Archive for agost, 2014

Stella Noviomagi a Neumagen

1

A la localitat de Neumagen-Dhron (Alemanya), hi ha una atracció turística que està estretament relacionada amb el món romà: la rèplica a escala real d’un vaixell de càrrega, concretament vinícola.

Per tenir context, val a dir que La població de Neumagen-Dhron es troba a l’oest d’Alemanya, a l’estat de Renània-Palatinat, districte de Bernkastel-Wittlich. Dista tan sols 20 quilòmetres de Trier i està considerada com la localitat vinícola més antiga del país germànic. Com a conseqüència, és una regió amb molta cultura vinícola, on es produeixen vins de bona qualitat, i valorats internacionalment.

Situació de la localitat Foto de PLZ-SUCHE.org

A finals del segle XIX es va descobrir una gran escultura de pedra que tenia forma de vaixell, i on s’hi representava la tripulació i la càrrega, barrils de vi. Va ser datada cap a l’any 220 dC, forma part del seu escut i l’any 2007 els habitants de la ciutat de Neumagen-Dhron van decidir construir la Stella Noviomagi (Estrella de Noviomagus), un vaixell de transport romà sense veles, de 19 metres d’eslora i 4 de mànega.

NEUMAGEN STELLA NOVIOMAGI

Foto del vaixell Foto de “Viator imperi”

NEUMAGEN BARCO VINICOLA

Foto de l’escultura en qüestió, probablement provinent de la tomba d’un ric comerciant romà. Foto de “Viator imperi”

Actualment, aquesta embarcació està a disposició d’agències de viatges i particulars que el vulguin llogar per a creuers d’una hora i mitja pel riu Mosela. La particularitat d’aquests viatges és que es poden fer degustacions a bord, i fins i tot es pot remar!

Personalment, crec que és una bona idea, ja que és una manera d’unir tot el que hi ha de bo a aquella zona: el vi, el riu, els romans… Desgraciadament, això no passa a tot arreu, i aquí no ens podem permetre aquest tipus d’activitats, que, tot i això, s’acabarien amortitzant. El problema és, més aviat, que a casa nostra no hi ha la cultura necessària per part de l’administració per donar suport a aquestes magnífiques idees, que, en general, es veuen com a inútils.

KuanUm! Patrimoni interessant i divertit

0

Ubicació:  L’Hospitalet de Llobregat – Barcelona

Àmbit d’acció: Vida quotidiana (sobretot alimentació)

Plataforma de difusió: Exposicions, reconstrucció històrica, bloc

 

KuanUm es dedica a projectes històrics i culturals en l’àmbit de patrimoni, i es podria definir com una empresa de difusió cultural, si bé utilitza la reconstrucció històrica com a eina única per a realitzar les seves activitats. A més, és un grup especial, ja que no es centra en la vida militar o política, com fan la majoria, sinó que es centra, gairebé majoritàriament, en l’alimentació en èpoques passades.

Aquesta empresa es focalitza en l’arqueogastronomia, mitjançant recreacions de receptes antigues amb productes alimentaris històrics que permeten reconstruir les sensacions dels nostres avantpassats. A més, organitza càterings i degustacions amb reproducció de vaixella i ambientació de l’època que toqui, ja pot ser romana, medieval, renaixentista o modernista. Però no només es dediquen a representar espectacles, sinó que creen projectes per a equipaments patrimonials i turisme cultural, fan comissariat i muntatge d’exposicions i organitzen jornades culturals, conferències i seminaris.

Cartell de l’exposició “Les noces de Bosch”, al Museu de Sant Boi de Llobregat. Foto de la web de KuanUm!

L’últim vessant de la seva feina és la investigació, que consisteix en l’elaboració d’estudis sobre gastronomia històrica, documentació, informes, inventaris, catalogació del patrimoni cultural, anàlisis d’excavacions i documentacions arqueològiques. És a partir d’aquesta investigació que organitzen exposicions i story-boards per a institucions i mitjans de comunicació.

Totes aquestes activitats, concretament les que tenen a veure amb la reconstrucció històrica, es fan en el marc de festivals d’aquesta naturalesa, com els Ludi Rubricati o Tarraco Viva, i de jaciments arqueològics, com la vil·la romana de La Olmena (Palència) o el Museu de Gavà.

