Difusió cultural

La temporada de reconstrucció històrica del 2016 ja ha començat!

3

El mes d’abril, com és habitual, ens ha portat els primers esdeveniments de reconstrucció històrica romana, donant inici a la successió de festivals i actes amb aquesta disciplina com a protagonista.

En el meu cas, a part de la ja habitual col·laboració de Barcino Oriens a la Magna Celebratio de Badalona (30 d’abril i 1 de maig), vam actuar a Premià de Mar, el meu poble, per celebrar l’aniversari de la inauguració del Museu Romà (17 d’abril). Va ser en aquest esdeveniment on em vaig estrenar en la meva nova faceta: la gladiatura. El fet de posar-me a la pell d’un gladiador (s’ha de tenir en compte que els combats són reals, sang a part) m’ha obert la possibilitat d’entendre una mica més la tumultuosa i morbosa mentalitat de la societat, tant l’actual com la romana. I és que, per molt que pregonem la civilització pròpia de ciutadans del primer món, la nostra part més salvatge ens empeny a gaudir d’espectacles amb un cert grau de violència, ja siguin pel·lícules d’acció, el rugby o els combats de gladiadors. Vist des de fora, la transformació que pateix el públic quan es submergeix en la història per seure a les grades d’un amfiteatre romà és fascinant perquè és natural i espontània.

I tornant al passat més recent, acabo de tornar de la nostra escenificació a Empúries, ni més ni menys que dins el jaciment greco-romà. Barcino Oriens s’ha convertit en el primer grup de reconstrucció històrica que actua dins el recinte, cosa que constitueix un gran honor, tractant-se del lloc per on la civilització romana es va estendre a la resta de la península ibèrica. A més, pel costat del públic devia ser impactant veure com el conjunt arqueològic prenia vida per un dia, donant-li la vitalitat perduda segles enrere, amb la presència de la Legio II Traiana Fortis (Barcino Oriens), de tallers d’oficis (cortesia del grup de reconstrucció històrica de Badalona) i de bellesa (gràcies a les noies de Barcino Oriens).

Malgrat que Júpiter Optimus Maximus no ens està sent gaire propici aquesta temporada pel que fa a la meteorologia (l’actuació de Premià va ser posposada pel mal temps), la pluja va donar una treva el dissabte i ens va permetre mostrar als turistes la panòplia dels legionaris, les tàctiques militars romanes i els tractaments de bellesa corporal (pentinats, maquillatge, manicura…). A continuació us mostro algunes fotos del nostre pas pel municipium Emporiae/’Εμποριον: 

Participo a les III Jornades de reconstrucció històrica de la UAB!

0

Aquest dimecres dia 16, la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona va rebre una visita peculiar i especial per part de cinc grups de reconstrucció històrica d’èpoques diferents: Ibercalafell (ibèrics), Athenea Prómakhos (grecs), Evocati Apri Scipioni (romans republicans), Barcino Oriens (romans imperials), Tarraco Ludus (gladiatura romana) i els Hereus de la història, que recreaven l’equipació de dos soldats germànics del segle V dC.

Cartell de l'acte

Cartell i programa de l’acte

Aquí dalt us deixo el programa, on podreu trobar informació sobre les activitats que es van dur a terme aquell dia, així com sobre els grups que hi van participar (si bé en aquest bloc teniu informació sobre els d’època romana). Malgrat això, voldria remarcar que la informació que es dóna sobre nosaltres (Barcino Oriens) en la propaganda no està gens actualitzada, i informa sobre activitats que el grup va dur a terme fa més de quatre anys, quan durant els últims dos anys hem fet actuacions bastant més rellevants, com les de Mallorca (Festival Antiga Mediterrània) o les nostres pròpies jornades (Barcino Colonia Romae). Podeu trobar informació actualitzada tant en aquest bloc com en el de Barcino Oriens.

