Archive for desembre, 2014

Entrevista a Magí Seritjol

0

Fa uns dies em vaig dirigir a Tarragona per entrevistar en Magí Seritjol, director del festival Tarraco Viva i del grup de reconstrucció històrica Projecte Phoenix. De professió gestor cultural, és responsable del servei de difusió del Museu d’Història de Tarragona.

Com sempre, l’entrevistat em va donar la seva definició de “reconstrucció històrica”: un concepte ideal i utòpic, al qual no es pot arribar, que consisteix en reproduir amb el màxim rigor possible elements materials d’altres èpoques. Tot i això, mai serà exactament el mateix, ja que el procés de producció i el context històric no són mai els mateixos que els de l’època a recrear. Posa com a exemple la recreació de la ciutadella ibera situada a l’actual Calafell, on es van “reconstruir” les estructures tal i com eren, cosa que ha permès aprendre més coses sobre els materials i els elements constructius necessaris per al manteniment de l’edifici, que sense posar-ho en pràctica no s’haurien pogut descobrir.

Pel que fa a la situació actual de la reconstrucció històrica, ell creu que està “una mica aturat”, que des dels temps d’auge d’aquest moviment durant els anys 70 i 80 ha perdut empenta, tot i que durant tots aquests anys ha ajudat significativament a dinamitzar el patrimoni arqueològic. Això es deu a la crisi, que ha fet que molts grups i festivals hagin plegat i que els que continuen tinguin dificultats econòmiques. A més, va dir que durant aquests últims anys hi ha hagut un procés de fragmentació, és a dir, que s’han creat grups molt petits, en lloc d’un o dos de grans (que, tenint en compte que molts grups d’època napoleònica superen el miler de membres, no ho són tant), cosa que afecta a la seva solidesa econòmica, naturalement.

A més, va remarcar que la participació i modernització del patrimoni són una de les fites de la reconstrucció històrica, que ells tenen molt en compte a l’hora d’organitzar les jornades “Tarraco Viva”, la funció principal de les quals és dinamitzar el patrimoni romà de la ciutat, socialitzar la cultura fer veure a la gent que la majoria de coses que ens envolten ens ve donat de la societat romana, dels nostres avantpassats. Per ell, l’important és que assumim la nostra herència romana i que veiem que, per exemple, els romans eren grans enginyers i que van posar les bases de l’urbanisme modern, tot i que la seva economia era bàsicament agrària.

Imatge de previsualització de YouTube

 

Entrevista a Francesc Xavier Cardona

1

Francesc Xavier Hernàndez Cardona és un historiador català, catedràtic de la Universitat de Barcelona. Va estudiar a la Universitat de Barcelona i s’hi va doctorar el 1993. S’ha especialitzat en l’estudi de la història militar de Catalunya, concretament en  l’arqueologia de camps de batalla (Guerra de Successió) i del conflicte (aeròdroms de l’Aviació Republicana). A més, és expert en arqueologia experimental, didàctica del patrimoni, museologia i museografia didàctica.

Pel que fa al seu concepte de reconstrucció històrica, ell creu que són activitats que tenen dues facetes: la lúdica, per la qual la gent busca un símil de “viatge pel temps”, i la científica, relacionada amb l’arqueologia experimental, que ens permet saber moltes coses relacionades amb l’empatia, la tecnologia i la societat de l’època. Com els altres entrevistats, ell creu que a l’estranger (Gran Bretanya, Estats Units, Alemanya) hi ha més suport per part de les entitats culturals i administratives.

Tot i això, reconeix que aquí també hi ha grups d’època romana, tant tardana com alt-imperial, de gran qualitat, tot i que n’hi ha massa pocs, pel seu gust. L’administració de la cultura a Catalunya és molt fluixa, tot i que ell ho va extrapolar al patrimoni en general, i només alguns grups que han demostrat que són útils han rebut el suport de les autoritats.

Per ell, “la història s’ha de viure”, i la reconstrucció és un bon instrument per a que les noves generacions i les velles entenguin les altres èpoques. Va posar com exemple la política de jaciments als Estats units, on molt llocs importants tenen la reconstrucció històrica com a instrument indispensable per entendre’ls. Tanmateix, va dir que el concepte d’empatia no era del tot correcte, ja que mai ens podem arribar a sentir com una persona d’una altra època, ja sigui per factors culturals com tecnològics.

