Posts tagged Legio

La temporada de reconstrucció històrica del 2016 ja ha començat!

3

El mes d’abril, com és habitual, ens ha portat els primers esdeveniments de reconstrucció històrica romana, donant inici a la successió de festivals i actes amb aquesta disciplina com a protagonista.

En el meu cas, a part de la ja habitual col·laboració de Barcino Oriens a la Magna Celebratio de Badalona (30 d’abril i 1 de maig), vam actuar a Premià de Mar, el meu poble, per celebrar l’aniversari de la inauguració del Museu Romà (17 d’abril). Va ser en aquest esdeveniment on em vaig estrenar en la meva nova faceta: la gladiatura. El fet de posar-me a la pell d’un gladiador (s’ha de tenir en compte que els combats són reals, sang a part) m’ha obert la possibilitat d’entendre una mica més la tumultuosa i morbosa mentalitat de la societat, tant l’actual com la romana. I és que, per molt que pregonem la civilització pròpia de ciutadans del primer món, la nostra part més salvatge ens empeny a gaudir d’espectacles amb un cert grau de violència, ja siguin pel·lícules d’acció, el rugby o els combats de gladiadors. Vist des de fora, la transformació que pateix el públic quan es submergeix en la història per seure a les grades d’un amfiteatre romà és fascinant perquè és natural i espontània.

I tornant al passat més recent, acabo de tornar de la nostra escenificació a Empúries, ni més ni menys que dins el jaciment greco-romà. Barcino Oriens s’ha convertit en el primer grup de reconstrucció històrica que actua dins el recinte, cosa que constitueix un gran honor, tractant-se del lloc per on la civilització romana es va estendre a la resta de la península ibèrica. A més, pel costat del públic devia ser impactant veure com el conjunt arqueològic prenia vida per un dia, donant-li la vitalitat perduda segles enrere, amb la presència de la Legio II Traiana Fortis (Barcino Oriens), de tallers d’oficis (cortesia del grup de reconstrucció històrica de Badalona) i de bellesa (gràcies a les noies de Barcino Oriens).

Malgrat que Júpiter Optimus Maximus no ens està sent gaire propici aquesta temporada pel que fa a la meteorologia (l’actuació de Premià va ser posposada pel mal temps), la pluja va donar una treva el dissabte i ens va permetre mostrar als turistes la panòplia dels legionaris, les tàctiques militars romanes i els tractaments de bellesa corporal (pentinats, maquillatge, manicura…). A continuació us mostro algunes fotos del nostre pas pel municipium Emporiae/’Εμποριον: 

Participo a les III Jornades de reconstrucció històrica de la UAB!

0

Aquest dimecres dia 16, la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona va rebre una visita peculiar i especial per part de cinc grups de reconstrucció històrica d’èpoques diferents: Ibercalafell (ibèrics), Athenea Prómakhos (grecs), Evocati Apri Scipioni (romans republicans), Barcino Oriens (romans imperials), Tarraco Ludus (gladiatura romana) i els Hereus de la història, que recreaven l’equipació de dos soldats germànics del segle V dC.

Cartell de l'acte

Cartell i programa de l’acte

Aquí dalt us deixo el programa, on podreu trobar informació sobre les activitats que es van dur a terme aquell dia, així com sobre els grups que hi van participar (si bé en aquest bloc teniu informació sobre els d’època romana). Malgrat això, voldria remarcar que la informació que es dóna sobre nosaltres (Barcino Oriens) en la propaganda no està gens actualitzada, i informa sobre activitats que el grup va dur a terme fa més de quatre anys, quan durant els últims dos anys hem fet actuacions bastant més rellevants, com les de Mallorca (Festival Antiga Mediterrània) o les nostres pròpies jornades (Barcino Colonia Romae). Podeu trobar informació actualitzada tant en aquest bloc com en el de Barcino Oriens.