10309033_757423411025868_458850389845582302_n

Conferència prèvia a les demostracions a la sala d’actes de la Facultat de Lletres de la UAB

Jo hi vaig assistir com a representant de Barcino Oriens juntament amb deu companys, i vam mostrar al públic assistent (tant a la conferència com a les demostracions en viu) com funcionem i en què consisteixen les nostres seccions principals (en aquest cas només vam dur l’exèrcit i la cosmètica, malgrat que no són les úniques). Modèstia a part, el resultat va ser prou bo, tant en el nostre cas com en la resta de companys “recreadors”, i vam oferir un bon espectacle al mateix temps que ensenyàvem història.

Foto de l'ambaixada de Barcino Oriens a la UAB

Foto de l’ambaixada de Barcino Oriens a la UAB

Però per a mi, el més important no va ser difondre la reconstrucció històrica per se, sinó el fet que aquesta estigui introduint-se a les universitats, i, per tant, en el món acadèmic. Com a mostra cito un paràgraf del programa: “Conscients del paper cada vegada més important que tenen els grups de recreació en la divulgació històrica i en la promoció del patrimoni historicarqueològic, creiem que la Universitat no se’n pot quedar al marge, no només per l’important eina pedagògica que suposen aquest grups, sinó també i especialment pel seu potencial en relació a l’arqueologia experimental. Esperem que aquestes jornades suposin el començament d’una profitosa col·laboració.”

Per acabar, i a risc de demostrar massa orgull, voldria afegir que la meva universitat, la UB, també s’està obrint a la reconstrucció històrica, tant amb la creació d’un màster (dirigit per en Francesc Xavier Hernàndez Cardona) com amb l’organització d’activitats de demostració. Com a exemples, d’aquí a poc faré una pràctica en la qual un grup de recreació històrica (els Propugnatores Barcinonenses) ens mostrarà l’equipació d’un soldat baix-imperial. També voldria anunciar que Barcino Oriens farà una demostració de totes les seves seccions el dia 13 de maig a la Facultat de Geografia i Història de la UB.

De ruïna a monument, val la pena?

2

A continuació, trobareu un article d’en Pol Bragulat, creador del bloc d’opinió “El corcó.cat“, que us convido a visitar. En Pol, estudiant de Relacions Internacionals, és un company l’opinió del qual tinc en gran estima, i, per tant, la seva col·laboració en aquest bloc és tot un plaer.

“Quan un és convidat a escriure un article al espai de difusió d’una altra persona dóna la

sensació de ser un intrús en la casa d’un altre. Més encara si es tracta de l’espai d’una

persona a la que li guardes un profund respecte i afecte. Per tant, és un honor per mi.

Primer de tot, cal dir que no sóc ni especialista ni tinc grans coneixements de com

funciona la reconstrucció històrica. Tanmateix, sí que tinc experiència amb el contacte

de restes arqueològiques i exposició divulgativa de la història, de la mateixa manera que

procuro ampliar constantment els coneixements que tinc sobre la matèria. És per això

que plantejo la següent qüestió: què fer amb les restes en ruïnes de llocs amb interès?

Llocs com les restes de Pompeia o Emporiae han estat excavats de sota terra després de

que restessin una pila de segles amagats per a delit de la informació que ens

proporcionen ara. El resultat de les excavacions és espectacular, però aquestes no

cobreixen el cost de la excavació en si, la qual ha de confiar el seu pressupost al govern.

Tenint en compte la seva despesa en cultura, ja sabem que les activitats de restauració i

preservació de la majoria d’espais d’interès històric avancen amb una lentitud

exasperant. Tant, que fins hi tot un setanta per cent de la ciutat romana d’Emporiae

encara no ha estat excavada!

A més a més, Pompeia és un clar exemple dels problemes que poden derivar-se si no es

té en compte els efectes de deixar a la intempèrie restes tan antigues. Ja hi ha hagut dos

esfondraments de parets i trencament dels terres en només dos anys, després del temps

que porten desenterrades i per la falta de pressupost del govern italià durant la crisi.

No existeix cap solució màgica ni fàcil a la situació en qüestió, com amb la majoria de

casos, però bàsicament se’n poden veure dues sortides. La primera és aconseguir

l’augment de la despesa en manteniment i restauració de tots els espais que es

considerin necessaris. Hem de tenir en compte que aquesta despesa serà un cost fix que

s’allargui al llarg dels anys per a que no degeneri la situació de les restes.

