Arxiu de la categoria: Any 20/21

ELS IBERS .

L’ altre dia vam veure i comentar un vídeo dels ibers a Catalunya .Després d’ aquesta presa de contacte amb la cultura dels ibers els alumnes de CM i CS farem un treball sobre ells. Ens caldrà respondre a algunes preguntes com.
-Qui van ser els ibers ‘
-Quan va viure ? – On ?
-On feien els seus pobles i ciutats ? – Per què ?
-A què és dedicaven ?

I altres preguntes que els alumnes hauran de trobar en el document pdf que se’ls anirà donant.
Avui treballarem :
– Qui eren, on van viure, quan, perquè formaven un poble, a què és dedicaven, quan van desaparèixer i perquè, com eren els seus pobles, les cases,….

COMENTEM

LLEGEIX aquests documents i completa el text referent als ibers

Els ibers els habitants que vivien al llarg de ……………………………… entre Gibraltar i els Pirineus.
Encara que hi havia moltes tribus se’ls considera una sola cultura perquè………………………………
Aquesta cultura es va formar fa…………………………………………
Feien les ciutats i pobles ………………………………………..envoltats per……………perquè………………………..

Va rebre la visita de pobles de l’ est del Mediterrani com els………………i els…………….. que eren…………………..
Feien les construccions amb……………………..perquè…………………..
Feien els maons amb…………………………………………………i els ajuntaven amb……………..
Els poblats només tenien….. carrer.Les cases es feien…………………………….
Algunes ciutats van arribar a tenir………………………habitants.
Els íbers van ser conquerits pels ………………….fa uns ……………………anys.

Els grecs a Catalunya

Visiona aquest video dels grecs a Catalunya i tot seguit respon a les preguntes que hi ha a continuació.

Els grecs a Catalunya

ACTIVITATS
1.-De què feien les parets de les seves cases els ibers ? -I els sostres ? I els teulats ? A què es dedicaven ?
2.-Per què els grecs van decidir venir cap al nostre país ? On es trobava Tartesos ? Per què els grecs van decidir agafar la ruta del nord per venir i no la del sud que vorejava Àfrica ?
3.-Per què era perillosa aquesta ruta del nord ? A on van fer la seva primera parada a Catalunya ? -A quin segle ens trobem ? -Què van fer amb les tribus de l’ entorn ? – Creus que va ser una bona aposta per part dels íbers i per part dels grecs ? Per què ?
4.-Quin era el seu objectiu ? Cap a on es van dirigir després ? -Van arribar fins a Lisboa. Al costat de quin oceà es troba aquesta ciutat ?
-Per què van donar el nom d’ ibers als pobladors del nostre país ?
5.- Quins nous conreus ens van ensenyar ? -I quina forma de conservar el peix ens van ensenyar ?
6.-Al segle quart abans de Crist quants habitants tenia Empúries ? -Per què creus que estav dividida en dues parts? -Et sembla que totes les ciutats del nostre país eren així o només algunes que tocaven a la mar ? Per què ?

Pobles mediterranis

Plàstica i càlcul

Mitjançant els cubs de fusta que porten els palets hem fet daus. primer vam allisar la superfície dels cubs i seguidament els vam pintar. Cada alumne els va pintar de color que va volar. To7 seguit vam pintar els daus d’ un sol color. Cada alumne el va pintar com va voler. Vam deixar assecar la pintura i vam pintar-hi els puntets a cada cara. Finalment els vam vernissar . Ja teníem els daus a punt per fer el càlcul.
Amb els alumnes d’ E. Infantil els hem fet servir per repassar els nombres fins al 6 i per aprendre el concepte de suma . Cada alumne tira dos daus i compta els punts que ha obtingut. Amb els alumnes de CM i CS fem grups de tres o quatre alumnes que tiren els daus i cada grup ha de comptar mentalment els punts realitzats . També hem fet servir el cub per repassar conceptes geomètrics com cara, vèrtex, aresta.

 

LES AVENTURES DE TOM SAWYER.

Aquesta propera setmana acabarem de comentar el llibre de LES AVENTURES DE TOM SAWYER .En Tom i la Becky han sortit de la cova on ha quedat tancat l’ indi Joe. L’ indi Joe mor dins de las cova de gana. En Tom i Huck tornen a la cova per l’ entrada que va sortir en Tom i la Becky per buscar el tresor . El troben i tornen al poble. Allà tenen una sorpresa…….tot el poble els està esperant.

CAPÍTOL 24

1.-Què s’ estava preparant al poble ?
-Quin secret va explicar el senyor Jones al final ?
-Per què en Tom diu que en Huck ja era ric ?

