Un nou nivell d'empatia
Archive for juliol, 2014
Entrevista a Josep Maria Blanco
010 anys
Fa uns dies vaig entrevistar en Josep Maria Blanco, professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Per començar, em va donar la seva visió del que era la reconstrucció històrica, i va dir que aquesta és una manera d’esbrinar com vivia la gent d’èpoques passades i posar-se a la seva pell. Pel que fa a la situació actual de la reconstrucció històrica, ell va dir que, sobretot depèn del context de cada país, ja que influeix molt la presència que van tenir els romans, si bé també s’ha de tenir en compte el nivell cultural de les diferents cultures nacionals. En el nostre cas, va dir, encara hi ha molta feina a fer, ja que es considera per molta gent com una cosa curiosa i pintoresca.
Més tard, vam passar a l’esfera més personal, i em va parlar de la seva experiència en el món de la reconstrucció històrica: Participa en dos grups diferents, als quals va accedir gràcies a la seva passió per la història i contactes personals. Aquests dos grups són: Barcino Oriens, que reconstrueix la vida en època romana, tal com es pot veure en aquest article, i “Amics de la Girona Napoleònica 1809”, que recrea l’exèrcit aliat que va lluitar contra els exèrcits de l’imperi de Napoleó, concretament els setges de Girona durant la guerra del Francès.
Seguidament, el seu discurs es va centrar en els aspectes més pràctics de la seva participació, i va parlar sobre la part logística: per començar, em va dir que a vegades li costava compaginar la seva participació als dos grups, però que sempre mantenia un equilibri raonable entre ambdues agrupacions. A més, i com a detall que va remarcar emfàticament, creia que era molt important dialogar amb la família sobre aquest tema, ja que “és el més important i el primer”, de manera que si s’arriba a un acord beneficiós per ambdues parts ell no té cap problema en gaudir de la reconstrucció històrica.
Pel que fa a la seva participació als grups, haig de remarcar la seva funció a Barcino Oriens, on s’ocupa de l’aspecte extern de l’agrupació (publicitat, promocions, contactes…), cosa que resulta lògica, ja que cada membre aporta al conjunt els seus punts forts pel bé comú.
Foto de l’entrevistat durant una representació del grup “Barcino Oriens”
Per finalitzar, vull remarcar que, a més de participar a la recreació del setge de Girona (amb “Amics de la Girona Napoleònica 1809”) i a diferents festivals d’època romana, com la Magna Celebratio o les Barcino Colonia Romae (amb “Barcino Oriens”), el projecte que més il·lusió li fa és la recreació de la batalla de Waterloo (Bèlgica), on grups de tota Europa i Amèrica “s’enfrontaran” per rememorar l’efemèride (fa 200 anys d’aquest esdeveniment).
Aquí teniu l’entrevista completa:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=sRgh8GnCDXQ[/youtube]
Vull agrair especialment el fet que el senyor Blanco es desplacés a casa meva des de Barcelona, cosa que entenc que suposa més temps del que m’hauria pogut concedir.
Entrevista a Abel Marco
111 anys
El dia 11 de juliol vaig anar al CAT (Centre d’Atenció Turística) de Teià, on em va rebre l’Abel Marco Freixa, coordinador de la Cella Vinaria, un jaciment que conté les restes d’un celler i espais per a la producció i transformació del vi, datats entre el segle II aC i el V dC. A més, és dinamitzador d’espais arqueològics, guia cultural i blogger. És badaloní i col·labora amb el museu d’aquesta ciutat amb la seva tasca de guia.
Per començar, vam parlar del seu concepte de reconstrucció històrica, que ell definia com “la cosina germana de l’arqueologia experimental”, que es diferencia d’aquesta perquè és més propera al públic. A més, va dir que feia pocs anys, concretament 15, que tenia una presència real als mitjans de comunicació, i que era important de cara a la conscienciació de la gent, ja que els apropa la història.
