Posts tagged Teià

Visita teatralitzada a la Cella Vinaria de Teià

0

El dia 20 de juliol vaig anar al jaciment de la Cella Vinaria, on aquell dia a les 12 es feia una visita teatralitzada a les ruïnes, a més d’un tast de vi.

El nostre guia es va presentar com a Epictet, l’esclau grec que s’encarregava de dirigir l’explotació vinícola mentre el seu amo (Luci Pedani Clemens) residia a Barcino. Gràcies a la seva dedicació en aquest càrrec es va guanyar la llibertat i, fins i tot, va arribar a ser sevir augustal el càrrec públic més alt al qual podia aspirar un llibert o descendent de lliberts. Aquest tipus de càrrec, que podríem equiparar al de masover, era molt comú a les propietats rurals que els grans terratinents posseïen, ja que a aquests només els interessava obtenir beneficis, de manera que delegaven el govern de la finca a esclaus qualificats, normalment grecs, per a que portessin els comptes i administressin els recursos.

L’Abel Marco Freixa, a qui ja vaig entrevistar anteriorment, amb aquest alter ego grec, va guiar el grup (d’unes quinze persones, entre les quals un servidor) entre les restes del que va ser, sens dubte, una gran explotació vinícola, que produïa milers de litres de vi a l’any.

Una conversa amb Epictet

El motiu pel qual aquesta visita, de caràcter més aviat personal, està sent relatada és que la Cella Vinaria no és només és un conjunt de pedres apilades una sobre l’altra, sinó que conté un model de reconstrucció històrica més oblidat per la gent: l’arquitectònic. I és que al bell mig de l’edifici on es premsava el vi hi ha dues màquines romanes de fusta que realitzaven aquesta acció, reproduccions de premses romanes originals, que, naturalment, no s’han conservat. Això també és reconstrucció històrica, però, a més dels elements del que podríem anomenar com a “exposició permanent”, aquell dia de visita teatralitzada el jaciment tenia una mica més de forma romana, ja que l’Epictet (el nostre guia), que òbviament vestia una túnica romana, anava interactuant amb diferents peces d’atrezzo,  com àmfores, tauletes de cera, gerres de ceràmica. Això ens ajudava (als visitants) a introduïr-nos en el paper que representàvem, perquè érem inversors que veníem a veure les instal·lacions de la Cella per decidir-nos a entrar al negoci del vi laietà. Va ser una visita molt plaent, i cal recordar que just després de realitzar-la, vam entrar al CAT (Centre d’Acollida Turística) i l’Abel ens va parlar sobre el vi actual de la zona, que després vam tastar.

Aquí podeu veure una presentació de les fotos, l’autor de les quals és en Josep Lario:

Imatge de previsualització de YouTube

Com a conclusió, felicito el senyor Marco per la seva feina, perquè va aconseguir fer d’una visita arqueològica (cosa que per alguns podria ser avorrida) una grata eperiència. Recomano als lectors que hi vagin, si bé és difícil d’assabentar-se’n, ja que només se’n parla a la pàgina del Facebook de la Cella vinaria. 

Entrevista a Abel Marco

1

El dia  11 de juliol vaig anar al CAT (Centre d’Atenció Turística) de Teià, on em va rebre l’Abel Marco Freixa, coordinador de la Cella Vinaria, un jaciment que conté les restes d’un celler i espais per a la producció i transformació del vi, datats entre el segle II aC i el V dC. A més, és dinamitzador d’espais arqueològics, guia cultural i blogger. És badaloní i col·labora amb el museu d’aquesta ciutat amb la seva tasca de guia.

Per començar, vam parlar del seu concepte de reconstrucció històrica, que ell definia com “la cosina germana de l’arqueologia experimental”, que es diferencia d’aquesta perquè és més propera al públic. A més, va dir que feia pocs anys, concretament 15, que tenia una presència real als mitjans de comunicació, i que era important de cara a la conscienciació de la gent, ja que els apropa la història.

Pel que fa a la Cella Vinaria, el senyor Marco va dir que era un exemple del desaprofitament de diferents jaciments de la zona, degut a les seves reduïdes mides i a la seva distància dels indrets habitats, com la Fornaca (a Vilassar de dalt), tot i tenir unes característiques úniques a tot l’imperi. “Aquest parc aqueològic té 3000 metres quadrats i és el segon més gran del territori que conforma l’antiga Laietània”, va dir.

