Entrevistes

Entrevista a José Miguel Gallego

0

A principis de setembre vaig entrevistar en José Miguel Gallego, gerent de l’empresa ARTIFEX, dedicada a la conservació i recreació del patrimoni arqueològic i organitzadora de la VIA SCIPIONIS i VIA ANNIBALICA…

Per començar, va respondre a la pregunta que sempre faig als entrevistats: Què és la reconstrucció històrica per tu? Per ell, aquesta disciplina, clarament diferenciada de l’arqueologia experimental, és una eina excel·lent per apropar el nostre passat a la gent a partir de la reproducció d’eines o de teories, de manera que els arriba un coneixement complex que altrament no haurien rebut. D’altra banda, ell considera que l’arqueologia experimental és una disciplina científica que té el valor afegit d’agafar dades obtingudes mitjançant l’arqueologia, reproduir un seguit de característiques i demostrar empíricament una hipòtesi plantejada sobre la resistència d’un material, una tècnica constructiva o l’elaboració d’una recepta culinària de segles d’antiguitat, per exemple.

Pel que fa a Artifex, és una jove empresa de plantilla reduïda però experta que abarca tots els àmbits de l’arqueologia i la gestió del patrimoni: elaboració d’estudis de museïtzació, reproduccions de peces, excavacions d’urgència, projectes d’arqueologia experimental… Entre aquests últims, que conformen la faceta més visible de l’empresa, podem trobar la “Via Scipionis”, una iniciativa en la qual més de mitja dotzena de persones relacionades amb el món de la història van recrear la ruta que van fer els soldats d’Escipió l’Africà des del riu Ebre fins l’actual Cartagena en el marc de la segona guerra púnica. Una proesa i una innovació en el camp de la reconstrucció històrica que va assolir una gran expectació allà per on passava, i que va aportar, segons l’entrevistat, nombroses dades que més tard serien estudiades (no hem d’oblidar que la finalitat d’aquesta iniciativa era, en gran part, científica), tant sobre la despesa calòrica com el desgast físic que van patir els participants, entre els quals trobem el mateix Gallego.

L’estat actual del patrimoni arqueològic és una de les preocupacions de l’entrevistat, que, com podreu veure al vídeo, manifesta la necessitat dels jaciments arqueològics de ser humanitzats, és a dir, de ser apropats al públic d’una manera més dinàmica que l’actual, amb activitats que l’atreguin a conèixer el nostre passat. Un exemple podria ser la reconstrucció històrica, l’èxit de la qual ha quedat àmpliament demostrat en diverses ocasions.

Però això no és tot, sinó que “Artifex” té a la cartera un projecte molt més ambiciós i atractiu que la “Via Scipionis”: la “Via Annibalica” . Tot i que no sembla que hi hagi diferència entre els dos projectes, les diferències són moltes, ja que la segona no constitueix un estudi científic, sinó que pretén dinamitzar el patrimoni arqueològic romà situat a la zona on es desenvolupi aquesta. El problema és que la “Via Annibalica” requereix un finançament important per part de grans organitzacions, tant públiques com privades, cosa que dificulta la realització de la mateixa. Malgrat aquests inconvenients, el senyor Gallego veu factible la seva realització, com podreu veure al vídeo de l’entrevista:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Yy_MNNbBEpI[/youtube]

Val a dir que aquest resum per escrit no reflecteix la totalitat de l’entrevista, que recomano veure sencera o, com a mínim, us animo a buscar el moment en què es parla d’un tema en concret si voleu aprofundir-hi.

Per acabar, vull agrair a l’entrevistat l’atenció i l’amabilitat que vaig rebre per part seva, així com l’agradable conversa que vam mantenir, tant dins com fora de càmera.

M’entrevisten a Ràdio Premià

6

Avui s’ha emès durant el magazín “Tot d’una” (de Ràdio Premià de Mar) l’entrevista que em van fer arran del meu 2n lloc al Premi Hèracles, on també hi era present la meva tutora, la Margalida Capellà.

Durant mitja hora, la Lola Busquets, la presentadora del programa, em va preguntar diferents aspectes de la meva vida, tant acadèmica com personal, de manera que aquesta és una bona manera de conèixer-me millor!

