormolen ja paraules de la nit .

Hem copiat el poema, hem buscat les paraules de lèxic que els alumnes desconeixien ( només desconeixien el mot ( mormolaven ), hem buscat algunes de les personificacions que hi havia . Tot seguit els alumnes han explicat  el poema ( El dia s’ està acabant i tot és silenci( hi ha  molts sons de S i de M,N ). Només se sent  el soroll de l’ aigua del riu ) . Tot seguit hem analitzat l’ estructura del poema ( format per una estrofa de  sis versos  de  6  i 10 síl.labes ) . Finalment l’ hem il.lustrat .

devespres01 devespre02