Un nou nivell d'empatia
Cercant Barcino Oriens (34)
Barcino Oriens (Barcelona)
2011 anys
Creació: Any 2009
Època recreada: Segle II dC.
Àmbit de recreació: Gladiatura, legio i ornatrices.
Ubicació: Barcelona
Logotip de Barcino Oriens
Aquest grup va ser creat al 2009 per un professor i uns quants alumnes de l’Escola Joan Pelegrí, en l’àmbit de llatí i Cultura Clàssica, i des de llavors el nombre de membres no ha parat de créixer. En aquests moments, el grup forma part de les entitats que patrocina la Fundació Hostafrancs, i no té ànim de lucre, llevat per cobrir despeses de transport i manutenció.
Un cop van començar a fer contactes, van iniciar la participació als festivals de reconstrucció històrica com a grup seriós i compromès. El 2010 van arribar a un acord amb el Museu d’Arqueologia de Catalunya i van participar al Cicle de Conferències “Cicerone” , que aquell any es titulava: “Alimentació al Món Clàssic“. Allà van recrear un banquet romà, o Convivium, i el resultat va ser tan bo que des de llavors tenen una espècie de conveni oral pel qual participen cada any a la Nit dels Museus, on representen la temàtica que toqui.
Representació d’un sacrifici als déus
Pel que fa a festivals, el grup té una rellevància important. Des del 2012 participen a la Magna Celebratio de Badalona, una de les recreacions històriques més importants de Catalunya. Allà mostren la vida dels soldats romans i, a partir d’aquest any, la “secció femenina” del grup prendrà més protagonisme, gràcies a la seva feina en l’àmbit de la bellesa i la perruqueria. A més, organitzen i protagonitzen representacions d’escenes de vida quotidiana romana, com la vida política, el menjar i els sacrificis religiosos, que es fan durant els dies anteriors a les celebracions al carrer.
Pel que fa als integrants del grup, el seu objectiu és que la gent pugui “tocar, veure i sentir”. A més, diuen que “la Recreació i Reconstrucció Històrica té com a finalitat, vincular de forma directa, atractiva i emotiva la nostra realitat a la del nostres orígens”. Això sí, deixen molt clar que la seva tasca és molt seriosa i eminentment seriosa, ja que diuen que “no és una festa de disfresses”. Aquest és un dels aspectes principals de la seva manera de fer: tot es fa amb veritable rigor històric. Cada detall de tot el que fan i vesteixen es basa en textos i testimonis d’època romana, de manera que podem dir que res és imaginat o inventat. Val a dir que, per exemple, prefereixen no dur una canellera de soldat si no estan segurs de la seva versemblança històrica.
El seu èxit i reconeixement pel públic i les entitats va animar Barcino Oriens a engegar les jornades romanes de Barcelona que s’anomenen Barcino·Colonia·Romae i que es celebren durant la primera quinzena de juny a Hostafrancs.
[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=Iv5-I4MmhQg[/youtube]
IV Jornades Barcino colonia Romae
310 anys
Ubicació: Carrer Creu coberta
Any de creació: 2010
Dates (aproximades): 30, 31 i 1 de maig/juny
Temàtica: El món grecoromà
Jaciment d’origen: Patrimoni romà de Barcelona (Barcino)
Com cada vegada des de fa tres anys, el grup Barcino Oriens organitza un festival de reconstrucció històrica al barri d’Hostafrancs de Barcelona. El carrer de la Creu Coberta, a Hostafrancs, ha tornat a acollir les Jornades Romanes de Barcelona, Barcino Colonia Romae, una iniciativa de l‘Associació de Comerciants Creu Coberta, juntament amb la Fundació Cultural Hostafrancs i el grup Barcino Oriens.
Durant dos dies els visitants podran gaudir de paradetes amb productes dels comerços del barri, si bé no formen part de la reconstrucció històrica del festival, però li aporta volum i atractiu, ja que atreu més curiosos i ajuda els comerciants de la zona a trobar a manera de donar-se a conèixer, cosa que s’agraeix en temps de crisi.