El que és més important és que xafardegeu una mica el document, que naturalment recomano d’escoltar al complet, per saber cap on va el bloc i què he fet per arribar fins aquí.

(a partir del minut 10:30)

L'Arnau Lario i la Margalida Capellà a Ràdio Premià de Mar

L’Arnau Lario i la Margalida Capellà a Ràdio Premià de Mar. Fotografia: Lola Busquets

La reconstrucció històrica, de nou a la ràdio!

1

El dia 8 d’abril vaig anar als estudis de Ràdio Premià de Mar juntament amb tres alumnes més i el coordinador pedagògic de l‘Institut Premià de Mar, en Salvador Redon. Vam participar a una secció (Escoles) del programa “Tot d’una“, dirigit per Lola Busquets, i hi anàvem a parlar dels treballs de recerca.

Jo ja hi havia estat en una altra ocasió, tot i que en aquell cas va ser per participar en una taula rodona entre en Ramon Coll (a qui vaig entrevistar anteriorment), l’Anton Torrents, la Margalida Capellà i un servidor, tot i que el tema de la reconstrucció va sortir en algun moment de la conversa, ja que el tema d’aquesta era el Festival Laietània i el patrimoni del Maresme.

Com podreu escoltar a l’entrevista completa, cada alumne va explicar en què consistia el seu, què els havia empès a triar aquell tema en particular, com l’havien realitzat… A més, vam donar consells als estudiants que els toca triar un tema a tractar pel seu treball de recerca, a més de recomanar-los que comencessin a treballar amb temps i que no es deixessin tota la feina per l’estiu, on tothom està d’acord que el que menys ve de gust és treballar.

Pel que fa al meu cas (el treball “Reconstrucció històrica, un nou nivell d’empatia“), vaig resumir en poc temps el contingut d’aquest, així com la metodologia (format bloc) i tot el que havia inclòs (entrevistes, articles, intervencions pràctiques…). Com a anècdota puc dir que tots els temes que els meus companys havien tractat coincidien amb mi en el fet que intentaven donar a conèixer un aspecte del coneixement que era desconegut, ignorat o ambdues coses.

Us recomano escoltar l’entrevista, sobretot si teniu alguna relació amb el món educatiu, ja que a vegades el més interessant és escoltar les opinions i pensaments dels alumnes, que sovint (i desgraciadament) no es fa. Així que aquí teniu la conversa completa:

TRPremia

Salva Redón, Arnau Lario, Marina Rodríguez, Andreu Punsola i Lídia Figuerola a Ràdio Premià de Mar

Entrevista a Jose Antonio Ruiz Rodrigo

1

Aquest diumenge vaig anar a entrevistar una persona molt interessant en el camp de la reconstrucció històrica: José Antonio Ruiz Rodrigo, membre de Projecte Phoenix, amant de la història romana i creador i impulsor, conjuntament amb altres socis com Carmelo Farfan, del festival Ilurum vita.

Per a ell, la reconstrucció històrica és un acte en el qual torna a viure un període concret de la història, ja sigui a través de tallers, actes teatralitzats, sopars, per trencar la barrera del museu i convertir aquests actes en una experiència única. A més, veu que aquest moviment ha rebut un impuls gràcies als actes del Tricentenari, tot i que encara ens falta molt per fer per arribar a nivells europeus.

Una de les eines que el senyor Ruiz utilitza molt són les xarxes socials, que ell considera imprescindible per donar-se a conèixer i estar en contacte amb les novetats d’aquest “sector”.

L’altra tasca de l’entrevistat és la creació i difusió d’assajos sobre la reconstrucció històrica: ha publicat un estudi sobre l’impacte d’aquest moviment a Catalunya i sobre els instruments musicals militars d’època republicana (romana), fruit de la seva experiència com a exmilitar i de la seva investigació acadèmica sobre l’exèrcit romà de totes les èpoques.

Pel que fa a la seva opera magna, el festival Ilurum vita (14-16 d’agost), el projecte va néixer del seu desig de “fer la història més interactiva, encara més propera, a diferència del que passa a altres festivals”. En aquesta primera edició té planejat reivindicar el paper del Maresme en les batalles ocorregudes a Hispània en el marc de la Segona Guerra Púnica (218 aC – 201 aC), a més d’expandir el nombre d’esdeveniments dedicats a aquest importantíssim període de la història de Roma, molt minso a tota Europa.

