Posts tagged Museu Arqueològic de Catalunya

El desè Fòrum Auriga

1

Durant els dies 17, 18 i 19 d’octubre es va celebrar a diferents llocs de Barcelona un cicle de conferències basat en la cultura clàssica a Catalunya: el Fòrum Auriga. A més, aquest esdeveniment organitzat per la revista homònima s’emmarcava en Barcelona com a Capital de la Cultura Catalana 2014. 

Cartell del X Fòrum Auriga

Així doncs, i a causa de les nombroses ponències relacionades amb la reconstrucció històrica (i amb el modus operandi del treball), vaig assistir-hi, i aquest és el resum de les esmentades intervencions:

  • ENTRE L’ARQUEOLOGIA EXPERIMENTAL I LA DIVULGACIÓ DEL MÓN CLÀSSIC (Clara Forn): Membre del Grup de reconstrucció històrica de Badalona, ens va explicar el recorregut de l’agrupació des dels seus inicis fins l’actualitat, els seus àmbits d’actuació (la microhistòria i la vida quotidiana), la composició dels seus membres i els resultats que han obtingut. Val a dir que l’originalitat dels “reconstructors” del Museu de Badalona sempre m’ha agradat, ja sigui pel seu projecte de treball poc comú o per les activitats que organitzen.
  • ARRAONA ROMANA, UN PROJECTE DE DIFUSIÓ DE LA CULTURA CLÀSSICA ROMANA (Francesc Sánchez): L’advocat sabadellenc, creador del bloc i l’associació “Arraona Romana” ens va explicar el projecte que va iniciar ara fa sis anys, que ha passat d’una petita associació amb altura de mires a un bloc de presigi i a una agrupació  que organitza tertúlies, edita llibres i en un futur reprendrà l’organització de la Renovatio Arragonis, el festival de reconstrucció històrica que es va deixar de fer l’any 2012. Personalment, aquesta iniciativa és un exemple de com s’ha de difondre el patrimoni romà en un món globalitzat i informatitzat com l’actual.
  • DE L’AULA A LA CIUTAT: L’EXPERIÈNCIA D’ORGANITZAR LES JORNADES BARCINO COLONIA ROMAE (Ricard Llop): El bloc es va acabar amb el director de Barcino Oriens (i de les Barcino Colonia Romae), que ens va relatar la filosofia del grup, els seus objectius i el seu modus operandi. Més tard, va explicar el desenvolupament de les jornades romanes de Creu Coberta, que inclouen xerrades, reconstrucció de l’exèrcit, la gladiatura i la vida quotidiana d’època romana, i que el barceloní creu que en cinc anys tindrà entitat pròpia i es situarà en un altre lloc, com el parc de l’Espanya Industrial.
  • ELS TREBALLS DE RECERCA DIGITALS (Margalida Capellà): Tot seguit, la tutora del meu treball, professora de clàssiques i autora dels blocs Aracne fila i fila El fil de les clàssiques va fer una ponència sobre el seu projecte de treballs de recerca digitals, model que s’ha instaurat ja als alumnes de grec i llatí de l’Institut Premià de Mar que volen fer el TR amb la senyora Capellà. Per acabar, va mostrar el meu treball de recerca als assistents, cosa que li agraeixo, ja que suposa un element de difusió molt important, tenint en compte que allà hi havia persones relacionades amb el món clàssic català.

Les altres intervencions, que no he reflectit aquí per qüestions d’espai, van ser molt interessants, sobretot les que tenien a veure amb l’arqueologia, que sempre m’ha fascinat i que tinc la intenció d’estudiar a la universitat. Vull destacar la xerrada que va fer la Dra. Isabel Rodà sobre la fundació de Barcelona i la seva etapa romana, des dels temps de Cèsar fins el segle IV dC.

Per acabar, vull agrair a la Montserrat Tudela d’haver-me permès l’assistència, ja que assistir al Fòrum Auriga va ser una experiència interessant i enriquidora que, a més, vaig gaudir molt.

 

 

Entrevista a Albert Anglès

0

Avui he parlat amb l’Albert Anglès Minguell, estudiós del món romà i divulgador de les troballes al jaciment de Vidolanda (Regne Unit), a les quals ell hi ha excavat en diferents ocasions.