Per acabar vam parlar de la seva extensa obra bibliogràfica, concretament d’una sèrie de llibres que va fer inspirant-se en el model de “nova escola”, un moviment que busca repensar l’educació escolar en substituir els llibres de text per petits llibres de lectura que tinguin a veure amb l’entorn local dels nens. En aquell cas parlàvem d’un llibre que jo tenia a casa: “Luci Emili Patern, ciutadà i soldat romà.

Aquí teniu el vídeo de l’entrevista completa per a més detalls:

Imatge de previsualització de YouTube

El desè Fòrum Auriga

1

Durant els dies 17, 18 i 19 d’octubre es va celebrar a diferents llocs de Barcelona un cicle de conferències basat en la cultura clàssica a Catalunya: el Fòrum Auriga. A més, aquest esdeveniment organitzat per la revista homònima s’emmarcava en Barcelona com a Capital de la Cultura Catalana 2014. 

Cartell del X Fòrum Auriga

Així doncs, i a causa de les nombroses ponències relacionades amb la reconstrucció històrica (i amb el modus operandi del treball), vaig assistir-hi, i aquest és el resum de les esmentades intervencions:

  • ENTRE L’ARQUEOLOGIA EXPERIMENTAL I LA DIVULGACIÓ DEL MÓN CLÀSSIC (Clara Forn): Membre del Grup de reconstrucció històrica de Badalona, ens va explicar el recorregut de l’agrupació des dels seus inicis fins l’actualitat, els seus àmbits d’actuació (la microhistòria i la vida quotidiana), la composició dels seus membres i els resultats que han obtingut. Val a dir que l’originalitat dels “reconstructors” del Museu de Badalona sempre m’ha agradat, ja sigui pel seu projecte de treball poc comú o per les activitats que organitzen.
  • ARRAONA ROMANA, UN PROJECTE DE DIFUSIÓ DE LA CULTURA CLÀSSICA ROMANA (Francesc Sánchez): L’advocat sabadellenc, creador del bloc i l’associació “Arraona Romana” ens va explicar el projecte que va iniciar ara fa sis anys, que ha passat d’una petita associació amb altura de mires a un bloc de presigi i a una agrupació  que organitza tertúlies, edita llibres i en un futur reprendrà l’organització de la Renovatio Arragonis, el festival de reconstrucció històrica que es va deixar de fer l’any 2012. Personalment, aquesta iniciativa és un exemple de com s’ha de difondre el patrimoni romà en un món globalitzat i informatitzat com l’actual.
  • DE L’AULA A LA CIUTAT: L’EXPERIÈNCIA D’ORGANITZAR LES JORNADES BARCINO COLONIA ROMAE (Ricard Llop): El bloc es va acabar amb el director de Barcino Oriens (i de les Barcino Colonia Romae), que ens va relatar la filosofia del grup, els seus objectius i el seu modus operandi. Més tard, va explicar el desenvolupament de les jornades romanes de Creu Coberta, que inclouen xerrades, reconstrucció de l’exèrcit, la gladiatura i la vida quotidiana d’època romana, i que el barceloní creu que en cinc anys tindrà entitat pròpia i es situarà en un altre lloc, com el parc de l’Espanya Industrial.
  • ELS TREBALLS DE RECERCA DIGITALS (Margalida Capellà): Tot seguit, la tutora del meu treball, professora de clàssiques i autora dels blocs Aracne fila i fila El fil de les clàssiques va fer una ponència sobre el seu projecte de treballs de recerca digitals, model que s’ha instaurat ja als alumnes de grec i llatí de l’Institut Premià de Mar que volen fer el TR amb la senyora Capellà. Per acabar, va mostrar el meu treball de recerca als assistents, cosa que li agraeixo, ja que suposa un element de difusió molt important, tenint en compte que allà hi havia persones relacionades amb el món clàssic català.

Les altres intervencions, que no he reflectit aquí per qüestions d’espai, van ser molt interessants, sobretot les que tenien a veure amb l’arqueologia, que sempre m’ha fascinat i que tinc la intenció d’estudiar a la universitat. Vull destacar la xerrada que va fer la Dra. Isabel Rodà sobre la fundació de Barcelona i la seva etapa romana, des dels temps de Cèsar fins el segle IV dC.

Per acabar, vull agrair a la Montserrat Tudela d’haver-me permès l’assistència, ja que assistir al Fòrum Auriga va ser una experiència interessant i enriquidora que, a més, vaig gaudir molt.

 

 

Go to Top