Algunes de les activitats que em va avançar són:

  • Tabernae
  • Desembarcament de la flama de Vesta (al port)
  • Construcció del temple de Mercuri
  • Zones civil (zona de conferències) i militar (dividida en dues zones, legions i enemics de Roma)
  • Cinema romà
  • Demostracions de medicina militar
  • Combats (militars i de gladiadors)
  • Parc infantil per a nens
  • Terrors de Roma (passatge del terror amb éssers fantàstics d’època clàssica)
  • Sopars amb teatre

Aquí teniu l’entrevista completa:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=v9Xn4-F_qd0[/youtube]

Ara bé, abans i després de la gravació vam estar parlant sobre diferents aspectes de la situació de la reconstrucció històrica, com per exemple el fet que ni a Catalunya (ni a Espanya) no hi ha espais on posar en pràctica l’experiència amb el material reconstruït, com pila (javelines) o tècniques de construcció de campaments…

Entrevista a Magí Seritjol

0

Fa uns dies em vaig dirigir a Tarragona per entrevistar en Magí Seritjol, director del festival Tarraco Viva i del grup de reconstrucció històrica Projecte Phoenix. De professió gestor cultural, és responsable del servei de difusió del Museu d’Història de Tarragona.

Com sempre, l’entrevistat em va donar la seva definició de “reconstrucció històrica”: un concepte ideal i utòpic, al qual no es pot arribar, que consisteix en reproduir amb el màxim rigor possible elements materials d’altres èpoques. Tot i això, mai serà exactament el mateix, ja que el procés de producció i el context històric no són mai els mateixos que els de l’època a recrear. Posa com a exemple la recreació de la ciutadella ibera situada a l’actual Calafell, on es van “reconstruir” les estructures tal i com eren, cosa que ha permès aprendre més coses sobre els materials i els elements constructius necessaris per al manteniment de l’edifici, que sense posar-ho en pràctica no s’haurien pogut descobrir.

Pel que fa a la situació actual de la reconstrucció històrica, ell creu que està “una mica aturat”, que des dels temps d’auge d’aquest moviment durant els anys 70 i 80 ha perdut empenta, tot i que durant tots aquests anys ha ajudat significativament a dinamitzar el patrimoni arqueològic. Això es deu a la crisi, que ha fet que molts grups i festivals hagin plegat i que els que continuen tinguin dificultats econòmiques. A més, va dir que durant aquests últims anys hi ha hagut un procés de fragmentació, és a dir, que s’han creat grups molt petits, en lloc d’un o dos de grans (que, tenint en compte que molts grups d’època napoleònica superen el miler de membres, no ho són tant), cosa que afecta a la seva solidesa econòmica, naturalement.

A més, va remarcar que la participació i modernització del patrimoni són una de les fites de la reconstrucció històrica, que ells tenen molt en compte a l’hora d’organitzar les jornades “Tarraco Viva”, la funció principal de les quals és dinamitzar el patrimoni romà de la ciutat, socialitzar la cultura fer veure a la gent que la majoria de coses que ens envolten ens ve donat de la societat romana, dels nostres avantpassats. Per ell, l’important és que assumim la nostra herència romana i que veiem que, per exemple, els romans eren grans enginyers i que van posar les bases de l’urbanisme modern, tot i que la seva economia era bàsicament agrària.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=j-cnR_Hpkc8[/youtube]

 

Entrevista a Francesc Xavier Cardona

1

Francesc Xavier Hernàndez Cardona és un historiador català, catedràtic de la Universitat de Barcelona. Va estudiar a la Universitat de Barcelona i s’hi va doctorar el 1993. S’ha especialitzat en l’estudi de la història militar de Catalunya, concretament en  l’arqueologia de camps de batalla (Guerra de Successió) i del conflicte (aeròdroms de l’Aviació Republicana). A més, és expert en arqueologia experimental, didàctica del patrimoni, museologia i museografia didàctica.

Pel que fa al seu concepte de reconstrucció històrica, ell creu que són activitats que tenen dues facetes: la lúdica, per la qual la gent busca un símil de “viatge pel temps”, i la científica, relacionada amb l’arqueologia experimental, que ens permet saber moltes coses relacionades amb l’empatia, la tecnologia i la societat de l’època. Com els altres entrevistats, ell creu que a l’estranger (Gran Bretanya, Estats Units, Alemanya) hi ha més suport per part de les entitats culturals i administratives.

