Grups de reconstrucció històrica

Participo a les III Jornades de reconstrucció històrica de la UAB!

0

Aquest dimecres dia 16, la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona va rebre una visita peculiar i especial per part de cinc grups de reconstrucció històrica d’èpoques diferents: Ibercalafell (ibèrics), Athenea Prómakhos (grecs), Evocati Apri Scipioni (romans republicans), Barcino Oriens (romans imperials), Tarraco Ludus (gladiatura romana) i els Hereus de la història, que recreaven l’equipació de dos soldats germànics del segle V dC.

Cartell de l'acte

Cartell i programa de l’acte

Aquí dalt us deixo el programa, on podreu trobar informació sobre les activitats que es van dur a terme aquell dia, així com sobre els grups que hi van participar (si bé en aquest bloc teniu informació sobre els d’època romana). Malgrat això, voldria remarcar que la informació que es dóna sobre nosaltres (Barcino Oriens) en la propaganda no està gens actualitzada, i informa sobre activitats que el grup va dur a terme fa més de quatre anys, quan durant els últims dos anys hem fet actuacions bastant més rellevants, com les de Mallorca (Festival Antiga Mediterrània) o les nostres pròpies jornades (Barcino Colonia Romae). Podeu trobar informació actualitzada tant en aquest bloc com en el de Barcino Oriens.

10309033_757423411025868_458850389845582302_n

Conferència prèvia a les demostracions a la sala d’actes de la Facultat de Lletres de la UAB

Jo hi vaig assistir com a representant de Barcino Oriens juntament amb deu companys, i vam mostrar al públic assistent (tant a la conferència com a les demostracions en viu) com funcionem i en què consisteixen les nostres seccions principals (en aquest cas només vam dur l’exèrcit i la cosmètica, malgrat que no són les úniques). Modèstia a part, el resultat va ser prou bo, tant en el nostre cas com en la resta de companys “recreadors”, i vam oferir un bon espectacle al mateix temps que ensenyàvem història.

Foto de l'ambaixada de Barcino Oriens a la UAB

Foto de l’ambaixada de Barcino Oriens a la UAB

Però per a mi, el més important no va ser difondre la reconstrucció històrica per se, sinó el fet que aquesta estigui introduint-se a les universitats, i, per tant, en el món acadèmic. Com a mostra cito un paràgraf del programa: “Conscients del paper cada vegada més important que tenen els grups de recreació en la divulgació històrica i en la promoció del patrimoni historicarqueològic, creiem que la Universitat no se’n pot quedar al marge, no només per l’important eina pedagògica que suposen aquest grups, sinó també i especialment pel seu potencial en relació a l’arqueologia experimental. Esperem que aquestes jornades suposin el començament d’una profitosa col·laboració.”

Per acabar, i a risc de demostrar massa orgull, voldria afegir que la meva universitat, la UB, també s’està obrint a la reconstrucció històrica, tant amb la creació d’un màster (dirigit per en Francesc Xavier Hernàndez Cardona) com amb l’organització d’activitats de demostració. Com a exemples, d’aquí a poc faré una pràctica en la qual un grup de recreació històrica (els Propugnatores Barcinonenses) ens mostrarà l’equipació d’un soldat baix-imperial. També voldria anunciar que Barcino Oriens farà una demostració de totes les seves seccions el dia 13 de maig a la Facultat de Geografia i Història de la UB.

Els Ludi Rubricati es casen amb les dones

2

Ahir vaig anar a Sant Boi de Llobregat per assistir de nou als “Ludi Rubricati“, el festival de reconstrucció històrica d’època romana que s’organitza en aquestes dates cada any per donar visibilitat tant al poble com a les magnífiques restes d’unes termes operatives entre els segles II i V d.C.

festa_romana_2015_rev2_baixa

Tot i que no havia canviat massa cosa (motiu pel qual a vegades no vaig a alguns festivals), hi vaig anar perquè s’hi representava una teatralització organitzada per en Francesc Sànchez, d’Arraona Romana, i el grup “Evocati Apri Scipioni“: un casament i un divorci en el temps dels romans, ja que aquest any el festival es centrava en la dona

