Un nou nivell d'empatia
Posts tagged Magna Celebratio
La temporada de reconstrucció històrica del 2016 ja ha començat!
33 anys
El mes d’abril, com és habitual, ens ha portat els primers esdeveniments de reconstrucció històrica romana, donant inici a la successió de festivals i actes amb aquesta disciplina com a protagonista.
En el meu cas, a part de la ja habitual col·laboració de Barcino Oriens a la Magna Celebratio de Badalona (30 d’abril i 1 de maig), vam actuar a Premià de Mar, el meu poble, per celebrar l’aniversari de la inauguració del Museu Romà (17 d’abril). Va ser en aquest esdeveniment on em vaig estrenar en la meva nova faceta: la gladiatura. El fet de posar-me a la pell d’un gladiador (s’ha de tenir en compte que els combats són reals, sang a part) m’ha obert la possibilitat d’entendre una mica més la tumultuosa i morbosa mentalitat de la societat, tant l’actual com la romana. I és que, per molt que pregonem la civilització pròpia de ciutadans del primer món, la nostra part més salvatge ens empeny a gaudir d’espectacles amb un cert grau de violència, ja siguin pel·lícules d’acció, el rugby o els combats de gladiadors. Vist des de fora, la transformació que pateix el públic quan es submergeix en la història per seure a les grades d’un amfiteatre romà és fascinant perquè és natural i espontània.
I tornant al passat més recent, acabo de tornar de la nostra escenificació a Empúries, ni més ni menys que dins el jaciment greco-romà. Barcino Oriens s’ha convertit en el primer grup de reconstrucció històrica que actua dins el recinte, cosa que constitueix un gran honor, tractant-se del lloc per on la civilització romana es va estendre a la resta de la península ibèrica. A més, pel costat del públic devia ser impactant veure com el conjunt arqueològic prenia vida per un dia, donant-li la vitalitat perduda segles enrere, amb la presència de la Legio II Traiana Fortis (Barcino Oriens), de tallers d’oficis (cortesia del grup de reconstrucció històrica de Badalona) i de bellesa (gràcies a les noies de Barcino Oriens).
Malgrat que Júpiter Optimus Maximus no ens està sent gaire propici aquesta temporada pel que fa a la meteorologia (l’actuació de Premià va ser posposada pel mal temps), la pluja va donar una treva el dissabte i ens va permetre mostrar als turistes la panòplia dels legionaris, les tàctiques militars romanes i els tractaments de bellesa corporal (pentinats, maquillatge, manicura…). A continuació us mostro algunes fotos del nostre pas pel municipium Emporiae/’Εμποριον:
Una Magna grisa i vermella
14 anys
Aquest cap de setmana he participat a la XI Magna Celebratio com a membre del grup Barcino Oriens, i com l’any passat he fet de vexilifer, tot portant el nou estendard de la nostra legio, que hem tingut el plaer de presentar en aquest festival, juntament amb l’àguila, com podeu veure en aquestes imatges, extretes del Facebook:
Legionaris en repòs. Vegeu les insígnies de la nostra “legio” (Foto del Museu de Badalona)
Desfilada per les parades del festival (Foto del Museu de Badalona)
Aquest any hem passat de ser només una cohort a constituïr-nos com una legió, la II Traiana Fortis, tot i que ens seguim considerant membres de la primera cohort, la I Barcinonensis.
Pel que fa a la nostra participació a la Magna, vam obrir el festival amb una desfilada pel barri antic de Badalona fins arribar a l’ajuntament, on vam promocionar les dues representacions que faríem durant els dos dies, tant la píndola de reclutament com l’explicació de la impedimenta que duien a sobre els legionaris romans, que més tard vam desenvolupar satisfactòriament.
El festival es va desenvolupar (amb un cert descens de visitants, probablement a causa del temps i del futbol, ja que jugava el Barça) durant dos dies ennuvolats, tot i que sembla que a Júpiter li va agradar la Magna, ja que no va ploure fins el diumenge a la tarda, quan tots ja havíem plegat.
Desfilada per Badalona (Foto del Museu de Badalona)
Aquest any no s’han presentat gaires novetats, ja que el grup està en un any de transició cap a una diversificació de seccions que aportarà moltes novetats al públic i una gran quantitat de diferents disciplines dins del món romà, tot i que hem presentat una innovació pel que fa a les formacions de combat. Durant les demostracions d’impedimenta vam realitzar (amb èxit) un testudo de quatre agmina (columnes) i una “coreografia” de la nostra invenció, el “pila iacite” (llenceu les javelines).
