Conferències

Participo a les III Jornades de reconstrucció històrica de la UAB!

0

Aquest dimecres dia 16, la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona va rebre una visita peculiar i especial per part de cinc grups de reconstrucció històrica d’èpoques diferents: Ibercalafell (ibèrics), Athenea Prómakhos (grecs), Evocati Apri Scipioni (romans republicans), Barcino Oriens (romans imperials), Tarraco Ludus (gladiatura romana) i els Hereus de la història, que recreaven l’equipació de dos soldats germànics del segle V dC.

Cartell de l'acte

Cartell i programa de l’acte

Aquí dalt us deixo el programa, on podreu trobar informació sobre les activitats que es van dur a terme aquell dia, així com sobre els grups que hi van participar (si bé en aquest bloc teniu informació sobre els d’època romana). Malgrat això, voldria remarcar que la informació que es dóna sobre nosaltres (Barcino Oriens) en la propaganda no està gens actualitzada, i informa sobre activitats que el grup va dur a terme fa més de quatre anys, quan durant els últims dos anys hem fet actuacions bastant més rellevants, com les de Mallorca (Festival Antiga Mediterrània) o les nostres pròpies jornades (Barcino Colonia Romae). Podeu trobar informació actualitzada tant en aquest bloc com en el de Barcino Oriens.

10309033_757423411025868_458850389845582302_n

Conferència prèvia a les demostracions a la sala d’actes de la Facultat de Lletres de la UAB

Jo hi vaig assistir com a representant de Barcino Oriens juntament amb deu companys, i vam mostrar al públic assistent (tant a la conferència com a les demostracions en viu) com funcionem i en què consisteixen les nostres seccions principals (en aquest cas només vam dur l’exèrcit i la cosmètica, malgrat que no són les úniques). Modèstia a part, el resultat va ser prou bo, tant en el nostre cas com en la resta de companys “recreadors”, i vam oferir un bon espectacle al mateix temps que ensenyàvem història.

Foto de l'ambaixada de Barcino Oriens a la UAB

Foto de l’ambaixada de Barcino Oriens a la UAB

Però per a mi, el més important no va ser difondre la reconstrucció històrica per se, sinó el fet que aquesta estigui introduint-se a les universitats, i, per tant, en el món acadèmic. Com a mostra cito un paràgraf del programa: “Conscients del paper cada vegada més important que tenen els grups de recreació en la divulgació històrica i en la promoció del patrimoni historicarqueològic, creiem que la Universitat no se’n pot quedar al marge, no només per l’important eina pedagògica que suposen aquest grups, sinó també i especialment pel seu potencial en relació a l’arqueologia experimental. Esperem que aquestes jornades suposin el començament d’una profitosa col·laboració.”

Per acabar, i a risc de demostrar massa orgull, voldria afegir que la meva universitat, la UB, també s’està obrint a la reconstrucció històrica, tant amb la creació d’un màster (dirigit per en Francesc Xavier Hernàndez Cardona) com amb l’organització d’activitats de demostració. Com a exemples, d’aquí a poc faré una pràctica en la qual un grup de recreació històrica (els Propugnatores Barcinonenses) ens mostrarà l’equipació d’un soldat baix-imperial. També voldria anunciar que Barcino Oriens farà una demostració de totes les seves seccions el dia 13 de maig a la Facultat de Geografia i Història de la UB.

El desè Fòrum Auriga

1

Durant els dies 17, 18 i 19 d’octubre es va celebrar a diferents llocs de Barcelona un cicle de conferències basat en la cultura clàssica a Catalunya: el Fòrum Auriga. A més, aquest esdeveniment organitzat per la revista homònima s’emmarcava en Barcelona com a Capital de la Cultura Catalana 2014. 

Cartell del X Fòrum Auriga

Així doncs, i a causa de les nombroses ponències relacionades amb la reconstrucció històrica (i amb el modus operandi del treball), vaig assistir-hi, i aquest és el resum de les esmentades intervencions:

