Posts tagged Tallers

Una Magna grisa i vermella

1

Aquest cap de setmana he participat a la XI Magna Celebratio com a membre del grup Barcino Oriens, i com l’any passat he fet de vexilifer, tot portant el nou estendard de la nostra legio, que hem tingut el plaer de presentar en aquest festival, juntament amb l’àguila, com podeu veure en aquestes imatges, extretes del Facebook: 

Foto del Museu de Badalona

Legionaris en repòs. Vegeu les insígnies de la nostra “legio” (Foto del Museu de Badalona)

Desfilada per les parades del festival (Foto del Museu de Badalona)

Aquest any hem passat de ser només una cohort a constituïr-nos com una legió, la II Traiana Fortis, tot i que ens seguim considerant membres de la primera cohort, la I Barcinonensis. 

Pel que fa a la nostra participació a la Magna, vam obrir el festival amb una desfilada pel barri antic de Badalona fins arribar a l’ajuntament, on vam promocionar les dues representacions que faríem durant els dos dies, tant la píndola de reclutament com l’explicació de la impedimenta que duien a sobre els legionaris romans, que més tard vam desenvolupar satisfactòriament.

El festival es va desenvolupar (amb un cert descens de visitants, probablement a causa del temps i del futbol, ja que jugava el Barça) durant dos dies ennuvolats, tot i que sembla que a Júpiter li va agradar la Magna, ja que no va ploure fins el diumenge a la tarda, quan tots ja havíem plegat.

Foto del Museu de Badalona

Desfilada per Badalona (Foto del Museu de Badalona)

Aquest any no s’han presentat gaires novetats, ja que el grup està en un any de transició cap a una diversificació de seccions que aportarà moltes novetats al públic i una gran quantitat de diferents disciplines dins del món romà, tot i que hem presentat una innovació pel que fa a les formacions de combat. Durant les demostracions d’impedimenta vam realitzar (amb èxit) un testudo de quatre agmina (columnes) i una “coreografia” de la nostra invenció, el “pila iacite”  (llenceu les javelines).

Per odre esquerra-dreta: jo, en Ricard Llop i en Guillem Acien, un company de la “legio” i també alumne de l’IPM (Foto Fil de les Clàssiques)

Vet aquí el vídeo-resum de la Magna Celebratio, publicat a Aracne fila i fila amb les fotografies de la Valèria:

[youtube width=”450″ height=”350″]https://www.youtube.com/watch?v=hpJod-VHDTk[/youtube]

Entrevista a Jose Antonio Ruiz Rodrigo

1

Aquest diumenge vaig anar a entrevistar una persona molt interessant en el camp de la reconstrucció històrica: José Antonio Ruiz Rodrigo, membre de Projecte Phoenix, amant de la història romana i creador i impulsor, conjuntament amb altres socis com Carmelo Farfan, del festival Ilurum vita.

Per a ell, la reconstrucció històrica és un acte en el qual torna a viure un període concret de la història, ja sigui a través de tallers, actes teatralitzats, sopars, per trencar la barrera del museu i convertir aquests actes en una experiència única. A més, veu que aquest moviment ha rebut un impuls gràcies als actes del Tricentenari, tot i que encara ens falta molt per fer per arribar a nivells europeus.

Una de les eines que el senyor Ruiz utilitza molt són les xarxes socials, que ell considera imprescindible per donar-se a conèixer i estar en contacte amb les novetats d’aquest “sector”.

L’altra tasca de l’entrevistat és la creació i difusió d’assajos sobre la reconstrucció històrica: ha publicat un estudi sobre l’impacte d’aquest moviment a Catalunya i sobre els instruments musicals militars d’època republicana (romana), fruit de la seva experiència com a exmilitar i de la seva investigació acadèmica sobre l’exèrcit romà de totes les èpoques.

Pel que fa a la seva opera magna, el festival Ilurum vita (14-16 d’agost), el projecte va néixer del seu desig de “fer la història més interactiva, encara més propera, a diferència del que passa a altres festivals”. En aquesta primera edició té planejat reivindicar el paper del Maresme en les batalles ocorregudes a Hispània en el marc de la Segona Guerra Púnica (218 aC – 201 aC), a més d’expandir el nombre d’esdeveniments dedicats a aquest importantíssim període de la història de Roma, molt minso a tota Europa.

