Posts tagged Vídeo

Entrevista a Jose Antonio Ruiz Rodrigo

1

Aquest diumenge vaig anar a entrevistar una persona molt interessant en el camp de la reconstrucció històrica: José Antonio Ruiz Rodrigo, membre de Projecte Phoenix, amant de la història romana i creador i impulsor, conjuntament amb altres socis com Carmelo Farfan, del festival Ilurum vita.

Per a ell, la reconstrucció històrica és un acte en el qual torna a viure un període concret de la història, ja sigui a través de tallers, actes teatralitzats, sopars, per trencar la barrera del museu i convertir aquests actes en una experiència única. A més, veu que aquest moviment ha rebut un impuls gràcies als actes del Tricentenari, tot i que encara ens falta molt per fer per arribar a nivells europeus.

Una de les eines que el senyor Ruiz utilitza molt són les xarxes socials, que ell considera imprescindible per donar-se a conèixer i estar en contacte amb les novetats d’aquest “sector”.

L’altra tasca de l’entrevistat és la creació i difusió d’assajos sobre la reconstrucció històrica: ha publicat un estudi sobre l’impacte d’aquest moviment a Catalunya i sobre els instruments musicals militars d’època republicana (romana), fruit de la seva experiència com a exmilitar i de la seva investigació acadèmica sobre l’exèrcit romà de totes les èpoques.

Pel que fa a la seva opera magna, el festival Ilurum vita (14-16 d’agost), el projecte va néixer del seu desig de “fer la història més interactiva, encara més propera, a diferència del que passa a altres festivals”. En aquesta primera edició té planejat reivindicar el paper del Maresme en les batalles ocorregudes a Hispània en el marc de la Segona Guerra Púnica (218 aC – 201 aC), a més d’expandir el nombre d’esdeveniments dedicats a aquest importantíssim període de la història de Roma, molt minso a tota Europa.

Algunes de les activitats que em va avançar són:

  • Tabernae
  • Desembarcament de la flama de Vesta (al port)
  • Construcció del temple de Mercuri
  • Zones civil (zona de conferències) i militar (dividida en dues zones, legions i enemics de Roma)
  • Cinema romà
  • Demostracions de medicina militar
  • Combats (militars i de gladiadors)
  • Parc infantil per a nens
  • Terrors de Roma (passatge del terror amb éssers fantàstics d’època clàssica)
  • Sopars amb teatre

Aquí teniu l’entrevista completa:

Imatge de previsualització de YouTube

Ara bé, abans i després de la gravació vam estar parlant sobre diferents aspectes de la situació de la reconstrucció històrica, com per exemple el fet que ni a Catalunya (ni a Espanya) no hi ha espais on posar en pràctica l’experiència amb el material reconstruït, com pila (javelines) o tècniques de construcció de campaments…

La reconstrucció històrica als museus

1

La reconstrucció històrica és una eina oberta a molts usos i interpretacions, i la museografia no n’està exempta. Aquest cap de setmana estava al museu romà d’Avenches (Suïssa), i em vaig adonar que hi havia una recreació d’una cuina romana, on hi havia el maniquí d’una dona, vestida d’esclava romana, i reproduccions de peces del mateix museu relacionades amb la cuina i el menjar.

Però això és només una mostra del que és una de les eines més utilitzades per les entitats culturals relacionades amb la història. Arreu es poden trobar reproduccions de restes arqueològiques, i tots els museus (siguin del que siguin) les exposen juntament amb els originals. Tot això es pot classificar com a reconstrucció històrica material, termes proposats per la Montserrat Tudela durant l’entrevista que li vaig fer. Per exemple, al museu d’Història de Catalunya hi ha un munt de reproduccions de peces i i escenaris d’altres èpoques, com per exemple aquesta:

Reproducció d’una casa ibera / Font: VeoVeo 3

Tot això és produït per empreses especialitzades en la matèria o grups de reconstrucció històrica, com “Legio IV Macedonica”, que, segons el seu creador, Ricado Cajigal, fa reproduccions de peces arqueològiques per a entitats culturals. Això, no obstant, requereix molta investigació, ja que és important que aquestes reconstruccions es facin amb la màxima fidelitat possible.