Pel que fa a la Cella Vinaria, el senyor Marco va dir que era un exemple del desaprofitament de diferents jaciments de la zona, degut a les seves reduïdes mides i a la seva distància dels indrets habitats, com la Fornaca (a Vilassar de dalt), tot i tenir unes característiques úniques a tot l’imperi. “Aquest parc aqueològic té 3000 metres quadrats i és el segon més gran del territori que conforma l’antiga Laietània”, va dir.
Segons la seva opinió, la Cella és una magnífica ocasió per conèixer la cultura del vi a la zona de la DO Alella, on, segles enrere, es produïa el vi laietà, que, paraules textuals, “era un vi dolentot”, que es coneixia com el vi dels soldats, ja que s’han trobat àmfores marcades amb segells de productors de la zona a totes les fronteres de l’antic imperi romà.
Més tard em va dir que des de l’empresa Tanit difusió cultural, però, sobretot, a causa de la seva persistència, es feia el festival Vinalia Rustica, a més de diverses activitats i tallers relacionats amb la cultura alimentària, però sobretot amb el vi. Tot això, va dir, es realitzava a través de la reconstrucció històrica, i el mateix Abel representava diferents papers, com de l’esclau Epictet, l’encarregat de dur la producció a terme en absència de l’amo, el que es podria comparar amb l’ofici de masover, si bé salvant les evidents distàncies.
Per acabar, va explicar que tenia un projecte de futur important respecte a les activitats culturals del CAT: crear un petit grup de teatre que representarà obres de poca durada, alhora que cada actor teatralitza diferents personatges. Aquests espectacles, juntament amb les visites teatralitzades i les cates de vins i olis, marcaran l’agenda de la Cella Vinaria aquest any.
Aquí teniu el vídeo de l’entrevista completa:
[youtube width=”450″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=8I64ftDUN5I[/youtube]
Finalment, vull agrair efusivament el tracte que se’m va propinar aquell dia, ja que, a més de concedir-me l’entrevista, el senyor Marco em va guiar pel jaciment i em va explicar molts detalls que no coneixia sobre la producció, emmagatzematge i transport del vi laietà que desconeixia.
La reconstrucció històrica com a recurs pedagògic
011 anys
per alarioxtecblocs
a General
En el marc de l'”Estada a l’empresa”, que forma part del currículum de 2n de Batxillerat, estic treballant al Museu de Badalona i durant dues setmanes he estat col·laborant en un casal d’estiu per a nens de 5 a 10 anys, aproximadament, que la mateixa institució organita i que es basen en la vida quotidiana en temps dels romans.
El curs dura una setmana, durant la qual els nens experimenten i aprenen molts detalls dels diferents aspectes de la vida quotidiana romana, entre els quals podem trobar els vestits, el menjar, la música, el teatre o la decoració. Però el millor és que els nens ho fan de la millor manera possible en aquestes edats: tocant. He pogut comprovar que no hi ha res que sigui avorrit si es planteja de la manera adeqüada, ja que una cosa que podria semblar molt pesada, com pot ser la història, es converteix en un entreteniment i font de curiositat per infants que no estan contaminats pels prejudicis de la socientat envers les humanitats.
Sóc conscient que ja existeixen cursos, casals i activitats d’aquest caire, però crec que al Museu de Badalona són pioners en aquest sentit, ja que desconeixia l’existència d’aquesta manera de passar els tòrrids dies de juliol. M’ha agradat perquè, a més de tenir una “obligatòria” part teòrica, es permet als nens donar ales a la seva creativitat i empenta, ja que a l’últim dia de la setmana (i del casal) es fa un banquet (gustatio) amb el menjar elaborat prèviament pels alumnes, que es culmina amb diferents espectacles: dansa, teatre i gladiatura (organitzada per un servidor).
Ha estat una eperiència molt estimulant, que, a més de servir pel mateix Treball de recerca, m’ha estimulat a fer més activitats d’aquest tipus, ja que he agafat el gust a estar davant el públic i interactuar amb ells, si bé ja tinc experiència en aquesta matèria per les “actuacions” amb el grup Barcino Oriens.