10309033_757423411025868_458850389845582302_n

Conferència prèvia a les demostracions a la sala d’actes de la Facultat de Lletres de la UAB

Jo hi vaig assistir com a representant de Barcino Oriens juntament amb deu companys, i vam mostrar al públic assistent (tant a la conferència com a les demostracions en viu) com funcionem i en què consisteixen les nostres seccions principals (en aquest cas només vam dur l’exèrcit i la cosmètica, malgrat que no són les úniques). Modèstia a part, el resultat va ser prou bo, tant en el nostre cas com en la resta de companys “recreadors”, i vam oferir un bon espectacle al mateix temps que ensenyàvem història.

Foto de l'ambaixada de Barcino Oriens a la UAB

Foto de l’ambaixada de Barcino Oriens a la UAB

Però per a mi, el més important no va ser difondre la reconstrucció històrica per se, sinó el fet que aquesta estigui introduint-se a les universitats, i, per tant, en el món acadèmic. Com a mostra cito un paràgraf del programa: “Conscients del paper cada vegada més important que tenen els grups de recreació en la divulgació històrica i en la promoció del patrimoni historicarqueològic, creiem que la Universitat no se’n pot quedar al marge, no només per l’important eina pedagògica que suposen aquest grups, sinó també i especialment pel seu potencial en relació a l’arqueologia experimental. Esperem que aquestes jornades suposin el començament d’una profitosa col·laboració.”

Per acabar, i a risc de demostrar massa orgull, voldria afegir que la meva universitat, la UB, també s’està obrint a la reconstrucció històrica, tant amb la creació d’un màster (dirigit per en Francesc Xavier Hernàndez Cardona) com amb l’organització d’activitats de demostració. Com a exemples, d’aquí a poc faré una pràctica en la qual un grup de recreació històrica (els Propugnatores Barcinonenses) ens mostrarà l’equipació d’un soldat baix-imperial. També voldria anunciar que Barcino Oriens farà una demostració de totes les seves seccions el dia 13 de maig a la Facultat de Geografia i Història de la UB.

Entrevista a José Miguel Gallego

0

A principis de setembre vaig entrevistar en José Miguel Gallego, gerent de l’empresa ARTIFEX, dedicada a la conservació i recreació del patrimoni arqueològic i organitzadora de la VIA SCIPIONIS i VIA ANNIBALICA…

Per començar, va respondre a la pregunta que sempre faig als entrevistats: Què és la reconstrucció històrica per tu? Per ell, aquesta disciplina, clarament diferenciada de l’arqueologia experimental, és una eina excel·lent per apropar el nostre passat a la gent a partir de la reproducció d’eines o de teories, de manera que els arriba un coneixement complex que altrament no haurien rebut. D’altra banda, ell considera que l’arqueologia experimental és una disciplina científica que té el valor afegit d’agafar dades obtingudes mitjançant l’arqueologia, reproduir un seguit de característiques i demostrar empíricament una hipòtesi plantejada sobre la resistència d’un material, una tècnica constructiva o l’elaboració d’una recepta culinària de segles d’antiguitat, per exemple.

Pel que fa a Artifex, és una jove empresa de plantilla reduïda però experta que abarca tots els àmbits de l’arqueologia i la gestió del patrimoni: elaboració d’estudis de museïtzació, reproduccions de peces, excavacions d’urgència, projectes d’arqueologia experimental… Entre aquests últims, que conformen la faceta més visible de l’empresa, podem trobar la “Via Scipionis”, una iniciativa en la qual més de mitja dotzena de persones relacionades amb el món de la història van recrear la ruta que van fer els soldats d’Escipió l’Africà des del riu Ebre fins l’actual Cartagena en el marc de la segona guerra púnica. Una proesa i una innovació en el camp de la reconstrucció històrica que va assolir una gran expectació allà per on passava, i que va aportar, segons l’entrevistat, nombroses dades que més tard serien estudiades (no hem d’oblidar que la finalitat d’aquesta iniciativa era, en gran part, científica), tant sobre la despesa calòrica com el desgast físic que van patir els participants, entre els quals trobem el mateix Gallego.