Personalment, crec que és un recurs molt útil, igual que la reconstrucció històrica, per l’ajuda visual que proporciona al visitant, ja que  permet a la gent no gaire entesa en la matèria fer-se una idea del context en què es van produir les peces exposades. Per a mi, el millor museu és aquell que sap arribar a la gent i transmetre la cultura i el coneixement de manera dinàmica i amena. Hi ha diferents maneres de fer-ho, com instal·lar pantalles amb programes interactius o mostrar reconstruccions digitals d’edificis, societats i moments històrics. Vegeu aquest vídeo on es reconstrueix el Partenó i totes les modificacions que va patir al llarg dels segles:

Imatge de previsualització de YouTube

Els museus són, també, una bona plataforma per la reconstrucció històrica immaterial, ja que organitzen nombrosos actes culturals, com per exemple “La nit dels museus”. Cada any, el MAC acull el grup Barcino Oriens, entre altres grups, que representa diferents aspectes de la vida romana, sobretot els temes més vistosos, com l’exèrcit i els gladiadors.

Lluita de gladiadors organitzada per Barcino Oriens

L’últim aspecte de la reconstrucció històrica als museus és la pedagogia; és bastant comú que aquestes entitats organitzin tallers o casals d’estiu per a escoles i grups. Un exemple d’aquesta pràctica és el casal que es va fer durant dues setmanes de juliol al Museu de Badalona, on es van introduir els nens de 5 a 10 anys a la cultura romana de l’antiga Baetulo (vestits, menjar, art…). Jo hi vaig participar, i vaig constatar que, efectivament, la reconstrucció històrica va fer augmentar l’interès dels infants per la història, titllada d’avorrida i pesada per part de la societat.

Foto de grup dels participants del casal del Museu de Badalona Foto del Facebook del Museu

Projecte phoenix (Legio VII Germanica)

3

Època recreada: Segle I dC.

Àmbit de recreació: Vida civil i militar

Ubicació: Tarragona

L’Associació Projecte Phoenix és un grup d’aficionats a la història que recrea la vida civil i militar romana, concretament durant la dinastia Flàvia (Vespasià, Tit i Domicià). L’Associació, com la resta de grups de reconstrucció històrica, participa en events culturals organitzats per jaciments arqueològics, centres educatius i, en general, qualsevol entitat cultural, amb l’únic objectiu de divulgar la cultura romana a través de la demostració pràctica dels seus diferents àmbits. 

Aquest grup està estretament lligat amb el festival “Tarraco Viva” i amb els espectacles de “Tarragona història viva”, ja que en són els principals participants i organitzadors, com podeu veure en aquest vídeo, on es mostren fotos de les diferents sessions realitzats per “Projecte phoenix” en el marc del segon festival.

Detall de la “pompa triumphalis” Foto del bloc: descobrir.cat

Però no només tenen presència a les activitats de la seva ciutat, sinó que porten la seva reconstrucció històrica a molts llocs, com:

  • Museu d’Història de la Ciutat (Girona)
  • Museu d’Història de Catalunya (Barcelona)
  • Museu de Pont du Gard (França)
  • Jaciment Arqueològic de Numància (Garray-Sòria)
  • Museu Arqueològic de Mataró
  • Museu i Ruta de Caesaraugusta (Saragossa)

Un detall que remarquen profusament a la seva pàgina web és la rigorositat amb la qual treballen, ja que donen molta importància a la fidelitat històrica de qualsevol objecte o vestuari que utilitzen. Per això consulten especialistes i entitats enteses en la matèria com museus o universitats, a més de la documentació pròpia, amb la consulta de fonts clàssiques, relleus, escultures, pintures o restes arqueològiques.

Legionaris

Legionaris de la Legio VII Gemina Foto de la web de Projecte phoenix

Aquest grup és, segons la meva opinió, un dels més importants, sobretot per la quantitat d’activitats que realitzen i per la quantitat de gent que s’hi dedica. Però també és pel pressupost que tenen, tant per organitzar “Tarraco viva” com per material, cosa que no passa en la majoria dels casos, ja que el normal, malauradament, és rebre incomprensió per part de les institucions que tenen el poder de patrocinar aquest tipus d’activitats.