Algunes de les activitats que em va avançar són:

  • Tabernae
  • Desembarcament de la flama de Vesta (al port)
  • Construcció del temple de Mercuri
  • Zones civil (zona de conferències) i militar (dividida en dues zones, legions i enemics de Roma)
  • Cinema romà
  • Demostracions de medicina militar
  • Combats (militars i de gladiadors)
  • Parc infantil per a nens
  • Terrors de Roma (passatge del terror amb éssers fantàstics d’època clàssica)
  • Sopars amb teatre

Aquí teniu l’entrevista completa:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=v9Xn4-F_qd0[/youtube]

Ara bé, abans i després de la gravació vam estar parlant sobre diferents aspectes de la situació de la reconstrucció històrica, com per exemple el fet que ni a Catalunya (ni a Espanya) no hi ha espais on posar en pràctica l’experiència amb el material reconstruït, com pila (javelines) o tècniques de construcció de campaments…

Primilianus ha tornat a la vida

3

Diumenge es va inaugurar el jaciment romà de Can Ferrerons, sota el nom de “Museu romà de Premià de Mar, i jo no m’ho vaig perdre.

Però no vaig ser allà com a visitant, sinó que estava vestit de legionari romà com a part de Barcino Oriens, que juntament amb el grup de reconstrucció històrica del Museu de Badalona participava en aquest acte, on els premianencs van poder gaudir de la cultura romana de dues maneres diferents reconstruïda i museïtzada.

Cartell de l’acte

Durant les hores prèvies a la inauguració, i mentre els visitants feien temps per entrar, tant els soldats com els civils vam entretenir la gent amb formacions de combat i tallers (respectivament), on es mostraven detalls de la vida quotidiana dels habitants de la vil·la que hi havia sota els nostres peus. En el meu cas, la jornada va passar entre testudines (formació de tortuga) repelere equites (mur d’escuts contra la cavalleria enemiga).

Però no estava sol. Entre els meus companys de Barcino Oriens hi havia un altre premianenc, en Guillem Acie,. que estava vivint la seva primera experiència com a “reconstructor històric”. Al principi estava nerviós, però el contacte amb els companys de grup i la posada en escena de les formacions i “píndoles” (petites representacions teatrals que mostren aspectes de la vida quotidiana dels romans) el van fer oblidar el pes de l’armadura i el cansament. A més, com en el meu cas, el fet d’estar “jugant a casa” li va ajudar a passar el “bateig de foc” d’una manera més que excel·lent.

Jo (Arnau Lario, a l’esquerra) i en Guillem Acien (dreta) Foto d’Agustí Acien

Entrevista a Magí Seritjol

0

Fa uns dies em vaig dirigir a Tarragona per entrevistar en Magí Seritjol, director del festival Tarraco Viva i del grup de reconstrucció històrica Projecte Phoenix. De professió gestor cultural, és responsable del servei de difusió del Museu d’Història de Tarragona.

Com sempre, l’entrevistat em va donar la seva definició de “reconstrucció històrica”: un concepte ideal i utòpic, al qual no es pot arribar, que consisteix en reproduir amb el màxim rigor possible elements materials d’altres èpoques. Tot i això, mai serà exactament el mateix, ja que el procés de producció i el context històric no són mai els mateixos que els de l’època a recrear. Posa com a exemple la recreació de la ciutadella ibera situada a l’actual Calafell, on es van “reconstruir” les estructures tal i com eren, cosa que ha permès aprendre més coses sobre els materials i els elements constructius necessaris per al manteniment de l’edifici, que sense posar-ho en pràctica no s’haurien pogut descobrir.

