Un nou nivell d'empatia
Posts tagged Grup de reconstrucció històrica
La temporada de reconstrucció històrica del 2016 ja ha començat!
39 anys
El mes d’abril, com és habitual, ens ha portat els primers esdeveniments de reconstrucció històrica romana, donant inici a la successió de festivals i actes amb aquesta disciplina com a protagonista.
En el meu cas, a part de la ja habitual col·laboració de Barcino Oriens a la Magna Celebratio de Badalona (30 d’abril i 1 de maig), vam actuar a Premià de Mar, el meu poble, per celebrar l’aniversari de la inauguració del Museu Romà (17 d’abril). Va ser en aquest esdeveniment on em vaig estrenar en la meva nova faceta: la gladiatura. El fet de posar-me a la pell d’un gladiador (s’ha de tenir en compte que els combats són reals, sang a part) m’ha obert la possibilitat d’entendre una mica més la tumultuosa i morbosa mentalitat de la societat, tant l’actual com la romana. I és que, per molt que pregonem la civilització pròpia de ciutadans del primer món, la nostra part més salvatge ens empeny a gaudir d’espectacles amb un cert grau de violència, ja siguin pel·lícules d’acció, el rugby o els combats de gladiadors. Vist des de fora, la transformació que pateix el públic quan es submergeix en la història per seure a les grades d’un amfiteatre romà és fascinant perquè és natural i espontània.
I tornant al passat més recent, acabo de tornar de la nostra escenificació a Empúries, ni més ni menys que dins el jaciment greco-romà. Barcino Oriens s’ha convertit en el primer grup de reconstrucció històrica que actua dins el recinte, cosa que constitueix un gran honor, tractant-se del lloc per on la civilització romana es va estendre a la resta de la península ibèrica. A més, pel costat del públic devia ser impactant veure com el conjunt arqueològic prenia vida per un dia, donant-li la vitalitat perduda segles enrere, amb la presència de la Legio II Traiana Fortis (Barcino Oriens), de tallers d’oficis (cortesia del grup de reconstrucció històrica de Badalona) i de bellesa (gràcies a les noies de Barcino Oriens).
Malgrat que Júpiter Optimus Maximus no ens està sent gaire propici aquesta temporada pel que fa a la meteorologia (l’actuació de Premià va ser posposada pel mal temps), la pluja va donar una treva el dissabte i ens va permetre mostrar als turistes la panòplia dels legionaris, les tàctiques militars romanes i els tractaments de bellesa corporal (pentinats, maquillatge, manicura…). A continuació us mostro algunes fotos del nostre pas pel municipium Emporiae/’Εμποριον:
Participo a les III Jornades de reconstrucció històrica de la UAB!
09 anys
Aquest dimecres dia 16, la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona va rebre una visita peculiar i especial per part de cinc grups de reconstrucció històrica d’èpoques diferents: Ibercalafell (ibèrics), Athenea Prómakhos (grecs), Evocati Apri Scipioni (romans republicans), Barcino Oriens (romans imperials), Tarraco Ludus (gladiatura romana) i els Hereus de la història, que recreaven l’equipació de dos soldats germànics del segle V dC.
Cartell i programa de l’acte
Aquí dalt us deixo el programa, on podreu trobar informació sobre les activitats que es van dur a terme aquell dia, així com sobre els grups que hi van participar (si bé en aquest bloc teniu informació sobre els d’època romana). Malgrat això, voldria remarcar que la informació que es dóna sobre nosaltres (Barcino Oriens) en la propaganda no està gens actualitzada, i informa sobre activitats que el grup va dur a terme fa més de quatre anys, quan durant els últims dos anys hem fet actuacions bastant més rellevants, com les de Mallorca (Festival Antiga Mediterrània) o les nostres pròpies jornades (Barcino Colonia Romae). Podeu trobar informació actualitzada tant en aquest bloc com en el de Barcino Oriens.
Conferència prèvia a les demostracions a la sala d’actes de la Facultat de Lletres de la UAB
Jo hi vaig assistir com a representant de Barcino Oriens juntament amb deu companys, i vam mostrar al públic assistent (tant a la conferència com a les demostracions en viu) com funcionem i en què consisteixen les nostres seccions principals (en aquest cas només vam dur l’exèrcit i la cosmètica, malgrat que no són les úniques). Modèstia a part, el resultat va ser prou bo, tant en el nostre cas com en la resta de companys “recreadors”, i vam oferir un bon espectacle al mateix temps que ensenyàvem història.