Per ell, la reconstrucció històrica és una eina per tornar al passat d’una manera didàctica i amena (sempre amb rigor històric), tot i que creu que no rep el suport necessari per part de l’administració, tant logístic com econòmic. Tot això parlant de la que es fa aquí, a la península ibèrica, ja que als països del nord la reconstrucció històrica és molt més ben vista. També em va respondre que veu diferents nivells de rigorositat històrica, cosa que es deu a factors econòmics i socials, tot i que no és el fenomen més comú als festivals actuals. Parlant d’aquest tema m’ha dit que la recreació històrica és (o hauria de ser) un dels puntals del turisme cultural a Catalunya, si bé, com ja he dit abans, està lluny de ser considerat com a tal pel govern. No és així als altres països que ha visitat, com França o Alemanya, que veuen la cultura com a una cosa molt important i, com diu ell, “el poc que tenen ho conserven molt bé”. Segons ell, no és estrany veure una família passant un dia sencer  I no només ho conserven, sinó que ho dinamitzen, i una eina per a fer-ho és la reconstrucció històrica. Per ell, la reconstrucció històrica està estretament relacionada amb els jaciments arqueològics, ja que fa la seva visita més amena i entenedora.

Com ja heu pogut veure, la seva feina no té res a veure amb el món antic o l’arqueologia, tot i que l’Albert diu que sempre ha sentit una passió innata per aquests temes, com en el cas de’n Francesc Sánchez. Tot i això, la seva passió pel món romà es deu al pragmatisme que tenien els llatins, ja que “molts imperis envejarien els segles que van existir els romans”. És per això que, extralaboralment, es dedica a diferents arqueològics, com les excavacions a Vindolanda, un antic fort auxiliar romà situat a 40 minuts de Newcastle (Regne Unit). És allà on va participar a la descoberta d’abundants restes arqueològiques, com desenes de milers de sandàlies romanes, estris de fusta i monedes, així com la troballa més icònica, com a mínim per a mi: les 700 tauletes trobades. Això va fer que el senyor Anglès s’interessés per l’epigrafia, i no és perquè sí, ja que aquestes tauletes aporten una quantitat d’informació ingent sobre la vida quotidiana dels soldats i dels civils que vivien dins i fora del fort.

Albert Anglès a Vindolanda

És per aquest motiu que fa nombroses xerrades sobre aquest tema, com la que va fer a l’última edició de les Barcino Colonia Romae, el festival de reconstrucció històrica organitzat per Barcino Oriens. Però no només fa conferències, sinó que organitza tallers d’escriptura i escriu articles sobre les tauletes i altres aspectes de l’actualitat a diferents espais, com la revista Sàpiens, on ha escrit un article (al número 114) explicant el jaciment de Vindolanda i ha col·laborat en la publicació d’un altre sobre la troballa del vaixell romà enfonsat de Bou ferrer (número 140).

Albert Anglès a la VIII Magna Celebratio

Pel que fa a la seva pròpia experiència amb la reconstrucció històrica, admet que no hi dedica molt de temps, però alguna vegada ha participat amb el grup Barcino Oriens a la Magna Celebratio i a les Barcino Colonia Romae vestint-se de soldat romà, però el que a ell més li agrada són les reconstruccions d’edificis militars, com torres o campaments, a les anitgues fronteres de l’Imperi romà (o limes). Va dir que allò que l’empeny a vestir-se de romà és una espècie d’empatia, per saber quant pesava una cota de malla, com es sentien els soldats…

Pel que fa als projectes de futur, s’ha posat en contacte amb un artesà francès expert en la terra sigilata, per aprendre’n la tècnica. A més, té la intenció de col·laborar amb els arqueòlegs del vaixell enfonsat d’Alacant, i estudia tornar a Vindolanda per excavar cotes més profundes del jaciment. Com a projecte especial, s’està especialitzant en el lapis specularisun material que, tallat en làmines, feia les funcions del vidre (abans de la popularització d’aquest últim).

