Hem bastit el pessebre en un angle del menjador
,sobre una taula vella el pessebre mateix de cada any
amb la mula i el bou i l’infant
i els tres Reis i l’estrella.

Hem obert innombrables camins ,
tots d’adreça a la cova,
amb correus de vells pelegrins
-tots nosaltres-atents a l’auster caminar de la prova.

I en la nit del misteri hem cantat
les antigues cançons
de la mula i el bou i l’infant i els tres Reis i l’estrella.

I oferíem la nit amb els ulls i les mans.
i cantàvem molt baix,amb vergonya potser de saber-nos germans
de l’infant i de tots en la nit de la gran meravella.

Miquel Martí i Pol