Posts tagged Premià de Mar

La temporada de reconstrucció històrica del 2016 ja ha començat!

3

El mes d’abril, com és habitual, ens ha portat els primers esdeveniments de reconstrucció històrica romana, donant inici a la successió de festivals i actes amb aquesta disciplina com a protagonista.

En el meu cas, a part de la ja habitual col·laboració de Barcino Oriens a la Magna Celebratio de Badalona (30 d’abril i 1 de maig), vam actuar a Premià de Mar, el meu poble, per celebrar l’aniversari de la inauguració del Museu Romà (17 d’abril). Va ser en aquest esdeveniment on em vaig estrenar en la meva nova faceta: la gladiatura. El fet de posar-me a la pell d’un gladiador (s’ha de tenir en compte que els combats són reals, sang a part) m’ha obert la possibilitat d’entendre una mica més la tumultuosa i morbosa mentalitat de la societat, tant l’actual com la romana. I és que, per molt que pregonem la civilització pròpia de ciutadans del primer món, la nostra part més salvatge ens empeny a gaudir d’espectacles amb un cert grau de violència, ja siguin pel·lícules d’acció, el rugby o els combats de gladiadors. Vist des de fora, la transformació que pateix el públic quan es submergeix en la història per seure a les grades d’un amfiteatre romà és fascinant perquè és natural i espontània.

I tornant al passat més recent, acabo de tornar de la nostra escenificació a Empúries, ni més ni menys que dins el jaciment greco-romà. Barcino Oriens s’ha convertit en el primer grup de reconstrucció històrica que actua dins el recinte, cosa que constitueix un gran honor, tractant-se del lloc per on la civilització romana es va estendre a la resta de la península ibèrica. A més, pel costat del públic devia ser impactant veure com el conjunt arqueològic prenia vida per un dia, donant-li la vitalitat perduda segles enrere, amb la presència de la Legio II Traiana Fortis (Barcino Oriens), de tallers d’oficis (cortesia del grup de reconstrucció històrica de Badalona) i de bellesa (gràcies a les noies de Barcino Oriens).

Malgrat que Júpiter Optimus Maximus no ens està sent gaire propici aquesta temporada pel que fa a la meteorologia (l’actuació de Premià va ser posposada pel mal temps), la pluja va donar una treva el dissabte i ens va permetre mostrar als turistes la panòplia dels legionaris, les tàctiques militars romanes i els tractaments de bellesa corporal (pentinats, maquillatge, manicura…). A continuació us mostro algunes fotos del nostre pas pel municipium Emporiae/’Εμποριον: 

La reconstrucció històrica, de nou a la ràdio!

1

El dia 8 d’abril vaig anar als estudis de Ràdio Premià de Mar juntament amb tres alumnes més i el coordinador pedagògic de l‘Institut Premià de Mar, en Salvador Redon. Vam participar a una secció (Escoles) del programa “Tot d’una“, dirigit per Lola Busquets, i hi anàvem a parlar dels treballs de recerca.

Jo ja hi havia estat en una altra ocasió, tot i que en aquell cas va ser per participar en una taula rodona entre en Ramon Coll (a qui vaig entrevistar anteriorment), l’Anton Torrents, la Margalida Capellà i un servidor, tot i que el tema de la reconstrucció va sortir en algun moment de la conversa, ja que el tema d’aquesta era el Festival Laietània i el patrimoni del Maresme.

Com podreu escoltar a l’entrevista completa, cada alumne va explicar en què consistia el seu, què els havia empès a triar aquell tema en particular, com l’havien realitzat… A més, vam donar consells als estudiants que els toca triar un tema a tractar pel seu treball de recerca, a més de recomanar-los que comencessin a treballar amb temps i que no es deixessin tota la feina per l’estiu, on tothom està d’acord que el que menys ve de gust és treballar.

Pel que fa al meu cas (el treball “Reconstrucció històrica, un nou nivell d’empatia“), vaig resumir en poc temps el contingut d’aquest, així com la metodologia (format bloc) i tot el que havia inclòs (entrevistes, articles, intervencions pràctiques…). Com a anècdota puc dir que tots els temes que els meus companys havien tractat coincidien amb mi en el fet que intentaven donar a conèixer un aspecte del coneixement que era desconegut, ignorat o ambdues coses.

Us recomano escoltar l’entrevista, sobretot si teniu alguna relació amb el món educatiu, ja que a vegades el més interessant és escoltar les opinions i pensaments dels alumnes, que sovint (i desgraciadament) no es fa. Així que aquí teniu la conversa completa:

TRPremia

Salva Redón, Arnau Lario, Marina Rodríguez, Andreu Punsola i Lídia Figuerola a Ràdio Premià de Mar

Primilianus ha tornat a la vida

3

Diumenge es va inaugurar el jaciment romà de Can Ferrerons, sota el nom de “Museu romà de Premià de Mar, i jo no m’ho vaig perdre.