Per més detalls, aquí teniu el vídeo complet:

Imatge de previsualització de YouTube

L’entrevistat durant una conferència en el marc de les “Barcino Colonia Romae” del 2014

La reconstrucció històrica als museus

1

La reconstrucció històrica és una eina oberta a molts usos i interpretacions, i la museografia no n’està exempta. Aquest cap de setmana estava al museu romà d’Avenches (Suïssa), i em vaig adonar que hi havia una recreació d’una cuina romana, on hi havia el maniquí d’una dona, vestida d’esclava romana, i reproduccions de peces del mateix museu relacionades amb la cuina i el menjar.

Però això és només una mostra del que és una de les eines més utilitzades per les entitats culturals relacionades amb la història. Arreu es poden trobar reproduccions de restes arqueològiques, i tots els museus (siguin del que siguin) les exposen juntament amb els originals. Tot això es pot classificar com a reconstrucció històrica material, termes proposats per la Montserrat Tudela durant l’entrevista que li vaig fer. Per exemple, al museu d’Història de Catalunya hi ha un munt de reproduccions de peces i i escenaris d’altres èpoques, com per exemple aquesta:

Reproducció d’una casa ibera / Font: VeoVeo 3

Tot això és produït per empreses especialitzades en la matèria o grups de reconstrucció històrica, com “Legio IV Macedonica”, que, segons el seu creador, Ricado Cajigal, fa reproduccions de peces arqueològiques per a entitats culturals. Això, no obstant, requereix molta investigació, ja que és important que aquestes reconstruccions es facin amb la màxima fidelitat possible.

Personalment, crec que és un recurs molt útil, igual que la reconstrucció històrica, per l’ajuda visual que proporciona al visitant, ja que  permet a la gent no gaire entesa en la matèria fer-se una idea del context en què es van produir les peces exposades. Per a mi, el millor museu és aquell que sap arribar a la gent i transmetre la cultura i el coneixement de manera dinàmica i amena. Hi ha diferents maneres de fer-ho, com instal·lar pantalles amb programes interactius o mostrar reconstruccions digitals d’edificis, societats i moments històrics. Vegeu aquest vídeo on es reconstrueix el Partenó i totes les modificacions que va patir al llarg dels segles:

Imatge de previsualització de YouTube

Els museus són, també, una bona plataforma per la reconstrucció històrica immaterial, ja que organitzen nombrosos actes culturals, com per exemple “La nit dels museus”. Cada any, el MAC acull el grup Barcino Oriens, entre altres grups, que representa diferents aspectes de la vida romana, sobretot els temes més vistosos, com l’exèrcit i els gladiadors.

Lluita de gladiadors organitzada per Barcino Oriens

L’últim aspecte de la reconstrucció històrica als museus és la pedagogia; és bastant comú que aquestes entitats organitzin tallers o casals d’estiu per a escoles i grups. Un exemple d’aquesta pràctica és el casal que es va fer durant dues setmanes de juliol al Museu de Badalona, on es van introduir els nens de 5 a 10 anys a la cultura romana de l’antiga Baetulo (vestits, menjar, art…). Jo hi vaig participar, i vaig constatar que, efectivament, la reconstrucció històrica va fer augmentar l’interès dels infants per la història, titllada d’avorrida i pesada per part de la societat.

Foto de grup dels participants del casal del Museu de Badalona Foto del Facebook del Museu

Entrevista a Montserrat Tudela

0

Ahir, divendres dia 12 de setembre, em vaig dirigir a Barcelona per entrevistar Montserrat Tudela i Penya, llicenciada en filologia grega per la Universitat de Barcelona i Màster en Papirologia per la Universitat Rovira i Virgili, directora de la revista Auriga i creadora dels fòrums de la mateixa. L’any 2006 va crear l’Inventari Papirològic de Catalunya

Per començar, vam parlar de la seva opinió sobre la reconstrucció històrica, que coincideix bastant amb la resta d’entrevistats fins ara. A més, va explicar que la revista Auriga fa anys que s’ha adonat de la rellevància que ha pres la reconstrucció històrica d’època antiga, i és per això que des de la segona edició de Tàrraco Viva la revista hi té presència. A més, les últimes edicions dels Fòrums Auriga han tingut una forta presència de ponents relacionats amb el tema, com podeu veure al programa de la desena edició, que es realitzarà al Museu d’Arqueologia de Catalunya, a la sala magna de la UB i al Museu d’història de la ciutat de Barcelona.