Per odre esquerra-dreta: jo, en Ricard Llop i en Guillem Acien, un company de la “legio” i també alumne de l’IPM (Foto Fil de les Clàssiques)
Vet aquí el vídeo-resum de la Magna Celebratio, publicat a Aracne fila i fila amb les fotografies de la Valèria:
El desè Fòrum Auriga
15 anys
Durant els dies 17, 18 i 19 d’octubre es va celebrar a diferents llocs de Barcelona un cicle de conferències basat en la cultura clàssica a Catalunya: el Fòrum Auriga. A més, aquest esdeveniment organitzat per la revista homònima s’emmarcava en Barcelona com a Capital de la Cultura Catalana 2014.
Cartell del X Fòrum Auriga
Així doncs, i a causa de les nombroses ponències relacionades amb la reconstrucció històrica (i amb el modus operandi del treball), vaig assistir-hi, i aquest és el resum de les esmentades intervencions:
- ENTRE L’ARQUEOLOGIA EXPERIMENTAL I LA DIVULGACIÓ DEL MÓN CLÀSSIC (Clara Forn): Membre del Grup de reconstrucció històrica de Badalona, ens va explicar el recorregut de l’agrupació des dels seus inicis fins l’actualitat, els seus àmbits d’actuació (la microhistòria i la vida quotidiana), la composició dels seus membres i els resultats que han obtingut. Val a dir que l’originalitat dels “reconstructors” del Museu de Badalona sempre m’ha agradat, ja sigui pel seu projecte de treball poc comú o per les activitats que organitzen.
- ARRAONA ROMANA, UN PROJECTE DE DIFUSIÓ DE LA CULTURA CLÀSSICA ROMANA (Francesc Sánchez): L’advocat sabadellenc, creador del bloc i l’associació “Arraona Romana” ens va explicar el projecte que va iniciar ara fa sis anys, que ha passat d’una petita associació amb altura de mires a un bloc de presigi i a una agrupació que organitza tertúlies, edita llibres i en un futur reprendrà l’organització de la Renovatio Arragonis, el festival de reconstrucció històrica que es va deixar de fer l’any 2012. Personalment, aquesta iniciativa és un exemple de com s’ha de difondre el patrimoni romà en un món globalitzat i informatitzat com l’actual.
- DE L’AULA A LA CIUTAT: L’EXPERIÈNCIA D’ORGANITZAR LES JORNADES BARCINO COLONIA ROMAE (Ricard Llop): El bloc es va acabar amb el director de Barcino Oriens (i de les Barcino Colonia Romae), que ens va relatar la filosofia del grup, els seus objectius i el seu modus operandi. Més tard, va explicar el desenvolupament de les jornades romanes de Creu Coberta, que inclouen xerrades, reconstrucció de l’exèrcit, la gladiatura i la vida quotidiana d’època romana, i que el barceloní creu que en cinc anys tindrà entitat pròpia i es situarà en un altre lloc, com el parc de l’Espanya Industrial.
- ELS TREBALLS DE RECERCA DIGITALS (Margalida Capellà): Tot seguit, la tutora del meu treball, professora de clàssiques i autora dels blocs Aracne fila i fila i El fil de les clàssiques va fer una ponència sobre el seu projecte de treballs de recerca digitals, model que s’ha instaurat ja als alumnes de grec i llatí de l’Institut Premià de Mar que volen fer el TR amb la senyora Capellà. Per acabar, va mostrar el meu treball de recerca als assistents, cosa que li agraeixo, ja que suposa un element de difusió molt important, tenint en compte que allà hi havia persones relacionades amb el món clàssic català.
Les altres intervencions, que no he reflectit aquí per qüestions d’espai, van ser molt interessants, sobretot les que tenien a veure amb l’arqueologia, que sempre m’ha fascinat i que tinc la intenció d’estudiar a la universitat. Vull destacar la xerrada que va fer la Dra. Isabel Rodà sobre la fundació de Barcelona i la seva etapa romana, des dels temps de Cèsar fins el segle IV dC.
Per acabar, vull agrair a la Montserrat Tudela d’haver-me permès l’assistència, ja que assistir al Fòrum Auriga va ser una experiència interessant i enriquidora que, a més, vaig gaudir molt.
