Archive for maig, 2014
Gladiatura a Vilassar de Dalt
0[youtube]http://youtu.be/szLq8g8S2V0[/youtube]
El dia 24 de maig es va celebrar un espectacle del Ludus Gladiatorius Imperialis Barcinonensis, l’Escola de Gladiatura que el grup de Reconstrucció i Divulgació Històrica romana Barcino Oriens ha creat fa poc. Es va poder veure com era l’Escola de Gladiatura: el procés d’aprenentatge, l’entrenament, la dieta i cura mèdica, les armaturae (tipologies de gladiadors) i els seus 4 tipus més importants: el Retiarius, l‘Hoplomachus, el Thraex i el Murmillo i es van acabar veient uns combats de demostració.
L’espectacle va començar amb un parlament d’un representant de l’ajuntament de Vilassar de Dalt, que va recordar la intenció del Festival Laietània (no s’ha d’oblidar que aquesta representació en formava part) i va recomanar la visita del jaciment de La Fornaca (antics forns romans) després de l’espectacle. Després, en Ricard Llop (director de Barcino Oriens) va explicar el funcionament del ludus i les persones que hi vivien i treballaven.
Un cop tots els personatges van ser presentats, un so de cornu (trompeta de la legio) va interrompre l’explicació del senyor Llop. Una columna d’esclaus va entrar en escena, vigilada per legionaris, i llavors el director de Barcino Oriens va explicar l’origen dels tres personatges que acabaven d’arribar: el primer, un presoner de guerra, era un damnatus ad ludum (condemnat a ser gladiador); el segon, un criminal de sang (assassinat), era un damnatus ad gladium (condemnat a mort per gladi) i l’altre era un autocratus, un civil que entrava voluntàriament al ludus (camp d’entrenament de gladiadors).
Per acabar, i, segurament, com era d’esperar, es van fer dos combats: L’hoplòmac contra el retiari (foto superior) i el traci contra el mirmilló. Per més informació sobre els tipus de gladiadors cliqueu aquí.
Can Ferrerons, una arquitectura romana excepcional
1El dia 25 de maig, en Ramon Coll (arqueòleg i director del Museu de l’Estampació de Premià de Mar), i la Marta Prevosti (arqueòloga i ex-directora del mateix museu) van donar una conferència al museu del qual són i eren, respectivament, directors, sobre l’arquitectura de la vil·la romana de Can Ferrerons, al mateix poble maresmenc. Aquesta xerrada es feia en el context del Festival Laietània, i era una de les dues xerrades que es feien els caps de setmana del 24-25 i del 31-1 a Premià de Mar, com es pot veure al programa del festival.
Per començar, en Ramon Coll va fer una explicació de la cronologia de les -roballes a Premià, que, tot i el que es pensa, no consisteixen només en l’edifici de planta octogonal, sinó que hi ha restes de forns de metalls als voltants, si bé en un radi reduït. A més, ens va explicar que aquestes troballes, que podríem etiquetar com a “secundàries” formaven part d’alguna cosa més gran, però que per raons urbanístiques no es podien desenterrar. Val a dir que l’experiència d’haver visitat el jaciment em va ajudar a entendre la magnitud de les restes, ja que només amb les fotos, si bé es feien amb un jaló (instrument que es posa a les restes a l’hora de fotografiar-les per fer-se a una idea de les mesures a escala real), no admires la seva bellesa.
Pel que fa a la Marta Prevosti, ens va fer una comparativa entre la vil·la premianenca i d’altres que compartien la mateixa estructura octogonal (val a dir que aquest tipus de construcció va ser la “protagonista” absoluta de la conferència) al llarg i ample de l’Imperi romà. Segons la doctora Prevosti, aquesta estructura ja es coneixia durant els dos primers segles de la nostra era, però la seva utilització va agafar rellevància quan els emperadors del Baix imperi la van començar a utilitzar en els seus palaus. Això va fer que els aristòcrates del moment construïssin les seves vil·les seguint aquest patró. Tot i que la informació sobre la vil·la de Can Ferrerons és ínfima, es creu que la seva construcció data de la segona meitat del segle II, així que entraria en aquests paràmetres.