Entrevista a Clara Forn
111 anys
Clara Forn Perramon treballa al museu de Badalona i és tècnica especialitzada en producció d’exposicions, activitats i comunicació al públic, a més d’elaboració d’elements multimèdia aplicats a espais expositius i virtuals. Actualment treballa al museu de Badalona i forma part de l’organització de la Magna Celebratio.
Per començar, la Clara Font creu que la reconstrucció històrica és una activitat que permet recrear la vida romana i mostrar com era la vida en èpoques passades, i, a més, pensa que aquest tipus de celebracions està vivint un punt àlgid pel que fa al reconeixement i suport, ja que cada cop té més presència al món cultural.
Pel que fa a la Magna Celebratio, es va fundar amb ànim de fer créixer un festival en l’àmbit local per conscienciar els badalonins en el seu patrimoni i divulgar la cultura romana. Això va ser possible gràcies a l’assessorament de Ramon Cajigal i a l’emmirallament en les primeres edicions de la Tarraco Viva. Aquest festival ha acabat derivant en una celebració centrada en l’àmbit familiar, gràcies als nombrosos tallers que es realitzen durant el seu transcurs, sobretot tractant la vida quotidiana, d’una manera similar al que fan en diferents festivals d’Alemanya.
La senyora Font també ha parlat del grup de reconstrucció històrica de Badalona, que es va crear com a suport a la Magna Celebratio, però que ha acabat “independitzant-se”, si bé continua formant part de l’ens del Museu. Els seus membres no tenen necessàriament un lligam amb el món antic, però els uneix el seu arrelament a la ciutat i al seu associacionisme, si bé alguns dels col·laboradors sí que tenen estudis relacionats amb la història o l’arqueologia.
Aquí teniu l’entrevista completa:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=k5VYWyM_eb8[/youtube]
Reconstrucció històrica en format vídeo escolar
011 anys
Hi ha moltes maneres de fer reconstrucció històrica, i, com diu el títol, l’àmbit acadèmic no en queda al marge. A part del vincle alumnes i professor que pot existir entre els components d’un grup, com passa amb Barcino Oriens, també es pot recórrer a aquesta manera de fer cultura de manera molt més amateur i esporàdica, com aquest cas.
Aquest vídeo, que trobareu al final de l’article, va ser realitzat per tres alumnes, dos dels quals de clàssiques de l’INS Premià de Mar, jo entre ells, en el marc del Certamen Hermes (In memoriam Juanvi Santa Isabel), un concurs de vídeos clàssics fets per alumnes, que els companys de professió de Juan Vicente Santa Isabel fan en el seu honor i memòria. Aquest certamen està organizat per l’Associació CulturaClásica.com i l’associació Ludere et Discere.
L’argument del curtmetratge és: En Lucius, un veterà soldat romà de mitjans del segle II dC, explica al seu fill (mitjançant la tècnica del flashback) la seva experiència com a tribú augusticlavi (càrrec militar d’importància però de baixa graduació en l’escala d’alt comandament) durant les guerres dàcies.
A més, es pot veure reflectit en el vídeo el trauma que suposa participar en una guerra, de manera que es pot considerar una espècie de crida a la pau, si bé en la mentalitat del segle XXI, ja que fins fa ben poques dècades la guerra es veia com un recurs normal i, fins i tot, imprescindible per a la política.
Desgraciadament, la nostra feina no es va veure recompensada, ja que vam quedar en segona posició, però és una bona experiència i forma part de la meva petjada digital en una xarxa d’abast mundial.
Tot i això, la reconstrucció històrica en el món audiovisual és una arma de doble tall, ja que el seu poder davant la mentalitat de l’espectador és enorme, i, per tant, és molt important que es doni al públic informació contrastada amb fonts històriques i basada en la realitat, ja que el dany que es pot fer en la seva mentalitat és irreparable.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=cIhDB_dnrFQ[/youtube]
Comentaris recents