Per a ella, és important donar suport a la reconstrucció històrica, ja que la gent que s’hi dedica fa difusió de les diferents cultures que ens conformen com a poble. Tot i això, és evident que la majoria dels recreadors es dediquen a l’època romana, situació amb la qual l’entrevistada no està d’acord, ja que creu que l’època grega i ibera són igualment importants. Aquest problema es deu, segons ella, al fet que actualment la majoria de grups i festivals es concentren al voltant d’un jaciment arqueològic, moltes vegades amb el suport d’entitats culturals. La senyora Tudela creu que quan la reconstrucció històrica es comenci a desvincular dels jaciments arqueològics creixerà el suport a les altres cultures que conformen la nostra identitat, ibers i grecs.

També va parlar de la part més mundana d’aquesta disciplina: el finançament. Va dir que actualment no se li dóna prou suport per part de l’administració, tot i ser “un dels puntals del turisme cultural d’aquest país”, i que les autoritats aviat hauran de prendre partit, tot i la crisi econòmica. Per a ella, la cultura haurà de ser al centre de l’atenció política i tenir el lloc que correspon quan s’hagi assolit la transició nacional. No hem d’oblidar, segons ella, que la cultura genera una bona part del producte interior brut i que, per tant, no s’ha de menystenir.

Aquí teniu el vídeo complet de l’entrevista:

Imatge de previsualització de YouTube

Vull agrair a Montserrat Tudela la seva amabilitat i atenció, a més dels contactes que em va proporcionar per a futures entrevistes, que repercutiran positivament en el desenvolupament del meu treball de recerca sobre la reconstrucció històrica.

Viure la nit dels museus en primera persona

1

El dissabte 17 de maig, com s’explica en un altre article, vaig participar a la Nit dels museus, concretament al Museu d’arqueologia de Catalunya, amb el grup Barcino Oriens. Durant tota la tarda i nit es van realitzar activitats, com podeu comprovar a la web del museu, però les més rellevants van ser les recreacions de la legió romana i la gladiatura.

Triumvirat Mediterrani

1

 

Ubicació: L’Escala/Empúries

Any de creació: 1995

Dates (aproximades): 10-11 de maig

Temàtica: El món grecoromà

Jaciment d’origen: Patrimoni grecoromà d’Empúries (Emporion/Emporiae)

Cartell promocional del 2014

L’Escala celebra aquest festival per reivindicar la seva riquesa cultural i arqueològica de tres cultures diferents, que van habitar aquelles terres durant mil·lenis. Es programen des d’exposicions de temàtiques centrades en l’antiguitat fins a un mercat grecoromà, una trobada d’armats i de grups de reconstrucció històrica grega i romana, tallers didàctics infantils, olimpíades emporitanes, lluites de gladiadors, i un llarg etcètera d’activitats relacionades amb la història de les civilitzacions gregues, romanes i Indiquetes que van viure a l’Escala en el s. I a.C.

Foto: MAC

L’objectiu d’aquestes celebracions és unir aquestes tres cultures durant dos dies i mostrar la seva importància en el desenvolupament de la nostra cultura actual. A més, en aquest festival es produeix una situació que, personalment, considero “curiosa”: hi podem veure representats diferents nivells de reconstrucció històrica, és a dir, grups que són més fidedignes a la realitat que altres, com podem veure en les fotos inferiors. Tot i això, ser menys fidedigne no té perquè ser dolent, ja que això facilita als grups que ho són el fet de donar més “espectacle”, és a dir, ser més visuals, mentre que els grups més “seriosos” tenen un repertori limitat de possibles actuacions.

Escala, L’ - Triumvirat Mediterrani (Foto: Ajuntament de l’Escala)

Escala, L’ – Triumvirat Mediterrani (Foto: Ajuntament de l’Escala)

Escala, L’ - Triumvirat Mediterrani (Foto: Turisme L’Escala-Empúries)

Escala, L’ – Triumvirat Mediterrani (Foto: Turisme L’Escala-Empúries)

Per acabar, aquí deixo el programa del 2014, per ajudar a fer-se una idea de les activitats que es fan al Triumvirat mediterrani.

Go to Top