Tot i això, reconeix que aquí també hi ha grups d’època romana, tant tardana com alt-imperial, de gran qualitat, tot i que n’hi ha massa pocs, pel seu gust. L’administració de la cultura a Catalunya és molt fluixa, tot i que ell ho va extrapolar al patrimoni en general, i només alguns grups que han demostrat que són útils han rebut el suport de les autoritats.

Per ell, “la història s’ha de viure”, i la reconstrucció és un bon instrument per a que les noves generacions i les velles entenguin les altres èpoques. Va posar com exemple la política de jaciments als Estats units, on molt llocs importants tenen la reconstrucció històrica com a instrument indispensable per entendre’ls. Tanmateix, va dir que el concepte d’empatia no era del tot correcte, ja que mai ens podem arribar a sentir com una persona d’una altra època, ja sigui per factors culturals com tecnològics.

Per acabar vam parlar de la seva extensa obra bibliogràfica, concretament d’una sèrie de llibres que va fer inspirant-se en el model de “nova escola”, un moviment que busca repensar l’educació escolar en substituir els llibres de text per petits llibres de lectura que tinguin a veure amb l’entorn local dels nens. En aquell cas parlàvem d’un llibre que jo tenia a casa: “Luci Emili Patern, ciutadà i soldat romà.

Aquí teniu el vídeo de l’entrevista completa per a més detalls:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=oq46CYoI-Yw[/youtube]

Evocati Apri Scipioni

2

Època recreada: Època republicana

Àmbit de recreació: Exèrcit

Ubicació: Sabadell

Aquest grup forma part de l’associació “Bellum annibalicum“, una agrupació de més de setanta persones, nascuda de la unificació de les experiències i inquietuds de quatre grups de recreació històrica de l’Antiguitat: Athenea Promakhos , Evocati Apri Scipioni, Iboshim i Ibercalafell. El seu interès, en coincidir en l’època recreada, se centra en la difusió dels esdeveniments que van envoltar les Guerres Púniques, principalment de la segona d’elles, en les quals van intervenir pràcticament totes les cultures de l’entorn mediterrani.

Recolzant-se en la recreació històrica, en l’arqueologia convencional i en l’arqueologia experimental com a eines fonamentals, la seva intenció és aproximar al gran públic alguns dels moments decisius d’aquell conflicte, oferint un punt de vista alternatiu, mitjançant la recreació de les cultures que van intervenir, incloent en aquest marc, i salvant les distàncies, les batalles més importants.

Segons en Javier García, membre del grup, els “Evocati” en concret es dediquen a recrear els soldats homònims que s’unien a l’exèrcit romà un cop ja havien acabat el servei i que feien d’instructors dels novells, a més del prestigi que havien acumulat. Es reuneixen una vegada al mes per practicar tir, muntatge i desmuntatge de campament i reparació d’armadures, i de tant en tant participen en actes com les jornades “Tarraco viva“, els jocs de Nîmes o “Tempora in Aquileia”, a Itàlia.

Cartell dels jocs romans de Nîmes

Associació Cultural Arraona Romana

1

Ubicació: Sabadell (Barcelona)

Àmbit d’acció: Cultura romana en general

Plataforma de difusió: Bloc i reconstrucció històrica

Fundada el 2008 per Francesc Sánchez, a qui he entrevistat anteriorment, Arraona Romana és una iniciativa personal del senyor Sánchez i una entitat cultural que té diferents objectius, que cito a continuació:

  • “Promoure la recerca i desenvolupament, les excavacions arqueològiques, la preservació i la difusió del patrimoni arqueològic romà de la ciutat de Sabadell”
  • La difusió de la cultura romana a través dels diferents canals que ens ofereix la tecnologia i la societat.
  • “Recrear i recuperar el millor de l’Antiga Roma en els camps de la cultura, la llengua, el dret, la política, l’art, la literatura o filosofia, entre d’altres, promovent a aquests efectes tot tipus d’activitats culturals, recreacionistes i lúdiques.”

