Archive for octubre, 2014

La reconstrucció històrica digital

1

Darrerament, els que estem en contacte amb el món de l’arqueologia hem sentit a parlar de la tomba més gran desenterrada fins el moment, datada com a pertanyent a l’època d’Alexandre Magne. Pel que sabem fins ara, es tracta d’un mausoleu subterrani datat (aproximadament) cap al 300 aC, i s’especula, degut a les seves dimensions i riquesa, que podria pertànyer a un membre de la família del conqueridor macedoni.

Aquest és, precisament, el problema. La pressió mediàtica que envolta les excavacions que s’estan fent en aquest indret de Grècia és immensa, i tant és així que desenes de mitjans de comunicació estan instal·lats al voltant del jaciment a la recerca de notícies sobre noves troballes.

I és per això que els arqueòlegs que hi treballen ho fan sota una enorme responsabilitat, a més de la ja esmentada pressió. Aquesta pressió és la que ha provocat, segons la meva opinió, una reacció en cadena de publicació de resultats i material multimèdia merament especulatiu: les reconstruccions en 3D.

Recomano la lectura d’aquest article que en parla, i del qual he tret part de la informació. La voluntat de la gent de saber més novetats sobre la tomba de manera immediata ha propiciat l’aparició de nombrosos programes i simuladors que recreen l’estructura d’aquesta, alguns amb més sort que altres, però cap basant-se en informació verídica i contrastada per l’equip arqueològic que hi treballa. A l’article citat anteriorment en podeu trobar més, però jo en mostro un:

La reconstrucció virtual del patrimoni arqueològic és un fenomen en auge, i ja s’ha consolidat com a  l’eina estrella per comprendre les restes arqueològiques als museus i jaciments, ja que proporciona una imatge clara de com devia ser una casa medieval o una ciutat romana. Aquí en teniu un exemple, la reconstrucció virtual del fòrum pertanyent a la ciutat romana de Iuliobriga (Cantàbria), que jo considero original i diferent de les reconstruccions ordinàries i comunes:

Arqueología Virtual – Reconstrucción virtual de la ciudad hispano-romana de Turóbriga – Arqueologia 3D from PlatoVirtual on Vimeo

Drakonia i Coliseum

0
Imatge de previsualització de YouTube

El dissabte dia 4 d’octubre es va celebrar un espectacle d’ambientació romana al Palau Sant Jordi: “COLISEUM, els jocs de Roma“. Van ser dues hores de curses de quadrigues, combats de lluitadors, conspiracions polítiques i amors prohibits. Aquest acte estava organitzat per “Drakonia“, una companyia de teatre que porta altres espectacles, com “Emporiae“, on també feien curses de quadrigues, o els sopars d’ambientació medieval al Palau Requesens.

L’argument de l’espectacle era: L’emperador Tit torna victoriós d’una campanya militar (contra els jueus?), i es disposa a gaudir dels jocs que el seu germà (el cònsol Domicià) li ha preparat. Llavors comencen a desenvolupar-se les diferents activitats, i és durant aquestes que destaca el protagonista, Marcus, un legatus caigut en desgràcia per culpa d’estar en contra de les polítiques del cònsol.

A partir d’aquí es desenvolupen diferents actuacions, com combats de gladiadors (alguns dels quals eren molt espectaculars però mancats de rigor històric), espectacles de llum i foc, pirotècnia, balls orientals i la representació teatral dels actors de la companyia “Drakonia”, que aportaven l’espectacularitat dels cavalls i els carros.

L’assistència va ser menys de l’esperada, en total van assistir al Palau unes 4000 persones, tot i la previsió de més de 7000 per part de la companyia catalana. Tot i això, el públic assistent va demostrar les seves arrels llatines i va posar totes les seves energies en animar el protagonista, cosa que em va fer veure que, en realitat, no hem canviat tant en vint segles…

Pel que fa a les col·laboracions, van participar diferents grups (a part de Drakonia), tan nacionals com internacionals, com per exemple: Barcino OriensManaies de Blanes (Grup de recreació històrica de la V Legio Macedònica), Legionaris d’Iesso, L’Armée des Maures i Arquers Poligaris.

Personalment, no estic massa content amb l’espectacle que vaig presentar, si bé des de Barcino Oriens vam rebre un bon tracte i, admetem-ho, va ser molt interessant, divertit i va constituir una experiència sense precedents, tant per al grup com per a mi. Tot i això, el guió i l’escenificació van deixar molt a desitjar, ja que hi havia alguns errors històrics, com per exemple la diferència d’anys entre els protagonistes, ja que Cleòpatra Selene ja era morta quan els dos emperadors van néixer.

Per acabar, no vaig poder evitar recordar algunes escenes de la pel·lícula “Gladiator” i altres del gènere mentre veia l’espectacle, tot i que haig de reconèixer que estava més preocupat d’aguantar el pes de la lorica hamata (armadura d’anelles), perquè vam haver d’estar una hora o més drets. Tot i això, va ser una gran experiència de la qual difícilment me n’oblidaré.

 

 

Go to Top