Pel que fa a la situació actual de la reconstrucció històrica, ell creu que està “una mica aturat”, que des dels temps d’auge d’aquest moviment durant els anys 70 i 80 ha perdut empenta, tot i que durant tots aquests anys ha ajudat significativament a dinamitzar el patrimoni arqueològic. Això es deu a la crisi, que ha fet que molts grups i festivals hagin plegat i que els que continuen tinguin dificultats econòmiques. A més, va dir que durant aquests últims anys hi ha hagut un procés de fragmentació, és a dir, que s’han creat grups molt petits, en lloc d’un o dos de grans (que, tenint en compte que molts grups d’època napoleònica superen el miler de membres, no ho són tant), cosa que afecta a la seva solidesa econòmica, naturalement.

A més, va remarcar que la participació i modernització del patrimoni són una de les fites de la reconstrucció històrica, que ells tenen molt en compte a l’hora d’organitzar les jornades “Tarraco Viva”, la funció principal de les quals és dinamitzar el patrimoni romà de la ciutat, socialitzar la cultura fer veure a la gent que la majoria de coses que ens envolten ens ve donat de la societat romana, dels nostres avantpassats. Per ell, l’important és que assumim la nostra herència romana i que veiem que, per exemple, els romans eren grans enginyers i que van posar les bases de l’urbanisme modern, tot i que la seva economia era bàsicament agrària.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=j-cnR_Hpkc8[/youtube]

 

El desè Fòrum Auriga

1

Durant els dies 17, 18 i 19 d’octubre es va celebrar a diferents llocs de Barcelona un cicle de conferències basat en la cultura clàssica a Catalunya: el Fòrum Auriga. A més, aquest esdeveniment organitzat per la revista homònima s’emmarcava en Barcelona com a Capital de la Cultura Catalana 2014. 

Cartell del X Fòrum Auriga

Així doncs, i a causa de les nombroses ponències relacionades amb la reconstrucció històrica (i amb el modus operandi del treball), vaig assistir-hi, i aquest és el resum de les esmentades intervencions:

  • ENTRE L’ARQUEOLOGIA EXPERIMENTAL I LA DIVULGACIÓ DEL MÓN CLÀSSIC (Clara Forn): Membre del Grup de reconstrucció històrica de Badalona, ens va explicar el recorregut de l’agrupació des dels seus inicis fins l’actualitat, els seus àmbits d’actuació (la microhistòria i la vida quotidiana), la composició dels seus membres i els resultats que han obtingut. Val a dir que l’originalitat dels “reconstructors” del Museu de Badalona sempre m’ha agradat, ja sigui pel seu projecte de treball poc comú o per les activitats que organitzen.
  • ARRAONA ROMANA, UN PROJECTE DE DIFUSIÓ DE LA CULTURA CLÀSSICA ROMANA (Francesc Sánchez): L’advocat sabadellenc, creador del bloc i l’associació “Arraona Romana” ens va explicar el projecte que va iniciar ara fa sis anys, que ha passat d’una petita associació amb altura de mires a un bloc de presigi i a una agrupació  que organitza tertúlies, edita llibres i en un futur reprendrà l’organització de la Renovatio Arragonis, el festival de reconstrucció històrica que es va deixar de fer l’any 2012. Personalment, aquesta iniciativa és un exemple de com s’ha de difondre el patrimoni romà en un món globalitzat i informatitzat com l’actual.
  • DE L’AULA A LA CIUTAT: L’EXPERIÈNCIA D’ORGANITZAR LES JORNADES BARCINO COLONIA ROMAE (Ricard Llop): El bloc es va acabar amb el director de Barcino Oriens (i de les Barcino Colonia Romae), que ens va relatar la filosofia del grup, els seus objectius i el seu modus operandi. Més tard, va explicar el desenvolupament de les jornades romanes de Creu Coberta, que inclouen xerrades, reconstrucció de l’exèrcit, la gladiatura i la vida quotidiana d’època romana, i que el barceloní creu que en cinc anys tindrà entitat pròpia i es situarà en un altre lloc, com el parc de l’Espanya Industrial.
  • ELS TREBALLS DE RECERCA DIGITALS (Margalida Capellà): Tot seguit, la tutora del meu treball, professora de clàssiques i autora dels blocs Aracne fila i fila El fil de les clàssiques va fer una ponència sobre el seu projecte de treballs de recerca digitals, model que s’ha instaurat ja als alumnes de grec i llatí de l’Institut Premià de Mar que volen fer el TR amb la senyora Capellà. Per acabar, va mostrar el meu treball de recerca als assistents, cosa que li agraeixo, ja que suposa un element de difusió molt important, tenint en compte que allà hi havia persones relacionades amb el món clàssic català.

