Posts tagged Zona metropolitana

Una Magna grisa i vermella

1

Aquest cap de setmana he participat a la XI Magna Celebratio com a membre del grup Barcino Oriens, i com l’any passat he fet de vexilifer, tot portant el nou estendard de la nostra legio, que hem tingut el plaer de presentar en aquest festival, juntament amb l’àguila, com podeu veure en aquestes imatges, extretes del Facebook: 

Foto del Museu de Badalona

Legionaris en repòs. Vegeu les insígnies de la nostra “legio” (Foto del Museu de Badalona)

Desfilada per les parades del festival (Foto del Museu de Badalona)

Aquest any hem passat de ser només una cohort a constituïr-nos com una legió, la II Traiana Fortis, tot i que ens seguim considerant membres de la primera cohort, la I Barcinonensis. 

Pel que fa a la nostra participació a la Magna, vam obrir el festival amb una desfilada pel barri antic de Badalona fins arribar a l’ajuntament, on vam promocionar les dues representacions que faríem durant els dos dies, tant la píndola de reclutament com l’explicació de la impedimenta que duien a sobre els legionaris romans, que més tard vam desenvolupar satisfactòriament.

El festival es va desenvolupar (amb un cert descens de visitants, probablement a causa del temps i del futbol, ja que jugava el Barça) durant dos dies ennuvolats, tot i que sembla que a Júpiter li va agradar la Magna, ja que no va ploure fins el diumenge a la tarda, quan tots ja havíem plegat.

Foto del Museu de Badalona

Desfilada per Badalona (Foto del Museu de Badalona)

Aquest any no s’han presentat gaires novetats, ja que el grup està en un any de transició cap a una diversificació de seccions que aportarà moltes novetats al públic i una gran quantitat de diferents disciplines dins del món romà, tot i que hem presentat una innovació pel que fa a les formacions de combat. Durant les demostracions d’impedimenta vam realitzar (amb èxit) un testudo de quatre agmina (columnes) i una “coreografia” de la nostra invenció, el “pila iacite”  (llenceu les javelines).

Per odre esquerra-dreta: jo, en Ricard Llop i en Guillem Acien, un company de la “legio” i també alumne de l’IPM (Foto Fil de les Clàssiques)

Vet aquí el vídeo-resum de la Magna Celebratio, publicat a Aracne fila i fila amb les fotografies de la Valèria:

Imatge de previsualització de YouTube

Primilianus ha tornat a la vida

3

Diumenge es va inaugurar el jaciment romà de Can Ferrerons, sota el nom de “Museu romà de Premià de Mar, i jo no m’ho vaig perdre.

Però no vaig ser allà com a visitant, sinó que estava vestit de legionari romà com a part de Barcino Oriens, que juntament amb el grup de reconstrucció històrica del Museu de Badalona participava en aquest acte, on els premianencs van poder gaudir de la cultura romana de dues maneres diferents reconstruïda i museïtzada.

Cartell de l’acte

Durant les hores prèvies a la inauguració, i mentre els visitants feien temps per entrar, tant els soldats com els civils vam entretenir la gent amb formacions de combat i tallers (respectivament), on es mostraven detalls de la vida quotidiana dels habitants de la vil·la que hi havia sota els nostres peus. En el meu cas, la jornada va passar entre testudines (formació de tortuga) repelere equites (mur d’escuts contra la cavalleria enemiga).

Però no estava sol. Entre els meus companys de Barcino Oriens hi havia un altre premianenc, en Guillem Acie,. que estava vivint la seva primera experiència com a “reconstructor històric”. Al principi estava nerviós, però el contacte amb els companys de grup i la posada en escena de les formacions i “píndoles” (petites representacions teatrals que mostren aspectes de la vida quotidiana dels romans) el van fer oblidar el pes de l’armadura i el cansament. A més, com en el meu cas, el fet d’estar “jugant a casa” li va ajudar a passar el “bateig de foc” d’una manera més que excel·lent.

Jo (Arnau Lario, a l’esquerra) i en Guillem Acien (dreta) Foto d’Agustí Acien

El desè Fòrum Auriga

1

Durant els dies 17, 18 i 19 d’octubre es va celebrar a diferents llocs de Barcelona un cicle de conferències basat en la cultura clàssica a Catalunya: el Fòrum Auriga. A més, aquest esdeveniment organitzat per la revista homònima s’emmarcava en Barcelona com a Capital de la Cultura Catalana 2014. 