L’estat actual del patrimoni arqueològic és una de les preocupacions de l’entrevistat, que, com podreu veure al vídeo, manifesta la necessitat dels jaciments arqueològics de ser humanitzats, és a dir, de ser apropats al públic d’una manera més dinàmica que l’actual, amb activitats que l’atreguin a conèixer el nostre passat. Un exemple podria ser la reconstrucció històrica, l’èxit de la qual ha quedat àmpliament demostrat en diverses ocasions.

Però això no és tot, sinó que “Artifex” té a la cartera un projecte molt més ambiciós i atractiu que la “Via Scipionis”: la “Via Annibalica” . Tot i que no sembla que hi hagi diferència entre els dos projectes, les diferències són moltes, ja que la segona no constitueix un estudi científic, sinó que pretén dinamitzar el patrimoni arqueològic romà situat a la zona on es desenvolupi aquesta. El problema és que la “Via Annibalica” requereix un finançament important per part de grans organitzacions, tant públiques com privades, cosa que dificulta la realització de la mateixa. Malgrat aquests inconvenients, el senyor Gallego veu factible la seva realització, com podreu veure al vídeo de l’entrevista:

Imatge de previsualització de YouTube

Val a dir que aquest resum per escrit no reflecteix la totalitat de l’entrevista, que recomano veure sencera o, com a mínim, us animo a buscar el moment en què es parla d’un tema en concret si voleu aprofundir-hi.

Per acabar, vull agrair a l’entrevistat l’atenció i l’amabilitat que vaig rebre per part seva, així com l’agradable conversa que vam mantenir, tant dins com fora de càmera.

Una Magna grisa i vermella

1

Aquest cap de setmana he participat a la XI Magna Celebratio com a membre del grup Barcino Oriens, i com l’any passat he fet de vexilifer, tot portant el nou estendard de la nostra legio, que hem tingut el plaer de presentar en aquest festival, juntament amb l’àguila, com podeu veure en aquestes imatges, extretes del Facebook: 

Foto del Museu de Badalona

Legionaris en repòs. Vegeu les insígnies de la nostra “legio” (Foto del Museu de Badalona)

Desfilada per les parades del festival (Foto del Museu de Badalona)

Aquest any hem passat de ser només una cohort a constituïr-nos com una legió, la II Traiana Fortis, tot i que ens seguim considerant membres de la primera cohort, la I Barcinonensis. 

Pel que fa a la nostra participació a la Magna, vam obrir el festival amb una desfilada pel barri antic de Badalona fins arribar a l’ajuntament, on vam promocionar les dues representacions que faríem durant els dos dies, tant la píndola de reclutament com l’explicació de la impedimenta que duien a sobre els legionaris romans, que més tard vam desenvolupar satisfactòriament.

El festival es va desenvolupar (amb un cert descens de visitants, probablement a causa del temps i del futbol, ja que jugava el Barça) durant dos dies ennuvolats, tot i que sembla que a Júpiter li va agradar la Magna, ja que no va ploure fins el diumenge a la tarda, quan tots ja havíem plegat.

Foto del Museu de Badalona

Desfilada per Badalona (Foto del Museu de Badalona)

Aquest any no s’han presentat gaires novetats, ja que el grup està en un any de transició cap a una diversificació de seccions que aportarà moltes novetats al públic i una gran quantitat de diferents disciplines dins del món romà, tot i que hem presentat una innovació pel que fa a les formacions de combat. Durant les demostracions d’impedimenta vam realitzar (amb èxit) un testudo de quatre agmina (columnes) i una “coreografia” de la nostra invenció, el “pila iacite”  (llenceu les javelines).

Per odre esquerra-dreta: jo, en Ricard Llop i en Guillem Acien, un company de la “legio” i també alumne de l’IPM (Foto Fil de les Clàssiques)

Vet aquí el vídeo-resum de la Magna Celebratio, publicat a Aracne fila i fila amb les fotografies de la Valèria:

Imatge de previsualització de YouTube

Entrevista a Jose Antonio Ruiz Rodrigo

1

Aquest diumenge vaig anar a entrevistar una persona molt interessant en el camp de la reconstrucció històrica: José Antonio Ruiz Rodrigo, membre de Projecte Phoenix, amant de la història romana i creador i impulsor, conjuntament amb altres socis com Carmelo Farfan, del festival Ilurum vita.