Cartell de l’exposició a Tarraco viva 2014 Foto de la web de KuanUm!

Val a dir que aquest grup-empresa es dedica a tota la història, en general, però, segons la meva opinió, la part clàssica, que és la que a mi més m’interessa, és ben representada, documentada i ambientada, de manera que valoro positivament KuanUm, sobretot basant-me en el que vaig veure als Ludi Rubricati.

Projecte phoenix (Legio VII Germanica)

3

Època recreada: Segle I dC.

Àmbit de recreació: Vida civil i militar

Ubicació: Tarragona

L’Associació Projecte Phoenix és un grup d’aficionats a la història que recrea la vida civil i militar romana, concretament durant la dinastia Flàvia (Vespasià, Tit i Domicià). L’Associació, com la resta de grups de reconstrucció històrica, participa en events culturals organitzats per jaciments arqueològics, centres educatius i, en general, qualsevol entitat cultural, amb l’únic objectiu de divulgar la cultura romana a través de la demostració pràctica dels seus diferents àmbits. 

Aquest grup està estretament lligat amb el festival “Tarraco Viva” i amb els espectacles de “Tarragona història viva”, ja que en són els principals participants i organitzadors, com podeu veure en aquest vídeo, on es mostren fotos de les diferents sessions realitzats per “Projecte phoenix” en el marc del segon festival.

Detall de la “pompa triumphalis” Foto del bloc: descobrir.cat

Però no només tenen presència a les activitats de la seva ciutat, sinó que porten la seva reconstrucció històrica a molts llocs, com:

  • Museu d’Història de la Ciutat (Girona)
  • Museu d’Història de Catalunya (Barcelona)
  • Museu de Pont du Gard (França)
  • Jaciment Arqueològic de Numància (Garray-Sòria)
  • Museu Arqueològic de Mataró
  • Museu i Ruta de Caesaraugusta (Saragossa)

Un detall que remarquen profusament a la seva pàgina web és la rigorositat amb la qual treballen, ja que donen molta importància a la fidelitat històrica de qualsevol objecte o vestuari que utilitzen. Per això consulten especialistes i entitats enteses en la matèria com museus o universitats, a més de la documentació pròpia, amb la consulta de fonts clàssiques, relleus, escultures, pintures o restes arqueològiques.

Legionaris

Legionaris de la Legio VII Gemina Foto de la web de Projecte phoenix

Aquest grup és, segons la meva opinió, un dels més importants, sobretot per la quantitat d’activitats que realitzen i per la quantitat de gent que s’hi dedica. Però també és pel pressupost que tenen, tant per organitzar “Tarraco viva” com per material, cosa que no passa en la majoria dels casos, ja que el normal, malauradament, és rebre incomprensió per part de les institucions que tenen el poder de patrocinar aquest tipus d’activitats.

 

Entrevista a Francesc Sánchez

4

El dimecres dia 6 d’agost vaig anar a Sabadell, on m’esperava el senyor Sánchez. Vam fer l’entrevista al seu despatx, on ell exerceix d’advocat especialitzat en urbanisme, conjuntament amb una homòloga. A més, dirigeix el bloc de difusió cultural “Arraona romana”, on persones apassionades pel món romà escriuen assajos i articles sobre aspectes de la vida llatina.

Per començar, vam parlar de la seva visió de la reconstrucció històrica: Ell creia que és una activitat cultural que pretén reviure, amb un estudi acurat de les fonts clàssiques, una època en concret en primera persona. Pel que fa a la situació actual de la recreació històrica, ell creu que, malgrat la crisi, s’han creat molts grups que s’hi dediquen, més notablement a l’estranger, tot i que els que hi ha s’hi dediquen molt seriosament. D’altra banda, en Francesc va dir que hi ha amplis sectors acadèmics que encara no s’ho prenen seriosament, així com l’administració.

Ja en una esfera més personal, em va explicar que ell s’havia apassionat pel món romà quan estudiava dret i va comencar a fer l’assignatura de dret romà, i des de llavors es va introduir en un món diferent i es va adonar que, en realitat, som romans. A més, com que ell es dedica al dret urbanístic i els romans van ser grans constructors, la naturalesa de la seva professió està estretament unida a la cultura llatina.