Tot va començar amb una processó amb la qual tots els personatges van entrar a escena. El primer que es va fer va ser examinar les vísceres d’un pollastre per determinar el signe dels auspicis. L’encarregat de llegir l’oració als déus va ser l’harúspex (en Francesc Sánchez), que va donar el seu vistiplau. A continuació, el pare de la núvia va presentar la dot que otorgava a la seva filla, i just a continuació els diferents participants de l’unió (el pare de la núvia, el nuvi i la futura muller). Més tard, la pronuba va unir les mans del nuvi i la núvia i ambdós van pronunciar la famosa fórmula nupcial: ubi Gaius, ego Gaia / ubi Gaia, ego Gaius, a la qual  va seguir la benedicció dels diferents elements de la llar, el pa, el  foc i l’aigua. Finalment es va fer una oració a Juno per demanar-li protecció per la parella, i un cop aquesta es va acabar es va passar a la celebració.

Imatge de previsualització de YouTube

Durant la festa es va produir un fet cabdal: el pare de la núvia va mostrar (per enèsima vegada?) mostres d’adulteri, i quan la dona se’n va assabentar i li va demanar el divorci, que era un tràmit molt senzill.

L’espectacle em va agradar, ja que no coneixia gaire aquest tema i em va semblar molt interessant, sobretot per la immensa feina de recerca d’en Francesc Sánchez que la resta del públic no es podia ni imaginar i per la qualitat de la traducció. D’altra banda, haig de remarcar que hi havia alguns aspectes “tècnics” que no em van acabar de fer el pes, com els problemes de so (el micròfon no funcionava del tot bé i els altaveus feien un soroll molest) i algunes imprecisions i anacronismes en la vestimenta dels figurants, tot i que la resta del públic segur que no se’n va adonar.

Foto de María Sánchez

Moment de les núpcies

Per tant, recomano visitar aquest festival, que és una mostra de que es pot fer bona feina amb poc pressupost i molt d’altruïsme, dedicació i passió.

Gràcies a la María Sánchez pel material audiovisual.

Una Magna grisa i vermella

1

Aquest cap de setmana he participat a la XI Magna Celebratio com a membre del grup Barcino Oriens, i com l’any passat he fet de vexilifer, tot portant el nou estendard de la nostra legio, que hem tingut el plaer de presentar en aquest festival, juntament amb l’àguila, com podeu veure en aquestes imatges, extretes del Facebook: 

Foto del Museu de Badalona

Legionaris en repòs. Vegeu les insígnies de la nostra “legio” (Foto del Museu de Badalona)

Desfilada per les parades del festival (Foto del Museu de Badalona)

Aquest any hem passat de ser només una cohort a constituïr-nos com una legió, la II Traiana Fortis, tot i que ens seguim considerant membres de la primera cohort, la I Barcinonensis. 

Pel que fa a la nostra participació a la Magna, vam obrir el festival amb una desfilada pel barri antic de Badalona fins arribar a l’ajuntament, on vam promocionar les dues representacions que faríem durant els dos dies, tant la píndola de reclutament com l’explicació de la impedimenta que duien a sobre els legionaris romans, que més tard vam desenvolupar satisfactòriament.

El festival es va desenvolupar (amb un cert descens de visitants, probablement a causa del temps i del futbol, ja que jugava el Barça) durant dos dies ennuvolats, tot i que sembla que a Júpiter li va agradar la Magna, ja que no va ploure fins el diumenge a la tarda, quan tots ja havíem plegat.

Foto del Museu de Badalona

Desfilada per Badalona (Foto del Museu de Badalona)

Aquest any no s’han presentat gaires novetats, ja que el grup està en un any de transició cap a una diversificació de seccions que aportarà moltes novetats al públic i una gran quantitat de diferents disciplines dins del món romà, tot i que hem presentat una innovació pel que fa a les formacions de combat. Durant les demostracions d’impedimenta vam realitzar (amb èxit) un testudo de quatre agmina (columnes) i una “coreografia” de la nostra invenció, el “pila iacite”  (llenceu les javelines).

Per odre esquerra-dreta: jo, en Ricard Llop i en Guillem Acien, un company de la “legio” i també alumne de l’IPM (Foto Fil de les Clàssiques)

Vet aquí el vídeo-resum de la Magna Celebratio, publicat a Aracne fila i fila amb les fotografies de la Valèria:

Imatge de previsualització de YouTube

Entrevista a Jose Antonio Ruiz Rodrigo

1

Aquest diumenge vaig anar a entrevistar una persona molt interessant en el camp de la reconstrucció històrica: José Antonio Ruiz Rodrigo, membre de Projecte Phoenix, amant de la història romana i creador i impulsor, conjuntament amb altres socis com Carmelo Farfan, del festival Ilurum vita.