La segona i a considerar a llarg termini és la de invertir en la reconstrucció de tots

aquestes ruïnes que resten malmeses. D’aquesta manera es milloraria permanentment la

solidesa de les restes i milloraria l’interès públic del lloc. Es tracta però d’un projecte a

llarg termini i de difícil realització, amb una mirada de futur per al nostre patrimoni.

Prenc com a exemple hipotètic les restes arqueològiques d’Emporiae per descriure la proposta.

En un principi, es podria fer una prova reconstruint solament una petita secció de la ciutat,

com la del fòrum –que ja té una cantonada feta. Llavors s’hauria de vincular aquest

espai renovat a diverses activitats de divulgació, passant per explicacions teatrals (com

les que comencen a fer-se) a tallers per a grups escolars. L’atractiu del lloc augmentaria

i, per tant, podria esperar-se un augment de les visites, amortitzant a mitjà o llarg termini

la inversió. Si funciona, podria ampliar-se a altres seccions de la ciutat incorporant als ja

reconstruïts d’altres activitats relacionades amb les ruïnes. D’aquesta forma, s’arribaria a

tot el conjunt a llarg termini. A partir d’aquell moment, podria involucrar-se, fins i tot,

en activitats culturals i d’art, ja que seria un espai magnífic per a la realització

d’activitats com aquestes. En ser un atractiu més ampli que no pas unes ruïnes, la visita

podria allargar-se a tot el dia, amb la possibilitat d’afegir al voltant negocis de

restauració derivats de la fundació encarregada. En resultat, no només adquiriria un

valor cultural i de divulgació més gran sinó també un prestigi com a espai arquitectònic.

Tanmateix, el problema més gran que s’enfrontaria el projecte és el del finançament,

tenint en compte que el benefici que es pot treure és mínim o nul. Però sempre es poden

trobar vies de finançament per les quals no es malmeti el valor professional i qualitatiu

del projecte. Un és l’augment del preu de l’entrada en la mesura en què l’atractiu del

lloc és més gran. Un altre és el lloguer dels espais per a les activitats culturals i/o

artístiques o la concessió dels negocis de restauració. L’últim seria el de buscar

inversions privades de donants o altres fundacions o del govern, atorgant crèdits amb

bones condicions o emetent bons específics per a aquestes inversions.

Finalment, presenta un dilema ètic per als qui es dediquen a aquest món. Tot i que les

restes es conservessin al mateix lloc i no es malmetessin, l’activitat seria a costa de la

modificació de les ruïnes del seu estat actual. Caldria veure si el projecte realment val la

pena a través d’estudis financers i tècnics sobre la matèria, a més d’un debat paral·lel

sobre l’ètica d’aquesta decisió o no.”

Una Magna grisa i vermella

1

Aquest cap de setmana he participat a la XI Magna Celebratio com a membre del grup Barcino Oriens, i com l’any passat he fet de vexilifer, tot portant el nou estendard de la nostra legio, que hem tingut el plaer de presentar en aquest festival, juntament amb l’àguila, com podeu veure en aquestes imatges, extretes del Facebook: 

Foto del Museu de Badalona

Legionaris en repòs. Vegeu les insígnies de la nostra “legio” (Foto del Museu de Badalona)

Desfilada per les parades del festival (Foto del Museu de Badalona)

Aquest any hem passat de ser només una cohort a constituïr-nos com una legió, la II Traiana Fortis, tot i que ens seguim considerant membres de la primera cohort, la I Barcinonensis. 

Pel que fa a la nostra participació a la Magna, vam obrir el festival amb una desfilada pel barri antic de Badalona fins arribar a l’ajuntament, on vam promocionar les dues representacions que faríem durant els dos dies, tant la píndola de reclutament com l’explicació de la impedimenta que duien a sobre els legionaris romans, que més tard vam desenvolupar satisfactòriament.