Foto de l’ambaixada de Barcino Oriens a la UAB
Però per a mi, el més important no va ser difondre la reconstrucció històrica per se, sinó el fet que aquesta estigui introduint-se a les universitats, i, per tant, en el món acadèmic. Com a mostra cito un paràgraf del programa: “Conscients del paper cada vegada més important que tenen els grups de recreació en la divulgació històrica i en la promoció del patrimoni historicarqueològic, creiem que la Universitat no se’n pot quedar al marge, no només per l’important eina pedagògica que suposen aquest grups, sinó també i especialment pel seu potencial en relació a l’arqueologia experimental. Esperem que aquestes jornades suposin el començament d’una profitosa col·laboració.”
Per acabar, i a risc de demostrar massa orgull, voldria afegir que la meva universitat, la UB, també s’està obrint a la reconstrucció històrica, tant amb la creació d’un màster (dirigit per en Francesc Xavier Hernàndez Cardona) com amb l’organització d’activitats de demostració. Com a exemples, d’aquí a poc faré una pràctica en la qual un grup de recreació històrica (els Propugnatores Barcinonenses) ens mostrarà l’equipació d’un soldat baix-imperial. També voldria anunciar que Barcino Oriens farà una demostració de totes les seves seccions el dia 13 de maig a la Facultat de Geografia i Història de la UB.
Una Magna grisa i vermella
110 anys
Aquest cap de setmana he participat a la XI Magna Celebratio com a membre del grup Barcino Oriens, i com l’any passat he fet de vexilifer, tot portant el nou estendard de la nostra legio, que hem tingut el plaer de presentar en aquest festival, juntament amb l’àguila, com podeu veure en aquestes imatges, extretes del Facebook:
Legionaris en repòs. Vegeu les insígnies de la nostra “legio” (Foto del Museu de Badalona)
Desfilada per les parades del festival (Foto del Museu de Badalona)
Aquest any hem passat de ser només una cohort a constituïr-nos com una legió, la II Traiana Fortis, tot i que ens seguim considerant membres de la primera cohort, la I Barcinonensis.
Pel que fa a la nostra participació a la Magna, vam obrir el festival amb una desfilada pel barri antic de Badalona fins arribar a l’ajuntament, on vam promocionar les dues representacions que faríem durant els dos dies, tant la píndola de reclutament com l’explicació de la impedimenta que duien a sobre els legionaris romans, que més tard vam desenvolupar satisfactòriament.
El festival es va desenvolupar (amb un cert descens de visitants, probablement a causa del temps i del futbol, ja que jugava el Barça) durant dos dies ennuvolats, tot i que sembla que a Júpiter li va agradar la Magna, ja que no va ploure fins el diumenge a la tarda, quan tots ja havíem plegat.
Desfilada per Badalona (Foto del Museu de Badalona)
Aquest any no s’han presentat gaires novetats, ja que el grup està en un any de transició cap a una diversificació de seccions que aportarà moltes novetats al públic i una gran quantitat de diferents disciplines dins del món romà, tot i que hem presentat una innovació pel que fa a les formacions de combat. Durant les demostracions d’impedimenta vam realitzar (amb èxit) un testudo de quatre agmina (columnes) i una “coreografia” de la nostra invenció, el “pila iacite” (llenceu les javelines).
Per odre esquerra-dreta: jo, en Ricard Llop i en Guillem Acien, un company de la “legio” i també alumne de l’IPM (Foto Fil de les Clàssiques)
Vet aquí el vídeo-resum de la Magna Celebratio, publicat a Aracne fila i fila amb les fotografies de la Valèria:
[youtube width=”450″ height=”350″]https://www.youtube.com/watch?v=hpJod-VHDTk[/youtube]
Primilianus ha tornat a la vida
310 anys
Diumenge es va inaugurar el jaciment romà de Can Ferrerons, sota el nom de “Museu romà de Premià de Mar, i jo no m’ho vaig perdre.