Cartell del X Fòrum Auriga

Així doncs, i a causa de les nombroses ponències relacionades amb la reconstrucció històrica (i amb el modus operandi del treball), vaig assistir-hi, i aquest és el resum de les esmentades intervencions:

  • ENTRE L’ARQUEOLOGIA EXPERIMENTAL I LA DIVULGACIÓ DEL MÓN CLÀSSIC (Clara Forn): Membre del Grup de reconstrucció històrica de Badalona, ens va explicar el recorregut de l’agrupació des dels seus inicis fins l’actualitat, els seus àmbits d’actuació (la microhistòria i la vida quotidiana), la composició dels seus membres i els resultats que han obtingut. Val a dir que l’originalitat dels “reconstructors” del Museu de Badalona sempre m’ha agradat, ja sigui pel seu projecte de treball poc comú o per les activitats que organitzen.
  • ARRAONA ROMANA, UN PROJECTE DE DIFUSIÓ DE LA CULTURA CLÀSSICA ROMANA (Francesc Sánchez): L’advocat sabadellenc, creador del bloc i l’associació “Arraona Romana” ens va explicar el projecte que va iniciar ara fa sis anys, que ha passat d’una petita associació amb altura de mires a un bloc de presigi i a una agrupació  que organitza tertúlies, edita llibres i en un futur reprendrà l’organització de la Renovatio Arragonis, el festival de reconstrucció històrica que es va deixar de fer l’any 2012. Personalment, aquesta iniciativa és un exemple de com s’ha de difondre el patrimoni romà en un món globalitzat i informatitzat com l’actual.
  • DE L’AULA A LA CIUTAT: L’EXPERIÈNCIA D’ORGANITZAR LES JORNADES BARCINO COLONIA ROMAE (Ricard Llop): El bloc es va acabar amb el director de Barcino Oriens (i de les Barcino Colonia Romae), que ens va relatar la filosofia del grup, els seus objectius i el seu modus operandi. Més tard, va explicar el desenvolupament de les jornades romanes de Creu Coberta, que inclouen xerrades, reconstrucció de l’exèrcit, la gladiatura i la vida quotidiana d’època romana, i que el barceloní creu que en cinc anys tindrà entitat pròpia i es situarà en un altre lloc, com el parc de l’Espanya Industrial.
  • ELS TREBALLS DE RECERCA DIGITALS (Margalida Capellà): Tot seguit, la tutora del meu treball, professora de clàssiques i autora dels blocs Aracne fila i fila El fil de les clàssiques va fer una ponència sobre el seu projecte de treballs de recerca digitals, model que s’ha instaurat ja als alumnes de grec i llatí de l’Institut Premià de Mar que volen fer el TR amb la senyora Capellà. Per acabar, va mostrar el meu treball de recerca als assistents, cosa que li agraeixo, ja que suposa un element de difusió molt important, tenint en compte que allà hi havia persones relacionades amb el món clàssic català.

Les altres intervencions, que no he reflectit aquí per qüestions d’espai, van ser molt interessants, sobretot les que tenien a veure amb l’arqueologia, que sempre m’ha fascinat i que tinc la intenció d’estudiar a la universitat. Vull destacar la xerrada que va fer la Dra. Isabel Rodà sobre la fundació de Barcelona i la seva etapa romana, des dels temps de Cèsar fins el segle IV dC.

Per acabar, vull agrair a la Montserrat Tudela d’haver-me permès l’assistència, ja que assistir al Fòrum Auriga va ser una experiència interessant i enriquidora que, a més, vaig gaudir molt.

 

 

Drakonia i Coliseum

0
Imatge de previsualització de YouTube

El dissabte dia 4 d’octubre es va celebrar un espectacle d’ambientació romana al Palau Sant Jordi: “COLISEUM, els jocs de Roma“. Van ser dues hores de curses de quadrigues, combats de lluitadors, conspiracions polítiques i amors prohibits. Aquest acte estava organitzat per “Drakonia“, una companyia de teatre que porta altres espectacles, com “Emporiae“, on també feien curses de quadrigues, o els sopars d’ambientació medieval al Palau Requesens.

L’argument de l’espectacle era: L’emperador Tit torna victoriós d’una campanya militar (contra els jueus?), i es disposa a gaudir dels jocs que el seu germà (el cònsol Domicià) li ha preparat. Llavors comencen a desenvolupar-se les diferents activitats, i és durant aquestes que destaca el protagonista, Marcus, un legatus caigut en desgràcia per culpa d’estar en contra de les polítiques del cònsol.