El festival es va desenvolupar (amb un cert descens de visitants, probablement a causa del temps i del futbol, ja que jugava el Barça) durant dos dies ennuvolats, tot i que sembla que a Júpiter li va agradar la Magna, ja que no va ploure fins el diumenge a la tarda, quan tots ja havíem plegat.

Foto del Museu de Badalona

Desfilada per Badalona (Foto del Museu de Badalona)

Aquest any no s’han presentat gaires novetats, ja que el grup està en un any de transició cap a una diversificació de seccions que aportarà moltes novetats al públic i una gran quantitat de diferents disciplines dins del món romà, tot i que hem presentat una innovació pel que fa a les formacions de combat. Durant les demostracions d’impedimenta vam realitzar (amb èxit) un testudo de quatre agmina (columnes) i una “coreografia” de la nostra invenció, el “pila iacite”  (llenceu les javelines).

Per odre esquerra-dreta: jo, en Ricard Llop i en Guillem Acien, un company de la “legio” i també alumne de l’IPM (Foto Fil de les Clàssiques)

Vet aquí el vídeo-resum de la Magna Celebratio, publicat a Aracne fila i fila amb les fotografies de la Valèria:

Imatge de previsualització de YouTube

Un bergantí a Premià de Mar

0

Fa uns dies em vaig assabentar que a les drassanes del port de Premià (a les quals han trigat molt a donar-les un ús) hi havia un vaixell “antic”, segons em van dir. Gran va ser la meva sorpresa en comprovar que, a més de ser cert, es tractava d’un bergantí del segle 18, de 24 metres d’eslora i 25 d’alçada i exactament com eren els vaixells d’aquella època!

Per contextualitzar, aquesta embarcació és propietat del capità Josef Dvorský i l’armador Daniel Rosecký, dos txecs que el 2008 van començar a construir-lo en unes drassanes egípcies (on encara es feien els vaixells de manera artesanal), i el 5 de desembre de 2010, La Grace va ser botada al canal de Suez, i després d’un viatge de prova va ser batejat a Atenes (després d’haver fet la pertinent ofrena a Posidó per obtenir el seu favor).

“La Grace” la nit del seu bateig, al Pireu

La seva construcció es basa en models publicats en 1768 per l’almirall suec Fredrik Henrik af Chapman en el llibre mercatoria Architectura navalis. Chapman és considerat com el primer arquitecte naval, i va posar els fonaments de la construcció naval moderna confiant en plànols precisos . Ell va introduir la producció de parts dels vaixells utilitzant segments preconstruïts molt abans que Henry Ford. Molts vaixells, tant de guerra com mercants, es van construir utilitzant els seus plànols, incloent rèpliques modernes dels vaixells històrics de vela del segle XV fins el XVIII. Encara que La Grace està concebuda de tal manera que fins i tot l’almirall Nelson no notaria cap error històric o anacronisme a primera vista, està equipat amb tecnologia moderna a l’interior, sistemes de seguretat i l’equip necessari per permetre una navegació segura i condicions de vida agradables per la seva tripulació.

Naturalment, no vaig perdre l’oportunitat de veure el vaixell, i tot i que he vist vaixells d’aquest tipus molt més grans, vaig quedar impressionat per la seva majestuositat i fidelitat històrica. A continuació passo fotos tant d’aquest vaixell com del que vaig visitar a Holanda, que recomano de visitar:

vaixell de la Companuyia de les Índies Occidentals a Amsterdam

Aquest tipus d’embarcacions han tingut força protagonisme, i s’han introduït en el negoci dels creuers i els viatges marítims, de manera que actualmen no és difícil trobar vaixells, tant tradicionals com reconstruccions de vaixells antics (com ja vaig mostrar en el cas de l’Stella noviomagi) que realitzin passejos per rius i mars per grups de turistes.

Antígona en versió romana

3

Aquests dies he estat immers en diferents projectes en relació amb la reconstrucció històrica , i un d’ells és llegir un fragment (versos de 890 a 924) de l’Antígona de Sòfocles en llatí vestit com un senador romà. El vídeo em mostra amb la túnica de franges porpres (que remarca la classe social dels patricis) i la toga, una peça de roba de cinc metres que, ben col·locada al voltant del cos, era un signe d’elegància i poder dels mandataris romans.