Però no vaig ser allà com a visitant, sinó que estava vestit de legionari romà com a part de Barcino Oriens, que juntament amb el grup de reconstrucció històrica del Museu de Badalona participava en aquest acte, on els premianencs van poder gaudir de la cultura romana de dues maneres diferents reconstruïda i museïtzada.
Cartell de l’acte
Durant les hores prèvies a la inauguració, i mentre els visitants feien temps per entrar, tant els soldats com els civils vam entretenir la gent amb formacions de combat i tallers (respectivament), on es mostraven detalls de la vida quotidiana dels habitants de la vil·la que hi havia sota els nostres peus. En el meu cas, la jornada va passar entre testudines (formació de tortuga) i repelere equites (mur d’escuts contra la cavalleria enemiga).
Però no estava sol. Entre els meus companys de Barcino Oriens hi havia un altre premianenc, en Guillem Acie,. que estava vivint la seva primera experiència com a “reconstructor històric”. Al principi estava nerviós, però el contacte amb els companys de grup i la posada en escena de les formacions i “píndoles” (petites representacions teatrals que mostren aspectes de la vida quotidiana dels romans) el van fer oblidar el pes de l’armadura i el cansament. A més, com en el meu cas, el fet d’estar “jugant a casa” li va ajudar a passar el “bateig de foc” d’una manera més que excel·lent.
Jo (Arnau Lario, a l’esquerra) i en Guillem Acien (dreta) Foto d’Agustí Acien
Entrevista a Magí Seritjol
010 anys
Fa uns dies em vaig dirigir a Tarragona per entrevistar en Magí Seritjol, director del festival Tarraco Viva i del grup de reconstrucció històrica Projecte Phoenix. De professió gestor cultural, és responsable del servei de difusió del Museu d’Història de Tarragona.
Com sempre, l’entrevistat em va donar la seva definició de “reconstrucció històrica”: un concepte ideal i utòpic, al qual no es pot arribar, que consisteix en reproduir amb el màxim rigor possible elements materials d’altres èpoques. Tot i això, mai serà exactament el mateix, ja que el procés de producció i el context històric no són mai els mateixos que els de l’època a recrear. Posa com a exemple la recreació de la ciutadella ibera situada a l’actual Calafell, on es van “reconstruir” les estructures tal i com eren, cosa que ha permès aprendre més coses sobre els materials i els elements constructius necessaris per al manteniment de l’edifici, que sense posar-ho en pràctica no s’haurien pogut descobrir.
Pel que fa a la situació actual de la reconstrucció històrica, ell creu que està “una mica aturat”, que des dels temps d’auge d’aquest moviment durant els anys 70 i 80 ha perdut empenta, tot i que durant tots aquests anys ha ajudat significativament a dinamitzar el patrimoni arqueològic. Això es deu a la crisi, que ha fet que molts grups i festivals hagin plegat i que els que continuen tinguin dificultats econòmiques. A més, va dir que durant aquests últims anys hi ha hagut un procés de fragmentació, és a dir, que s’han creat grups molt petits, en lloc d’un o dos de grans (que, tenint en compte que molts grups d’època napoleònica superen el miler de membres, no ho són tant), cosa que afecta a la seva solidesa econòmica, naturalement.
A més, va remarcar que la participació i modernització del patrimoni són una de les fites de la reconstrucció històrica, que ells tenen molt en compte a l’hora d’organitzar les jornades “Tarraco Viva”, la funció principal de les quals és dinamitzar el patrimoni romà de la ciutat, socialitzar la cultura fer veure a la gent que la majoria de coses que ens envolten ens ve donat de la societat romana, dels nostres avantpassats. Per ell, l’important és que assumim la nostra herència romana i que veiem que, per exemple, els romans eren grans enginyers i que van posar les bases de l’urbanisme modern, tot i que la seva economia era bàsicament agrària.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=j-cnR_Hpkc8[/youtube]
El desè Fòrum Auriga
110 anys
Durant els dies 17, 18 i 19 d’octubre es va celebrar a diferents llocs de Barcelona un cicle de conferències basat en la cultura clàssica a Catalunya: el Fòrum Auriga. A més, aquest esdeveniment organitzat per la revista homònima s’emmarcava en Barcelona com a Capital de la Cultura Catalana 2014.
