Fonts primàries

La reconstrucció històrica als museus

1

La reconstrucció històrica és una eina oberta a molts usos i interpretacions, i la museografia no n’està exempta. Aquest cap de setmana estava al museu romà d’Avenches (Suïssa), i em vaig adonar que hi havia una recreació d’una cuina romana, on hi havia el maniquí d’una dona, vestida d’esclava romana, i reproduccions de peces del mateix museu relacionades amb la cuina i el menjar.

Però això és només una mostra del que és una de les eines més utilitzades per les entitats culturals relacionades amb la història. Arreu es poden trobar reproduccions de restes arqueològiques, i tots els museus (siguin del que siguin) les exposen juntament amb els originals. Tot això es pot classificar com a reconstrucció històrica material, termes proposats per la Montserrat Tudela durant l’entrevista que li vaig fer. Per exemple, al museu d’Història de Catalunya hi ha un munt de reproduccions de peces i i escenaris d’altres èpoques, com per exemple aquesta:

Reproducció d’una casa ibera / Font: VeoVeo 3

Tot això és produït per empreses especialitzades en la matèria o grups de reconstrucció històrica, com “Legio IV Macedonica”, que, segons el seu creador, Ricado Cajigal, fa reproduccions de peces arqueològiques per a entitats culturals. Això, no obstant, requereix molta investigació, ja que és important que aquestes reconstruccions es facin amb la màxima fidelitat possible.

Personalment, crec que és un recurs molt útil, igual que la reconstrucció històrica, per l’ajuda visual que proporciona al visitant, ja que  permet a la gent no gaire entesa en la matèria fer-se una idea del context en què es van produir les peces exposades. Per a mi, el millor museu és aquell que sap arribar a la gent i transmetre la cultura i el coneixement de manera dinàmica i amena. Hi ha diferents maneres de fer-ho, com instal·lar pantalles amb programes interactius o mostrar reconstruccions digitals d’edificis, societats i moments històrics. Vegeu aquest vídeo on es reconstrueix el Partenó i totes les modificacions que va patir al llarg dels segles:

Imatge de previsualització de YouTube

Els museus són, també, una bona plataforma per la reconstrucció històrica immaterial, ja que organitzen nombrosos actes culturals, com per exemple “La nit dels museus”. Cada any, el MAC acull el grup Barcino Oriens, entre altres grups, que representa diferents aspectes de la vida romana, sobretot els temes més vistosos, com l’exèrcit i els gladiadors.

Lluita de gladiadors organitzada per Barcino Oriens

L’últim aspecte de la reconstrucció històrica als museus és la pedagogia; és bastant comú que aquestes entitats organitzin tallers o casals d’estiu per a escoles i grups. Un exemple d’aquesta pràctica és el casal que es va fer durant dues setmanes de juliol al Museu de Badalona, on es van introduir els nens de 5 a 10 anys a la cultura romana de l’antiga Baetulo (vestits, menjar, art…). Jo hi vaig participar, i vaig constatar que, efectivament, la reconstrucció històrica va fer augmentar l’interès dels infants per la història, titllada d’avorrida i pesada per part de la societat.

Foto de grup dels participants del casal del Museu de Badalona Foto del Facebook del Museu

Entrevista a Francesc Sánchez

4

El dimecres dia 6 d’agost vaig anar a Sabadell, on m’esperava el senyor Sánchez. Vam fer l’entrevista al seu despatx, on ell exerceix d’advocat especialitzat en urbanisme, conjuntament amb una homòloga. A més, dirigeix el bloc de difusió cultural “Arraona romana”, on persones apassionades pel món romà escriuen assajos i articles sobre aspectes de la vida llatina.

Per començar, vam parlar de la seva visió de la reconstrucció històrica: Ell creia que és una activitat cultural que pretén reviure, amb un estudi acurat de les fonts clàssiques, una època en concret en primera persona. Pel que fa a la situació actual de la recreació històrica, ell creu que, malgrat la crisi, s’han creat molts grups que s’hi dediquen, més notablement a l’estranger, tot i que els que hi ha s’hi dediquen molt seriosament. D’altra banda, en Francesc va dir que hi ha amplis sectors acadèmics que encara no s’ho prenen seriosament, així com l’administració.

Ja en una esfera més personal, em va explicar que ell s’havia apassionat pel món romà quan estudiava dret i va comencar a fer l’assignatura de dret romà, i des de llavors es va introduir en un món diferent i es va adonar que, en realitat, som romans. A més, com que ell es dedica al dret urbanístic i els romans van ser grans constructors, la naturalesa de la seva professió està estretament unida a la cultura llatina.

Tot i la seva dedicació a la feina, el seu projecte més important és el bloc “Arraona romana”, al qual dedica moltes hores i esforços, justament reflectits en els resultats. Naturalment, convido al lector a visitar-lo, sobretot si té curiositat per conèixer coses noves, ja que, segons la meva opinió, no és necessari que t’apassioni el món romà per passar una bona estona de lectura. Segons l’entrevistat, hi ha hagut persones que s’han apassionat per la història clàssica després de llegir assajos del bloc!

Quan vam tocar el tema de la seva experiència amb la reconstrucció històrica, em va dir que ell no n’era un apassionat, però que li agradava sentir-se romà durant una estona i que participava en festivals una o dues vegades a l’any, “pel vici”. Pel que fa a projectes més extensos, en Francesc va dir que l’associació “Arraona romana” tenia com a intenció potenciar l’arqueologia romana de Sabadell (una vil·la rural), però que després de parlar amb el llavors regidor de cultura es va organitzar un festival de reconstrucció històrica (la Renovatio Arragonis), que va durar tres anys (2009-2011), i que es va acabar a causa de la manca de finançament.

Per acabar, vam parlar dels diferents projectes de futur que tenen des de l’associació: Es vol crear una revista quinzennal amb els diferents articles publicats, a fi d’augmentar la difusió d’Arraona romana. També es vol publicar un llibre que tracti sobre algun tema en concret, com contes o textos d’època romana.

Aquí teniu el vídeo complet:

Imatge de previsualització de YouTube

Vull agrair a en Francesc Sánchez el temps que em va dedicar , no només per gravar l’entrevista, sinó per la seva amabilitat i la seva conversa.

 

 

Go to Top