Tarraco ludus
35 anys
Creació: Any 2012
Època recreada: Segles I i II dC
Àmbit de recreació: Gladiatura
Ubicació: Tarragona
Tarraco ludus és un grup de reconstrucció històrica especialitzat en la gladiatura de l’alt imperi o Principat, que, tot i la seva recent creació, ja compta amb uns quinze membres. Els orígens del grup es remunten a l’any 2012, quan van col·laborar amb una de les activitats estivals de Nemesis.
Aquest grup forma part del conjunt d’entitats que han crescut sota el paraigua de Tarraco Viva, com altres agrupacions de referència, com Nemesis, Thaleia o l’Associació Projecte Phoenix. L’any passat ja es van constituir com a entitat i en aquest poc temps ja han actuat en llocs com Castella la Manxa, el País Basc o Osca. De moment són més coneguts a fora de la ciutat que no pas aquí, però aquest estiu els hem pogut veure col·laborant en una de les activitats del cicle Tarragona Història Viva. En aquests moments són l’únic grup de reconstrucció d’aquest àmbit a Catalunya i el tercer de l’Estat, comptant l’Escuela Gladiatura de Mèrida i el grup de Cantàbria Jano.
Foto de Lluís Amenós, Tarragona Cultura
Pel que fa al seu modus operandi, ells prefereixen la didàctica a l’espectacle, de manera que dediquen bona part de les seves presentacions a explicar tots els detalls de les lluites de gladiadors, tot i que concentren molts esforços en fer gaudir la gent que dos mil·lennis després encara gaudeix veient dues persones lluitant una contra l’altra, si bé des de Tarraco ludus ja deixen clar que no es fan mal de veritat. El seu objectiu últim és trencar els innumerables mites que s’han format a partir de les últimes pel·lícules de romans, com “Gladiator”, de Ridley Scott.
Val a dir que, a diferència d’alguns grups, es paguen totes les seves armes i armadures, cosa que, tenint en compte que valen més de mil euros en total, diu molt de la seva dedicació. Els vestits, les armes i les proteccions busquen reproduir al màxim els materials originals, fet que els ha obligat a comprar productes arreu d’Europa.
Entrevista a Teresa Devesa i Jordi Rincón
05 anys
El dia 5 d’agost vaig anar al Museu de Badalona, on havia quedat amb aquestes dues persones per entrevistar-les. Ambdós són professors de clàssiques als instituts: Escola Vedruna de Gràcia (Jordi) i Isaac Albéniz de Badalona (Teresa). A més, participen als blocs “El vaixell d’Odisseu” i “Aracne fila i fila“, que serveixen com a eina acadèmica durant el curs escolar. És precisament en aquests blocs on es forja la participació dels alumnes de clàssiques dels dos instituts (i fins fa poc també hi havia alumnes de l’Institut Premià de Mar) a la Magna Celebratio, el festival de reconstrucció històrica romana que es celebra a Badalona l’últim cap de setmana d’abril.
Per començar, em van parlar del seu concepte de reconstrucció històrica: per ells, és un mitjà que apropa el món clàssic a l’alumnat, de manera que entengui el fons del que està treballant a les classes. A més, diuen que des que participen a la Magna Celebratio aquesta modalitat d’espectacle ha proliferat al llarg de tot el territori, tant català com internacional, i s’ha instaurat com una oferta d’oci, que genera beneficis econòmics.
Pel que fa a la seva experiència personal, la Teresa ens va explicar com va començar a participar a la Magna Celebratio: Fa sis anys (2008), ella es va adonar que els seus alumnes no coneixien el festival, tot i viure a la mateixa ciutat de Badalona, i, per aquest motiu, els va fer fer reportatges, treballs i entrevistes sobre el tema. L’any següent, un alumne de 2n de Batxillerat, que participava a l’esplai que portava la part dels “ludi” (jocs romans), va establir contacte entre la Teresa i el Museu de Badalona, cosa que va portar a la participació, l’any 2009, dels alumnes de l’Isaac Albéniz, de l’Escola Vedruna de Gràcia i de l’Institut Premià. A partir d’aquest moment, i fins l’edició d’aquest any (2014), les activitats que duien els instituts han anat augmentant, fins al punt de tenir dos espais, que a l’època romana estaven molt relacionats: els jocs i l’educació.