Cartell del X Fòrum Auriga
Així doncs, i a causa de les nombroses ponències relacionades amb la reconstrucció històrica (i amb el modus operandi del treball), vaig assistir-hi, i aquest és el resum de les esmentades intervencions:
- ENTRE L’ARQUEOLOGIA EXPERIMENTAL I LA DIVULGACIÓ DEL MÓN CLÀSSIC (Clara Forn): Membre del Grup de reconstrucció històrica de Badalona, ens va explicar el recorregut de l’agrupació des dels seus inicis fins l’actualitat, els seus àmbits d’actuació (la microhistòria i la vida quotidiana), la composició dels seus membres i els resultats que han obtingut. Val a dir que l’originalitat dels “reconstructors” del Museu de Badalona sempre m’ha agradat, ja sigui pel seu projecte de treball poc comú o per les activitats que organitzen.
- ARRAONA ROMANA, UN PROJECTE DE DIFUSIÓ DE LA CULTURA CLÀSSICA ROMANA (Francesc Sánchez): L’advocat sabadellenc, creador del bloc i l’associació “Arraona Romana” ens va explicar el projecte que va iniciar ara fa sis anys, que ha passat d’una petita associació amb altura de mires a un bloc de presigi i a una agrupació que organitza tertúlies, edita llibres i en un futur reprendrà l’organització de la Renovatio Arragonis, el festival de reconstrucció històrica que es va deixar de fer l’any 2012. Personalment, aquesta iniciativa és un exemple de com s’ha de difondre el patrimoni romà en un món globalitzat i informatitzat com l’actual.
- DE L’AULA A LA CIUTAT: L’EXPERIÈNCIA D’ORGANITZAR LES JORNADES BARCINO COLONIA ROMAE (Ricard Llop): El bloc es va acabar amb el director de Barcino Oriens (i de les Barcino Colonia Romae), que ens va relatar la filosofia del grup, els seus objectius i el seu modus operandi. Més tard, va explicar el desenvolupament de les jornades romanes de Creu Coberta, que inclouen xerrades, reconstrucció de l’exèrcit, la gladiatura i la vida quotidiana d’època romana, i que el barceloní creu que en cinc anys tindrà entitat pròpia i es situarà en un altre lloc, com el parc de l’Espanya Industrial.
- ELS TREBALLS DE RECERCA DIGITALS (Margalida Capellà): Tot seguit, la tutora del meu treball, professora de clàssiques i autora dels blocs Aracne fila i fila i El fil de les clàssiques va fer una ponència sobre el seu projecte de treballs de recerca digitals, model que s’ha instaurat ja als alumnes de grec i llatí de l’Institut Premià de Mar que volen fer el TR amb la senyora Capellà. Per acabar, va mostrar el meu treball de recerca als assistents, cosa que li agraeixo, ja que suposa un element de difusió molt important, tenint en compte que allà hi havia persones relacionades amb el món clàssic català.
Les altres intervencions, que no he reflectit aquí per qüestions d’espai, van ser molt interessants, sobretot les que tenien a veure amb l’arqueologia, que sempre m’ha fascinat i que tinc la intenció d’estudiar a la universitat. Vull destacar la xerrada que va fer la Dra. Isabel Rodà sobre la fundació de Barcelona i la seva etapa romana, des dels temps de Cèsar fins el segle IV dC.
Per acabar, vull agrair a la Montserrat Tudela d’haver-me permès l’assistència, ja que assistir al Fòrum Auriga va ser una experiència interessant i enriquidora que, a més, vaig gaudir molt.
Evocati Apri Scipioni
210 anys
Època recreada: Època republicana
Àmbit de recreació: Exèrcit
Ubicació: Sabadell
Aquest grup forma part de l’associació “Bellum annibalicum“, una agrupació de més de setanta persones, nascuda de la unificació de les experiències i inquietuds de quatre grups de recreació històrica de l’Antiguitat: Athenea Promakhos , Evocati Apri Scipioni, Iboshim i Ibercalafell. El seu interès, en coincidir en l’època recreada, se centra en la difusió dels esdeveniments que van envoltar les Guerres Púniques, principalment de la segona d’elles, en les quals van intervenir pràcticament totes les cultures de l’entorn mediterrani.