[youtube]http://youtu.be/ax10bLXNQHw[/youtube]
A més d’una fira comercial d’inspiració romana, també es fan activitats culturals com conferències, exposicions, degustacions gastronòmiques i, naturalment, demostracions de tàctiques de batalla dels legionaris i combats de gladiadors. Tal i com podreu veure al vídeo promocional d’aquest any:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Zjhu39oNOyk[/youtube]
A més, un reportatge de BTV us anima a visitar aquestes celebracions:
Aquí tenim el programa de l’any 2014, en format d’imatges:
La temporada de reconstrucció històrica del 2016 ja ha començat!
38 anys
El mes d’abril, com és habitual, ens ha portat els primers esdeveniments de reconstrucció històrica romana, donant inici a la successió de festivals i actes amb aquesta disciplina com a protagonista.
En el meu cas, a part de la ja habitual col·laboració de Barcino Oriens a la Magna Celebratio de Badalona (30 d’abril i 1 de maig), vam actuar a Premià de Mar, el meu poble, per celebrar l’aniversari de la inauguració del Museu Romà (17 d’abril). Va ser en aquest esdeveniment on em vaig estrenar en la meva nova faceta: la gladiatura. El fet de posar-me a la pell d’un gladiador (s’ha de tenir en compte que els combats són reals, sang a part) m’ha obert la possibilitat d’entendre una mica més la tumultuosa i morbosa mentalitat de la societat, tant l’actual com la romana. I és que, per molt que pregonem la civilització pròpia de ciutadans del primer món, la nostra part més salvatge ens empeny a gaudir d’espectacles amb un cert grau de violència, ja siguin pel·lícules d’acció, el rugby o els combats de gladiadors. Vist des de fora, la transformació que pateix el públic quan es submergeix en la història per seure a les grades d’un amfiteatre romà és fascinant perquè és natural i espontània.
I tornant al passat més recent, acabo de tornar de la nostra escenificació a Empúries, ni més ni menys que dins el jaciment greco-romà. Barcino Oriens s’ha convertit en el primer grup de reconstrucció històrica que actua dins el recinte, cosa que constitueix un gran honor, tractant-se del lloc per on la civilització romana es va estendre a la resta de la península ibèrica. A més, pel costat del públic devia ser impactant veure com el conjunt arqueològic prenia vida per un dia, donant-li la vitalitat perduda segles enrere, amb la presència de la Legio II Traiana Fortis (Barcino Oriens), de tallers d’oficis (cortesia del grup de reconstrucció històrica de Badalona) i de bellesa (gràcies a les noies de Barcino Oriens).
Malgrat que Júpiter Optimus Maximus no ens està sent gaire propici aquesta temporada pel que fa a la meteorologia (l’actuació de Premià va ser posposada pel mal temps), la pluja va donar una treva el dissabte i ens va permetre mostrar als turistes la panòplia dels legionaris, les tàctiques militars romanes i els tractaments de bellesa corporal (pentinats, maquillatge, manicura…). A continuació us mostro algunes fotos del nostre pas pel municipium Emporiae/’Εμποριον:
Premi de Recerca Jove 2015
39 anys
per alarioxtecblocs
a Premis
Fa justament una setmana (2 d’abril de 2016) aquest bloc/treball va rebre, juntament amb molts altres nois i noies, el Premi de Recerca Jove, un reconeixement a la qualitat d’una investigació, generalment un treball de recerca (com en el meu cas). A la cerimònia, celebrada a l’Auditori de Barcelona, van assistir, a part de la família i tutors dels premiats, autoritats com el conseller d’Empresa i Coneixement, l’honorable Sr. Jordi Baiget i Cantons. Aquest guardó, pensat per fomentar l’esperit científic del jovent, consisteix en una beca de 750 i el que és més important per a mi el reconeixement més rellevant a un treball de Catalunya, ni més ni menys que de la Generalitat.