Per a ell, la reconstrucció històrica és un acte en el qual torna a viure un període concret de la història, ja sigui a través de tallers, actes teatralitzats, sopars, per trencar la barrera del museu i convertir aquests actes en una experiència única. A més, veu que aquest moviment ha rebut un impuls gràcies als actes del Tricentenari, tot i que encara ens falta molt per fer per arribar a nivells europeus.

Una de les eines que el senyor Ruiz utilitza molt són les xarxes socials, que ell considera imprescindible per donar-se a conèixer i estar en contacte amb les novetats d’aquest “sector”.

L’altra tasca de l’entrevistat és la creació i difusió d’assajos sobre la reconstrucció històrica: ha publicat un estudi sobre l’impacte d’aquest moviment a Catalunya i sobre els instruments musicals militars d’època republicana (romana), fruit de la seva experiència com a exmilitar i de la seva investigació acadèmica sobre l’exèrcit romà de totes les èpoques.

Pel que fa a la seva opera magna, el festival Ilurum vita (14-16 d’agost), el projecte va néixer del seu desig de “fer la història més interactiva, encara més propera, a diferència del que passa a altres festivals”. En aquesta primera edició té planejat reivindicar el paper del Maresme en les batalles ocorregudes a Hispània en el marc de la Segona Guerra Púnica (218 aC – 201 aC), a més d’expandir el nombre d’esdeveniments dedicats a aquest importantíssim període de la història de Roma, molt minso a tota Europa.

Algunes de les activitats que em va avançar són:

  • Tabernae
  • Desembarcament de la flama de Vesta (al port)
  • Construcció del temple de Mercuri
  • Zones civil (zona de conferències) i militar (dividida en dues zones, legions i enemics de Roma)
  • Cinema romà
  • Demostracions de medicina militar
  • Combats (militars i de gladiadors)
  • Parc infantil per a nens
  • Terrors de Roma (passatge del terror amb éssers fantàstics d’època clàssica)
  • Sopars amb teatre

Aquí teniu l’entrevista completa:

Imatge de previsualització de YouTube

Ara bé, abans i després de la gravació vam estar parlant sobre diferents aspectes de la situació de la reconstrucció històrica, com per exemple el fet que ni a Catalunya (ni a Espanya) no hi ha espais on posar en pràctica l’experiència amb el material reconstruït, com pila (javelines) o tècniques de construcció de campaments…

Evocati Apri Scipioni

2

Època recreada: Època republicana

Àmbit de recreació: Exèrcit

Ubicació: Sabadell

Aquest grup forma part de l’associació “Bellum annibalicum“, una agrupació de més de setanta persones, nascuda de la unificació de les experiències i inquietuds de quatre grups de recreació històrica de l’Antiguitat: Athenea Promakhos , Evocati Apri Scipioni, Iboshim i Ibercalafell. El seu interès, en coincidir en l’època recreada, se centra en la difusió dels esdeveniments que van envoltar les Guerres Púniques, principalment de la segona d’elles, en les quals van intervenir pràcticament totes les cultures de l’entorn mediterrani.

Recolzant-se en la recreació històrica, en l’arqueologia convencional i en l’arqueologia experimental com a eines fonamentals, la seva intenció és aproximar al gran públic alguns dels moments decisius d’aquell conflicte, oferint un punt de vista alternatiu, mitjançant la recreació de les cultures que van intervenir, incloent en aquest marc, i salvant les distàncies, les batalles més importants.

Segons en Javier García, membre del grup, els “Evocati” en concret es dediquen a recrear els soldats homònims que s’unien a l’exèrcit romà un cop ja havien acabat el servei i que feien d’instructors dels novells, a més del prestigi que havien acumulat. Es reuneixen una vegada al mes per practicar tir, muntatge i desmuntatge de campament i reparació d’armadures, i de tant en tant participen en actes com les jornades “Tarraco viva“, els jocs de Nîmes o “Tempora in Aquileia”, a Itàlia.