Tot i la seva dedicació a la feina, el seu projecte més important és el bloc “Arraona romana”, al qual dedica moltes hores i esforços, justament reflectits en els resultats. Naturalment, convido al lector a visitar-lo, sobretot si té curiositat per conèixer coses noves, ja que, segons la meva opinió, no és necessari que t’apassioni el món romà per passar una bona estona de lectura. Segons l’entrevistat, hi ha hagut persones que s’han apassionat per la història clàssica després de llegir assajos del bloc!

Quan vam tocar el tema de la seva experiència amb la reconstrucció històrica, em va dir que ell no n’era un apassionat, però que li agradava sentir-se romà durant una estona i que participava en festivals una o dues vegades a l’any, “pel vici”. Pel que fa a projectes més extensos, en Francesc va dir que l’associació “Arraona romana” tenia com a intenció potenciar l’arqueologia romana de Sabadell (una vil·la rural), però que després de parlar amb el llavors regidor de cultura es va organitzar un festival de reconstrucció històrica (la Renovatio Arragonis), que va durar tres anys (2009-2011), i que es va acabar a causa de la manca de finançament.

Per acabar, vam parlar dels diferents projectes de futur que tenen des de l’associació: Es vol crear una revista quinzennal amb els diferents articles publicats, a fi d’augmentar la difusió d’Arraona romana. També es vol publicar un llibre que tracti sobre algun tema en concret, com contes o textos d’època romana.

Aquí teniu el vídeo complet:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=RRp7GSdC6mA&list=UUrSC2G51BCK2HWqlOhdMUaA[/youtube]

Vull agrair a en Francesc Sánchez el temps que em va dedicar , no només per gravar l’entrevista, sinó per la seva amabilitat i la seva conversa.

 

 

Entrevista a Teresa Devesa i Jordi Rincón

0

El dia 5 d’agost vaig anar al Museu de Badalona, on havia quedat amb aquestes dues persones per entrevistar-les. Ambdós són professors de clàssiques als instituts: Escola Vedruna de Gràcia (Jordi) i Isaac Albéniz de Badalona (Teresa). A més, participen als blocs “El vaixell d’Odisseu” i “Aracne fila i fila“, que serveixen com a eina acadèmica durant el curs escolar. És precisament en aquests blocs on es forja la participació dels alumnes de clàssiques dels dos instituts (i fins fa poc també hi havia alumnes de l’Institut Premià de Mar) a la Magna Celebratio, el festival de reconstrucció històrica romana que es celebra a Badalona l’últim cap de setmana d’abril.

Per començar, em van parlar del seu concepte de reconstrucció històrica: per ells, és un mitjà que apropa el món clàssic a l’alumnat, de manera que entengui el fons del que està treballant a les classes. A més, diuen que des que participen a la Magna Celebratio aquesta modalitat d’espectacle ha proliferat al llarg de tot el territori, tant català com internacional, i s’ha instaurat com una oferta d’oci, que genera beneficis econòmics.

Pel que fa a la seva experiència personal, la Teresa ens va explicar com va començar a participar a la Magna Celebratio: Fa sis anys (2008), ella es va adonar que els seus alumnes no coneixien el festival, tot i viure a la mateixa ciutat de Badalona, i, per aquest motiu, els va fer fer reportatges, treballs i entrevistes sobre el tema. L’any següent, un alumne de 2n de Batxillerat, que participava a l’esplai que portava la part dels “ludi” (jocs romans), va establir contacte entre la Teresa i el Museu de Badalona, cosa que va portar a la participació, l’any 2009, dels alumnes de l’Isaac Albéniz, de l’Escola Vedruna de Gràcia i de l’Institut Premià. A partir d’aquest moment, i fins l’edició d’aquest any (2014), les activitats que duien els instituts han anat augmentant, fins al punt de tenir dos espais, que a l’època romana estaven molt relacionats: els jocs i l’educació.

A la part dels jocs, els alumnes ensenyen els nens a fer servir les diferents joguines romanes, reproduccions exactes d’originals extretes de jaciments, i juguen amb ells. Pel que fa a l’escola (o amb el terme grec, schola), aquesta es divideix en tres seccions, que es corresponen amb els diferents estadis de l’educació romana: el ludus litterarius (on els nens aprenen a escriure algunes frases en llatí sobre papir), el ludus grammaticus (on els alumnes fan que els visitants escriguin el seu nom en lletres gregues) i el ludus rhetoricus (on els alumnes més veterans representen una classe de retòrica i oratòria). Per més informació, podeu anar a l’article d’Aracne Fila i fila que en parla.