 

Entrevista a Teresa Devesa i Jordi Rincón

0

El dia 5 d’agost vaig anar al Museu de Badalona, on havia quedat amb aquestes dues persones per entrevistar-les. Ambdós són professors de clàssiques als instituts: Escola Vedruna de Gràcia (Jordi) i Isaac Albéniz de Badalona (Teresa). A més, participen als blocs “El vaixell d’Odisseu” i “Aracne fila i fila“, que serveixen com a eina acadèmica durant el curs escolar. És precisament en aquests blocs on es forja la participació dels alumnes de clàssiques dels dos instituts (i fins fa poc també hi havia alumnes de l’Institut Premià de Mar) a la Magna Celebratio, el festival de reconstrucció històrica romana que es celebra a Badalona l’últim cap de setmana d’abril.

Per començar, em van parlar del seu concepte de reconstrucció històrica: per ells, és un mitjà que apropa el món clàssic a l’alumnat, de manera que entengui el fons del que està treballant a les classes. A més, diuen que des que participen a la Magna Celebratio aquesta modalitat d’espectacle ha proliferat al llarg de tot el territori, tant català com internacional, i s’ha instaurat com una oferta d’oci, que genera beneficis econòmics.

Pel que fa a la seva experiència personal, la Teresa ens va explicar com va començar a participar a la Magna Celebratio: Fa sis anys (2008), ella es va adonar que els seus alumnes no coneixien el festival, tot i viure a la mateixa ciutat de Badalona, i, per aquest motiu, els va fer fer reportatges, treballs i entrevistes sobre el tema. L’any següent, un alumne de 2n de Batxillerat, que participava a l’esplai que portava la part dels “ludi” (jocs romans), va establir contacte entre la Teresa i el Museu de Badalona, cosa que va portar a la participació, l’any 2009, dels alumnes de l’Isaac Albéniz, de l’Escola Vedruna de Gràcia i de l’Institut Premià. A partir d’aquest moment, i fins l’edició d’aquest any (2014), les activitats que duien els instituts han anat augmentant, fins al punt de tenir dos espais, que a l’època romana estaven molt relacionats: els jocs i l’educació.

A la part dels jocs, els alumnes ensenyen els nens a fer servir les diferents joguines romanes, reproduccions exactes d’originals extretes de jaciments, i juguen amb ells. Pel que fa a l’escola (o amb el terme grec, schola), aquesta es divideix en tres seccions, que es corresponen amb els diferents estadis de l’educació romana: el ludus litterarius (on els nens aprenen a escriure algunes frases en llatí sobre papir), el ludus grammaticus (on els alumnes fan que els visitants escriguin el seu nom en lletres gregues) i el ludus rhetoricus (on els alumnes més veterans representen una classe de retòrica i oratòria). Per més informació, podeu anar a l’article d’Aracne Fila i fila que en parla.

Però la part més important del projecte, segons els entrevistats, és l’alumnat. Per ells, el fet de participar a la Magna Celebratio és una oportunitat magnífica, ja que, tal com deia la Teresa, ajuda als alumnes a entendre el món romà d’una manera diferent i molt més pràctica. Segons el que diuen els dos professors de clàssiques, els que hi participen sempre en surten satisfets i repeteixen. Fins i tot hi ha alumnes d’en Jordi que ja estan a l’universitat i hi continuen assistint…

Per acabar, van donar les gràcies al Museu per la seva col·laboració i el fet que els deixin continuar assistint a la Magna Celebratio.

Aquí teniu el vídeo de l’entrevista completa:

Imatge de previsualització de YouTube

Com a apunt personal, vull agrair a la Margarida Abras i a la resta de personal del Museu per deixar-me entrar al jaciment per gravar l’entrevista i pel seu tracte durant la meva estada de pràctiques a les oficines del mateix.

Entrevista a Josep Maria Blanco

0

Fa uns dies vaig entrevistar en Josep Maria Blanco, professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Per començar, em va donar la seva visió del que era la reconstrucció històrica, i va dir que aquesta és una manera d’esbrinar com vivia la gent d’èpoques passades i posar-se a la seva pell. Pel que fa a la situació actual de la reconstrucció històrica, ell va dir que, sobretot depèn del context de cada país, ja que influeix molt la presència que van tenir els romans, si bé també s’ha de tenir en compte el nivell cultural de les diferents cultures nacionals. En el nostre cas, va dir, encara hi ha molta feina a fer, ja que es considera per molta gent com una cosa curiosa i pintoresca.