  • ENTRE L’ARQUEOLOGIA EXPERIMENTAL I LA DIVULGACIÓ DEL MÓN CLÀSSIC (Clara Forn): Membre del Grup de reconstrucció històrica de Badalona, ens va explicar el recorregut de l’agrupació des dels seus inicis fins l’actualitat, els seus àmbits d’actuació (la microhistòria i la vida quotidiana), la composició dels seus membres i els resultats que han obtingut. Val a dir que l’originalitat dels “reconstructors” del Museu de Badalona sempre m’ha agradat, ja sigui pel seu projecte de treball poc comú o per les activitats que organitzen.
  • ARRAONA ROMANA, UN PROJECTE DE DIFUSIÓ DE LA CULTURA CLÀSSICA ROMANA (Francesc Sánchez): L’advocat sabadellenc, creador del bloc i l’associació “Arraona Romana” ens va explicar el projecte que va iniciar ara fa sis anys, que ha passat d’una petita associació amb altura de mires a un bloc de presigi i a una agrupació  que organitza tertúlies, edita llibres i en un futur reprendrà l’organització de la Renovatio Arragonis, el festival de reconstrucció històrica que es va deixar de fer l’any 2012. Personalment, aquesta iniciativa és un exemple de com s’ha de difondre el patrimoni romà en un món globalitzat i informatitzat com l’actual.
  • DE L’AULA A LA CIUTAT: L’EXPERIÈNCIA D’ORGANITZAR LES JORNADES BARCINO COLONIA ROMAE (Ricard Llop): El bloc es va acabar amb el director de Barcino Oriens (i de les Barcino Colonia Romae), que ens va relatar la filosofia del grup, els seus objectius i el seu modus operandi. Més tard, va explicar el desenvolupament de les jornades romanes de Creu Coberta, que inclouen xerrades, reconstrucció de l’exèrcit, la gladiatura i la vida quotidiana d’època romana, i que el barceloní creu que en cinc anys tindrà entitat pròpia i es situarà en un altre lloc, com el parc de l’Espanya Industrial.
  • ELS TREBALLS DE RECERCA DIGITALS (Margalida Capellà): Tot seguit, la tutora del meu treball, professora de clàssiques i autora dels blocs Aracne fila i fila El fil de les clàssiques va fer una ponència sobre el seu projecte de treballs de recerca digitals, model que s’ha instaurat ja als alumnes de grec i llatí de l’Institut Premià de Mar que volen fer el TR amb la senyora Capellà. Per acabar, va mostrar el meu treball de recerca als assistents, cosa que li agraeixo, ja que suposa un element de difusió molt important, tenint en compte que allà hi havia persones relacionades amb el món clàssic català.

Les altres intervencions, que no he reflectit aquí per qüestions d’espai, van ser molt interessants, sobretot les que tenien a veure amb l’arqueologia, que sempre m’ha fascinat i que tinc la intenció d’estudiar a la universitat. Vull destacar la xerrada que va fer la Dra. Isabel Rodà sobre la fundació de Barcelona i la seva etapa romana, des dels temps de Cèsar fins el segle IV dC.

Per acabar, vull agrair a la Montserrat Tudela d’haver-me permès l’assistència, ja que assistir al Fòrum Auriga va ser una experiència interessant i enriquidora que, a més, vaig gaudir molt.

 

 

Entrevista a Albert Anglès

0

Avui he parlat amb l’Albert Anglès Minguell, estudiós del món romà i divulgador de les troballes al jaciment de Vidolanda (Regne Unit), a les quals ell hi ha excavat en diferents ocasions.

Per ell, la reconstrucció històrica és una eina per tornar al passat d’una manera didàctica i amena (sempre amb rigor històric), tot i que creu que no rep el suport necessari per part de l’administració, tant logístic com econòmic. Tot això parlant de la que es fa aquí, a la península ibèrica, ja que als països del nord la reconstrucció històrica és molt més ben vista. També em va respondre que veu diferents nivells de rigorositat històrica, cosa que es deu a factors econòmics i socials, tot i que no és el fenomen més comú als festivals actuals. Parlant d’aquest tema m’ha dit que la recreació històrica és (o hauria de ser) un dels puntals del turisme cultural a Catalunya, si bé, com ja he dit abans, està lluny de ser considerat com a tal pel govern. No és així als altres països que ha visitat, com França o Alemanya, que veuen la cultura com a una cosa molt important i, com diu ell, “el poc que tenen ho conserven molt bé”. Segons ell, no és estrany veure una família passant un dia sencer  I no només ho conserven, sinó que ho dinamitzen, i una eina per a fer-ho és la reconstrucció històrica. Per ell, la reconstrucció històrica està estretament relacionada amb els jaciments arqueològics, ja que fa la seva visita més amena i entenedora.