Per a ell, la reconstrucció històrica és un acte en el qual torna a viure un període concret de la història, ja sigui a través de tallers, actes teatralitzats, sopars, per trencar la barrera del museu i convertir aquests actes en una experiència única. A més, veu que aquest moviment ha rebut un impuls gràcies als actes del Tricentenari, tot i que encara ens falta molt per fer per arribar a nivells europeus.

Una de les eines que el senyor Ruiz utilitza molt són les xarxes socials, que ell considera imprescindible per donar-se a conèixer i estar en contacte amb les novetats d’aquest “sector”.

L’altra tasca de l’entrevistat és la creació i difusió d’assajos sobre la reconstrucció històrica: ha publicat un estudi sobre l’impacte d’aquest moviment a Catalunya i sobre els instruments musicals militars d’època republicana (romana), fruit de la seva experiència com a exmilitar i de la seva investigació acadèmica sobre l’exèrcit romà de totes les èpoques.

Pel que fa a la seva opera magna, el festival Ilurum vita (14-16 d’agost), el projecte va néixer del seu desig de “fer la història més interactiva, encara més propera, a diferència del que passa a altres festivals”. En aquesta primera edició té planejat reivindicar el paper del Maresme en les batalles ocorregudes a Hispània en el marc de la Segona Guerra Púnica (218 aC – 201 aC), a més d’expandir el nombre d’esdeveniments dedicats a aquest importantíssim període de la història de Roma, molt minso a tota Europa.

Algunes de les activitats que em va avançar són:

  • Tabernae
  • Desembarcament de la flama de Vesta (al port)
  • Construcció del temple de Mercuri
  • Zones civil (zona de conferències) i militar (dividida en dues zones, legions i enemics de Roma)
  • Cinema romà
  • Demostracions de medicina militar
  • Combats (militars i de gladiadors)
  • Parc infantil per a nens
  • Terrors de Roma (passatge del terror amb éssers fantàstics d’època clàssica)
  • Sopars amb teatre

Aquí teniu l’entrevista completa:

Imatge de previsualització de YouTube

Ara bé, abans i després de la gravació vam estar parlant sobre diferents aspectes de la situació de la reconstrucció històrica, com per exemple el fet que ni a Catalunya (ni a Espanya) no hi ha espais on posar en pràctica l’experiència amb el material reconstruït, com pila (javelines) o tècniques de construcció de campaments…

Primilianus ha tornat a la vida

3

Diumenge es va inaugurar el jaciment romà de Can Ferrerons, sota el nom de “Museu romà de Premià de Mar, i jo no m’ho vaig perdre.

Però no vaig ser allà com a visitant, sinó que estava vestit de legionari romà com a part de Barcino Oriens, que juntament amb el grup de reconstrucció històrica del Museu de Badalona participava en aquest acte, on els premianencs van poder gaudir de la cultura romana de dues maneres diferents reconstruïda i museïtzada.

Cartell de l’acte

Durant les hores prèvies a la inauguració, i mentre els visitants feien temps per entrar, tant els soldats com els civils vam entretenir la gent amb formacions de combat i tallers (respectivament), on es mostraven detalls de la vida quotidiana dels habitants de la vil·la que hi havia sota els nostres peus. En el meu cas, la jornada va passar entre testudines (formació de tortuga) repelere equites (mur d’escuts contra la cavalleria enemiga).

Però no estava sol. Entre els meus companys de Barcino Oriens hi havia un altre premianenc, en Guillem Acie,. que estava vivint la seva primera experiència com a “reconstructor històric”. Al principi estava nerviós, però el contacte amb els companys de grup i la posada en escena de les formacions i “píndoles” (petites representacions teatrals que mostren aspectes de la vida quotidiana dels romans) el van fer oblidar el pes de l’armadura i el cansament. A més, com en el meu cas, el fet d’estar “jugant a casa” li va ajudar a passar el “bateig de foc” d’una manera més que excel·lent.