Però no vaig ser allà com a visitant, sinó que estava vestit de legionari romà com a part de Barcino Oriens, que juntament amb el grup de reconstrucció històrica del Museu de Badalona participava en aquest acte, on els premianencs van poder gaudir de la cultura romana de dues maneres diferents reconstruïda i museïtzada.

Cartell de l’acte

Durant les hores prèvies a la inauguració, i mentre els visitants feien temps per entrar, tant els soldats com els civils vam entretenir la gent amb formacions de combat i tallers (respectivament), on es mostraven detalls de la vida quotidiana dels habitants de la vil·la que hi havia sota els nostres peus. En el meu cas, la jornada va passar entre testudines (formació de tortuga) repelere equites (mur d’escuts contra la cavalleria enemiga).

Però no estava sol. Entre els meus companys de Barcino Oriens hi havia un altre premianenc, en Guillem Acie,. que estava vivint la seva primera experiència com a “reconstructor històric”. Al principi estava nerviós, però el contacte amb els companys de grup i la posada en escena de les formacions i “píndoles” (petites representacions teatrals que mostren aspectes de la vida quotidiana dels romans) el van fer oblidar el pes de l’armadura i el cansament. A més, com en el meu cas, el fet d’estar “jugant a casa” li va ajudar a passar el “bateig de foc” d’una manera més que excel·lent.

Jo (Arnau Lario, a l’esquerra) i en Guillem Acien (dreta) Foto d’Agustí Acien

Entrevista a Ramon Coll

1

Aquesta vegada no vaig anar gaire lluny per entrevistar en Ramon Coll Monteagudo, arqueòleg del mateix poble que jo, Premià de Mar (Maresme). Em va rebre al Museu de l’Estampació d’aquest poble i vam parlar una estona:

Com altres entrevistats, va manifestar que l’afició a la història antiga que té és innata, tot i que ell intenta comprendre i saber de totes les èpoques, ja que ell es defineix com un “arqueòleg de poble”, degut a la varietat de restes que s’han trobat a Premià.
Per començar, la reconstrucció històrica és, per ell, un intent de reproduir, de la manera més veraç l’època que es vol ambientar, i que no li sembla que sigui una moda passatgera. Ell creu que és una manera lúdica i festiva d’acostar la història a la gent de manera amena. Pel que fa a la reconstrucció històrica romana, ell creu que té l’èxit que té perquè conté l’aspecte que la gent busca més en les reconstruccions: l’exèrcit.

Pel que fa al lligam de la reconstrucció històrica i els jaciments arqueològics, ell creu que no és necessari, tot i que va recalcar la importància de la rigorositat històrica, cosa que ell considera un requisit per als bons “recreadors”.

Un cop vam parlar del jaciment de Can Ferrerons, em va remarcar l’excepcionalitat de la planta octogonal, ja que hi ha pocs edificis a Europa amb aquesta estructura. Actualment encara està per museïtzar, però la seva declaració de “Bé d’interès cultural i l’inici de les obres d’adequació” han fet pensar que l’any que ve ja el podrem visitar (això sí, en grup i visites concertades dins que es museïtzi). A més, segons ell, hi ha molta demanda i, per tant, creu que el jaciment atraurà  molta gent, sobretot de l’àmbit escolar.

Tornant al tema del treball, ell creu que la reconstrucció històrica pot ser un puntal del turisme cultural, ja que no deixa de ser un espectacle. Seguint en aquesta línia, ell deia que no hem canviat gaire en tant de temps, que la gent seguia animant els gladiadors amb un entusiasme sorprenent.

Per acabar, li vaig preguntar si a la gent que hi va i hi participa els empeny un sentiment d’empatia, i em va dir que, en part, sí, però que el més important era crear una espurna de curiositat als visitants, de manera que quan tornin a casa de la Tarraco Viva, per exemple, “obrin un llibre d’història o mirin un documental sobre el tema”.

Per veure l’entrevista completa mireu el vídeo:

Imatge de previsualització de YouTube

Entrevista a Teresa Devesa i Jordi Rincón

0

El dia 5 d’agost vaig anar al Museu de Badalona, on havia quedat amb aquestes dues persones per entrevistar-les. Ambdós són professors de clàssiques als instituts: Escola Vedruna de Gràcia (Jordi) i Isaac Albéniz de Badalona (Teresa). A més, participen als blocs “El vaixell d’Odisseu” i “Aracne fila i fila“, que serveixen com a eina acadèmica durant el curs escolar. És precisament en aquests blocs on es forja la participació dels alumnes de clàssiques dels dos instituts (i fins fa poc també hi havia alumnes de l’Institut Premià de Mar) a la Magna Celebratio, el festival de reconstrucció històrica romana que es celebra a Badalona l’últim cap de setmana d’abril.