Però la part més important del projecte, segons els entrevistats, és l’alumnat. Per ells, el fet de participar a la Magna Celebratio és una oportunitat magnífica, ja que, tal com deia la Teresa, ajuda als alumnes a entendre el món romà d’una manera diferent i molt més pràctica. Segons el que diuen els dos professors de clàssiques, els que hi participen sempre en surten satisfets i repeteixen. Fins i tot hi ha alumnes d’en Jordi que ja estan a l’universitat i hi continuen assistint…

Per acabar, van donar les gràcies al Museu per la seva col·laboració i el fet que els deixin continuar assistint a la Magna Celebratio.

Aquí teniu el vídeo de l’entrevista completa:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=G5g_6Klib4k[/youtube]

Com a apunt personal, vull agrair a la Margarida Abras i a la resta de personal del Museu per deixar-me entrar al jaciment per gravar l’entrevista i pel seu tracte durant la meva estada de pràctiques a les oficines del mateix.

Visita teatralitzada a la Cella Vinaria de Teià

0

El dia 20 de juliol vaig anar al jaciment de la Cella Vinaria, on aquell dia a les 12 es feia una visita teatralitzada a les ruïnes, a més d’un tast de vi.

El nostre guia es va presentar com a Epictet, l’esclau grec que s’encarregava de dirigir l’explotació vinícola mentre el seu amo (Luci Pedani Clemens) residia a Barcino. Gràcies a la seva dedicació en aquest càrrec es va guanyar la llibertat i, fins i tot, va arribar a ser sevir augustal el càrrec públic més alt al qual podia aspirar un llibert o descendent de lliberts. Aquest tipus de càrrec, que podríem equiparar al de masover, era molt comú a les propietats rurals que els grans terratinents posseïen, ja que a aquests només els interessava obtenir beneficis, de manera que delegaven el govern de la finca a esclaus qualificats, normalment grecs, per a que portessin els comptes i administressin els recursos.

L’Abel Marco Freixa, a qui ja vaig entrevistar anteriorment, amb aquest alter ego grec, va guiar el grup (d’unes quinze persones, entre les quals un servidor) entre les restes del que va ser, sens dubte, una gran explotació vinícola, que produïa milers de litres de vi a l’any.

Una conversa amb Epictet

El motiu pel qual aquesta visita, de caràcter més aviat personal, està sent relatada és que la Cella Vinaria no és només és un conjunt de pedres apilades una sobre l’altra, sinó que conté un model de reconstrucció històrica més oblidat per la gent: l’arquitectònic. I és que al bell mig de l’edifici on es premsava el vi hi ha dues màquines romanes de fusta que realitzaven aquesta acció, reproduccions de premses romanes originals, que, naturalment, no s’han conservat. Això també és reconstrucció històrica, però, a més dels elements del que podríem anomenar com a “exposició permanent”, aquell dia de visita teatralitzada el jaciment tenia una mica més de forma romana, ja que l’Epictet (el nostre guia), que òbviament vestia una túnica romana, anava interactuant amb diferents peces d’atrezzo,  com àmfores, tauletes de cera, gerres de ceràmica. Això ens ajudava (als visitants) a introduïr-nos en el paper que representàvem, perquè érem inversors que veníem a veure les instal·lacions de la Cella per decidir-nos a entrar al negoci del vi laietà. Va ser una visita molt plaent, i cal recordar que just després de realitzar-la, vam entrar al CAT (Centre d’Acollida Turística) i l’Abel ens va parlar sobre el vi actual de la zona, que després vam tastar.

Aquí podeu veure una presentació de les fotos, l’autor de les quals és en Josep Lario:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=dzf3Tafuj7o[/youtube]

Com a conclusió, felicito el senyor Marco per la seva feina, perquè va aconseguir fer d’una visita arqueològica (cosa que per alguns podria ser avorrida) una grata eperiència. Recomano als lectors que hi vagin, si bé és difícil d’assabentar-se’n, ja que només se’n parla a la pàgina del Facebook de la Cella vinaria. 

Go to Top