COM VIVIEN ELS ROMANS?

LLEGEIX els fulls sobre com vivien els romans. Tot seguit respon a les preguntes que tens a continuació.

ACTIVITATS

 
1.-Com ho van solucionar els romans quan les ciutats van créixer ?
-On vivien les famílies més riques ? – Com s’ anomenaven ?
-Com s’ anomenaven els pisos de la gent més pobra ? -Quants pisos solien tenir ?
-Com ho feien perquè els seus habitatges no els sortissin tant cars ? – Actualment també es fa ?
– Enumera tres o quatre problemes que tenien aquests habitatges ?

2.-Per què necessitaven un pati central les domus romanes ? – Quin nom rebia aquest pati ? Pinta’l de color groc a la imatge.
-Per què creus que els romans recollien l’ aigua de la pluja ? – Com ho feien ?
-De què estaven decorades les parets de les habitacions ?
-Què era el peristil? -Pinta’l de color verd. – de què estava envoltat ?
-Per a què feien servir aquí l’ aigua de la pluja que recollien ? -Quins tipus de plantes hi havia ?
-Què hi havia al voltant ? – Com estava decorat ? -Dibuixa’n algun .

BONA NIT. ELS PETS

Aquesta setmana hem treballat la cançó BONA NIT dels Pets. Hem senyalat les paraules que desconeixíem, hem marcat la rima de les diferents estrofes ,hem intentat explicar el poema i finalment , una vegada comprès el poema hem fet un dibuix del que ens ha suggerit. Vet aquí els nostres dibuixos:

EL MEU POEMA DE NADAL.BLAU

Hem bastit el pessebre en un angle del menjador
,sobre una taula vella el pessebre mateix de cada any
amb la mula i el bou i l’infant
i els tres Reis i l’estrella.

Hem obert innombrables camins ,
tots d’adreça a la cova,
amb correus de vells pelegrins
-tots nosaltres-atents a l’auster caminar de la prova.

I en la nit del misteri hem cantat
les antigues cançons
de la mula i el bou i l’infant i els tres Reis i l’estrella.

I oferíem la nit amb els ulls i les mans.
i cantàvem molt baix,amb vergonya potser de saber-nos germans
de l’infant i de tots en la nit de la gran meravella.

Miquel Martí i Pol

EL MEU POEMA DE NADAL.ROSMEL

ELS NÚVOLS DE NADAL

Els núvols de Nadal no sé què tenen
que són manyacs: no posen
gens de malícia al cel:
pel blau puríssim dolçament s’estenen,
i a la llum de la posta s’encenen
i de nit deixen veure algun estel.

És una de les coses més alegres
veure entre els núvols els estels brillar.
Tenebres de Nadal, no sou tenebres;
més hi veig en vosaltres
que no en el dia clar.

Ai, nit que vas passant silenciosa;
ai, núvols blancs que pels estels passeu;
ai,llum que no ets en lloc misteriosa;
ai, portal de Betlem, que ets tot arreu!

Quan me vulgueu donar més alegria
parleu-me dels nadals ennuvolats,
i com veureu com infant que somnia,
que riu a lo que veu amb els ulls aclucats.

Joan Maragall

EL MEU POEMA DE NADAL. LISMEL

CANÇÓ DE L’ ESTRELLA

Jo us mostro el camí.
seguiu-me Reis nobles;
sóc per reis i pobles
l’estel del matí.

Amb roba daurada
jo enfilo l’atzur
el camí més pur
que hi ha a l’estelada.

Rossec de claror
vaig deixant per rastre
tinc corona
i aroma de flor.

Tres Reis tinc darrere
i un àngel davant
i a prop de l’infant
un cel que m’espera.

Gemadet i ros
vostre fill Maria,
a qui es semblaria?
A qui sinó a vos?

Jacint Verdaguer

EL MEU POEMA DE NADAL. ELISABETH.

ALEGRA’T PANXETA
Alegra’t panxeta
que Nadal ja ve
menjarem sopeta
i neules també.

Ara ve Nadal,
el temps es refresca,
matarem al gall
i torrarem la cresta.

Alegra’t panxeta
que Nadal ja ve
menjarem carneta
i arrosset també.

Ara ve Nadal,
menjarem torrons
i amb una guitarra
cantarem cançons.

EL MEU POEMA DE NADAL. ADRIÀ.

Hi ha una pila de llenya tallada
que ha portat el camió
per fer foc a la llar.
Amb el tronc més gruixut que hem trobat
ja tenim preparat el tió.
L’hem tapat amb la vella flassada que cada any ens el guarda el fred.
Ben arraconadet
li hem posat un got d’aigua
una poma vermella i crostons de pa sec,
que li agraden amb deliri.
Ben segur que demà quan me’l miri sols hi haurà rosegons!
Ve del bosc deu tenir set i gana.
Ara, aquí com que està calentó,
ben menjat i tranquil es prepara per quan tots cridem:- caga tió!
El tió sap que som criatures
i esperant treure’n llaminadures
li peguem sense voler fer-li mal.
Ell també trapasser
carregat amb torró a vegades ens caga…carbó!
com a càstig per al mes llaminer. I ningú no s’enfada no cal és un joc de Nadal.

Joana Raspall.