Archive for març, 2015

Legionaris de Iesso

0

Creació: 2001

Època recreada: segles I-II dC

Àmbit de recreació: Exèrcit

Ubicació: Guissona (Segarra)

 

“Els legionaris de Iesso” són un grup creat cap a l’any 2001 en el marc del Mercat romà de Guissona, i que durant onze anys es va dedicar a fer desfilades militars romanes només durant els dies en què es desenvolupava aquesta festivitat, sense cap pretensió de constituir-se com un grup de reconstrucció històrica pròpiament dit.

Per diferents circumstàncies, el 2012 l’agrupació va tenir problemes estructurals i l’Ajuntament de Guissona va assumir-ne el control per evitar-ne la dissolució i desaparició. L’any següent, un grup de joves del poble amb ganes de formar un grup de reconstrucció històrica seriós va decidir prendre les regnes d’aquest projecte i es van unir al grup.

Aquests nois són els membres actuals dels “legionaris de Iesso”, i actualment ja han “sortit del poble” i han actuat a la Fira de Sant Isidre de Cervera, la Fira de Montfalcó Murallat, han augmentat la seva presència al Mercat Romà de Iesso i han pres part en els espectacles de Drakònia Emporion i Coliseum.

Actuació dels legionaris de Iesso a Empúries

El seu objectiu com a grup és oferir una visió més lúdica del passat a cavall entre la recreació i l’espectacle, i entenen la reconstrucció històrica com un mitjà amè per difondre els coneixements sobre l’antiguitat clàssica que ells mateixos van adquirint de manera progressiva.

Pendents de l’aprovació dels seus estatuts, aquest grup de recent refundació és una mostra del creixement gradual que aquesta manera de fer història està experimentant a Catalunya des de fa dues dècades i la passió que la recreació històrica desperta en joves amants del món romà delerosos de compartir els seus coneixements sobre la matèria.

Entrevista a Jose Antonio Ruiz Rodrigo

1

Aquest diumenge vaig anar a entrevistar una persona molt interessant en el camp de la reconstrucció històrica: José Antonio Ruiz Rodrigo, membre de Projecte Phoenix, amant de la història romana i creador i impulsor, conjuntament amb altres socis com Carmelo Farfan, del festival Ilurum vita.

Per a ell, la reconstrucció històrica és un acte en el qual torna a viure un període concret de la història, ja sigui a través de tallers, actes teatralitzats, sopars, per trencar la barrera del museu i convertir aquests actes en una experiència única. A més, veu que aquest moviment ha rebut un impuls gràcies als actes del Tricentenari, tot i que encara ens falta molt per fer per arribar a nivells europeus.

Una de les eines que el senyor Ruiz utilitza molt són les xarxes socials, que ell considera imprescindible per donar-se a conèixer i estar en contacte amb les novetats d’aquest “sector”.

L’altra tasca de l’entrevistat és la creació i difusió d’assajos sobre la reconstrucció històrica: ha publicat un estudi sobre l’impacte d’aquest moviment a Catalunya i sobre els instruments musicals militars d’època republicana (romana), fruit de la seva experiència com a exmilitar i de la seva investigació acadèmica sobre l’exèrcit romà de totes les èpoques.

Pel que fa a la seva opera magna, el festival Ilurum vita (14-16 d’agost), el projecte va néixer del seu desig de “fer la història més interactiva, encara més propera, a diferència del que passa a altres festivals”. En aquesta primera edició té planejat reivindicar el paper del Maresme en les batalles ocorregudes a Hispània en el marc de la Segona Guerra Púnica (218 aC – 201 aC), a més d’expandir el nombre d’esdeveniments dedicats a aquest importantíssim període de la història de Roma, molt minso a tota Europa.

Algunes de les activitats que em va avançar són:

  • Tabernae
  • Desembarcament de la flama de Vesta (al port)
  • Construcció del temple de Mercuri
  • Zones civil (zona de conferències) i militar (dividida en dues zones, legions i enemics de Roma)
  • Cinema romà
  • Demostracions de medicina militar
  • Combats (militars i de gladiadors)
  • Parc infantil per a nens
  • Terrors de Roma (passatge del terror amb éssers fantàstics d’època clàssica)
  • Sopars amb teatre

Aquí teniu l’entrevista completa:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=v9Xn4-F_qd0[/youtube]

Ara bé, abans i després de la gravació vam estar parlant sobre diferents aspectes de la situació de la reconstrucció històrica, com per exemple el fet que ni a Catalunya (ni a Espanya) no hi ha espais on posar en pràctica l’experiència amb el material reconstruït, com pila (javelines) o tècniques de construcció de campaments…

Primilianus ha tornat a la vida

3

Diumenge es va inaugurar el jaciment romà de Can Ferrerons, sota el nom de “Museu romà de Premià de Mar, i jo no m’ho vaig perdre.

Però no vaig ser allà com a visitant, sinó que estava vestit de legionari romà com a part de Barcino Oriens, que juntament amb el grup de reconstrucció històrica del Museu de Badalona participava en aquest acte, on els premianencs van poder gaudir de la cultura romana de dues maneres diferents reconstruïda i museïtzada.

Cartell de l’acte

Durant les hores prèvies a la inauguració, i mentre els visitants feien temps per entrar, tant els soldats com els civils vam entretenir la gent amb formacions de combat i tallers (respectivament), on es mostraven detalls de la vida quotidiana dels habitants de la vil·la que hi havia sota els nostres peus. En el meu cas, la jornada va passar entre testudines (formació de tortuga) repelere equites (mur d’escuts contra la cavalleria enemiga).

Però no estava sol. Entre els meus companys de Barcino Oriens hi havia un altre premianenc, en Guillem Acie,. que estava vivint la seva primera experiència com a “reconstructor històric”. Al principi estava nerviós, però el contacte amb els companys de grup i la posada en escena de les formacions i “píndoles” (petites representacions teatrals que mostren aspectes de la vida quotidiana dels romans) el van fer oblidar el pes de l’armadura i el cansament. A més, com en el meu cas, el fet d’estar “jugant a casa” li va ajudar a passar el “bateig de foc” d’una manera més que excel·lent.

Jo (Arnau Lario, a l’esquerra) i en Guillem Acien (dreta) Foto d’Agustí Acien

Go to Top