Archive for abril, 2015

Una Magna grisa i vermella

1

Aquest cap de setmana he participat a la XI Magna Celebratio com a membre del grup Barcino Oriens, i com l’any passat he fet de vexilifer, tot portant el nou estendard de la nostra legio, que hem tingut el plaer de presentar en aquest festival, juntament amb l’àguila, com podeu veure en aquestes imatges, extretes del Facebook: 

Foto del Museu de Badalona

Legionaris en repòs. Vegeu les insígnies de la nostra “legio” (Foto del Museu de Badalona)

Desfilada per les parades del festival (Foto del Museu de Badalona)

Aquest any hem passat de ser només una cohort a constituïr-nos com una legió, la II Traiana Fortis, tot i que ens seguim considerant membres de la primera cohort, la I Barcinonensis. 

Pel que fa a la nostra participació a la Magna, vam obrir el festival amb una desfilada pel barri antic de Badalona fins arribar a l’ajuntament, on vam promocionar les dues representacions que faríem durant els dos dies, tant la píndola de reclutament com l’explicació de la impedimenta que duien a sobre els legionaris romans, que més tard vam desenvolupar satisfactòriament.

El festival es va desenvolupar (amb un cert descens de visitants, probablement a causa del temps i del futbol, ja que jugava el Barça) durant dos dies ennuvolats, tot i que sembla que a Júpiter li va agradar la Magna, ja que no va ploure fins el diumenge a la tarda, quan tots ja havíem plegat.

Foto del Museu de Badalona

Desfilada per Badalona (Foto del Museu de Badalona)

Aquest any no s’han presentat gaires novetats, ja que el grup està en un any de transició cap a una diversificació de seccions que aportarà moltes novetats al públic i una gran quantitat de diferents disciplines dins del món romà, tot i que hem presentat una innovació pel que fa a les formacions de combat. Durant les demostracions d’impedimenta vam realitzar (amb èxit) un testudo de quatre agmina (columnes) i una “coreografia” de la nostra invenció, el “pila iacite”  (llenceu les javelines).

Per odre esquerra-dreta: jo, en Ricard Llop i en Guillem Acien, un company de la “legio” i també alumne de l’IPM (Foto Fil de les Clàssiques)

Vet aquí el vídeo-resum de la Magna Celebratio, publicat a Aracne fila i fila amb les fotografies de la Valèria:

Imatge de previsualització de YouTube

La reconstrucció històrica, de nou a la ràdio!

1

El dia 8 d’abril vaig anar als estudis de Ràdio Premià de Mar juntament amb tres alumnes més i el coordinador pedagògic de l‘Institut Premià de Mar, en Salvador Redon. Vam participar a una secció (Escoles) del programa “Tot d’una“, dirigit per Lola Busquets, i hi anàvem a parlar dels treballs de recerca.

Jo ja hi havia estat en una altra ocasió, tot i que en aquell cas va ser per participar en una taula rodona entre en Ramon Coll (a qui vaig entrevistar anteriorment), l’Anton Torrents, la Margalida Capellà i un servidor, tot i que el tema de la reconstrucció va sortir en algun moment de la conversa, ja que el tema d’aquesta era el Festival Laietània i el patrimoni del Maresme.

Com podreu escoltar a l’entrevista completa, cada alumne va explicar en què consistia el seu, què els havia empès a triar aquell tema en particular, com l’havien realitzat… A més, vam donar consells als estudiants que els toca triar un tema a tractar pel seu treball de recerca, a més de recomanar-los que comencessin a treballar amb temps i que no es deixessin tota la feina per l’estiu, on tothom està d’acord que el que menys ve de gust és treballar.

Pel que fa al meu cas (el treball “Reconstrucció històrica, un nou nivell d’empatia“), vaig resumir en poc temps el contingut d’aquest, així com la metodologia (format bloc) i tot el que havia inclòs (entrevistes, articles, intervencions pràctiques…). Com a anècdota puc dir que tots els temes que els meus companys havien tractat coincidien amb mi en el fet que intentaven donar a conèixer un aspecte del coneixement que era desconegut, ignorat o ambdues coses.

Us recomano escoltar l’entrevista, sobretot si teniu alguna relació amb el món educatiu, ja que a vegades el més interessant és escoltar les opinions i pensaments dels alumnes, que sovint (i desgraciadament) no es fa. Així que aquí teniu la conversa completa:

TRPremia

Salva Redón, Arnau Lario, Marina Rodríguez, Andreu Punsola i Lídia Figuerola a Ràdio Premià de Mar

Un bergantí a Premià de Mar

0

Fa uns dies em vaig assabentar que a les drassanes del port de Premià (a les quals han trigat molt a donar-les un ús) hi havia un vaixell “antic”, segons em van dir. Gran va ser la meva sorpresa en comprovar que, a més de ser cert, es tractava d’un bergantí del segle 18, de 24 metres d’eslora i 25 d’alçada i exactament com eren els vaixells d’aquella època!

Per contextualitzar, aquesta embarcació és propietat del capità Josef Dvorský i l’armador Daniel Rosecký, dos txecs que el 2008 van començar a construir-lo en unes drassanes egípcies (on encara es feien els vaixells de manera artesanal), i el 5 de desembre de 2010, La Grace va ser botada al canal de Suez, i després d’un viatge de prova va ser batejat a Atenes (després d’haver fet la pertinent ofrena a Posidó per obtenir el seu favor).

“La Grace” la nit del seu bateig, al Pireu

La seva construcció es basa en models publicats en 1768 per l’almirall suec Fredrik Henrik af Chapman en el llibre mercatoria Architectura navalis. Chapman és considerat com el primer arquitecte naval, i va posar els fonaments de la construcció naval moderna confiant en plànols precisos . Ell va introduir la producció de parts dels vaixells utilitzant segments preconstruïts molt abans que Henry Ford. Molts vaixells, tant de guerra com mercants, es van construir utilitzant els seus plànols, incloent rèpliques modernes dels vaixells històrics de vela del segle XV fins el XVIII. Encara que La Grace està concebuda de tal manera que fins i tot l’almirall Nelson no notaria cap error històric o anacronisme a primera vista, està equipat amb tecnologia moderna a l’interior, sistemes de seguretat i l’equip necessari per permetre una navegació segura i condicions de vida agradables per la seva tripulació.

Naturalment, no vaig perdre l’oportunitat de veure el vaixell, i tot i que he vist vaixells d’aquest tipus molt més grans, vaig quedar impressionat per la seva majestuositat i fidelitat històrica. A continuació passo fotos tant d’aquest vaixell com del que vaig visitar a Holanda, que recomano de visitar:

vaixell de la Companuyia de les Índies Occidentals a Amsterdam

Aquest tipus d’embarcacions han tingut força protagonisme, i s’han introduït en el negoci dels creuers i els viatges marítims, de manera que actualmen no és difícil trobar vaixells, tant tradicionals com reconstruccions de vaixells antics (com ja vaig mostrar en el cas de l’Stella noviomagi) que realitzin passejos per rius i mars per grups de turistes.

Go to Top