Es va començar amb molta força, organitzant la Renovatio Arragonis, conferències i xerrades, a més de la pàgina web, que servia per complir el segon objectiu citat anteriorment, i actualment ho continua fent. A partir del 2012, i amb la dissolució del festival que portaven tres anys fent, es van plantejar dedicar els seus esforços en el bloc i la difusió de la cultura romana, projecte que encara segueix en peu.

Actualment hi estan molt centrats, i s’ha creat una pàgina web on es publiquen diferents assajos de persones amants de la història que dediquen molt de temps a crear un text seriós, documentat i interessant amb alguns petits incentius econòmics de l’Associació Arraona Romana i els seus patrocinadors.

Una altra faceta de la seva tasca és la difusió via xarxes socials. Allà, les pàgines de Facebook i Twitter d’aquesta associació comparteixen articles, notícies i fotos relacionats amb el món romà, i el seu èxit és tal que a dia d’avui compten amb 2565 membres a la primera i 1350 seguidors a la segona. I aquesta part no és la menys important, ja que, segons el mateix Sánchez, “fan de butlletí oficial, publiquen les totes les notícies que hi ha per a que la gent ho vegi i se n’assabenti”.

Per potenciar el camp de l’escriptura històrica, estan impulsant diversos projectes, com finançar l’edició de llibres d’autors novells, la creació d’una revista i la creació de diverses seccions temàtiques, on experts sobre el tema escriuran diferents articles per crear una espècie de llibre a partir de les col·laboracions.

Per acabar, avanço que s’està preparant un projecte per reeditar la “Renovatio Arragonis” seguint un model semblant a festivals com la Magna celebratio o les Jornades Romanes d’Hostafrancs, diferent al que no va funcionar el 2012.

Entrevista a Albert Anglès

0

Avui he parlat amb l’Albert Anglès Minguell, estudiós del món romà i divulgador de les troballes al jaciment de Vidolanda (Regne Unit), a les quals ell hi ha excavat en diferents ocasions.

Per ell, la reconstrucció històrica és una eina per tornar al passat d’una manera didàctica i amena (sempre amb rigor històric), tot i que creu que no rep el suport necessari per part de l’administració, tant logístic com econòmic. Tot això parlant de la que es fa aquí, a la península ibèrica, ja que als països del nord la reconstrucció històrica és molt més ben vista. També em va respondre que veu diferents nivells de rigorositat històrica, cosa que es deu a factors econòmics i socials, tot i que no és el fenomen més comú als festivals actuals. Parlant d’aquest tema m’ha dit que la recreació històrica és (o hauria de ser) un dels puntals del turisme cultural a Catalunya, si bé, com ja he dit abans, està lluny de ser considerat com a tal pel govern. No és així als altres països que ha visitat, com França o Alemanya, que veuen la cultura com a una cosa molt important i, com diu ell, “el poc que tenen ho conserven molt bé”. Segons ell, no és estrany veure una família passant un dia sencer  I no només ho conserven, sinó que ho dinamitzen, i una eina per a fer-ho és la reconstrucció històrica. Per ell, la reconstrucció històrica està estretament relacionada amb els jaciments arqueològics, ja que fa la seva visita més amena i entenedora.

Com ja heu pogut veure, la seva feina no té res a veure amb el món antic o l’arqueologia, tot i que l’Albert diu que sempre ha sentit una passió innata per aquests temes, com en el cas de’n Francesc Sánchez. Tot i això, la seva passió pel món romà es deu al pragmatisme que tenien els llatins, ja que “molts imperis envejarien els segles que van existir els romans”. És per això que, extralaboralment, es dedica a diferents arqueològics, com les excavacions a Vindolanda, un antic fort auxiliar romà situat a 40 minuts de Newcastle (Regne Unit). És allà on va participar a la descoberta d’abundants restes arqueològiques, com desenes de milers de sandàlies romanes, estris de fusta i monedes, així com la troballa més icònica, com a mínim per a mi: les 700 tauletes trobades. Això va fer que el senyor Anglès s’interessés per l’epigrafia, i no és perquè sí, ja que aquestes tauletes aporten una quantitat d’informació ingent sobre la vida quotidiana dels soldats i dels civils que vivien dins i fora del fort.