Cartell dels jocs romans de Nîmes

Entrevista a Albert Anglès

0

Avui he parlat amb l’Albert Anglès Minguell, estudiós del món romà i divulgador de les troballes al jaciment de Vidolanda (Regne Unit), a les quals ell hi ha excavat en diferents ocasions.

Per ell, la reconstrucció històrica és una eina per tornar al passat d’una manera didàctica i amena (sempre amb rigor històric), tot i que creu que no rep el suport necessari per part de l’administració, tant logístic com econòmic. Tot això parlant de la que es fa aquí, a la península ibèrica, ja que als països del nord la reconstrucció històrica és molt més ben vista. També em va respondre que veu diferents nivells de rigorositat històrica, cosa que es deu a factors econòmics i socials, tot i que no és el fenomen més comú als festivals actuals. Parlant d’aquest tema m’ha dit que la recreació històrica és (o hauria de ser) un dels puntals del turisme cultural a Catalunya, si bé, com ja he dit abans, està lluny de ser considerat com a tal pel govern. No és així als altres països que ha visitat, com França o Alemanya, que veuen la cultura com a una cosa molt important i, com diu ell, “el poc que tenen ho conserven molt bé”. Segons ell, no és estrany veure una família passant un dia sencer  I no només ho conserven, sinó que ho dinamitzen, i una eina per a fer-ho és la reconstrucció històrica. Per ell, la reconstrucció històrica està estretament relacionada amb els jaciments arqueològics, ja que fa la seva visita més amena i entenedora.

Com ja heu pogut veure, la seva feina no té res a veure amb el món antic o l’arqueologia, tot i que l’Albert diu que sempre ha sentit una passió innata per aquests temes, com en el cas de’n Francesc Sánchez. Tot i això, la seva passió pel món romà es deu al pragmatisme que tenien els llatins, ja que “molts imperis envejarien els segles que van existir els romans”. És per això que, extralaboralment, es dedica a diferents arqueològics, com les excavacions a Vindolanda, un antic fort auxiliar romà situat a 40 minuts de Newcastle (Regne Unit). És allà on va participar a la descoberta d’abundants restes arqueològiques, com desenes de milers de sandàlies romanes, estris de fusta i monedes, així com la troballa més icònica, com a mínim per a mi: les 700 tauletes trobades. Això va fer que el senyor Anglès s’interessés per l’epigrafia, i no és perquè sí, ja que aquestes tauletes aporten una quantitat d’informació ingent sobre la vida quotidiana dels soldats i dels civils que vivien dins i fora del fort.

Albert Anglès a Vindolanda

És per aquest motiu que fa nombroses xerrades sobre aquest tema, com la que va fer a l’última edició de les Barcino Colonia Romae, el festival de reconstrucció històrica organitzat per Barcino Oriens. Però no només fa conferències, sinó que organitza tallers d’escriptura i escriu articles sobre les tauletes i altres aspectes de l’actualitat a diferents espais, com la revista Sàpiens, on ha escrit un article (al número 114) explicant el jaciment de Vindolanda i ha col·laborat en la publicació d’un altre sobre la troballa del vaixell romà enfonsat de Bou ferrer (número 140).

Albert Anglès a la VIII Magna Celebratio

Pel que fa a la seva pròpia experiència amb la reconstrucció històrica, admet que no hi dedica molt de temps, però alguna vegada ha participat amb el grup Barcino Oriens a la Magna Celebratio i a les Barcino Colonia Romae vestint-se de soldat romà, però el que a ell més li agrada són les reconstruccions d’edificis militars, com torres o campaments, a les anitgues fronteres de l’Imperi romà (o limes). Va dir que allò que l’empeny a vestir-se de romà és una espècie d’empatia, per saber quant pesava una cota de malla, com es sentien els soldats…

Pel que fa als projectes de futur, s’ha posat en contacte amb un artesà francès expert en la terra sigilata, per aprendre’n la tècnica. A més, té la intenció de col·laborar amb els arqueòlegs del vaixell enfonsat d’Alacant, i estudia tornar a Vindolanda per excavar cotes més profundes del jaciment. Com a projecte especial, s’està especialitzant en el lapis specularisun material que, tallat en làmines, feia les funcions del vidre (abans de la popularització d’aquest últim).

