Per això estan els amics. Joel
Hi havia una vegada un gat que era prim i alt. Tenia el pèl negre i llarg, les potes llargues i un ull de cada color .Tenia 8 mesos, era molt jovenet..
Era agradable i noble i no li agradava barallar-se amb ningú. Es deia Joan.
Vivia al carrer d’ un poble de la Noguera, a la província de Lleida . Tenia un amic que era com ell però era més ràpid i àgil. Es deia Jordi.
Un dia en Joan estava caminant pel carrer i ja començava tenir gana. Va anar a una botiga on sempre li donaven alguna cosa per menjar : restes d’ arròs, algun ós, alguna llauna de sardines caducada…
Quan va arribar la botiguera li va donar una mica de tonyina que li havia sobrat.
Una setmana després hi va tornar i va veure que la botiguera no hi era .Quan va veure que no la veia va començar a miolar. El seu amic en Jordi el va veure i va anar corrents amb ell i li va dir:- Què passa Joan?
En Joan li respon:-Que la botiguera no hi és per donar-me menjar!
En Jordi li diu:- Pot ser que l’hagin segrestat o esta malalta.
En Joan li respon:-Anem a la seva casa a veure si hi és.
En Jordi i en Joan van anar a la seva casa ,la porta esta tancada…..Van entrar per la finestra que estava oberta i van anar a la seva habitació. Van veure que s’havia adormit. La van despertar. Es va aixecar i va baixar a la cuina i els va donar de menjar.
Havia fet un nou amic
Joel Castillo Martínez
5é
Els comentaris estan tancats.
Comentaris