Com ja heu pogut veure, la seva feina no té res a veure amb el món antic o l’arqueologia, tot i que l’Albert diu que sempre ha sentit una passió innata per aquests temes, com en el cas de’n Francesc Sánchez. Tot i això, la seva passió pel món romà es deu al pragmatisme que tenien els llatins, ja que “molts imperis envejarien els segles que van existir els romans”. És per això que, extralaboralment, es dedica a diferents arqueològics, com les excavacions a Vindolanda, un antic fort auxiliar romà situat a 40 minuts de Newcastle (Regne Unit). És allà on va participar a la descoberta d’abundants restes arqueològiques, com desenes de milers de sandàlies romanes, estris de fusta i monedes, així com la troballa més icònica, com a mínim per a mi: les 700 tauletes trobades. Això va fer que el senyor Anglès s’interessés per l’epigrafia, i no és perquè sí, ja que aquestes tauletes aporten una quantitat d’informació ingent sobre la vida quotidiana dels soldats i dels civils que vivien dins i fora del fort.

Albert Anglès a Vindolanda

És per aquest motiu que fa nombroses xerrades sobre aquest tema, com la que va fer a l’última edició de les Barcino Colonia Romae, el festival de reconstrucció històrica organitzat per Barcino Oriens. Però no només fa conferències, sinó que organitza tallers d’escriptura i escriu articles sobre les tauletes i altres aspectes de l’actualitat a diferents espais, com la revista Sàpiens, on ha escrit un article (al número 114) explicant el jaciment de Vindolanda i ha col·laborat en la publicació d’un altre sobre la troballa del vaixell romà enfonsat de Bou ferrer (número 140).

Albert Anglès a la VIII Magna Celebratio

Pel que fa a la seva pròpia experiència amb la reconstrucció històrica, admet que no hi dedica molt de temps, però alguna vegada ha participat amb el grup Barcino Oriens a la Magna Celebratio i a les Barcino Colonia Romae vestint-se de soldat romà, però el que a ell més li agrada són les reconstruccions d’edificis militars, com torres o campaments, a les anitgues fronteres de l’Imperi romà (o limes). Va dir que allò que l’empeny a vestir-se de romà és una espècie d’empatia, per saber quant pesava una cota de malla, com es sentien els soldats…

Pel que fa als projectes de futur, s’ha posat en contacte amb un artesà francès expert en la terra sigilata, per aprendre’n la tècnica. A més, té la intenció de col·laborar amb els arqueòlegs del vaixell enfonsat d’Alacant, i estudia tornar a Vindolanda per excavar cotes més profundes del jaciment. Com a projecte especial, s’està especialitzant en el lapis specularisun material que, tallat en làmines, feia les funcions del vidre (abans de la popularització d’aquest últim).

Per més detalls, aquí teniu el vídeo complet:

Imatge de previsualització de YouTube

L’entrevistat durant una conferència en el marc de les “Barcino Colonia Romae” del 2014

Entrevista a Montserrat Tudela

0

Ahir, divendres dia 12 de setembre, em vaig dirigir a Barcelona per entrevistar Montserrat Tudela i Penya, llicenciada en filologia grega per la Universitat de Barcelona i Màster en Papirologia per la Universitat Rovira i Virgili, directora de la revista Auriga i creadora dels fòrums de la mateixa. L’any 2006 va crear l’Inventari Papirològic de Catalunya

Per començar, vam parlar de la seva opinió sobre la reconstrucció històrica, que coincideix bastant amb la resta d’entrevistats fins ara. A més, va explicar que la revista Auriga fa anys que s’ha adonat de la rellevància que ha pres la reconstrucció històrica d’època antiga, i és per això que des de la segona edició de Tàrraco Viva la revista hi té presència. A més, les últimes edicions dels Fòrums Auriga han tingut una forta presència de ponents relacionats amb el tema, com podeu veure al programa de la desena edició, que es realitzarà al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a la sala magna de la UB i al Museu d’història de la ciutat de Barcelona.

Per a ella, és important donar suport a la reconstrucció històrica, ja que la gent que s’hi dedica fa difusió de les diferents cultures que ens conformen com a poble. Tot i això, és evident que la majoria dels recreadors es dediquen a l’època romana, situació amb la qual l’entrevistada no està d’acord, ja que creu que l’època grega i ibera són igualment importants. Aquest problema es deu, segons ella, al fet que actualment la majoria de grups i festivals es concentren al voltant d’un jaciment arqueològic, moltes vegades amb el suport d’entitats culturals. La senyora Tudela creu que quan la reconstrucció històrica es comenci a desvincular dels jaciments arqueològics creixerà el suport a les altres cultures que conformen la nostra identitat, ibers i grecs.