Jo (Arnau Lario, a l’esquerra) i en Guillem Acien (dreta) Foto d’Agustí Acien

El desè Fòrum Auriga

1

Durant els dies 17, 18 i 19 d’octubre es va celebrar a diferents llocs de Barcelona un cicle de conferències basat en la cultura clàssica a Catalunya: el Fòrum Auriga. A més, aquest esdeveniment organitzat per la revista homònima s’emmarcava en Barcelona com a Capital de la Cultura Catalana 2014. 

Cartell del X Fòrum Auriga

Així doncs, i a causa de les nombroses ponències relacionades amb la reconstrucció històrica (i amb el modus operandi del treball), vaig assistir-hi, i aquest és el resum de les esmentades intervencions:

  • ENTRE L’ARQUEOLOGIA EXPERIMENTAL I LA DIVULGACIÓ DEL MÓN CLÀSSIC (Clara Forn): Membre del Grup de reconstrucció històrica de Badalona, ens va explicar el recorregut de l’agrupació des dels seus inicis fins l’actualitat, els seus àmbits d’actuació (la microhistòria i la vida quotidiana), la composició dels seus membres i els resultats que han obtingut. Val a dir que l’originalitat dels “reconstructors” del Museu de Badalona sempre m’ha agradat, ja sigui pel seu projecte de treball poc comú o per les activitats que organitzen.
  • ARRAONA ROMANA, UN PROJECTE DE DIFUSIÓ DE LA CULTURA CLÀSSICA ROMANA (Francesc Sánchez): L’advocat sabadellenc, creador del bloc i l’associació “Arraona Romana” ens va explicar el projecte que va iniciar ara fa sis anys, que ha passat d’una petita associació amb altura de mires a un bloc de presigi i a una agrupació  que organitza tertúlies, edita llibres i en un futur reprendrà l’organització de la Renovatio Arragonis, el festival de reconstrucció històrica que es va deixar de fer l’any 2012. Personalment, aquesta iniciativa és un exemple de com s’ha de difondre el patrimoni romà en un món globalitzat i informatitzat com l’actual.
  • DE L’AULA A LA CIUTAT: L’EXPERIÈNCIA D’ORGANITZAR LES JORNADES BARCINO COLONIA ROMAE (Ricard Llop): El bloc es va acabar amb el director de Barcino Oriens (i de les Barcino Colonia Romae), que ens va relatar la filosofia del grup, els seus objectius i el seu modus operandi. Més tard, va explicar el desenvolupament de les jornades romanes de Creu Coberta, que inclouen xerrades, reconstrucció de l’exèrcit, la gladiatura i la vida quotidiana d’època romana, i que el barceloní creu que en cinc anys tindrà entitat pròpia i es situarà en un altre lloc, com el parc de l’Espanya Industrial.
  • ELS TREBALLS DE RECERCA DIGITALS (Margalida Capellà): Tot seguit, la tutora del meu treball, professora de clàssiques i autora dels blocs Aracne fila i fila El fil de les clàssiques va fer una ponència sobre el seu projecte de treballs de recerca digitals, model que s’ha instaurat ja als alumnes de grec i llatí de l’Institut Premià de Mar que volen fer el TR amb la senyora Capellà. Per acabar, va mostrar el meu treball de recerca als assistents, cosa que li agraeixo, ja que suposa un element de difusió molt important, tenint en compte que allà hi havia persones relacionades amb el món clàssic català.

Les altres intervencions, que no he reflectit aquí per qüestions d’espai, van ser molt interessants, sobretot les que tenien a veure amb l’arqueologia, que sempre m’ha fascinat i que tinc la intenció d’estudiar a la universitat. Vull destacar la xerrada que va fer la Dra. Isabel Rodà sobre la fundació de Barcelona i la seva etapa romana, des dels temps de Cèsar fins el segle IV dC.

Per acabar, vull agrair a la Montserrat Tudela d’haver-me permès l’assistència, ja que assistir al Fòrum Auriga va ser una experiència interessant i enriquidora que, a més, vaig gaudir molt.

 

 

Legio I Germanica (Septimani seniores)

0

Època recreada: Baix imperi (segles IV i V d.C.).