Més tard, vam passar a l’esfera més personal, i em va parlar de la seva experiència en el món de la reconstrucció històrica: Participa en dos grups diferents, als quals va accedir gràcies a la seva passió per la història i contactes personals. Aquests dos grups són: Barcino Oriens, que reconstrueix la vida en època romana, tal com es pot veure en aquest article, i “Amics de la Girona Napoleònica 1809”, que recrea l’exèrcit aliat que va lluitar contra els exèrcits de l’imperi de Napoleó, concretament els setges de Girona durant la guerra del Francès.

Seguidament, el seu discurs es va centrar en els aspectes més pràctics de la seva participació, i va parlar sobre la part logística: per començar, em va dir que a vegades li costava compaginar la seva participació als dos grups, però que sempre mantenia un equilibri raonable entre ambdues agrupacions. A més, i com a detall que va remarcar emfàticament, creia que era molt important dialogar amb la família sobre aquest tema, ja que “és el més important i el primer”, de manera que si s’arriba a un acord beneficiós per ambdues parts ell no té cap problema en gaudir de la reconstrucció històrica.

Pel que fa a la seva participació als grups, haig de remarcar la seva funció a Barcino Oriens, on s’ocupa de l’aspecte extern de l’agrupació (publicitat, promocions, contactes…), cosa que resulta lògica, ja que cada membre aporta al conjunt els seus punts forts pel bé comú.

Foto de l’entrevistat durant una representació del grup “Barcino Oriens”

Per finalitzar, vull remarcar que, a més de participar a la recreació del setge de Girona (amb “Amics de la Girona Napoleònica 1809”) i a diferents festivals d’època romana, com la Magna Celebratio o les Barcino Colonia Romae (amb “Barcino Oriens”), el projecte que més il·lusió li fa és la recreació de la batalla de Waterloo (Bèlgica), on grups de tota Europa i Amèrica “s’enfrontaran” per rememorar l’efemèride (fa 200 anys d’aquest esdeveniment).

Aquí teniu l’entrevista completa:

Imatge de previsualització de YouTube

Vull agrair especialment el fet que el senyor Blanco es desplacés a casa meva des de Barcelona, cosa que entenc que suposa més temps del que m’hauria pogut concedir.

Reconstrucció històrica en format vídeo escolar

0

Hi ha moltes maneres de fer reconstrucció històrica, i, com diu el títol, l’àmbit acadèmic no en queda al marge. A part del vincle alumnes i professor que pot existir entre els components d’un grup, com passa amb Barcino Oriens, també es pot recórrer a aquesta manera de fer cultura de manera molt més amateur i esporàdica, com aquest cas.

Aquest vídeo, que trobareu al final de l’article, va ser realitzat per tres alumnes, dos dels quals de clàssiques de l’INS Premià de Mar, jo entre ells, en el marc del Certamen Hermes (In memoriam Juanvi Santa Isabel), un concurs de vídeos clàssics fets per alumnes, que els companys de professió de Juan Vicente Santa Isabel fan en el seu honor i memòria. Aquest certamen està organizat per l’Associació CulturaClásica.com i l’associació Ludere et Discere.

L’argument del curtmetratge és: En Lucius, un veterà soldat romà de mitjans del segle II dC, explica al seu fill (mitjançant la tècnica del flashback) la seva experiència com a tribú augusticlavi (càrrec militar d’importància però de baixa graduació en l’escala d’alt comandament) durant les guerres dàcies.

A més, es pot veure reflectit en el vídeo el trauma que suposa participar en una guerra, de manera que es pot considerar una espècie de crida a la pau, si bé en la mentalitat del segle XXI, ja que fins fa ben poques dècades la guerra es veia com un recurs normal i, fins i tot, imprescindible per a la política.

Desgraciadament, la nostra feina no es va veure recompensada, ja que vam quedar en segona posició, però és una bona experiència i forma part de la meva petjada digital en una xarxa d’abast mundial.

Tot i això, la reconstrucció  històrica en el món audiovisual és una arma de doble tall, ja que el seu poder davant la mentalitat de l’espectador és enorme, i, per tant, és molt important que es doni al públic informació contrastada amb fonts històriques i basada en la realitat, ja que el dany que es pot fer en la seva mentalitat és irreparable.

Imatge de previsualització de YouTube
Go to Top