A partir d’aquí es desenvolupen diferents actuacions, com combats de gladiadors (alguns dels quals eren molt espectaculars però mancats de rigor històric), espectacles de llum i foc, pirotècnia, balls orientals i la representació teatral dels actors de la companyia “Drakonia”, que aportaven l’espectacularitat dels cavalls i els carros.

L’assistència va ser menys de l’esperada, en total van assistir al Palau unes 4000 persones, tot i la previsió de més de 7000 per part de la companyia catalana. Tot i això, el públic assistent va demostrar les seves arrels llatines i va posar totes les seves energies en animar el protagonista, cosa que em va fer veure que, en realitat, no hem canviat tant en vint segles…

Pel que fa a les col·laboracions, van participar diferents grups (a part de Drakonia), tan nacionals com internacionals, com per exemple: Barcino OriensManaies de Blanes (Grup de recreació històrica de la V Legio Macedònica), Legionaris d’Iesso, L’Armée des Maures i Arquers Poligaris.

Personalment, no estic massa content amb l’espectacle que vaig presentar, si bé des de Barcino Oriens vam rebre un bon tracte i, admetem-ho, va ser molt interessant, divertit i va constituir una experiència sense precedents, tant per al grup com per a mi. Tot i això, el guió i l’escenificació van deixar molt a desitjar, ja que hi havia alguns errors històrics, com per exemple la diferència d’anys entre els protagonistes, ja que Cleòpatra Selene ja era morta quan els dos emperadors van néixer.

Per acabar, no vaig poder evitar recordar algunes escenes de la pel·lícula “Gladiator” i altres del gènere mentre veia l’espectacle, tot i que haig de reconèixer que estava més preocupat d’aguantar el pes de la lorica hamata (armadura d’anelles), perquè vam haver d’estar una hora o més drets. Tot i això, va ser una gran experiència de la qual difícilment me n’oblidaré.

 

 

La reconstrucció històrica als museus

1

La reconstrucció històrica és una eina oberta a molts usos i interpretacions, i la museografia no n’està exempta. Aquest cap de setmana estava al museu romà d’Avenches (Suïssa), i em vaig adonar que hi havia una recreació d’una cuina romana, on hi havia el maniquí d’una dona, vestida d’esclava romana, i reproduccions de peces del mateix museu relacionades amb la cuina i el menjar.

Però això és només una mostra del que és una de les eines més utilitzades per les entitats culturals relacionades amb la història. Arreu es poden trobar reproduccions de restes arqueològiques, i tots els museus (siguin del que siguin) les exposen juntament amb els originals. Tot això es pot classificar com a reconstrucció històrica material, termes proposats per la Montserrat Tudela durant l’entrevista que li vaig fer. Per exemple, al museu d’Història de Catalunya hi ha un munt de reproduccions de peces i i escenaris d’altres èpoques, com per exemple aquesta:

Reproducció d’una casa ibera / Font: VeoVeo 3

Tot això és produït per empreses especialitzades en la matèria o grups de reconstrucció històrica, com “Legio IV Macedonica”, que, segons el seu creador, Ricado Cajigal, fa reproduccions de peces arqueològiques per a entitats culturals. Això, no obstant, requereix molta investigació, ja que és important que aquestes reconstruccions es facin amb la màxima fidelitat possible.

Personalment, crec que és un recurs molt útil, igual que la reconstrucció històrica, per l’ajuda visual que proporciona al visitant, ja que  permet a la gent no gaire entesa en la matèria fer-se una idea del context en què es van produir les peces exposades. Per a mi, el millor museu és aquell que sap arribar a la gent i transmetre la cultura i el coneixement de manera dinàmica i amena. Hi ha diferents maneres de fer-ho, com instal·lar pantalles amb programes interactius o mostrar reconstruccions digitals d’edificis, societats i moments històrics. Vegeu aquest vídeo on es reconstrueix el Partenó i totes les modificacions que va patir al llarg dels segles:

Imatge de previsualització de YouTube

Els museus són, també, una bona plataforma per la reconstrucció històrica immaterial, ja que organitzen nombrosos actes culturals, com per exemple “La nit dels museus”. Cada any, el MAC acull el grup Barcino Oriens, entre altres grups, que representa diferents aspectes de la vida romana, sobretot els temes més vistosos, com l’exèrcit i els gladiadors.