Imatge de previsualització de YouTube

Recordo l’argument de l’obra: La història comença un cop Etèocles i Polinices han mort i el rei Creont, oncle dels nois, prohibeix el sepulcre de Polinices, ja que el considera culpable de l’infortuni d’Etèocles i de Tebes. Les germanes dels nois, Antígona i Ismene, se senten destrossades en el seu interior per la mort dels dos joves i Antígona decideix desobeir el seu oncle i donar sepultura a Polinices. Creont ordena que Antígona sigui enterrada viva. A continuació, el fill de Creont, Hèmon, promès d’Antígona, es treu la vida i més endavant ho fa Eurídice, la seva mare. Creont se n’adona del seu error i quan decideix desenterrar Antígona, és massa tard, ja és morta.

Oli que mostra una escena de la tragèdia, quan Antígona intenta enterrar el seu germà en contra de la llei

Això forma part dels ecos d’Antígona, un projecte de la professora de clàssiques Margalida Capellà, consistent en llegir el mateix fragment en diferents idiomes per mostrar la multiculturalitat de la cultura grega. Aquí teniu el fragment en grec i en llatí:

 

ὦ τύμβος, ὦ νυμφεῖον,

ὦ κατασκαφὴςοἴκησις ἀείφρουρος, οἷ

πορεύομαιπρὸς τοὺς ἐμαυτῆς,

ὧν ἀριθμὸν ἐν νεκροῖς

πλεῖστον δέδεκται Φερσέφασσ᾽ ὀλωλότων·

ὧν λοισθία ᾽γὼ καὶ κάκιστα δὴ μακρῷ

κάτειμι, πρίν μοι μοῖραν ἐξήκειν βίου.

ἐλθοῦσα μέντοι κάρτ᾽ ἐν ἐλπίσιν τρέφω

φίλη μὲν ἥξειν πατρί, προσφιλὴς δὲ σοί,

μῆτερ, φίλη δὲ σοί, κασίγνητον κάρα·

ἐπεὶ θανόντας αὐτόχειρ ὑμᾶς ἐγὼ

ἔλουσα κἀκόσμησα κἀπιτυμβίους

χοὰς ἔδωκα. νῦν δέ Πολύνεικες, τὸ σὸν

δέμας περιστέλλουσα τοιάδ᾽ ἄρνυμαι.

καίτοι σ᾽ ἐγὼ ᾽τίμησα τοῖς φρονοῦσιν εὖ.

οὐ γάρ ποτ᾽ οὔτ᾽ ἄν, εἰ τέκνων μήτηρ ἔφυν,

οὔτ᾽ εἰ πόσις μοι κατθανὼν ἐτήκετο,

βίᾳ πολιτῶν τόνδ᾽ ἂν ᾐρόμην πόνον.

τίνος νόμου δὴ ταῦτα πρὸς χάριν λέγω;

πόσις μὲν ἄν μοι κατθανόντος ἄλλος ἦν,

καὶ παῖς ἀπ᾽ ἄλλου φωτός, εἰ τοῦδ᾽ ἤμπλακον,

μητρὸς δ᾽ ἐν Ἅιδου καὶ πατρὸς κεκευθότοιν

οὐκ ἔστ᾽ ἀδελφὸς ὅστις ἂν βλάστοι ποτέ.

τοιῷδε μέντοι σ᾽ ἐκπροτιμήσασ᾽ ἐγὼ

νόμῳ Κρέοντι ταῦτ᾽ ἔδοξ᾽ ἁμαρτάνειν

καὶ δεινὰ τολμᾶν, ὦ κασίγνητον κάρα.

καὶ νῦν ἄγει με διὰ χερῶν οὕτω λαβὼν

ἄλεκτρον, ἀνυμέναιον, οὔτε του γάμου

μέρος λαχοῦσαν οὔτε παιδείου τροφῆς,

ἀλλ᾽ ὧδ᾽ ἔρημος πρὸς φίλων ἡ δύσμορος

ζῶσ᾽ εἰς θανόντων ἔρχομαι κατασκαφάς.