Per començar, em van parlar del seu concepte de reconstrucció històrica: per ells, és un mitjà que apropa el món clàssic a l’alumnat, de manera que entengui el fons del que està treballant a les classes. A més, diuen que des que participen a la Magna Celebratio aquesta modalitat d’espectacle ha proliferat al llarg de tot el territori, tant català com internacional, i s’ha instaurat com una oferta d’oci, que genera beneficis econòmics.

Pel que fa a la seva experiència personal, la Teresa ens va explicar com va començar a participar a la Magna Celebratio: Fa sis anys (2008), ella es va adonar que els seus alumnes no coneixien el festival, tot i viure a la mateixa ciutat de Badalona, i, per aquest motiu, els va fer fer reportatges, treballs i entrevistes sobre el tema. L’any següent, un alumne de 2n de Batxillerat, que participava a l’esplai que portava la part dels “ludi” (jocs romans), va establir contacte entre la Teresa i el Museu de Badalona, cosa que va portar a la participació, l’any 2009, dels alumnes de l’Isaac Albéniz, de l’Escola Vedruna de Gràcia i de l’Institut Premià. A partir d’aquest moment, i fins l’edició d’aquest any (2014), les activitats que duien els instituts han anat augmentant, fins al punt de tenir dos espais, que a l’època romana estaven molt relacionats: els jocs i l’educació.

A la part dels jocs, els alumnes ensenyen els nens a fer servir les diferents joguines romanes, reproduccions exactes d’originals extretes de jaciments, i juguen amb ells. Pel que fa a l’escola (o amb el terme grec, schola), aquesta es divideix en tres seccions, que es corresponen amb els diferents estadis de l’educació romana: el ludus litterarius (on els nens aprenen a escriure algunes frases en llatí sobre papir), el ludus grammaticus (on els alumnes fan que els visitants escriguin el seu nom en lletres gregues) i el ludus rhetoricus (on els alumnes més veterans representen una classe de retòrica i oratòria). Per més informació, podeu anar a l’article d’Aracne Fila i fila que en parla.

Però la part més important del projecte, segons els entrevistats, és l’alumnat. Per ells, el fet de participar a la Magna Celebratio és una oportunitat magnífica, ja que, tal com deia la Teresa, ajuda als alumnes a entendre el món romà d’una manera diferent i molt més pràctica. Segons el que diuen els dos professors de clàssiques, els que hi participen sempre en surten satisfets i repeteixen. Fins i tot hi ha alumnes d’en Jordi que ja estan a l’universitat i hi continuen assistint…

Per acabar, van donar les gràcies al Museu per la seva col·laboració i el fet que els deixin continuar assistint a la Magna Celebratio.

Aquí teniu el vídeo de l’entrevista completa:

Imatge de previsualització de YouTube

Com a apunt personal, vull agrair a la Margarida Abras i a la resta de personal del Museu per deixar-me entrar al jaciment per gravar l’entrevista i pel seu tracte durant la meva estada de pràctiques a les oficines del mateix.

Can Ferrerons, una arquitectura romana excepcional

1

canferrerons

El dia 25 de maig, en Ramon Coll (arqueòleg i director del Museu de l’Estampació de Premià de Mar), i la Marta Prevosti (arqueòloga i ex-directora del mateix museu) van donar una conferència al museu del qual són i eren, respectivament, directors, sobre l’arquitectura de la vil·la romana de Can Ferrerons, al mateix poble maresmenc. Aquesta xerrada es feia en el context del Festival Laietània, i era una de les dues xerrades que es feien els caps de setmana del 24-25 i del 31-1 a Premià de Mar, com es pot veure al programa del festival.

Per començar, en Ramon Coll va fer una explicació de la cronologia de les -roballes a Premià, que, tot i el que es pensa, no consisteixen només en l’edifici de planta octogonal, sinó que hi ha restes de forns de metalls als voltants, si bé en un radi reduït. A més, ens va explicar que aquestes troballes, que podríem etiquetar com a “secundàries” formaven part d’alguna cosa més gran, però que per raons urbanístiques no es podien desenterrar. Val a dir que l’experiència d’haver visitat el jaciment em va ajudar a entendre la magnitud de les restes, ja que només amb les fotos, si bé es feien amb un jaló (instrument que es posa a les restes a l’hora de fotografiar-les per fer-se a una idea de les mesures a escala real), no admires la seva bellesa.