Malgrat la marcada preferència pels projectes científics i tecnològics, les humanitats hem tingut el nostre raconet en els PRJ, tant en el meu cas com en el d’un company de classe meu, que també ha guanyat el premi amb un treball sobre el patrimoni arqueològic. Juntament amb el que el diploma representa pel meu curriculum, el fet que ens haguem fet lloc entre cèl·lules i cables és el que més valoro d’aquest reconeixement.
Per acabar, voldria agrair a tothom qui ha tingut participació en el treball, per més ínfima que hagi estat, com la meva família, la tutora del treball, la Margalida Capellà, els entrevistats i entrevistades, i a Barcino Oriens (i en concret a en Ricard Llop), que a més de facilitar-me les coses m’ha proporcionat el material que he necessitat en tot moment per a fer didàctica de la reconstrucció històrica.
Premi Recerca Jove 2015
09 anys
Fa justament una setmana (2 d’abril de 2016) aquest bloc/treball va rebre, juntament amb molts altres nois i noies, el Premi de Recerca Jove, un reconeixement a la qualitat d’una investigació, generalment un treball de recerca (com en el meu cas). A la cerimònia, celebrada a l’Auditori de Barcelona, van assistir, a part de la família i tutors dels premiats, autoritats com el conseller d’Empresa i Coneixement, l’honorable Sr. Jordi Baiget i Cantons. Aquest guardó, pensat per fomentar l’esperit científic del jovent, consisteix en una beca de 750 i el que és més important per a mi el reconeixement més rellevant a un treball de Catalunya, ni més ni menys que de la Generalitat.
Malgrat la marcada preferència pels projectes científics i tecnològics, les humanitats hem tingut el nostre raconet en els PRJ, tant en el meu cas com en el d’un company de classe meu, que també ha guanyat el premi amb un treball sobre el patrimoni arqueològic. Juntament amb el que el diploma representa pel meu curriculum, el fet que ens haguem fet lloc entre cèl·lules i cables és el que més valoro d’aquest reconeixement.
Per acabar, voldria agrair a tothom qui ha tingut participació en el treball, per més ínfima que hagi estat, com la meva família, la tutora del treball, la Margalida Capellà, els entrevistats i entrevistades, i a Barcino Oriens (i en concret a en Ricard Llop), que a més de facilitar-me les coses m’ha proporcionat el material que he necessitat en tot moment per a fer didàctica de la reconstrucció històrica.
Participo a les III Jornades de reconstrucció històrica de la UAB!
09 anys
Aquest dimecres dia 16, la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona va rebre una visita peculiar i especial per part de cinc grups de reconstrucció històrica d’èpoques diferents: Ibercalafell (ibèrics), Athenea Prómakhos (grecs), Evocati Apri Scipioni (romans republicans), Barcino Oriens (romans imperials), Tarraco Ludus (gladiatura romana) i els Hereus de la història, que recreaven l’equipació de dos soldats germànics del segle V dC.
Cartell i programa de l’acte
Aquí dalt us deixo el programa, on podreu trobar informació sobre les activitats que es van dur a terme aquell dia, així com sobre els grups que hi van participar (si bé en aquest bloc teniu informació sobre els d’època romana). Malgrat això, voldria remarcar que la informació que es dóna sobre nosaltres (Barcino Oriens) en la propaganda no està gens actualitzada, i informa sobre activitats que el grup va dur a terme fa més de quatre anys, quan durant els últims dos anys hem fet actuacions bastant més rellevants, com les de Mallorca (Festival Antiga Mediterrània) o les nostres pròpies jornades (Barcino Colonia Romae). Podeu trobar informació actualitzada tant en aquest bloc com en el de Barcino Oriens.