Les altres intervencions, que no he reflectit aquí per qüestions d’espai, van ser molt interessants, sobretot les que tenien a veure amb l’arqueologia, que sempre m’ha fascinat i que tinc la intenció d’estudiar a la universitat. Vull destacar la xerrada que va fer la Dra. Isabel Rodà sobre la fundació de Barcelona i la seva etapa romana, des dels temps de Cèsar fins el segle IV dC.

Per acabar, vull agrair a la Montserrat Tudela d’haver-me permès l’assistència, ja que assistir al Fòrum Auriga va ser una experiència interessant i enriquidora que, a més, vaig gaudir molt.

 

 

Thaleia

0

Època recreada: Alt imperi romà

Àmbit de recreació: Vida civil

Ubicació: Tarragona

“Thaleia. Grup de Reconstrucció Històrica” és una associació tarragonina l’objectiu de la qual és mostrar a l’espectador, des d’una perspectiva dinàmica i divertida, la manera de viure en època romana (la infància, el matrimoni, el divorci, la mort, la religió, la música, la medicina….).  A diferència de la majoria de grups, només es dedica a la vida quotidiana, i és un referent entre els que recreen aquest aspecte de la vida dels romans tan poc treballat. 

Thaleia és el primer grup de reconstrucció musical d’època romana de l’Estat espanyol i manté contacte amb els millors grups europeus en aquest camp. Un dels espectacles que organitzen, que és dels més interessants que he trobat, és una representació musical. “Carmina Canere en Viu” és un espectacle ideat pel mateix grup que consisteix en un concert de música amb dansa romanes on reprodueixen tot un seguit d’instruments musicals de l’època, com per exemple la Tibia (instrument de vent que podia estar fet de fusta, os, ivori, etc.,); la Syrinx (denominada avui dia flauta de “Pan”); la Kithara i la Pandovra (instruments de corda) el Crotalvm i el Cymbalvm (percussió).  

Val a dir que han publicat un disc amb totes les seves interpretacions musicals, titulat: “Carmina Canere”, la imatge del qual teniu a continuació.

A part de la seva faceta musical, el grup organitza nombrosos espectacles i participacions durant la Tarraco Viva, com les que relato a continuació, tot i que per més detalls convido el lector a mirar la seva magnífica pàgina web:

  • SEQUERE ME: La prostitució a Roma
  • SATURNALIA: Explicació de la festivitat
  • SACRA PRIVATA: els rituals de la llar
  • VENERALIA: El culte a Venus
  • ELS CIRCS ROMANS: Tots els aspectes dels jocs de circ
  • LA MODA A ROMA: Un passeig per la societat romana a través del vestuari
  • DOMI AC FORI: Explicació de la vida d’una família romana
  • ROMA ARCANA: màgia, superstició i religió a Roma
  • DIES VIRILES: El pas de nen a home en temps dels romans
  • SERVITUS ET MANUMISSIO: L’esclavitud a Roma
  • ARS MEDICA: La medicina a Roma
  • DIVORTIUM: El divorci en temps dels romans
  • CEREALIA: El culte a la deessa Ceres
  • DIES LVSTRICVS ET LVDVS LITTERARIVS: La vida dels nens romans

Des dels seus inicis ha participat en Jornades Internacionals de Divulgació Històrica, com les que es celebren cada any a Tarragona, des de 1999 i en festivals com el Mercat Romà de Guissona, el Festival Romà d’Andelos a Mendigorria, la Magna Celebratio a Badalona o Blanda Aeterna a Blanes.