Lluita de gladiadors organitzada per Barcino Oriens

L’últim aspecte de la reconstrucció històrica als museus és la pedagogia; és bastant comú que aquestes entitats organitzin tallers o casals d’estiu per a escoles i grups. Un exemple d’aquesta pràctica és el casal que es va fer durant dues setmanes de juliol al Museu de Badalona, on es van introduir els nens de 5 a 10 anys a la cultura romana de l’antiga Baetulo (vestits, menjar, art…). Jo hi vaig participar, i vaig constatar que, efectivament, la reconstrucció històrica va fer augmentar l’interès dels infants per la història, titllada d’avorrida i pesada per part de la societat.

Foto de grup dels participants del casal del Museu de Badalona Foto del Facebook del Museu

Entrevista a Javier García

2

Ahir vaig anar a Gavà a entrevistar en Javier García Pérez, concretament a la seva cafeteria “La Torna“.

Tot i la brevetat de l’entrevista en comparació amb altres que he fet, vam parlar de moltes coses:

Per ell, la reconstrucció històrica és una eina per apropar la història a la gent i fer-la més interessant i visual. Per ara, ell veu que la gent sap distingir entre els diferents nivells de realisme quan va a un festival de reconstrucció històrica, tot i que sempre hi ha excepcions.

Pel que fa a la seva experiència personal, ell hi va entrar en contacte mitjançant la xarxa, quan va trobar un grup de gent interessada en la història de Roma que recreava la vida a l’antiguitat. En Javier em va dir que ell s’hi va unir per sentir-se com un romà, i fer les mateixes coses que feien ells, de manera que podem dir que va ser un cert nivell d’empatia el que va fer que decidís participar-hi.

Ell va començar en un grup que recreava l’època augústea, però més tard es va passar a l’època republicana (que ell diu que és més difícil documentar-se). El principal motiu va ser que és una part de la història de Roma que té molt poca presència entre la comunitat recreadora, a més de pel fet que el principal conflicte d’aquest període (les guerres púniques) es va desenvolupar al nostre territori (la futura Hispània).

Actualment forma part dels “Evocati Apri Scipioni“, que al seu torn pertany a “Bellum anibalicum“, una associació per a la recreació de les guerres púniques que engloba els mateixos “Evocati”, “Athenea promakhos“, “Iboshim” i “Ibercalafell“, tots relacionats amb aquest famós conflicte armat.

Per acabar, em va parlar de projectes de futur: Realitzar la via Scipionis, la ruta que va fer Escipió l’africà, amb l’equipació d’un soldat romà republicà i construir un campament de l’època, per ajudar a la gent a fer-se una idea de com vivia un militar llatí del segle II abans de la nostra era.

Aquí teniu el vídeo complet, i demano disculpes si el so no és el millor:

Imatge de previsualització de YouTube

Vull agrair a l’entrevistat la seva amabilitat i cordialitat, així com  el detall de convidar-nos a prendre alguna cosa…

Entrevista a Montserrat Tudela

0

Ahir, divendres dia 12 de setembre, em vaig dirigir a Barcelona per entrevistar Montserrat Tudela i Penya, llicenciada en filologia grega per la Universitat de Barcelona i Màster en Papirologia per la Universitat Rovira i Virgili, directora de la revista Auriga i creadora dels fòrums de la mateixa. L’any 2006 va crear l’Inventari Papirològic de Catalunya

Per començar, vam parlar de la seva opinió sobre la reconstrucció històrica, que coincideix bastant amb la resta d’entrevistats fins ara. A més, va explicar que la revista Auriga fa anys que s’ha adonat de la rellevància que ha pres la reconstrucció històrica d’època antiga, i és per això que des de la segona edició de Tàrraco Viva la revista hi té presència. A més, les últimes edicions dels Fòrums Auriga han tingut una forta presència de ponents relacionats amb el tema, com podeu veure al programa de la desena edició, que es realitzarà al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a la sala magna de la UB i al Museu d’història de la ciutat de Barcelona.

Per a ella, és important donar suport a la reconstrucció històrica, ja que la gent que s’hi dedica fa difusió de les diferents cultures que ens conformen com a poble. Tot i això, és evident que la majoria dels recreadors es dediquen a l’època romana, situació amb la qual l’entrevistada no està d’acord, ja que creu que l’època grega i ibera són igualment importants. Aquest problema es deu, segons ella, al fet que actualment la majoria de grups i festivals es concentren al voltant d’un jaciment arqueològic, moltes vegades amb el suport d’entitats culturals. La senyora Tudela creu que quan la reconstrucció històrica es comenci a desvincular dels jaciments arqueològics creixerà el suport a les altres cultures que conformen la nostra identitat, ibers i grecs.