Per més detalls, aquí teniu el vídeo complet:

Imatge de previsualització de YouTube

L’entrevistat durant una conferència en el marc de les “Barcino Colonia Romae” del 2014

Drakonia i Coliseum

0
Imatge de previsualització de YouTube

El dissabte dia 4 d’octubre es va celebrar un espectacle d’ambientació romana al Palau Sant Jordi: “COLISEUM, els jocs de Roma“. Van ser dues hores de curses de quadrigues, combats de lluitadors, conspiracions polítiques i amors prohibits. Aquest acte estava organitzat per “Drakonia“, una companyia de teatre que porta altres espectacles, com “Emporiae“, on també feien curses de quadrigues, o els sopars d’ambientació medieval al Palau Requesens.

L’argument de l’espectacle era: L’emperador Tit torna victoriós d’una campanya militar (contra els jueus?), i es disposa a gaudir dels jocs que el seu germà (el cònsol Domicià) li ha preparat. Llavors comencen a desenvolupar-se les diferents activitats, i és durant aquestes que destaca el protagonista, Marcus, un legatus caigut en desgràcia per culpa d’estar en contra de les polítiques del cònsol.

A partir d’aquí es desenvolupen diferents actuacions, com combats de gladiadors (alguns dels quals eren molt espectaculars però mancats de rigor històric), espectacles de llum i foc, pirotècnia, balls orientals i la representació teatral dels actors de la companyia “Drakonia”, que aportaven l’espectacularitat dels cavalls i els carros.

L’assistència va ser menys de l’esperada, en total van assistir al Palau unes 4000 persones, tot i la previsió de més de 7000 per part de la companyia catalana. Tot i això, el públic assistent va demostrar les seves arrels llatines i va posar totes les seves energies en animar el protagonista, cosa que em va fer veure que, en realitat, no hem canviat tant en vint segles…

Pel que fa a les col·laboracions, van participar diferents grups (a part de Drakonia), tan nacionals com internacionals, com per exemple: Barcino OriensManaies de Blanes (Grup de recreació històrica de la V Legio Macedònica), Legionaris d’Iesso, L’Armée des Maures i Arquers Poligaris.

Personalment, no estic massa content amb l’espectacle que vaig presentar, si bé des de Barcino Oriens vam rebre un bon tracte i, admetem-ho, va ser molt interessant, divertit i va constituir una experiència sense precedents, tant per al grup com per a mi. Tot i això, el guió i l’escenificació van deixar molt a desitjar, ja que hi havia alguns errors històrics, com per exemple la diferència d’anys entre els protagonistes, ja que Cleòpatra Selene ja era morta quan els dos emperadors van néixer.

Per acabar, no vaig poder evitar recordar algunes escenes de la pel·lícula “Gladiator” i altres del gènere mentre veia l’espectacle, tot i que haig de reconèixer que estava més preocupat d’aguantar el pes de la lorica hamata (armadura d’anelles), perquè vam haver d’estar una hora o més drets. Tot i això, va ser una gran experiència de la qual difícilment me n’oblidaré.

 

 

Entrevista a Javier García

2

Ahir vaig anar a Gavà a entrevistar en Javier García Pérez, concretament a la seva cafeteria “La Torna“.

Tot i la brevetat de l’entrevista en comparació amb altres que he fet, vam parlar de moltes coses:

Per ell, la reconstrucció històrica és una eina per apropar la història a la gent i fer-la més interessant i visual. Per ara, ell veu que la gent sap distingir entre els diferents nivells de realisme quan va a un festival de reconstrucció històrica, tot i que sempre hi ha excepcions.