Entrevista a Albert Anglès

0

Avui he parlat amb l’Albert Anglès Minguell, estudiós del món romà i divulgador de les troballes al jaciment de Vidolanda (Regne Unit), a les quals ell hi ha excavat en diferents ocasions.

Per ell, la reconstrucció històrica és una eina per tornar al passat d’una manera didàctica i amena (sempre amb rigor històric), tot i que creu que no rep el suport necessari per part de l’administració, tant logístic com econòmic. Tot això parlant de la que es fa aquí, a la península ibèrica, ja que als països del nord la reconstrucció històrica és molt més ben vista. També em va respondre que veu diferents nivells de rigorositat històrica, cosa que es deu a factors econòmics i socials, tot i que no és el fenomen més comú als festivals actuals. Parlant d’aquest tema m’ha dit que la recreació històrica és (o hauria de ser) un dels puntals del turisme cultural a Catalunya, si bé, com ja he dit abans, està lluny de ser considerat com a tal pel govern. No és així als altres països que ha visitat, com França o Alemanya, que veuen la cultura com a una cosa molt important i, com diu ell, “el poc que tenen ho conserven molt bé”. Segons ell, no és estrany veure una família passant un dia sencer  I no només ho conserven, sinó que ho dinamitzen, i una eina per a fer-ho és la reconstrucció històrica. Per ell, la reconstrucció històrica està estretament relacionada amb els jaciments arqueològics, ja que fa la seva visita més amena i entenedora.

Com ja heu pogut veure, la seva feina no té res a veure amb el món antic o l’arqueologia, tot i que l’Albert diu que sempre ha sentit una passió innata per aquests temes, com en el cas de’n Francesc Sánchez. Tot i això, la seva passió pel món romà es deu al pragmatisme que tenien els llatins, ja que “molts imperis envejarien els segles que van existir els romans”. És per això que, extralaboralment, es dedica a diferents arqueològics, com les excavacions a Vindolanda, un antic fort auxiliar romà situat a 40 minuts de Newcastle (Regne Unit). És allà on va participar a la descoberta d’abundants restes arqueològiques, com desenes de milers de sandàlies romanes, estris de fusta i monedes, així com la troballa més icònica, com a mínim per a mi: les 700 tauletes trobades. Això va fer que el senyor Anglès s’interessés per l’epigrafia, i no és perquè sí, ja que aquestes tauletes aporten una quantitat d’informació ingent sobre la vida quotidiana dels soldats i dels civils que vivien dins i fora del fort.

Albert Anglès a Vindolanda

És per aquest motiu que fa nombroses xerrades sobre aquest tema, com la que va fer a l’última edició de les Barcino Colonia Romae, el festival de reconstrucció històrica organitzat per Barcino Oriens. Però no només fa conferències, sinó que organitza tallers d’escriptura i escriu articles sobre les tauletes i altres aspectes de l’actualitat a diferents espais, com la revista Sàpiens, on ha escrit un article (al número 114) explicant el jaciment de Vindolanda i ha col·laborat en la publicació d’un altre sobre la troballa del vaixell romà enfonsat de Bou ferrer (número 140).

Albert Anglès a la VIII Magna Celebratio

Pel que fa a la seva pròpia experiència amb la reconstrucció històrica, admet que no hi dedica molt de temps, però alguna vegada ha participat amb el grup Barcino Oriens a la Magna Celebratio i a les Barcino Colonia Romae vestint-se de soldat romà, però el que a ell més li agrada són les reconstruccions d’edificis militars, com torres o campaments, a les anitgues fronteres de l’Imperi romà (o limes). Va dir que allò que l’empeny a vestir-se de romà és una espècie d’empatia, per saber quant pesava una cota de malla, com es sentien els soldats…

Pel que fa als projectes de futur, s’ha posat en contacte amb un artesà francès expert en la terra sigilata, per aprendre’n la tècnica. A més, té la intenció de col·laborar amb els arqueòlegs del vaixell enfonsat d’Alacant, i estudia tornar a Vindolanda per excavar cotes més profundes del jaciment. Com a projecte especial, s’està especialitzant en el lapis specularisun material que, tallat en làmines, feia les funcions del vidre (abans de la popularització d’aquest últim).