També va parlar de la part més mundana d’aquesta disciplina: el finançament. Va dir que actualment no se li dóna prou suport per part de l’administració, tot i ser “un dels puntals del turisme cultural d’aquest país”, i que les autoritats aviat hauran de prendre partit, tot i la crisi econòmica. Per a ella, la cultura haurà de ser al centre de l’atenció política i tenir el lloc que correspon quan s’hagi assolit la transició nacional. No hem d’oblidar, segons ella, que la cultura genera una bona part del producte interior brut i que, per tant, no s’ha de menystenir.

Aquí teniu el vídeo complet de l’entrevista:

Imatge de previsualització de YouTube

Vull agrair a Montserrat Tudela la seva amabilitat i atenció, a més dels contactes que em va proporcionar per a futures entrevistes, que repercutiran positivament en el desenvolupament del meu treball de recerca sobre la reconstrucció històrica.

KuanUm! Patrimoni interessant i divertit

0

Ubicació:  L’Hospitalet de Llobregat – Barcelona

Àmbit d’acció: Vida quotidiana (sobretot alimentació)

Plataforma de difusió: Exposicions, reconstrucció històrica, bloc

 

KuanUm es dedica a projectes històrics i culturals en l’àmbit de patrimoni, i es podria definir com una empresa de difusió cultural, si bé utilitza la reconstrucció històrica com a eina única per a realitzar les seves activitats. A més, és un grup especial, ja que no es centra en la vida militar o política, com fan la majoria, sinó que es centra, gairebé majoritàriament, en l’alimentació en èpoques passades.

Aquesta empresa es focalitza en l’arqueogastronomia, mitjançant recreacions de receptes antigues amb productes alimentaris històrics que permeten reconstruir les sensacions dels nostres avantpassats. A més, organitza càterings i degustacions amb reproducció de vaixella i ambientació de l’època que toqui, ja pot ser romana, medieval, renaixentista o modernista. Però no només es dediquen a representar espectacles, sinó que creen projectes per a equipaments patrimonials i turisme cultural, fan comissariat i muntatge d’exposicions i organitzen jornades culturals, conferències i seminaris.

Cartell de l’exposició “Les noces de Bosch”, al Museu de Sant Boi de Llobregat. Foto de la web de KuanUm!

L’últim vessant de la seva feina és la investigació, que consisteix en l’elaboració d’estudis sobre gastronomia històrica, documentació, informes, inventaris, catalogació del patrimoni cultural, anàlisis d’excavacions i documentacions arqueològiques. És a partir d’aquesta investigació que organitzen exposicions i story-boards per a institucions i mitjans de comunicació.

Totes aquestes activitats, concretament les que tenen a veure amb la reconstrucció històrica, es fan en el marc de festivals d’aquesta naturalesa, com els Ludi Rubricati o Tarraco Viva, i de jaciments arqueològics, com la vil·la romana de La Olmena (Palència) o el Museu de Gavà.

Cartell de l’exposició a Tarraco viva 2014 Foto de la web de KuanUm!

Val a dir que aquest grup-empresa es dedica a tota la història, en general, però, segons la meva opinió, la part clàssica, que és la que a mi més m’interessa, és ben representada, documentada i ambientada, de manera que valoro positivament KuanUm, sobretot basant-me en el que vaig veure als Ludi Rubricati.

Entrevista a Teresa Devesa i Jordi Rincón

0

El dia 5 d’agost vaig anar al Museu de Badalona, on havia quedat amb aquestes dues persones per entrevistar-les. Ambdós són professors de clàssiques als instituts: Escola Vedruna de Gràcia (Jordi) i Isaac Albéniz de Badalona (Teresa). A més, participen als blocs “El vaixell d’Odisseu” i “Aracne fila i fila“, que serveixen com a eina acadèmica durant el curs escolar. És precisament en aquests blocs on es forja la participació dels alumnes de clàssiques dels dos instituts (i fins fa poc també hi havia alumnes de l’Institut Premià de Mar) a la Magna Celebratio, el festival de reconstrucció històrica romana que es celebra a Badalona l’últim cap de setmana d’abril.

Per començar, em van parlar del seu concepte de reconstrucció històrica: per ells, és un mitjà que apropa el món clàssic a l’alumnat, de manera que entengui el fons del que està treballant a les classes. A més, diuen que des que participen a la Magna Celebratio aquesta modalitat d’espectacle ha proliferat al llarg de tot el territori, tant català com internacional, i s’ha instaurat com una oferta d’oci, que genera beneficis econòmics.