CAPÍTOL 25

-Què va fer la gent del poble a partir d’ aquest moment ?
– Per què en Huck volia renunciar a la seva part del tresor ?
-Com el va convèncer en Tom ?ç

-Per què el llibre comenta que s’ ha acabat la història ?

CONTES PER L’ ELOI. JOSEP VALLVERDÚ.

GOS I GAT Josep Vallverdú
La família d’aquella casa se’n va anar a viure en un altre lloc. El Motxu, el seu gat, mirava com carregaven paquets de tota mena i els mobles al camió, després tancaven la porta del pis i la del carrer, i el deixaven a ell tot sol, enmig del jardí.
Què faria, ara, sol? Aquell darrer dia no li havien donat ni el pinso: s’havien oblidat del tot del gat.
Va buscar entre l’herba del jardí, rosegà uns ossos del dia anterior i esperà que fos fosc per sortir a caçar algun pardal o alguna cosa semblant. Després tornà al jardí pensant que potser l’endemà algú tornaria.
Però no: ningú no va venir a obrir la porta i ell s’estava esperant tot el dia fins a la nit, que sortia a caçar.
Va passar molt de temps fent aquella vida; finalment, un dia sentí que obrien la porta del carrer. “Persones”, va pensar, “siguin els antics amos o bé uns de nous, tindré companyia”. Va anar apropant-se a la porta, darrere de la qual se sentien veus de grans i de xics, i quan la porta es va obrir del tot i… “Fuuu!”
Quan un gat fa “fuuu” és que està esverat de debò. Ho dic perquè de vegades els gats tenen algun petit ensurt i fan unes passes endarrere, perquè no estan segurs davant d’allò que veuen i potser bufen una mica. Però quan de debò se’ls posen els pèls de puna és quan saben que el perill és gran. Aleshores criden “fuuu!”
Això és el que va fer: fuuu!, i en dos bots es va enfilar a un arbre, perquè el que havia entrat era un gos d’allò més enorme. El Motxu, sense a penes respirar, mirava des de l’arbre aquella bèstia que voltava pel pati ensumant. Les persones van entrar després del gos i no van veure el Motxu fins molt després, perquè el gos grunyia des del peu de l’arbre.
–Mira, un gat –van dir. Tu –el gos–, no li facis res ni l’empaitis. Un gat sempre va bé en una casa. Heu de ser amics.
Però gos i gat, combat! Quan el Motxu baixava de l’arbre, el gos, només perquè volia jugar, l’empaitava i tot eren corredisses. Finalment, el fill gran de la nova família, que era l’encarregat del gos, va agafar dos plats de pinso i els posà a terra, ben separats l’un de l’altre. Agafà el gos pel collar mentre menjava; el gat, a l’altre plat, també menjava. L’endemà el noi donà menjar al Motxu primer i després al gos, i ell es va quedar plantat entremig.
L’endemà portà també dos plats i els va fer menjar tots dos alhora, i ell plantat entremig. Gos i gat van acabar de llepar el seu propi plat al mateix temps i després es van quedar asseguts, mirant-se l’un a l’altre. En comptes de fer la guerra es miraven com si fossin amics de sempre.
El gos no el va empaitar més, tots dos van viure al pati, cadascun tenia el seu plat i pinso, i a l’hora de dormir el gos es ficava a la seva caseta i deixava lloc també per al Motxu. Bona nit, bona nit…

COMENTEM EL CONTE

 
1.-Què va passar a la casa on vivia el gat ?
– Com es va sentir l’ animal ? – Per què ?

2.- Què va fer el gat a partir d’ aquell dia ?
– I per menjar com s’ ho feia ?

3.- Per què a en Montxu se li van posar els pèls de punta ? – Què va fer aleshores ?
– Has vist alguna vegada aquesta escena que explica Josep Vallverdú ? On ?

4.-Estàs d’ acord amb la frase UN GAT SEMPRE VA BÉ A CASA ? -Per què ?
-Què passava sempre que el gat baixava de l’ arbre ?

5.- Per què creus que el noi , al principi ,es va posar entremig dels dos animals mentre menjaven ‘ – Creus que el gat i el gos van entendre què pretenia ? – Per què ?

6.- Com acaba el conte ?