A la part dels jocs, els alumnes ensenyen els nens a fer servir les diferents joguines romanes, reproduccions exactes d’originals extretes de jaciments, i juguen amb ells. Pel que fa a l’escola (o amb el terme grec, schola), aquesta es divideix en tres seccions, que es corresponen amb els diferents estadis de l’educació romana: el ludus litterarius (on els nens aprenen a escriure algunes frases en llatí sobre papir), el ludus grammaticus (on els alumnes fan que els visitants escriguin el seu nom en lletres gregues) i el ludus rhetoricus (on els alumnes més veterans representen una classe de retòrica i oratòria). Per més informació, podeu anar a l’article d’Aracne Fila i fila que en parla.
Però la part més important del projecte, segons els entrevistats, és l’alumnat. Per ells, el fet de participar a la Magna Celebratio és una oportunitat magnífica, ja que, tal com deia la Teresa, ajuda als alumnes a entendre el món romà d’una manera diferent i molt més pràctica. Segons el que diuen els dos professors de clàssiques, els que hi participen sempre en surten satisfets i repeteixen. Fins i tot hi ha alumnes d’en Jordi que ja estan a l’universitat i hi continuen assistint…
Per acabar, van donar les gràcies al Museu per la seva col·laboració i el fet que els deixin continuar assistint a la Magna Celebratio.
Aquí teniu el vídeo de l’entrevista completa:
Com a apunt personal, vull agrair a la Margarida Abras i a la resta de personal del Museu per deixar-me entrar al jaciment per gravar l’entrevista i pel seu tracte durant la meva estada de pràctiques a les oficines del mateix.
Entrevista a Clara Forn
15 anys
Clara Forn Perramon treballa al museu de Badalona i és tècnica especialitzada en producció d’exposicions, activitats i comunicació al públic, a més d’elaboració d’elements multimèdia aplicats a espais expositius i virtuals. Actualment treballa al museu de Badalona i forma part de l’organització de la Magna Celebratio.
Per començar, la Clara Font creu que la reconstrucció històrica és una activitat que permet recrear la vida romana i mostrar com era la vida en èpoques passades, i, a més, pensa que aquest tipus de celebracions està vivint un punt àlgid pel que fa al reconeixement i suport, ja que cada cop té més presència al món cultural.
Pel que fa a la Magna Celebratio, es va fundar amb ànim de fer créixer un festival en l’àmbit local per conscienciar els badalonins en el seu patrimoni i divulgar la cultura romana. Això va ser possible gràcies a l’assessorament de Ramon Cajigal i a l’emmirallament en les primeres edicions de la Tarraco Viva. Aquest festival ha acabat derivant en una celebració centrada en l’àmbit familiar, gràcies als nombrosos tallers que es realitzen durant el seu transcurs, sobretot tractant la vida quotidiana, d’una manera similar al que fan en diferents festivals d’Alemanya.
La senyora Font també ha parlat del grup de reconstrucció històrica de Badalona, que es va crear com a suport a la Magna Celebratio, però que ha acabat “independitzant-se”, si bé continua formant part de l’ens del Museu. Els seus membres no tenen necessàriament un lligam amb el món antic, però els uneix el seu arrelament a la ciutat i al seu associacionisme, si bé alguns dels col·laboradors sí que tenen estudis relacionats amb la història o l’arqueologia.
Aquí teniu l’entrevista completa:
Magna Celebratio Baetulonensis (Badalona)
125 anys
Ubicació: Badalona (Plaça de l’Assemblea de Catalunya, 1)
Any de creació: 2005
Dates (aproximades): Últim cap de setmana d’abril.
Temàtica: General
Jaciment d’origen: Ciutat romana (Baetulo).
Cartell promocional d’aquesta edició
La Magna Celebratio és un festival organitzat pel museu de Badalona on es recreen gairebé tots els aspectes de la vida quotidiana dels romans. Des de fa anys, els visitants poden gaudir de demostracions d’arquitectura (arcs de mig punt, mosaics, materials de construcció…), d’economia (fabricació de monedes, diferents tipus d’artesania…), d’oci i cultura (educació, jocs, pintura…) i militars (exèrcit), entre altres.
Totes aquestes exposicions són possibles gràcies a la col·laboració de particulars, entitats, empreses i, fins i tot, instituts de secundària/post-obligatòria, que treballen de manera desinteressada i voluntària. Alguns exemples poden ser: el grup de reconstrucció històrica del Museu, Barcino Oriens, Jano, El Periódico, Anís del Mono i l‘Institut Isaac Albéniz.
Aquí podem veure un resum de l’organització de la Magna Celebratio (entitats, voluntatiat, col·laboracions…), de manera esquemàtica i gràfica, que pot servir com a ajuda per entendre la complexitat de la creació d’un festival de reconstrucció històrica, en aquest cas, el de Badalona.