Pel que fa a la seva experiència personal, la Teresa ens va explicar com va començar a participar a la Magna Celebratio: Fa sis anys (2008), ella es va adonar que els seus alumnes no coneixien el festival, tot i viure a la mateixa ciutat de Badalona, i, per aquest motiu, els va fer fer reportatges, treballs i entrevistes sobre el tema. L’any següent, un alumne de 2n de Batxillerat, que participava a l’esplai que portava la part dels “ludi” (jocs romans), va establir contacte entre la Teresa i el Museu de Badalona, cosa que va portar a la participació, l’any 2009, dels alumnes de l’Isaac Albéniz, de l’Escola Vedruna de Gràcia i de l’Institut Premià. A partir d’aquest moment, i fins l’edició d’aquest any (2014), les activitats que duien els instituts han anat augmentant, fins al punt de tenir dos espais, que a l’època romana estaven molt relacionats: els jocs i l’educació.

A la part dels jocs, els alumnes ensenyen els nens a fer servir les diferents joguines romanes, reproduccions exactes d’originals extretes de jaciments, i juguen amb ells. Pel que fa a l’escola (o amb el terme grec, schola), aquesta es divideix en tres seccions, que es corresponen amb els diferents estadis de l’educació romana: el ludus litterarius (on els nens aprenen a escriure algunes frases en llatí sobre papir), el ludus grammaticus (on els alumnes fan que els visitants escriguin el seu nom en lletres gregues) i el ludus rhetoricus (on els alumnes més veterans representen una classe de retòrica i oratòria). Per més informació, podeu anar a l’article d’Aracne Fila i fila que en parla.

Però la part més important del projecte, segons els entrevistats, és l’alumnat. Per ells, el fet de participar a la Magna Celebratio és una oportunitat magnífica, ja que, tal com deia la Teresa, ajuda als alumnes a entendre el món romà d’una manera diferent i molt més pràctica. Segons el que diuen els dos professors de clàssiques, els que hi participen sempre en surten satisfets i repeteixen. Fins i tot hi ha alumnes d’en Jordi que ja estan a l’universitat i hi continuen assistint…

Per acabar, van donar les gràcies al Museu per la seva col·laboració i el fet que els deixin continuar assistint a la Magna Celebratio.

Aquí teniu el vídeo de l’entrevista completa:

Imatge de previsualització de YouTube

Com a apunt personal, vull agrair a la Margarida Abras i a la resta de personal del Museu per deixar-me entrar al jaciment per gravar l’entrevista i pel seu tracte durant la meva estada de pràctiques a les oficines del mateix.

Ludi Rubricati 2014

2

Ubicació: Sant Boi de Llobregat

Any de creació: 2013

Dates (aproximades): Dies 7 i 8 de juny

Temàtica: El món romà (segles II i III dC)

Jaciment d’origen: Termes romanes del segle III

museu_ludi imatge

CARTELL PROMOCIONAL DEL 2014

Els Ludi Rubricati són celebracions que es produeixen a principis de juny al municipi de Sant Boi de Llobregat, i que són organitzades pel museu de la ciutat metropolitana. L’origen d’aquest festival es basa en la voluntat de reivindicar la importància de la vil·la que hi havia on ara és la localitat santboiana, ja que en temps antics era un enclavament estratègic, situat a la desembocadura del Llobregat (Rubricatus) i a la vora del mar, cosa que facilitava el comerç i que va contribuir a la riquesa dels propietaris de la casa de camp. Precisament aquesta opulència va ser la que va propiciar la construcció de l’edifici termal cap a l’any 200, que ara es troba sorprenentment ben conservat.

En aquest lloc i en altres emplaçaments públics és on es fan tallers sobre diferents aspectes de la vida romana: bellesa (vestits, fíbules, pentinats i maquillatge), cultura (scriptorium) i oci (ludi romani). A més, en aquests mateixos espais diferents agrupacions de reconstrucció històrica, com els Propugnatores Barcinonenses o KuanUm mostren als visitants diferents peces de roba i armament tardorromà i espècies i condiments, respectivament. Aquí es pot veure el vídeo promocional:

A més, no falten els omnipresents combats de gladiadors, que són representats per dos grups, els Evocati Tarraco Ludusde Madrid i Tarragona, respectivament.

Detall d'un dels combats. Foto del Facebook Graecorum et romanorum

Detall d’un dels combats. Foto del Facebook: Graecorum et romanorum

Go to Top