Àmbit de recreació: Exèrcit i vida civil

Ubicació: Mòra d’Ebre

L’associació “Prima Germanica” neix amb l’objectiu principal de difondre tots aquells aspectes relacionats amb el món romà amb especial atenció al seu exèrcit, tot posant ènfasi en l’època final de l’Imperi d’Occident (segles IV i V d.C.). Els Septimani Seniores, una unitat de l’exèrcit de camp mòbil que creiem que es movia per l’area propera a Catalunya i Navarra, més o menys a banda i banda del Pirineu.

Aquest grup, amb membres de diverses parts de la geografia catalana, però amb seu al camp de Tarragona, es dedica a difondre tots aquells aspectes relacionats amb el món romà amb especial atenció al seu exèrcit, tot posant èmfasi en l’època final de l’Imperi d’Occident, cosa que no és tan comuna ni coneguda entre la gent, que sol recordar els flamants soldats d’època alt-imperial, amb els escuts quadrats i les armadures de plaques, les loricae segmentatae. 

Actualment participen al festival de Tarraco Viva des de fa una dècada i a festivals Europeus com el LATE ROMAN EVENT dels Països Baixos o el festival tardo-romà i germànic organitzat pel Museu de Marle a la Picardia francesa. Algunes d eles activitats que organitzen en aquests esdeveniments són:

  • Septimani Seniores: Una unitat militar a finals de l’imperi.
  • Campament militar: L’exèrcit en campanya.
  • Gal·la Placídia, Reina dels Gots: Viatge de Roma a Barcino, segle V dC.
  • Evolutio Legionis: L’evolució del soldat romà.

Es contempla, paral·lelament, la publicació dels resultats obtinguts en la recerca inicial i en la reconstrucció i eventual prova dels elements reconstruits. Aquesta publicació, adreçada a un públic més especialitzat, s’articularà en conferències divulgatives i articles i/o monografies en revistes científiques especialitzades. Una segona fase consisteix en la reconstrucció d’elements documentats mitjançant aquesta recerca, de la manera més fidel possible.

Com a projectes de futur: tenen seguir participant i gaudint tots aquests festivals intetnacionals i potser organitzar-ne un els mateixos per a que els seus homòlegs europeus vinguin també a casa nostra, cosa que personalment trobo molt interessant.

Imatge d’una actuació del grup

Foto de tres dones en el paper de baix-imperials

Evocati Apri Scipioni

2

Època recreada: Època republicana

Àmbit de recreació: Exèrcit

Ubicació: Sabadell

Aquest grup forma part de l’associació “Bellum annibalicum“, una agrupació de més de setanta persones, nascuda de la unificació de les experiències i inquietuds de quatre grups de recreació històrica de l’Antiguitat: Athenea Promakhos , Evocati Apri Scipioni, Iboshim i Ibercalafell. El seu interès, en coincidir en l’època recreada, se centra en la difusió dels esdeveniments que van envoltar les Guerres Púniques, principalment de la segona d’elles, en les quals van intervenir pràcticament totes les cultures de l’entorn mediterrani.

Recolzant-se en la recreació històrica, en l’arqueologia convencional i en l’arqueologia experimental com a eines fonamentals, la seva intenció és aproximar al gran públic alguns dels moments decisius d’aquell conflicte, oferint un punt de vista alternatiu, mitjançant la recreació de les cultures que van intervenir, incloent en aquest marc, i salvant les distàncies, les batalles més importants.

Segons en Javier García, membre del grup, els “Evocati” en concret es dediquen a recrear els soldats homònims que s’unien a l’exèrcit romà un cop ja havien acabat el servei i que feien d’instructors dels novells, a més del prestigi que havien acumulat. Es reuneixen una vegada al mes per practicar tir, muntatge i desmuntatge de campament i reparació d’armadures, i de tant en tant participen en actes com les jornades “Tarraco viva“, els jocs de Nîmes o “Tempora in Aquileia”, a Itàlia.

Cartell dels jocs romans de Nîmes

Propugnatores barcinonenses

0

Època recreada: Baix imperi romà (Dominat)

Àmbit de recreació: Vida civil i militar

Ubicació: Barcelona

Aquest grup, dedicat a recrear i divulgar aquesta etapa de la nostra història completament desconeguda per la ciutadania i oblidada pel poder actual, que sembla no valorar-la en la seva justa mesura. Organitzen i participen en esdeveniments de reconstrucció històrica, presentacions i promocions de temàtica històrica (llibres, pel·lícules ). Actualment, estan fent explicacions de l’evolució del legionari des del segle III al V, formacions i tècniques de combat cos a cos. Contemplen la creació d’un campament, l’exhibició de l’equip de combat i de l’utillatge personal del legionari, a més d’explicació de jocs de taula tardorromans.