Un dia al neolític . Hug

L’ ENDEMÀ

Avui quan m’he alçat he anat a rentar-me la cara al riu que passa al costat del poblat. L’aigua està fresca i he vist pocs peixos. Al tornar a la cabana el padrí s’havia alçat i m’ha dit que quan es rentès la cara i es vestis m’ensenyaria a fer una llança amb sílex i un pal. He acompanyat al padrí al riu a rentar-se. Quan s’ha acabat de rentar hem tornat a la cabana a esmorzar. Quan hem arribat a la cabana hem esmorzat. Hem esmorzat carn de porc que ha fet la padrina. Està molt bona.
A l’acabar el padri i jo hem anat a esquilar les ovelles. Amb la seva llana farem jerseis per abrigar-nos a l’hivern. A l’acabar ja haviem de dinar perquè s’ha fet tard. Hem dinat una truita d’ous de gallina que ha fet l’àvia. Que bona está!!
A l’acabar l’àvia i jo ens hem passat la tarda posant a assecar la llana de les ovelles. Quan hem acabat s’ha fet fosc i hem sopat. El pare i el padrí havien tornat de llaurar el camp amb els bous. S’hi plou la setmana que ve plantarem ordi i blat per l’any que ve.
Hem sopat un conill que ha caçat al matí el pare. L’ha cuinat la mare. Que bo está.
Hem anat a dormir després de sopar.

HUG 6è

Un dia al neolític.Adrià

L’ENDEMÀ
Durant la nit ha nevat i a fet molt fred.
De bon de mati el pare m’ha despertat i m’ha dit que aquesta nit havia nevat.
M’he posat molt content i he sortit fora de la cabana a beure el paisatge.
He tornat a entrar. Li he dit a la padrina que si hem podia donar un got de llet de cabra.
M’ha dit que si. Estava molt bona.
M’he abrigat ben abrigat.
He sortit hi he anat al riu.
Estava glaçat. Tot seguit he tornat a la cabana per avisar al pare de que el riu estava glaçat.
El pare m’ha dit que teniem un problema gran.
El riu estava glaçat i ens podríem quedar sense aigua.El pare i el padrí s’han abrigat , han agafat una aixada de sílex i una destral.
Han anat cap al riu i han començat a picar al gel.
Després de molta estona no han pogut trencar el gel. Han tornat cap a la cabana. Han explicat que no podien trencar el gel. Els hi he dit que podien agafar els martells que van fer l’altre dia.
M’han fet cas i han tornat cap al riu.
Han estat una estona picant sobre el gel.
Al final l’han trencat, jo he anat cap al riu amb dos galledes d’aigua.
El pare me les ha carregat d’aigua i me les ha donat.
Les he portat cap a la cabana i les he abocat en una galleda mes gran.
He tornat al riu a buscar mes aigua però aquesta vegada es per als animals que no han begut amb tot el dia.
Tot seguit ja es feia fosc avui no he pogut dinar perquè he tingut molta feina.
He anat a buscar al pare i al padrí al riu.
Durant el dia la padrina ha fet cargols a la llauna.
Hem tornat del riu i hem sopat els cargols.
Després de sopar el padrí ens ha explicat lo bo que era caçant de jove. Jo m’he adormit mentre ho explicava.

Adrià Trepat Pena.

Un dia al neolític. Blau

Avui al matí,m’he aixecat he nat a esmorzar .Estava sortin el sol . El pare i la mare també estaven esmorzant vora el foc .Ela pares han esmorzat dos talls de carn d’ovella cada escu , jo també dos talls de carn d’ovella.Llavors a l’acabar d’esmorzar he anat al tancat dels animals,a pastura les ovelles . Tenim deu ovelles i quatre cordes . Ara ens posem en camí.Al cap d’una estona ens parem al costat d’un riu…

Tol el ramat ha anat a beure i a menjar herba fresca de la bora del riu ,els he tingut alli tot el dia ,he dinat allí.Mentestant jo he agafat tronquets per portar-los cap a casa , pel foc . ja comença a baixar el sol ,anem cap al corral, tanco al ramat i me’n vaig a ajudar a fer el sopar ,avui mengem peix i uns fruits que ha portat la tieta.Després de sopar de seguida cap a dormir , dema vull anar aviat a veure si una de les ovelles a criat, quines ganes de veure al petit!

Blau

Un dia al neolític. Blau

Em dic Blau. Tinc 8 anys. Visc al costat d’un riu .en un pobla amb la mare, el pare, la padrina, els tiets i els cosins. Avui fa calor.
Tenim un camp on plantem ordi que fem servir per fer pa.Els animals els tenim en una tanca al costat de la cabana. Tenim ovelles, vaques, porcs i gallines.
També hem de fer estris per caçar i pescar .La mare es reuneix a prop del foc i talla silex colpejant-lo amb un altra pedra més dura,quan te la forma que vol ho lliga als pals amb una corda feta de branques de vímet .
Amb els trossets petits fa puntes de fletxa. Dels ossos en fa agulles per cosir pells .Per fer la punta el rasca amb una pedra.

Blau