La realització de l’educació i els jocs romans és un tipus participació diferent respecte als altres àmbits de la “Magna”, ja que és organitzada per professors i executada per alumnes (4t ESO, 1r i 2n de Batxillerat) de tres instituts de la rodalia: l’INS Isaac Albéniz (Badalona), l’INS Premià de Mar (Premià de Mar) i l‘Escola Vedruna de Gràcia (Barcelona). Aquesta col·laboració va ser possible gràcies a la feina col·lectiva als blocs El fil de les clàssiques, Aracne fila i fila i El vaixell d’Odisseu. A títol personal, abans d’integrar-me al grup Barcino Oriens, feia molts anys que participava a aquesta secció del festival gràcies a contactes familiars.
Aquests instituts participen en quatre subapartats diferents: Els ludi (jocs), el ludus litterarius, el ludus grammaticus i el ludus rhetoricus. Per més informació cliqueu aquí. Els alumnes poden triar on i quan participar, segons els requisits i característiques que demana cada apartat. El factor comú ha de ser les ganes d’ensenyar a la gent com funcionava l’oci i l’educació a l’Imperi romà.
Zona de l’escola, 2013
Foto d’arxiu del Museu
Pel que fa a l’evolució general del festival, des dels seus inicis ha anat creixent sense parar, i cada cop ha augmentat més el seu espai, cosa que l’ha col·locat a l’elit de les celebracions de reconstruccions històriques del nostre país.
La primera edició (2005) va coincidir amb els 50è aniversari del Museu. I es va realitzar el primer curs de cuina romà, les jornades de cuina romana, visites i una trobada de grups d’armats que rememoraven la cultura romana des de la cultura tradicional. Des de l’edició del 2008 el festival va centrar exclusivament en els grups de reconstrucció, fet que va professionalitzar el festival i li va atorgar el renom del qual gaudeix actualment.
Vegeu el mapa actual amb les ubicacions dels diferents estants que hi ha aquest any.
Mapa amb les àrees ocupades marcades en taronja
Reconstrucció històrica de Badalona
25 anys
Època recreada: Alt imperi romà
Àmbit de recreació: Vida quotidiana (civil)
Ubicació: Badalona
Aquesta entitat, directament relacionada amb el Museu de Badalona, va ser creada per donar support logístic a la Magna Celebratio, el festival de reconstrucció històrica organitzat des del mateix museu, tot i que després s’ha anat consolidant com a ens “independent” del festival.
Tal com deia la senyora Forn a la seva entrevista, la feina realitzada ha fet que el grup hagi crescut fins arribar a oferir 23 demostracions d’oficis diferents durant l’edició del 2014, a més de la creació d’espectacles “teatrals” de recreació històrica, com “El casament d’August i Lívia”, on representaven tot el que va envoltar aquella cerimònia amb la màxima rigorositat històrica possible.
Detall del “Casament d’August i Lívia” realitzat a Tarragona
Com molts dels grups d’aquesta índole, el de Badalona està format per persones provinents de tots els orígens professionals i geogràfics, ja que, tot i que molts són de la ciutat, el que no ho són tenen algun vincle amb el món romà i el patrimoni arqueològic de la mateixa, de manera que a tots els membres els uneix la passió pel món romà i per Baetulo, les ruïnes de la qual són visitables. Aquests membres es podrien classificar en dos grups: els que tenen un ofici extrapulable al món romà (és a dir, no tenen coneixements d’arqueologia ni d’història però poden recrear oficis romans degut a la seva experiència artesanal en el tema) i els que tenen vastos coneixements d’història/arqueologia i que es dediquen a investigar. La unió d’aquests dos grups són, segons Clara Forn, la raó de l’èxit del grup. Des del febrer del 2006 han participat amb el grup de Reconstrucció històrica un total de 42 col·laboradors i més de 80 participants esporàdics.
A més a més manté relació amb altres museus i festivals de reconstrucció històrica de temàtica romana com Tarragona, Sant Boi de Llobregat, Camesa (Cantabria), Santander o Zarautz (País Basc).
El més important d’aquest grup és que tracta un aspecte de la reconstrucció històrica, la vida quotidiana. Hi ha pocs grups que s’hi dediquin, tals com Thaleia o KuanUm, però l’especialitat del grup de reconstrucció històrica de Badalona és la “microhistòria”, la explicació de detalls de la vida quotidiana, en aquest cas del temps dels romans.
Comentaris recents