ποίαν παρεξελθοῦσα δαιμόνων δίκην;

τί χρή με τὴν δύστηνον ἐς θεοὺς ἔτι

βλέπειν; τίν᾽ αὐδᾶν ξυμμάχων; ἐπεί γε δὴ

τὴν δυσσέβειαν εὐσεβοῦσ᾽, ἐκτησάμην.

ἀλλ᾽ εἰ μὲν οὖν τάδ᾽ ἐστὶν ἐν θεοῖς καλά,

παθόντες ἂν ξυγγνοῖμεν ἡμαρτηκότες·

εἰ δ᾽ οἵδ᾽ ἁμαρτάνουσι, μὴ πλείω κακὰ

πάθοιεν ἢ καὶ δρῶσιν ἐκδίκως ἐμέ.

O tumule, o antrum, o lapide perfosso domus,

Custos perennis, quo semel gressum ferens,

Meis fruar, iam clade quorum maximum

Torva numerum deglutiit Prosperpina,

Quorum ultima ego sum, quae (malum) diem antea

Claudo supremum, fagta quam vitae exeant.

Spes firma, si abeam, pectus invasit meum,

Charam profecturam patri, et charam tibi,

Mater,.tibi charamque, germanum caput.

Nam mortuos vos propria lavi manu,

Magnificum et ornatum dedi, tum funebres

Moesta attuli inferias. At, o Polynices, hoc

Iam praemium habeo funus exornans tuum.

Recte hoc decus tulisse sapientes putant.

Soboles mihi si adsit parenti plurima,

Si mihi maritus lue perisset tabida,

Nunquam istud invitis periclum civibus

Ingrederer. Haec quae ratio prolectat loqui?

Nam mihi marito adesset extincto novus,

Proleque vir alius sereret ablata novam. At

Parente utroque Orco receptis, quis novum

In posterum generare germanum potest?

Tali te honorans fratris occisum manu

Pacto, Creonti immane flagitium putor

Crimenque dirum ausa esse, germanum caput.

Nuncque ad necem sic manibus apprensis rapit,

Sine thalamis toroque nec iunctam viro,

Nec laeta sobolis turba matrem amplectitur,

Sed orbata amicis sic miseriis obruta,

Vivens ad ima trudor inferni loca,

Quam ex legibus transgressa divinis nihil?

Quid ad deos misera allevarem lumina?

Quemve sociorum iure posthac alloquar?

Etenim reporto iniqua pietatem colens.

Quod si deum censura iusta esse haec probat,

Veniam libenter crimine obstrictae damus. red

Sin crimen horum est, plura caveant ne mala,

Quam in me intulerunt, iure cogantur pati.

 Però no ens hem de quedar amb el que hi ha a la superfície, ja que el vídeo que forma part d’un altre projecte, amaga un missatge: tenint en compte que Antígona es rebel·la contra el rei Creont, un aristòcrata, no és estrany que un patrici, i a sobre masculí, llegeixi un text en el qual va en contra del govern? Heus ací una ironia que només és advertida per les persones que coneixen el rerefons polític de la tragèdia, i és per això que ho aclareixo aquí, perquè la reconstrucció històrica serveix per això, per enriquir la cultura i ensenyar història sense que es noti.

El desè Fòrum Auriga

1

Durant els dies 17, 18 i 19 d’octubre es va celebrar a diferents llocs de Barcelona un cicle de conferències basat en la cultura clàssica a Catalunya: el Fòrum Auriga. A més, aquest esdeveniment organitzat per la revista homònima s’emmarcava en Barcelona com a Capital de la Cultura Catalana 2014. 