Conferència prèvia a les demostracions a la sala d’actes de la Facultat de Lletres de la UAB
Jo hi vaig assistir com a representant de Barcino Oriens juntament amb deu companys, i vam mostrar al públic assistent (tant a la conferència com a les demostracions en viu) com funcionem i en què consisteixen les nostres seccions principals (en aquest cas només vam dur l’exèrcit i la cosmètica, malgrat que no són les úniques). Modèstia a part, el resultat va ser prou bo, tant en el nostre cas com en la resta de companys “recreadors”, i vam oferir un bon espectacle al mateix temps que ensenyàvem història.
Foto de l’ambaixada de Barcino Oriens a la UAB
Però per a mi, el més important no va ser difondre la reconstrucció històrica per se, sinó el fet que aquesta estigui introduint-se a les universitats, i, per tant, en el món acadèmic. Com a mostra cito un paràgraf del programa: “Conscients del paper cada vegada més important que tenen els grups de recreació en la divulgació històrica i en la promoció del patrimoni historicarqueològic, creiem que la Universitat no se’n pot quedar al marge, no només per l’important eina pedagògica que suposen aquest grups, sinó també i especialment pel seu potencial en relació a l’arqueologia experimental. Esperem que aquestes jornades suposin el començament d’una profitosa col·laboració.”
Per acabar, i a risc de demostrar massa orgull, voldria afegir que la meva universitat, la UB, també s’està obrint a la reconstrucció històrica, tant amb la creació d’un màster (dirigit per en Francesc Xavier Hernàndez Cardona) com amb l’organització d’activitats de demostració. Com a exemples, d’aquí a poc faré una pràctica en la qual un grup de recreació històrica (els Propugnatores Barcinonenses) ens mostrarà l’equipació d’un soldat baix-imperial. També voldria anunciar que Barcino Oriens farà una demostració de totes les seves seccions el dia 13 de maig a la Facultat de Geografia i Història de la UB.
Una Magna grisa i vermella
19 anys
Aquest cap de setmana he participat a la XI Magna Celebratio com a membre del grup Barcino Oriens, i com l’any passat he fet de vexilifer, tot portant el nou estendard de la nostra legio, que hem tingut el plaer de presentar en aquest festival, juntament amb l’àguila, com podeu veure en aquestes imatges, extretes del Facebook:
Legionaris en repòs. Vegeu les insígnies de la nostra “legio” (Foto del Museu de Badalona)
Desfilada per les parades del festival (Foto del Museu de Badalona)
Aquest any hem passat de ser només una cohort a constituïr-nos com una legió, la II Traiana Fortis, tot i que ens seguim considerant membres de la primera cohort, la I Barcinonensis.
Pel que fa a la nostra participació a la Magna, vam obrir el festival amb una desfilada pel barri antic de Badalona fins arribar a l’ajuntament, on vam promocionar les dues representacions que faríem durant els dos dies, tant la píndola de reclutament com l’explicació de la impedimenta que duien a sobre els legionaris romans, que més tard vam desenvolupar satisfactòriament.
El festival es va desenvolupar (amb un cert descens de visitants, probablement a causa del temps i del futbol, ja que jugava el Barça) durant dos dies ennuvolats, tot i que sembla que a Júpiter li va agradar la Magna, ja que no va ploure fins el diumenge a la tarda, quan tots ja havíem plegat.
Desfilada per Badalona (Foto del Museu de Badalona)
Aquest any no s’han presentat gaires novetats, ja que el grup està en un any de transició cap a una diversificació de seccions que aportarà moltes novetats al públic i una gran quantitat de diferents disciplines dins del món romà, tot i que hem presentat una innovació pel que fa a les formacions de combat. Durant les demostracions d’impedimenta vam realitzar (amb èxit) un testudo de quatre agmina (columnes) i una “coreografia” de la nostra invenció, el “pila iacite” (llenceu les javelines).