Pel que fa a la seva experiència personal, ell hi va entrar en contacte mitjançant la xarxa, quan va trobar un grup de gent interessada en la història de Roma que recreava la vida a l’antiguitat. En Javier em va dir que ell s’hi va unir per sentir-se com un romà, i fer les mateixes coses que feien ells, de manera que podem dir que va ser un cert nivell d’empatia el que va fer que decidís participar-hi.

Ell va començar en un grup que recreava l’època augústea, però més tard es va passar a l’època republicana (que ell diu que és més difícil documentar-se). El principal motiu va ser que és una part de la història de Roma que té molt poca presència entre la comunitat recreadora, a més de pel fet que el principal conflicte d’aquest període (les guerres púniques) es va desenvolupar al nostre territori (la futura Hispània).

Actualment forma part dels “Evocati Apri Scipioni“, que al seu torn pertany a “Bellum anibalicum“, una associació per a la recreació de les guerres púniques que engloba els mateixos “Evocati”, “Athenea promakhos“, “Iboshim” i “Ibercalafell“, tots relacionats amb aquest famós conflicte armat.

Per acabar, em va parlar de projectes de futur: Realitzar la via Scipionis, la ruta que va fer Escipió l’africà, amb l’equipació d’un soldat romà republicà i construir un campament de l’època, per ajudar a la gent a fer-se una idea de com vivia un militar llatí del segle II abans de la nostra era.

Aquí teniu el vídeo complet, i demano disculpes si el so no és el millor:

Imatge de previsualització de YouTube

Vull agrair a l’entrevistat la seva amabilitat i cordialitat, així com  el detall de convidar-nos a prendre alguna cosa…

Projecte phoenix (Legio VII Germanica)

3

Època recreada: Segle I dC.

Àmbit de recreació: Vida civil i militar

Ubicació: Tarragona

L’Associació Projecte Phoenix és un grup d’aficionats a la història que recrea la vida civil i militar romana, concretament durant la dinastia Flàvia (Vespasià, Tit i Domicià). L’Associació, com la resta de grups de reconstrucció històrica, participa en events culturals organitzats per jaciments arqueològics, centres educatius i, en general, qualsevol entitat cultural, amb l’únic objectiu de divulgar la cultura romana a través de la demostració pràctica dels seus diferents àmbits. 

Aquest grup està estretament lligat amb el festival “Tarraco Viva” i amb els espectacles de “Tarragona història viva”, ja que en són els principals participants i organitzadors, com podeu veure en aquest vídeo, on es mostren fotos de les diferents sessions realitzats per “Projecte phoenix” en el marc del segon festival.

Detall de la “pompa triumphalis” Foto del bloc: descobrir.cat

Però no només tenen presència a les activitats de la seva ciutat, sinó que porten la seva reconstrucció històrica a molts llocs, com:

  • Museu d’Història de la Ciutat (Girona)
  • Museu d’Història de Catalunya (Barcelona)
  • Museu de Pont du Gard (França)
  • Jaciment Arqueològic de Numància (Garray-Sòria)
  • Museu Arqueològic de Mataró
  • Museu i Ruta de Caesaraugusta (Saragossa)

Un detall que remarquen profusament a la seva pàgina web és la rigorositat amb la qual treballen, ja que donen molta importància a la fidelitat històrica de qualsevol objecte o vestuari que utilitzen. Per això consulten especialistes i entitats enteses en la matèria com museus o universitats, a més de la documentació pròpia, amb la consulta de fonts clàssiques, relleus, escultures, pintures o restes arqueològiques.

Legionaris

Legionaris de la Legio VII Gemina Foto de la web de Projecte phoenix

Aquest grup és, segons la meva opinió, un dels més importants, sobretot per la quantitat d’activitats que realitzen i per la quantitat de gent que s’hi dedica. Però també és pel pressupost que tenen, tant per organitzar “Tarraco viva” com per material, cosa que no passa en la majoria dels casos, ja que el normal, malauradament, és rebre incomprensió per part de les institucions que tenen el poder de patrocinar aquest tipus d’activitats.

 

Go to Top