Jaciment de Can Ferrerons abans de construir el sostre de formigó que actualment el cobreix
Per acabar, vull dir que aquesta xerrada va ser molt interessant, i crec que la gent de Premià de Mar no coneix suficientment el seu patrimoni històric, ja que fins i tot la gent que viu just al costat del jaciment no en coneix l’existència. Per aquest motiu, es creu que en menys d’un any, si el pressupost ho permet, les restes es museïtzaran i es permetrà l’accés al públic visitant.
Taula rodona a Ràdio Premià de Mar
0El dia 16 de maig a les 11, al programa “Tot d’una” de Lola Busquets a Ràdio Premià de Mar, vaig participar a una taula rodona amb la Margalida Capellà, en Ramon Coll i l’Anton Torrents, el tema de la qual era el Festival Laietània i la difusió del patrimoni arqueològic de Premià de Mar.
Durant uns 50 minuts, tal com es pot escoltar aquí, es va parlar de les característiques de la celebració Laietana, de la situació de les restes arqueològiques de Can Ferrerons i del meu Treball de recerca, cosa que va ocupar un bon espai de temps, així com de la meva participació al grup de reconstrucció històrica Barcino Oriens. Us convido a escoltar-lo, ja que són molt interessants les explicacions dels dos experts, és una bona manera d’aprendre coses sobre el tema de manera amena i entretinguda.
- Arnau Lario Devesa amb Margalida Capellà Soler, Antón Torrents, Ramon Coll i Lola Busquets
Festival Laietània (El Maresme)
7Ubicació: Poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona i el Maresme.
Any de creació: 2010
Dates (aproximades): Del 23 de maig al 15 de juny
Temàtica: El món iberoromà
Jaciment d’origen: Restes antigues dels pobles del Maresme
El festival Laietània és una celebració en la qual es fan diferents exposicions, tallers experimentals, conferències, propostes gastronòmiques i recreacions històriques. Organitzat i creat pel Consorci de Turisme del Maresme i per Tanit Didàctica i Difusió Cultural, el festival neix amb la voluntat de convertir-se en un referent cultural, turístic i social que posi en valor l’herència iberoromana de la comarca.
Aquest festival no és com els més coneguts (Tarraco Viva, Magna celebratio…), ja que intenta difondre el patrimoni cultural dels pobles que conformen l’antic territori de la Laietània, i mostra els jaciments que hi ha a cada localitat participant (val a dir que tenir restes arqueològiques és un requisit per acollir actes de les celebracions). Una altra de les característiques del festival és la descentralització, però, a vegades, es decideix crear una espècie de “capital”, una ubicació on es fan els actes principals. Sempre es fa coincidint amb una altra festivitat local, com per exemple l’any 2013, quan es va fer coincidit amb la Fira Iberoromana.

Cartell de l’any passat (2013)
Entre les seves activitats, que es poden consultar al programa, destaquen visites als diferents jaciments de les localitats de Badalona (poblat ibèric Turó d’en Boscà), Cabrera de Mar (oppidum ibèric d’Ilturo i el temple mitraic), Mataró (vil·la romana de Torre Llauder), i Vilassar de Dalt (necròpolis, forns…). Una altra part fonamental del festival són els tallers, orientats cap al turisme familiar, com els que es fan a Mataró (La llum de Vesta) o a Cabrera de Mar (Taller familiar de cuina romana i menú degustació romà).
Tot i les evidents diferències entre les diferents tipologies de festivals, el factor comú de totes aquestes celebracions és la reconstrucció històrica. Aquest tipus d’activitat, potser la més atractiva, és la recreació de l’exèrcit i els gladiadors romans, a càrrec de la Legio VII Gemina (Projecte Phoenix) I de Barcino Oriens, respectivament.
Google maps de Reconstrucció Històrica
0Els festivals de reconstrucció històrica no són exclusius de Catalunya, i ho demostro amb aquest Google Maps. Aquest mapa només serveix per fer-se una idea visual, o per saber el nom dels esdeveniments per país i època a recrear.
LLEGENDA:
Prehistòria (2,5 milions d’anys – 9000 aC)
Pobles prerromans (9000 aC – 8000 aC)
Edat antiga (8000 aC – s.V)
Edat Mitjana (s.V – s. XV)
Edat moderna i contemporània (s. XV – S. XXI)
Tal com podem veure, la reconstrucció històrica està en un bon “estat de salut”, ja que a tots els territoris que comprenia l’antic Imperi romà, la reconstrucció romana és la predominant, si bé l’època medieval també té un gran protagonisme, sobretot als països del nord d’Europa.
Triumvirat Mediterrani
1
Ubicació: L’Escala/Empúries
Any de creació: 1995
Dates (aproximades): 10-11 de maig
Temàtica: El món grecoromà
Jaciment d’origen: Patrimoni grecoromà d’Empúries (Emporion/Emporiae)
L’Escala celebra aquest festival per reivindicar la seva riquesa cultural i arqueològica de tres cultures diferents, que van habitar aquelles terres durant mil·lenis. Es programen des d’exposicions de temàtiques centrades en l’antiguitat fins a un mercat grecoromà, una trobada d’armats i de grups de reconstrucció històrica grega i romana, tallers didàctics infantils, olimpíades emporitanes, lluites de gladiadors, i un llarg etcètera d’activitats relacionades amb la història de les civilitzacions gregues, romanes i Indiquetes que van viure a l’Escala en el s. I a.C.

Foto: MAC
L’objectiu d’aquestes celebracions és unir aquestes tres cultures durant dos dies i mostrar la seva importància en el desenvolupament de la nostra cultura actual. A més, en aquest festival es produeix una situació que, personalment, considero “curiosa”: hi podem veure representats diferents nivells de reconstrucció històrica, és a dir, grups que són més fidedignes a la realitat que altres, com podem veure en les fotos inferiors. Tot i això, ser menys fidedigne no té perquè ser dolent, ja que això facilita als grups que ho són el fet de donar més “espectacle”, és a dir, ser més visuals, mentre que els grups més “seriosos” tenen un repertori limitat de possibles actuacions.

Escala, L’ – Triumvirat Mediterrani (Foto: Ajuntament de l’Escala)

Escala, L’ – Triumvirat Mediterrani (Foto: Turisme L’Escala-Empúries)
Per acabar, aquí deixo el programa del 2014, per ajudar a fer-se una idea de les activitats que es fan al Triumvirat mediterrani.
Comentaris recents