Posts tagged Can Ferrerons

Primilianus ha tornat a la vida

3

Diumenge es va inaugurar el jaciment romà de Can Ferrerons, sota el nom de “Museu romà de Premià de Mar, i jo no m’ho vaig perdre.

Però no vaig ser allà com a visitant, sinó que estava vestit de legionari romà com a part de Barcino Oriens, que juntament amb el grup de reconstrucció històrica del Museu de Badalona participava en aquest acte, on els premianencs van poder gaudir de la cultura romana de dues maneres diferents reconstruïda i museïtzada.

Cartell de l’acte

Durant les hores prèvies a la inauguració, i mentre els visitants feien temps per entrar, tant els soldats com els civils vam entretenir la gent amb formacions de combat i tallers (respectivament), on es mostraven detalls de la vida quotidiana dels habitants de la vil·la que hi havia sota els nostres peus. En el meu cas, la jornada va passar entre testudines (formació de tortuga) repelere equites (mur d’escuts contra la cavalleria enemiga).

Però no estava sol. Entre els meus companys de Barcino Oriens hi havia un altre premianenc, en Guillem Acie,. que estava vivint la seva primera experiència com a “reconstructor històric”. Al principi estava nerviós, però el contacte amb els companys de grup i la posada en escena de les formacions i “píndoles” (petites representacions teatrals que mostren aspectes de la vida quotidiana dels romans) el van fer oblidar el pes de l’armadura i el cansament. A més, com en el meu cas, el fet d’estar “jugant a casa” li va ajudar a passar el “bateig de foc” d’una manera més que excel·lent.

Jo (Arnau Lario, a l’esquerra) i en Guillem Acien (dreta) Foto d’Agustí Acien

Entrevista a Ramon Coll

1

Aquesta vegada no vaig anar gaire lluny per entrevistar en Ramon Coll Monteagudo, arqueòleg del mateix poble que jo, Premià de Mar (Maresme). Em va rebre al Museu de l’Estampació d’aquest poble i vam parlar una estona:

Com altres entrevistats, va manifestar que l’afició a la història antiga que té és innata, tot i que ell intenta comprendre i saber de totes les èpoques, ja que ell es defineix com un “arqueòleg de poble”, degut a la varietat de restes que s’han trobat a Premià.
Per començar, la reconstrucció històrica és, per ell, un intent de reproduir, de la manera més veraç l’època que es vol ambientar, i que no li sembla que sigui una moda passatgera. Ell creu que és una manera lúdica i festiva d’acostar la història a la gent de manera amena. Pel que fa a la reconstrucció històrica romana, ell creu que té l’èxit que té perquè conté l’aspecte que la gent busca més en les reconstruccions: l’exèrcit.

Pel que fa al lligam de la reconstrucció històrica i els jaciments arqueològics, ell creu que no és necessari, tot i que va recalcar la importància de la rigorositat històrica, cosa que ell considera un requisit per als bons “recreadors”.

Un cop vam parlar del jaciment de Can Ferrerons, em va remarcar l’excepcionalitat de la planta octogonal, ja que hi ha pocs edificis a Europa amb aquesta estructura. Actualment encara està per museïtzar, però la seva declaració de “Bé d’interès cultural i l’inici de les obres d’adequació” han fet pensar que l’any que ve ja el podrem visitar (això sí, en grup i visites concertades dins que es museïtzi). A més, segons ell, hi ha molta demanda i, per tant, creu que el jaciment atraurà  molta gent, sobretot de l’àmbit escolar.

Tornant al tema del treball, ell creu que la reconstrucció històrica pot ser un puntal del turisme cultural, ja que no deixa de ser un espectacle. Seguint en aquesta línia, ell deia que no hem canviat gaire en tant de temps, que la gent seguia animant els gladiadors amb un entusiasme sorprenent.

Per acabar, li vaig preguntar si a la gent que hi va i hi participa els empeny un sentiment d’empatia, i em va dir que, en part, sí, però que el més important era crear una espurna de curiositat als visitants, de manera que quan tornin a casa de la Tarraco Viva, per exemple, “obrin un llibre d’història o mirin un documental sobre el tema”.

Per veure l’entrevista completa mireu el vídeo:

Imatge de previsualització de YouTube

Can Ferrerons, una arquitectura romana excepcional

1

canferrerons

El dia 25 de maig, en Ramon Coll (arqueòleg i director del Museu de l’Estampació de Premià de Mar), i la Marta Prevosti (arqueòloga i ex-directora del mateix museu) van donar una conferència al museu del qual són i eren, respectivament, directors, sobre l’arquitectura de la vil·la romana de Can Ferrerons, al mateix poble maresmenc. Aquesta xerrada es feia en el context del Festival Laietània, i era una de les dues xerrades que es feien els caps de setmana del 24-25 i del 31-1 a Premià de Mar, com es pot veure al programa del festival.

Per començar, en Ramon Coll va fer una explicació de la cronologia de les -roballes a Premià, que, tot i el que es pensa, no consisteixen només en l’edifici de planta octogonal, sinó que hi ha restes de forns de metalls als voltants, si bé en un radi reduït. A més, ens va explicar que aquestes troballes, que podríem etiquetar com a “secundàries” formaven part d’alguna cosa més gran, però que per raons urbanístiques no es podien desenterrar. Val a dir que l’experiència d’haver visitat el jaciment em va ajudar a entendre la magnitud de les restes, ja que només amb les fotos, si bé es feien amb un jaló (instrument que es posa a les restes a l’hora de fotografiar-les per fer-se a una idea de les mesures a escala real), no admires la seva bellesa.

Pel que fa a la Marta Prevosti, ens va fer una comparativa entre la vil·la premianenca i d’altres que compartien la mateixa estructura octogonal (val a dir que aquest tipus de construcció va ser la “protagonista” absoluta de la conferència)  al llarg i ample de l’Imperi romà. Segons la doctora Prevosti, aquesta estructura ja es coneixia durant els dos primers segles de la nostra era, però la seva utilització va agafar rellevància quan els emperadors del Baix imperi la van començar a utilitzar en els seus palaus. Això va fer que els aristòcrates del moment construïssin les seves vil·les seguint aquest patró. Tot i que la informació sobre la vil·la de Can Ferrerons és ínfima, es creu que la seva construcció data de la segona meitat del segle II, així que entraria en aquests paràmetres.

Jaciment de Can Ferrerons abans de construir el sostre de formigó que actualment el cobreix

Per acabar, vull dir que aquesta xerrada va ser molt interessant, i crec que la gent de Premià de Mar no coneix suficientment el seu patrimoni històric, ja que fins i tot la gent que viu just al costat del jaciment no en coneix l’existència. Per aquest motiu, es creu que en menys d’un any, si el pressupost ho permet, les restes es museïtzaran i es permetrà l’accés al públic visitant.

Go to Top