A més, fan assessorament històric i figuració per a documentals, cinema i audiovisuals de museus i xerrades en centres formatius i culturals. A la seva web remarquen que, llevat d’alguns detalls, seguim sent romans, i diuen, literament que “ens guiem pel calendari romà, circulem per les mateixes carreteres, vivim en el mateix tipus d’edificis, mengem de forma bastant similar i en els mateixos llocs, tenim els mateixos noms, creiem en els mateixos déus, lluitem de la mateixa manera, ens casem de forma similar, ens mantenen entretinguts d’igual manera”. 

A més, manifesten que els agradaria contribuir amb les seves activitats a la revaloració del patrimoni tardorromà de la ciutat de Barcelona, així com de tot el seu territori municipal (ager barcinonensis), que en aquella època comprenia una extensa àrea, ara ocupada per molts altres municipis, principalment en l’eix del Llobregat (des de l’actual Martorell fins a la seva desembocadura).

Cartell de propaganda del grup

Com molts altres grups de reconstrucció històrica, els “Propugnatores” tenen diversos àmbits d’acció: Exèrcit i milícia a Barcino, Tabularium BarcinonensisCristianisme a Barcino, Dones en la Barcino del dominat, Política a Barcino, Economia–Artesania, Medicina i les vil·les de Barcino. A més, tenen diversos projectes de futur, com la creació de diverses seccions: Ascarii SenioresPopulars BarcinonensesBurgarii BarcinonensesBucelarios, Collegia IuvenalisTorre artillada, Família, Sant Jordi, Sant Cucufat, Juliana i Semproniana, Santa Eulàlia, Paciano, CervusBaptisme, Usurpació de Magnenci, Defensa de Tarassona, Comunitat Jueva, la Commemoració 1600 aniversari de la usurpació de Màxim i Geronci, la Commemoració del 1600 aniversari de la capitalitat visigoda i l’acte “476, Heldefred i Vicentius Arvandus, Final de l’imperi Occidental”.

Tarraco ludus

3

Creació: Any 2012

Època recreada: Segles I i II dC

Àmbit de recreació: Gladiatura 

Ubicació: Tarragona

Tarraco ludus és un grup de reconstrucció històrica especialitzat en la gladiatura de l’alt imperi o Principat, que, tot i la seva recent creació, ja compta amb uns quinze membres. Els orígens del grup es remunten a l’any 2012, quan van col·laborar amb una de les activitats estivals de Nemesis.

Aquest grup forma part del conjunt d’entitats que han crescut sota el paraigua de Tarraco Viva, com altres agrupacions de referència, com NemesisThaleia o l’Associació Projecte Phoenix. L’any passat ja es van constituir com a entitat i en aquest poc temps ja han actuat en llocs com Castella la Manxa, el País Basc o Osca. De moment són més coneguts a fora de la ciutat que no pas aquí, però aquest estiu els hem pogut veure col·laborant en una de les activitats del cicle Tarragona Història Viva. En aquests moments són l’únic grup de reconstrucció d’aquest àmbit a Catalunya i el tercer de l’Estat, comptant l’Escuela Gladiatura de Mèrida i el grup de Cantàbria Jano

Foto de Lluís Amenós, Tarragona Cultura

Pel que fa al seu modus operandi, ells prefereixen la didàctica a l’espectacle, de manera que dediquen bona part de les seves presentacions a explicar tots els detalls de les lluites de gladiadors, tot i que concentren molts esforços en fer gaudir la gent que dos mil·lennis després encara gaudeix veient dues persones lluitant una contra l’altra, si bé des de Tarraco ludus ja deixen clar que no es fan mal de veritat. El seu objectiu últim és trencar els innumerables mites que s’han format a partir de les últimes pel·lícules de romans, com “Gladiator”, de Ridley Scott.

Val a dir que, a diferència d’alguns grups, es paguen totes les seves armes i armadures, cosa que, tenint en compte que valen més de mil euros en total, diu molt de la seva dedicació. Els vestits, les armes i les proteccions busquen reproduir al màxim els materials originals, fet que els ha obligat a comprar productes arreu d’Europa. 

Go to Top