Segons la seva opinió, la Cella és una magnífica ocasió per conèixer la cultura del vi a la zona de la DO Alella, on, segles enrere, es produïa el vi laietà, que, paraules textuals, “era un vi dolentot”, que es coneixia com el vi dels soldats, ja que s’han trobat àmfores marcades amb segells de productors de la zona a totes les fronteres de l’antic imperi romà.

Més tard em va dir que des de l’empresa Tanit difusió cultural, però, sobretot, a causa de la seva persistència, es feia el festival Vinalia Rustica, a més de diverses activitats i tallers relacionats amb la cultura alimentària, però sobretot amb el vi. Tot això, va dir, es realitzava a través de la reconstrucció històrica, i el mateix Abel representava diferents papers, com de l’esclau Epictet, l’encarregat de dur la producció a terme en absència de l’amo, el que es podria comparar amb l’ofici de masover, si bé salvant les  evidents distàncies.

Per acabar, va explicar que tenia un projecte de futur important respecte a les activitats culturals del CAT: crear un petit grup de teatre que representarà obres de poca durada, alhora que cada actor teatralitza diferents personatges. Aquests espectacles, juntament amb les visites teatralitzades i les cates de vins i olis, marcaran l’agenda de la Cella Vinaria aquest any.

Aquí teniu el vídeo de l’entrevista  completa:

Imatge de previsualització de YouTube

Finalment, vull agrair efusivament el tracte que se’m va propinar aquell dia, ja que, a més de concedir-me l’entrevista, el senyor Marco em va guiar pel jaciment i em va explicar molts detalls que no coneixia sobre la producció, emmagatzematge i transport del vi laietà que desconeixia.

Festival Laietània (El Maresme)

7

Ubicació: Poblacions de l’àrea metropolitana de Barcelona i el Maresme.

Any de creació: 2010

Dates (aproximades): Del 23 de maig al 15 de juny

Temàtica: El món iberoromà

Jaciment d’origen: Restes antigues dels pobles del Maresme

El festival Laietània és una celebració en la qual es fan  diferents exposicions, tallers experimentals, conferències, propostes gastronòmiques i recreacions històriques. Organitzat i creat pel Consorci de Turisme del Maresme i per Tanit Didàctica i Difusió Cultural, el festival neix amb la voluntat de convertir-se en un referent cultural, turístic i social que posi en valor l’herència iberoromana de la comarca.

Aquest festival no és com els més coneguts (Tarraco Viva, Magna celebratio…), ja que intenta difondre el patrimoni cultural dels pobles que conformen l’antic territori de la Laietània, i mostra els jaciments que hi ha a cada localitat participant (val a dir que tenir restes arqueològiques és un requisit per acollir actes de les celebracions). Una altra de les característiques del festival és la descentralització, però, a vegades, es decideix crear una espècie de “capital”, una ubicació on es fan els actes principals. Sempre es fa coincidint amb una altra festivitat local, com per exemple l’any 2013, quan es va fer coincidit amb la Fira Iberoromana.

Cartell de l’any passat (2013)

Entre les seves activitats, que es poden consultar al programa, destaquen visites als diferents jaciments de les localitats de Badalona (poblat ibèric Turó d’en Boscà), Cabrera de Mar (oppidum ibèric d’Ilturo i el temple mitraic), Mataró (vil·la romana de Torre Llauder), i Vilassar de Dalt (necròpolis, forns…). Una altra part fonamental del festival són els tallers, orientats cap al turisme familiar, com els que es fan a Mataró (La llum de Vesta) o a Cabrera de Mar (Taller familiar de cuina romana i menú degustació romà).

Tot i les evidents diferències entre les diferents tipologies de festivals, el factor comú de totes aquestes celebracions és la reconstrucció històrica. Aquest tipus d’activitat, potser la més atractiva, és la recreació de l’exèrcit i els gladiadors romans, a càrrec de la Legio VII Gemina (Projecte Phoenix) I de Barcino Oriens, respectivament.

Foto del grup Barcino Oriens

Go to Top