També va parlar de la part més mundana d’aquesta disciplina: el finançament. Va dir que actualment no se li dóna prou suport per part de l’administració, tot i ser “un dels puntals del turisme cultural d’aquest país”, i que les autoritats aviat hauran de prendre partit, tot i la crisi econòmica. Per a ella, la cultura haurà de ser al centre de l’atenció política i tenir el lloc que correspon quan s’hagi assolit la transició nacional. No hem d’oblidar, segons ella, que la cultura genera una bona part del producte interior brut i que, per tant, no s’ha de menystenir.

Aquí teniu el vídeo complet de l’entrevista:

Imatge de previsualització de YouTube

Vull agrair a Montserrat Tudela la seva amabilitat i atenció, a més dels contactes que em va proporcionar per a futures entrevistes, que repercutiran positivament en el desenvolupament del meu treball de recerca sobre la reconstrucció històrica.

KuanUm! Patrimoni interessant i divertit

0

Ubicació:  L’Hospitalet de Llobregat – Barcelona

Àmbit d’acció: Vida quotidiana (sobretot alimentació)

Plataforma de difusió: Exposicions, reconstrucció històrica, bloc

 

KuanUm es dedica a projectes històrics i culturals en l’àmbit de patrimoni, i es podria definir com una empresa de difusió cultural, si bé utilitza la reconstrucció històrica com a eina única per a realitzar les seves activitats. A més, és un grup especial, ja que no es centra en la vida militar o política, com fan la majoria, sinó que es centra, gairebé majoritàriament, en l’alimentació en èpoques passades.

Aquesta empresa es focalitza en l’arqueogastronomia, mitjançant recreacions de receptes antigues amb productes alimentaris històrics que permeten reconstruir les sensacions dels nostres avantpassats. A més, organitza càterings i degustacions amb reproducció de vaixella i ambientació de l’època que toqui, ja pot ser romana, medieval, renaixentista o modernista. Però no només es dediquen a representar espectacles, sinó que creen projectes per a equipaments patrimonials i turisme cultural, fan comissariat i muntatge d’exposicions i organitzen jornades culturals, conferències i seminaris.

Cartell de l’exposició “Les noces de Bosch”, al Museu de Sant Boi de Llobregat. Foto de la web de KuanUm!

L’últim vessant de la seva feina és la investigació, que consisteix en l’elaboració d’estudis sobre gastronomia històrica, documentació, informes, inventaris, catalogació del patrimoni cultural, anàlisis d’excavacions i documentacions arqueològiques. És a partir d’aquesta investigació que organitzen exposicions i story-boards per a institucions i mitjans de comunicació.

Totes aquestes activitats, concretament les que tenen a veure amb la reconstrucció històrica, es fan en el marc de festivals d’aquesta naturalesa, com els Ludi Rubricati o Tarraco Viva, i de jaciments arqueològics, com la vil·la romana de La Olmena (Palència) o el Museu de Gavà.

Cartell de l’exposició a Tarraco viva 2014 Foto de la web de KuanUm!

Val a dir que aquest grup-empresa es dedica a tota la història, en general, però, segons la meva opinió, la part clàssica, que és la que a mi més m’interessa, és ben representada, documentada i ambientada, de manera que valoro positivament KuanUm, sobretot basant-me en el que vaig veure als Ludi Rubricati.

Tarraco viva

8

Ubicació: Ciutat antiga de Tarragona
Any de creació: 1998
Dates
 (aproximades): del 5 al 25 de maig de 2014
Temàtica: 
El món romà
Jaciment d’origen:
 Patrimoni romà de Tarragona (Tarraco) i rodalies.

Cartell promocional del 2014
Font: Portal Historia

Tarraco Viva és un festival cultural internacional dedicat a la divulgació històrica d’època romana.  Els objectius que es proposen en organitzar les jornades, segons els impulsors del projecte, són, per ordre d’importància:

  • Divulgar el coneixement de la història antiga.
  • Sensibilitzar els ciutadans de Tarragona i els visitants, vers la importància de la conservació del Patrimoni Històric.
  • Crear un producte cultural de gran qualitat per generar turisme cultural relacionat amb el patrimoni històric.
  • Facilitar un espai de participació dels ciutadans de Tarragona en la gestió del Patrimoni Històric com a impulsors i realitzadors de propostes actives.
  • Crear un marc per la trobada de gestors de museus, jaciments arqueològics, conjunts monumentals i centres d’interpretació del patrimoni històric romà d’Europa i d’altres països (especialment països del nord d’Àfrica).
  • Potenciar la creació de grups de reconstrucció històrica, living history i arqueologia experimental amb l’objectiu de divulgar millor el passat històric.
  • Potenciar i estimular l’interès per la història en els col·lectius escolars, per tal que siguin, en el futur, ciutadans amb la idea del valor cultural i, per tant, humà, del patrimoni històric.