Cartell del X Fòrum Auriga

Així doncs, i a causa de les nombroses ponències relacionades amb la reconstrucció històrica (i amb el modus operandi del treball), vaig assistir-hi, i aquest és el resum de les esmentades intervencions:

  • ENTRE L’ARQUEOLOGIA EXPERIMENTAL I LA DIVULGACIÓ DEL MÓN CLÀSSIC (Clara Forn): Membre del Grup de reconstrucció històrica de Badalona, ens va explicar el recorregut de l’agrupació des dels seus inicis fins l’actualitat, els seus àmbits d’actuació (la microhistòria i la vida quotidiana), la composició dels seus membres i els resultats que han obtingut. Val a dir que l’originalitat dels “reconstructors” del Museu de Badalona sempre m’ha agradat, ja sigui pel seu projecte de treball poc comú o per les activitats que organitzen.
  • ARRAONA ROMANA, UN PROJECTE DE DIFUSIÓ DE LA CULTURA CLÀSSICA ROMANA (Francesc Sánchez): L’advocat sabadellenc, creador del bloc i l’associació “Arraona Romana” ens va explicar el projecte que va iniciar ara fa sis anys, que ha passat d’una petita associació amb altura de mires a un bloc de presigi i a una agrupació  que organitza tertúlies, edita llibres i en un futur reprendrà l’organització de la Renovatio Arragonis, el festival de reconstrucció històrica que es va deixar de fer l’any 2012. Personalment, aquesta iniciativa és un exemple de com s’ha de difondre el patrimoni romà en un món globalitzat i informatitzat com l’actual.
  • DE L’AULA A LA CIUTAT: L’EXPERIÈNCIA D’ORGANITZAR LES JORNADES BARCINO COLONIA ROMAE (Ricard Llop): El bloc es va acabar amb el director de Barcino Oriens (i de les Barcino Colonia Romae), que ens va relatar la filosofia del grup, els seus objectius i el seu modus operandi. Més tard, va explicar el desenvolupament de les jornades romanes de Creu Coberta, que inclouen xerrades, reconstrucció de l’exèrcit, la gladiatura i la vida quotidiana d’època romana, i que el barceloní creu que en cinc anys tindrà entitat pròpia i es situarà en un altre lloc, com el parc de l’Espanya Industrial.
  • ELS TREBALLS DE RECERCA DIGITALS (Margalida Capellà): Tot seguit, la tutora del meu treball, professora de clàssiques i autora dels blocs Aracne fila i fila El fil de les clàssiques va fer una ponència sobre el seu projecte de treballs de recerca digitals, model que s’ha instaurat ja als alumnes de grec i llatí de l’Institut Premià de Mar que volen fer el TR amb la senyora Capellà. Per acabar, va mostrar el meu treball de recerca als assistents, cosa que li agraeixo, ja que suposa un element de difusió molt important, tenint en compte que allà hi havia persones relacionades amb el món clàssic català.

Les altres intervencions, que no he reflectit aquí per qüestions d’espai, van ser molt interessants, sobretot les que tenien a veure amb l’arqueologia, que sempre m’ha fascinat i que tinc la intenció d’estudiar a la universitat. Vull destacar la xerrada que va fer la Dra. Isabel Rodà sobre la fundació de Barcelona i la seva etapa romana, des dels temps de Cèsar fins el segle IV dC.

Per acabar, vull agrair a la Montserrat Tudela d’haver-me permès l’assistència, ja que assistir al Fòrum Auriga va ser una experiència interessant i enriquidora que, a més, vaig gaudir molt.

 

 

Tarraco ludus

3

Creació: Any 2012

Època recreada: Segles I i II dC

Àmbit de recreació: Gladiatura 

Ubicació: Tarragona

Tarraco ludus és un grup de reconstrucció històrica especialitzat en la gladiatura de l’alt imperi o Principat, que, tot i la seva recent creació, ja compta amb uns quinze membres. Els orígens del grup es remunten a l’any 2012, quan van col·laborar amb una de les activitats estivals de Nemesis.