Per més detalls, aquí teniu el vídeo complet:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=TclF1uJObrQ[/youtube]

L’entrevistat durant una conferència en el marc de les “Barcino Colonia Romae” del 2014

KuanUm! Patrimoni interessant i divertit

0

Ubicació:  L’Hospitalet de Llobregat – Barcelona

Àmbit d’acció: Vida quotidiana (sobretot alimentació)

Plataforma de difusió: Exposicions, reconstrucció històrica, bloc

 

KuanUm es dedica a projectes històrics i culturals en l’àmbit de patrimoni, i es podria definir com una empresa de difusió cultural, si bé utilitza la reconstrucció històrica com a eina única per a realitzar les seves activitats. A més, és un grup especial, ja que no es centra en la vida militar o política, com fan la majoria, sinó que es centra, gairebé majoritàriament, en l’alimentació en èpoques passades.

Aquesta empresa es focalitza en l’arqueogastronomia, mitjançant recreacions de receptes antigues amb productes alimentaris històrics que permeten reconstruir les sensacions dels nostres avantpassats. A més, organitza càterings i degustacions amb reproducció de vaixella i ambientació de l’època que toqui, ja pot ser romana, medieval, renaixentista o modernista. Però no només es dediquen a representar espectacles, sinó que creen projectes per a equipaments patrimonials i turisme cultural, fan comissariat i muntatge d’exposicions i organitzen jornades culturals, conferències i seminaris.

Cartell de l’exposició “Les noces de Bosch”, al Museu de Sant Boi de Llobregat. Foto de la web de KuanUm!

L’últim vessant de la seva feina és la investigació, que consisteix en l’elaboració d’estudis sobre gastronomia històrica, documentació, informes, inventaris, catalogació del patrimoni cultural, anàlisis d’excavacions i documentacions arqueològiques. És a partir d’aquesta investigació que organitzen exposicions i story-boards per a institucions i mitjans de comunicació.

Totes aquestes activitats, concretament les que tenen a veure amb la reconstrucció històrica, es fan en el marc de festivals d’aquesta naturalesa, com els Ludi Rubricati o Tarraco Viva, i de jaciments arqueològics, com la vil·la romana de La Olmena (Palència) o el Museu de Gavà.

Cartell de l’exposició a Tarraco viva 2014 Foto de la web de KuanUm!

Val a dir que aquest grup-empresa es dedica a tota la història, en general, però, segons la meva opinió, la part clàssica, que és la que a mi més m’interessa, és ben representada, documentada i ambientada, de manera que valoro positivament KuanUm, sobretot basant-me en el que vaig veure als Ludi Rubricati.

Projecte phoenix (Legio VII Germanica)

3

Època recreada: Segle I dC.

Àmbit de recreació: Vida civil i militar

Ubicació: Tarragona

L’Associació Projecte Phoenix és un grup d’aficionats a la història que recrea la vida civil i militar romana, concretament durant la dinastia Flàvia (Vespasià, Tit i Domicià). L’Associació, com la resta de grups de reconstrucció històrica, participa en events culturals organitzats per jaciments arqueològics, centres educatius i, en general, qualsevol entitat cultural, amb l’únic objectiu de divulgar la cultura romana a través de la demostració pràctica dels seus diferents àmbits. 

Aquest grup està estretament lligat amb el festival “Tarraco Viva” i amb els espectacles de “Tarragona història viva”, ja que en són els principals participants i organitzadors, com podeu veure en aquest vídeo, on es mostren fotos de les diferents sessions realitzats per “Projecte phoenix” en el marc del segon festival.