Albert Anglès a Vindolanda

És per aquest motiu que fa nombroses xerrades sobre aquest tema, com la que va fer a l’última edició de les Barcino Colonia Romae, el festival de reconstrucció històrica organitzat per Barcino Oriens. Però no només fa conferències, sinó que organitza tallers d’escriptura i escriu articles sobre les tauletes i altres aspectes de l’actualitat a diferents espais, com la revista Sàpiens, on ha escrit un article (al número 114) explicant el jaciment de Vindolanda i ha col·laborat en la publicació d’un altre sobre la troballa del vaixell romà enfonsat de Bou ferrer (número 140).

Albert Anglès a la VIII Magna Celebratio

Pel que fa a la seva pròpia experiència amb la reconstrucció històrica, admet que no hi dedica molt de temps, però alguna vegada ha participat amb el grup Barcino Oriens a la Magna Celebratio i a les Barcino Colonia Romae vestint-se de soldat romà, però el que a ell més li agrada són les reconstruccions d’edificis militars, com torres o campaments, a les anitgues fronteres de l’Imperi romà (o limes). Va dir que allò que l’empeny a vestir-se de romà és una espècie d’empatia, per saber quant pesava una cota de malla, com es sentien els soldats…

Pel que fa als projectes de futur, s’ha posat en contacte amb un artesà francès expert en la terra sigilata, per aprendre’n la tècnica. A més, té la intenció de col·laborar amb els arqueòlegs del vaixell enfonsat d’Alacant, i estudia tornar a Vindolanda per excavar cotes més profundes del jaciment. Com a projecte especial, s’està especialitzant en el lapis specularisun material que, tallat en làmines, feia les funcions del vidre (abans de la popularització d’aquest últim).

Per més detalls, aquí teniu el vídeo complet:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=TclF1uJObrQ[/youtube]

L’entrevistat durant una conferència en el marc de les “Barcino Colonia Romae” del 2014

Entrevista a Ramon Coll

1

Aquesta vegada no vaig anar gaire lluny per entrevistar en Ramon Coll Monteagudo, arqueòleg del mateix poble que jo, Premià de Mar (Maresme). Em va rebre al Museu de l’Estampació d’aquest poble i vam parlar una estona:

Com altres entrevistats, va manifestar que l’afició a la història antiga que té és innata, tot i que ell intenta comprendre i saber de totes les èpoques, ja que ell es defineix com un “arqueòleg de poble”, degut a la varietat de restes que s’han trobat a Premià.
Per començar, la reconstrucció històrica és, per ell, un intent de reproduir, de la manera més veraç l’època que es vol ambientar, i que no li sembla que sigui una moda passatgera. Ell creu que és una manera lúdica i festiva d’acostar la història a la gent de manera amena. Pel que fa a la reconstrucció històrica romana, ell creu que té l’èxit que té perquè conté l’aspecte que la gent busca més en les reconstruccions: l’exèrcit.

Pel que fa al lligam de la reconstrucció històrica i els jaciments arqueològics, ell creu que no és necessari, tot i que va recalcar la importància de la rigorositat històrica, cosa que ell considera un requisit per als bons “recreadors”.

Un cop vam parlar del jaciment de Can Ferrerons, em va remarcar l’excepcionalitat de la planta octogonal, ja que hi ha pocs edificis a Europa amb aquesta estructura. Actualment encara està per museïtzar, però la seva declaració de “Bé d’interès cultural i l’inici de les obres d’adequació” han fet pensar que l’any que ve ja el podrem visitar (això sí, en grup i visites concertades dins que es museïtzi). A més, segons ell, hi ha molta demanda i, per tant, creu que el jaciment atraurà  molta gent, sobretot de l’àmbit escolar.

Tornant al tema del treball, ell creu que la reconstrucció històrica pot ser un puntal del turisme cultural, ja que no deixa de ser un espectacle. Seguint en aquesta línia, ell deia que no hem canviat gaire en tant de temps, que la gent seguia animant els gladiadors amb un entusiasme sorprenent.

Per acabar, li vaig preguntar si a la gent que hi va i hi participa els empeny un sentiment d’empatia, i em va dir que, en part, sí, però que el més important era crear una espurna de curiositat als visitants, de manera que quan tornin a casa de la Tarraco Viva, per exemple, “obrin un llibre d’història o mirin un documental sobre el tema”.

Per veure l’entrevista completa mireu el vídeo:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=R57dEdzhrq8[/youtube]

Go to Top