Aquest grup forma part del conjunt d’entitats que han crescut sota el paraigua de Tarraco Viva, com altres agrupacions de referència, com NemesisThaleia o l’Associació Projecte Phoenix. L’any passat ja es van constituir com a entitat i en aquest poc temps ja han actuat en llocs com Castella la Manxa, el País Basc o Osca. De moment són més coneguts a fora de la ciutat que no pas aquí, però aquest estiu els hem pogut veure col·laborant en una de les activitats del cicle Tarragona Història Viva. En aquests moments són l’únic grup de reconstrucció d’aquest àmbit a Catalunya i el tercer de l’Estat, comptant l’Escuela Gladiatura de Mèrida i el grup de Cantàbria Jano

Foto de Lluís Amenós, Tarragona Cultura

Pel que fa al seu modus operandi, ells prefereixen la didàctica a l’espectacle, de manera que dediquen bona part de les seves presentacions a explicar tots els detalls de les lluites de gladiadors, tot i que concentren molts esforços en fer gaudir la gent que dos mil·lennis després encara gaudeix veient dues persones lluitant una contra l’altra, si bé des de Tarraco ludus ja deixen clar que no es fan mal de veritat. El seu objectiu últim és trencar els innumerables mites que s’han format a partir de les últimes pel·lícules de romans, com “Gladiator”, de Ridley Scott.

Val a dir que, a diferència d’alguns grups, es paguen totes les seves armes i armadures, cosa que, tenint en compte que valen més de mil euros en total, diu molt de la seva dedicació. Els vestits, les armes i les proteccions busquen reproduir al màxim els materials originals, fet que els ha obligat a comprar productes arreu d’Europa. 

Entrevista a Montserrat Tudela

0

Ahir, divendres dia 12 de setembre, em vaig dirigir a Barcelona per entrevistar Montserrat Tudela i Penya, llicenciada en filologia grega per la Universitat de Barcelona i Màster en Papirologia per la Universitat Rovira i Virgili, directora de la revista Auriga i creadora dels fòrums de la mateixa. L’any 2006 va crear l’Inventari Papirològic de Catalunya

Per començar, vam parlar de la seva opinió sobre la reconstrucció històrica, que coincideix bastant amb la resta d’entrevistats fins ara. A més, va explicar que la revista Auriga fa anys que s’ha adonat de la rellevància que ha pres la reconstrucció històrica d’època antiga, i és per això que des de la segona edició de Tàrraco Viva la revista hi té presència. A més, les últimes edicions dels Fòrums Auriga han tingut una forta presència de ponents relacionats amb el tema, com podeu veure al programa de la desena edició, que es realitzarà al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a la sala magna de la UB i al Museu d’història de la ciutat de Barcelona.

Per a ella, és important donar suport a la reconstrucció històrica, ja que la gent que s’hi dedica fa difusió de les diferents cultures que ens conformen com a poble. Tot i això, és evident que la majoria dels recreadors es dediquen a l’època romana, situació amb la qual l’entrevistada no està d’acord, ja que creu que l’època grega i ibera són igualment importants. Aquest problema es deu, segons ella, al fet que actualment la majoria de grups i festivals es concentren al voltant d’un jaciment arqueològic, moltes vegades amb el suport d’entitats culturals. La senyora Tudela creu que quan la reconstrucció històrica es comenci a desvincular dels jaciments arqueològics creixerà el suport a les altres cultures que conformen la nostra identitat, ibers i grecs.

També va parlar de la part més mundana d’aquesta disciplina: el finançament. Va dir que actualment no se li dóna prou suport per part de l’administració, tot i ser “un dels puntals del turisme cultural d’aquest país”, i que les autoritats aviat hauran de prendre partit, tot i la crisi econòmica. Per a ella, la cultura haurà de ser al centre de l’atenció política i tenir el lloc que correspon quan s’hagi assolit la transició nacional. No hem d’oblidar, segons ella, que la cultura genera una bona part del producte interior brut i que, per tant, no s’ha de menystenir.

Aquí teniu el vídeo complet de l’entrevista:

Imatge de previsualització de YouTube

Vull agrair a Montserrat Tudela la seva amabilitat i atenció, a més dels contactes que em va proporcionar per a futures entrevistes, que repercutiran positivament en el desenvolupament del meu treball de recerca sobre la reconstrucció històrica.

Go to Top