Detall de la “pompa triumphalis” Foto del bloc: descobrir.cat

Però no només tenen presència a les activitats de la seva ciutat, sinó que porten la seva reconstrucció històrica a molts llocs, com:

  • Museu d’Història de la Ciutat (Girona)
  • Museu d’Història de Catalunya (Barcelona)
  • Museu de Pont du Gard (França)
  • Jaciment Arqueològic de Numància (Garray-Sòria)
  • Museu Arqueològic de Mataró
  • Museu i Ruta de Caesaraugusta (Saragossa)

Un detall que remarquen profusament a la seva pàgina web és la rigorositat amb la qual treballen, ja que donen molta importància a la fidelitat històrica de qualsevol objecte o vestuari que utilitzen. Per això consulten especialistes i entitats enteses en la matèria com museus o universitats, a més de la documentació pròpia, amb la consulta de fonts clàssiques, relleus, escultures, pintures o restes arqueològiques.

Legionaris

Legionaris de la Legio VII Gemina Foto de la web de Projecte phoenix

Aquest grup és, segons la meva opinió, un dels més importants, sobretot per la quantitat d’activitats que realitzen i per la quantitat de gent que s’hi dedica. Però també és pel pressupost que tenen, tant per organitzar “Tarraco viva” com per material, cosa que no passa en la majoria dels casos, ja que el normal, malauradament, és rebre incomprensió per part de les institucions que tenen el poder de patrocinar aquest tipus d’activitats.

 

Entrevista a Abel Marco

1

El dia  11 de juliol vaig anar al CAT (Centre d’Atenció Turística) de Teià, on em va rebre l’Abel Marco Freixa, coordinador de la Cella Vinaria, un jaciment que conté les restes d’un celler i espais per a la producció i transformació del vi, datats entre el segle II aC i el V dC. A més, és dinamitzador d’espais arqueològics, guia cultural i blogger. És badaloní i col·labora amb el museu d’aquesta ciutat amb la seva tasca de guia.

Per començar, vam parlar del seu concepte de reconstrucció històrica, que ell definia com “la cosina germana de l’arqueologia experimental”, que es diferencia d’aquesta perquè és més propera al públic. A més, va dir que feia pocs anys, concretament 15, que tenia una presència real als mitjans de comunicació, i que era important de cara a la conscienciació de la gent, ja que els apropa la història.

Pel que fa a la Cella Vinaria, el senyor Marco va dir que era un exemple del desaprofitament de diferents jaciments de la zona, degut a les seves reduïdes mides i a la seva distància dels indrets habitats, com la Fornaca (a Vilassar de dalt), tot i tenir unes característiques úniques a tot l’imperi. “Aquest parc aqueològic té 3000 metres quadrats i és el segon més gran del territori que conforma l’antiga Laietània”, va dir.

Segons la seva opinió, la Cella és una magnífica ocasió per conèixer la cultura del vi a la zona de la DO Alella, on, segles enrere, es produïa el vi laietà, que, paraules textuals, “era un vi dolentot”, que es coneixia com el vi dels soldats, ja que s’han trobat àmfores marcades amb segells de productors de la zona a totes les fronteres de l’antic imperi romà.

Més tard em va dir que des de l’empresa Tanit difusió cultural, però, sobretot, a causa de la seva persistència, es feia el festival Vinalia Rustica, a més de diverses activitats i tallers relacionats amb la cultura alimentària, però sobretot amb el vi. Tot això, va dir, es realitzava a través de la reconstrucció històrica, i el mateix Abel representava diferents papers, com de l’esclau Epictet, l’encarregat de dur la producció a terme en absència de l’amo, el que es podria comparar amb l’ofici de masover, si bé salvant les  evidents distàncies.

Per acabar, va explicar que tenia un projecte de futur important respecte a les activitats culturals del CAT: crear un petit grup de teatre que representarà obres de poca durada, alhora que cada actor teatralitza diferents personatges. Aquests espectacles, juntament amb les visites teatralitzades i les cates de vins i olis, marcaran l’agenda de la Cella Vinaria aquest any.

Aquí teniu el vídeo de l’entrevista  completa:

[youtube width=”450″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=8I64ftDUN5I[/youtube]

Finalment, vull agrair efusivament el tracte que se’m va propinar aquell dia, ja que, a més de concedir-me l’entrevista, el senyor Marco em va guiar pel jaciment i em va explicar molts detalls que no coneixia sobre la producció, emmagatzematge i transport del vi laietà que desconeixia.

Go to Top