Pel que fa a la Marta Prevosti, ens va fer una comparativa entre la vil·la premianenca i d’altres que compartien la mateixa estructura octogonal (val a dir que aquest tipus de construcció va ser la “protagonista” absoluta de la conferència)  al llarg i ample de l’Imperi romà. Segons la doctora Prevosti, aquesta estructura ja es coneixia durant els dos primers segles de la nostra era, però la seva utilització va agafar rellevància quan els emperadors del Baix imperi la van començar a utilitzar en els seus palaus. Això va fer que els aristòcrates del moment construïssin les seves vil·les seguint aquest patró. Tot i que la informació sobre la vil·la de Can Ferrerons és ínfima, es creu que la seva construcció data de la segona meitat del segle II, així que entraria en aquests paràmetres.

Jaciment de Can Ferrerons abans de construir el sostre de formigó que actualment el cobreix

Per acabar, vull dir que aquesta xerrada va ser molt interessant, i crec que la gent de Premià de Mar no coneix suficientment el seu patrimoni històric, ja que fins i tot la gent que viu just al costat del jaciment no en coneix l’existència. Per aquest motiu, es creu que en menys d’un any, si el pressupost ho permet, les restes es museïtzaran i es permetrà l’accés al públic visitant.

Taula rodona a Ràdio Premià de Mar

0

El dia 16 de maig a les 11, al programa “Tot d’una” de Lola Busquets a Ràdio Premià de Mar, vaig participar a una taula rodona amb la Margalida Capellà, en Ramon Coll i  l’Anton Torrents, el tema de la qual era el Festival Laietània i la difusió del patrimoni arqueològic de Premià de Mar.

Durant uns 50 minuts, tal com es pot escoltar aquí, es va parlar de les característiques de la celebració Laietana, de la situació de les restes arqueològiques de Can Ferrerons i del meu Treball de recerca, cosa que va ocupar un bon espai de temps, així com de la meva participació al grup de reconstrucció històrica Barcino Oriens. Us convido a escoltar-lo, ja que són molt interessants les explicacions dels dos experts, és una bona manera d’aprendre coses sobre el tema de manera amena i entretinguda.

Arnau Lario i Margalida Capellà

Festival Laietània (El Maresme)

7

Ubicació: Poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona i el Maresme.

Any de creació: 2010

Dates (aproximades): Del 23 de maig al 15 de juny

Temàtica: El món iberoromà

Jaciment d’origen: Restes antigues dels pobles del Maresme

El festival Laietània és una celebració en la qual es fan  diferents exposicions, tallers experimentals, conferències, propostes gastronòmiques i recreacions històriques. Organitzat i creat pel Consorci de Turisme del Maresme i per Tanit Didàctica i Difusió Cultural, el festival neix amb la voluntat de convertir-se en un referent cultural, turístic i social que posi en valor l’herència iberoromana de la comarca.

Aquest festival no és com els més coneguts (Tarraco Viva, Magna celebratio…), ja que intenta difondre el patrimoni cultural dels pobles que conformen l’antic territori de la Laietània, i mostra els jaciments que hi ha a cada localitat participant (val a dir que tenir restes arqueològiques és un requisit per acollir actes de les celebracions). Una altra de les característiques del festival és la descentralització, però, a vegades, es decideix crear una espècie de “capital”, una ubicació on es fan els actes principals. Sempre es fa coincidint amb una altra festivitat local, com per exemple l’any 2013, quan es va fer coincidit amb la Fira Iberoromana.

Cartell de l’any passat (2013)

Entre les seves activitats, que es poden consultar al programa, destaquen visites als diferents jaciments de les localitats de Badalona (poblat ibèric Turó d’en Boscà), Cabrera de Mar (oppidum ibèric d’Ilturo i el temple mitraic), Mataró (vil·la romana de Torre Llauder), i Vilassar de Dalt (necròpolis, forns…). Una altra part fonamental del festival són els tallers, orientats cap al turisme familiar, com els que es fan a Mataró (La llum de Vesta) o a Cabrera de Mar (Taller familiar de cuina romana i menú degustació romà).

Tot i les evidents diferències entre les diferents tipologies de festivals, el factor comú de totes aquestes celebracions és la reconstrucció històrica. Aquest tipus d’activitat, potser la més atractiva, és la recreació de l’exèrcit i els gladiadors romans, a càrrec de la Legio VII Gemina (Projecte Phoenix) I de Barcino Oriens, respectivament.

Foto del grup Barcino Oriens

Go to Top