Per odre esquerra-dreta: jo, en Ricard Llop i en Guillem Acien, un company de la “legio” i també alumne de l’IPM (Foto Fil de les Clàssiques)
Vet aquí el vídeo-resum de la Magna Celebratio, publicat a Aracne fila i fila amb les fotografies de la Valèria:
[youtube width=”450″ height=”350″]https://www.youtube.com/watch?v=hpJod-VHDTk[/youtube]
Primilianus ha tornat a la vida
310 anys
Diumenge es va inaugurar el jaciment romà de Can Ferrerons, sota el nom de “Museu romà de Premià de Mar, i jo no m’ho vaig perdre.
Però no vaig ser allà com a visitant, sinó que estava vestit de legionari romà com a part de Barcino Oriens, que juntament amb el grup de reconstrucció històrica del Museu de Badalona participava en aquest acte, on els premianencs van poder gaudir de la cultura romana de dues maneres diferents reconstruïda i museïtzada.
Cartell de l’acte
Durant les hores prèvies a la inauguració, i mentre els visitants feien temps per entrar, tant els soldats com els civils vam entretenir la gent amb formacions de combat i tallers (respectivament), on es mostraven detalls de la vida quotidiana dels habitants de la vil·la que hi havia sota els nostres peus. En el meu cas, la jornada va passar entre testudines (formació de tortuga) i repelere equites (mur d’escuts contra la cavalleria enemiga).
Però no estava sol. Entre els meus companys de Barcino Oriens hi havia un altre premianenc, en Guillem Acie,. que estava vivint la seva primera experiència com a “reconstructor històric”. Al principi estava nerviós, però el contacte amb els companys de grup i la posada en escena de les formacions i “píndoles” (petites representacions teatrals que mostren aspectes de la vida quotidiana dels romans) el van fer oblidar el pes de l’armadura i el cansament. A més, com en el meu cas, el fet d’estar “jugant a casa” li va ajudar a passar el “bateig de foc” d’una manera més que excel·lent.
Jo (Arnau Lario, a l’esquerra) i en Guillem Acien (dreta) Foto d’Agustí Acien
L’amor per la història romana ara i en temps dels romans
010 anys
per alarioxtecblocs
a General
L’amor, què és l’amor? Qualsevol persona diria que és l’atracció envers una altra persona, i no els faltaria la raó. Però i l’amor per la teva feina, la teva dedicació, les teves aficions? I és que hi ha una relació molt estreta entre allò que ens apassiona i nosaltres, un vincle irrompible que ens acompanya des del nostre naixement fins que anem a l’Hades, i en el cas el que ens ocupa aquesta vegada, és l’amor per la història.
Per què m’encanta fer reconstrucció històrica? Perquè és la màxima expressió de tot el que m’agrada, representa moltes de les coses a les quals hi dedicaria el meu temps de manera desinteressada i voluntària, i així és actualment, igual que milers de persones de tot el món que posen totes les seves forces en reproduir el modus vivendi de persones de les quals ja no en queden ni els ossos (en el cas de la reconstrucció d’època romana, òbviament). En realitat, gran part dels grups que s’hi dediquen (inclòs el meu) ho fan amb gran dedicació i esforç, suant sota una armadura, sagnant si és necessari, tot per més que una afició.
Els mateixos romans ja tenien passió per la seva història, i un exemple en són les naumàquies que s’organitzaven, que reflecteixen, a part d’un gran talent per la publicitat, l’admiració cap als ancestres i les seves gestes.
Per tant, la meva afició per tot el que tingui a veure amb el món clàssic (grec i romà, però amb preferència per aquest últim) és una cosa inexplicable, que ve de dins, impossible d’expressar en paraules i, per aquest motiu, ho demostro posant-me una armadura, agafant un escut i una espasa i sortint al carrer a intentar transmetre aquest amor a la gent.
Barcino Oriens a la Magna Celebratio. Foto AracneFil
Comentaris recents