Recolzant-se en la recreació històrica, en l’arqueologia convencional i en l’arqueologia experimental com a eines fonamentals, la seva intenció és aproximar al gran públic alguns dels moments decisius d’aquell conflicte, oferint un punt de vista alternatiu, mitjançant la recreació de les cultures que van intervenir, incloent en aquest marc, i salvant les distàncies, les batalles més importants.
Segons en Javier García, membre del grup, els “Evocati” en concret es dediquen a recrear els soldats homònims que s’unien a l’exèrcit romà un cop ja havien acabat el servei i que feien d’instructors dels novells, a més del prestigi que havien acumulat. Es reuneixen una vegada al mes per practicar tir, muntatge i desmuntatge de campament i reparació d’armadures, i de tant en tant participen en actes com les jornades “Tarraco viva“, els jocs de Nîmes o “Tempora in Aquileia”, a Itàlia.
Cartell dels jocs romans de Nîmes
Tarraco ludus
310 anys
Creació: Any 2012
Època recreada: Segles I i II dC
Àmbit de recreació: Gladiatura
Ubicació: Tarragona
Tarraco ludus és un grup de reconstrucció històrica especialitzat en la gladiatura de l’alt imperi o Principat, que, tot i la seva recent creació, ja compta amb uns quinze membres. Els orígens del grup es remunten a l’any 2012, quan van col·laborar amb una de les activitats estivals de Nemesis.
Aquest grup forma part del conjunt d’entitats que han crescut sota el paraigua de Tarraco Viva, com altres agrupacions de referència, com Nemesis, Thaleia o l’Associació Projecte Phoenix. L’any passat ja es van constituir com a entitat i en aquest poc temps ja han actuat en llocs com Castella la Manxa, el País Basc o Osca. De moment són més coneguts a fora de la ciutat que no pas aquí, però aquest estiu els hem pogut veure col·laborant en una de les activitats del cicle Tarragona Història Viva. En aquests moments són l’únic grup de reconstrucció d’aquest àmbit a Catalunya i el tercer de l’Estat, comptant l’Escuela Gladiatura de Mèrida i el grup de Cantàbria Jano.
Foto de Lluís Amenós, Tarragona Cultura
Pel que fa al seu modus operandi, ells prefereixen la didàctica a l’espectacle, de manera que dediquen bona part de les seves presentacions a explicar tots els detalls de les lluites de gladiadors, tot i que concentren molts esforços en fer gaudir la gent que dos mil·lennis després encara gaudeix veient dues persones lluitant una contra l’altra, si bé des de Tarraco ludus ja deixen clar que no es fan mal de veritat. El seu objectiu últim és trencar els innumerables mites que s’han format a partir de les últimes pel·lícules de romans, com “Gladiator”, de Ridley Scott.
Val a dir que, a diferència d’alguns grups, es paguen totes les seves armes i armadures, cosa que, tenint en compte que valen més de mil euros en total, diu molt de la seva dedicació. Els vestits, les armes i les proteccions busquen reproduir al màxim els materials originals, fet que els ha obligat a comprar productes arreu d’Europa.
Thaleia
010 anys
Època recreada: Alt imperi romà
Àmbit de recreació: Vida civil
Ubicació: Tarragona
“Thaleia. Grup de Reconstrucció Històrica” és una associació tarragonina l’objectiu de la qual és mostrar a l’espectador, des d’una perspectiva dinàmica i divertida, la manera de viure en època romana (la infància, el matrimoni, el divorci, la mort, la religió, la música, la medicina….). A diferència de la majoria de grups, només es dedica a la vida quotidiana, i és un referent entre els que recreen aquest aspecte de la vida dels romans tan poc treballat.
Thaleia és el primer grup de reconstrucció musical d’època romana de l’Estat espanyol i manté contacte amb els millors grups europeus en aquest camp. Un dels espectacles que organitzen, que és dels més interessants que he trobat, és una representació musical. “Carmina Canere en Viu” és un espectacle ideat pel mateix grup que consisteix en un concert de música amb dansa romanes on reprodueixen tot un seguit d’instruments musicals de l’època, com per exemple la Tibia (instrument de vent que podia estar fet de fusta, os, ivori, etc.,); la Syrinx (denominada avui dia flauta de “Pan”); la Kithara i la Pandovra (instruments de corda) el Crotalvm i el Cymbalvm (percussió).