Aquí podem veure’n el vídeo promocional:

A més, se’l considera el més important dels que es realitzen a Catalunya, en part gràcies a l’important pressupost que té i a l’importància que va tenir Tarraco en el temps dels romans, quan va arribar a tenir el grau de capital de l’imperi de facto durant dos anys gràcies a l’estada d’August per motius de salut mentre es produïen les guerres càntabres.

Precisament a August es dedica aquesta edició, ja que es celebra ell bimil·lenari de la seva defunció (14 aC). Per aquest motiu, en aquest cas es realitzen diferents actes commemoratius, com conferències, representacions teatrals i divulgatives i realització de models a escala de monuments augustals, com l’Ara pacis o l’estàtua de l’August de Prima porta. Tot això (i molt més) es pot veure al programa online.

Reproducció de l’August de Prima porta
Font: Viquipèdia

Tal com es deia a la part dels objectius, el festival aplega nombrosos grups de reconstrucció històrica de gran prestigi i pes en el seu àmbit, tant locals com internacionals. Alguns exemples dels participants dels últims anys podrien ser: Legio I GermanicaCohors I Gallica (País Basc), Forum Traiani (Alemanya) o Aurificina Treverica (Alemanya).

Però Tarraco Viva no només ofereix un conjunt d’espectacles, sinó que brinda als visitants visites gratuïtes als seus equipaments arqueològics de manera gratuïta, a més de serveis com la restauració, que realitza menús amb plats romans, sovint basats en els tractats gastronòmics d’ Marc Gavi Apici.

Per tant, és un festival imprescindible per als amants de la reconstrucció històrica, o simplement per a la gent a qui interessa conèixer el seu passat.

Can Ferrerons, una arquitectura romana excepcional

1

canferrerons

El dia 25 de maig, en Ramon Coll (arqueòleg i director del Museu de l’Estampació de Premià de Mar), i la Marta Prevosti (arqueòloga i ex-directora del mateix museu) van donar una conferència al museu del qual són i eren, respectivament, directors, sobre l’arquitectura de la vil·la romana de Can Ferrerons, al mateix poble maresmenc. Aquesta xerrada es feia en el context del Festival Laietània, i era una de les dues xerrades que es feien els caps de setmana del 24-25 i del 31-1 a Premià de Mar, com es pot veure al programa del festival.

Per començar, en Ramon Coll va fer una explicació de la cronologia de les -roballes a Premià, que, tot i el que es pensa, no consisteixen només en l’edifici de planta octogonal, sinó que hi ha restes de forns de metalls als voltants, si bé en un radi reduït. A més, ens va explicar que aquestes troballes, que podríem etiquetar com a “secundàries” formaven part d’alguna cosa més gran, però que per raons urbanístiques no es podien desenterrar. Val a dir que l’experiència d’haver visitat el jaciment em va ajudar a entendre la magnitud de les restes, ja que només amb les fotos, si bé es feien amb un jaló (instrument que es posa a les restes a l’hora de fotografiar-les per fer-se a una idea de les mesures a escala real), no admires la seva bellesa.

Pel que fa a la Marta Prevosti, ens va fer una comparativa entre la vil·la premianenca i d’altres que compartien la mateixa estructura octogonal (val a dir que aquest tipus de construcció va ser la “protagonista” absoluta de la conferència)  al llarg i ample de l’Imperi romà. Segons la doctora Prevosti, aquesta estructura ja es coneixia durant els dos primers segles de la nostra era, però la seva utilització va agafar rellevància quan els emperadors del Baix imperi la van començar a utilitzar en els seus palaus. Això va fer que els aristòcrates del moment construïssin les seves vil·les seguint aquest patró. Tot i que la informació sobre la vil·la de Can Ferrerons és ínfima, es creu que la seva construcció data de la segona meitat del segle II, així que entraria en aquests paràmetres.

Jaciment de Can Ferrerons abans de construir el sostre de formigó que actualment el cobreix

Per acabar, vull dir que aquesta xerrada va ser molt interessant, i crec que la gent de Premià de Mar no coneix suficientment el seu patrimoni històric, ja que fins i tot la gent que viu just al costat del jaciment no en coneix l’existència. Per aquest motiu, es creu que en menys d’un any, si el pressupost ho permet, les restes es museïtzaran i es permetrà l’accés al públic visitant.

Go to Top