Val a dir que han publicat un disc amb totes les seves interpretacions musicals, titulat: “Carmina Canere”, la imatge del qual teniu a continuació.
A part de la seva faceta musical, el grup organitza nombrosos espectacles i participacions durant la Tarraco Viva, com les que relato a continuació, tot i que per més detalls convido el lector a mirar la seva magnífica pàgina web:
- SEQUERE ME: La prostitució a Roma
- SATURNALIA: Explicació de la festivitat
- SACRA PRIVATA: els rituals de la llar
- VENERALIA: El culte a Venus
- ELS CIRCS ROMANS: Tots els aspectes dels jocs de circ
- LA MODA A ROMA: Un passeig per la societat romana a través del vestuari
- DOMI AC FORI: Explicació de la vida d’una família romana
- ROMA ARCANA: màgia, superstició i religió a Roma
- DIES VIRILES: El pas de nen a home en temps dels romans
- SERVITUS ET MANUMISSIO: L’esclavitud a Roma
- ARS MEDICA: La medicina a Roma
- DIVORTIUM: El divorci en temps dels romans
- CEREALIA: El culte a la deessa Ceres
-
DIES LVSTRICVS ET LVDVS LITTERARIVS: La vida dels nens romans
Des dels seus inicis ha participat en Jornades Internacionals de Divulgació Històrica, com les que es celebren cada any a Tarragona, des de 1999 i en festivals com el Mercat Romà de Guissona, el Festival Romà d’Andelos a Mendigorria, la Magna Celebratio a Badalona o Blanda Aeterna a Blanes.
Associació Cultural Arraona Romana
110 anys
Ubicació: Sabadell (Barcelona)
Àmbit d’acció: Cultura romana en general
Plataforma de difusió: Bloc i reconstrucció històrica
Fundada el 2008 per Francesc Sánchez, a qui he entrevistat anteriorment, Arraona Romana és una iniciativa personal del senyor Sánchez i una entitat cultural que té diferents objectius, que cito a continuació:
- “Promoure la recerca i desenvolupament, les excavacions arqueològiques, la preservació i la difusió del patrimoni arqueològic romà de la ciutat de Sabadell”
- La difusió de la cultura romana a través dels diferents canals que ens ofereix la tecnologia i la societat.
- “Recrear i recuperar el millor de l’Antiga Roma en els camps de la cultura, la llengua, el dret, la política, l’art, la literatura o filosofia, entre d’altres, promovent a aquests efectes tot tipus d’activitats culturals, recreacionistes i lúdiques.”
Es va començar amb molta força, organitzant la Renovatio Arragonis, conferències i xerrades, a més de la pàgina web, que servia per complir el segon objectiu citat anteriorment, i actualment ho continua fent. A partir del 2012, i amb la dissolució del festival que portaven tres anys fent, es van plantejar dedicar els seus esforços en el bloc i la difusió de la cultura romana, projecte que encara segueix en peu.
Actualment hi estan molt centrats, i s’ha creat una pàgina web on es publiquen diferents assajos de persones amants de la història que dediquen molt de temps a crear un text seriós, documentat i interessant amb alguns petits incentius econòmics de l’Associació Arraona Romana i els seus patrocinadors.
Una altra faceta de la seva tasca és la difusió via xarxes socials. Allà, les pàgines de Facebook i Twitter d’aquesta associació comparteixen articles, notícies i fotos relacionats amb el món romà, i el seu èxit és tal que a dia d’avui compten amb 2565 membres a la primera i 1350 seguidors a la segona. I aquesta part no és la menys important, ja que, segons el mateix Sánchez, “fan de butlletí oficial, publiquen les totes les notícies que hi ha per a que la gent ho vegi i se n’assabenti”.
Per potenciar el camp de l’escriptura històrica, estan impulsant diversos projectes, com finançar l’edició de llibres d’autors novells, la creació d’una revista i la creació de diverses seccions temàtiques, on experts sobre el tema escriuran diferents articles per crear una espècie de llibre a partir de les col·laboracions.
Per acabar, avanço que s’està preparant un projecte per reeditar la “Renovatio Arragonis” seguint un model semblant a festivals com la Magna celebratio o les Jornades Romanes d’Hostafrancs, diferent al que no va funcionar el 2012.
Comentaris recents