Entrevista a José Miguel Gallego

0

A principis de setembre vaig entrevistar en José Miguel Gallego, gerent de l’empresa ARTIFEX, dedicada a la conservació i recreació del patrimoni arqueològic i organitzadora de la VIA SCIPIONIS i VIA ANNIBALICA…

Per començar, va respondre a la pregunta que sempre faig als entrevistats: Què és la reconstrucció històrica per tu? Per ell, aquesta disciplina, clarament diferenciada de l’arqueologia experimental, és una eina excel·lent per apropar el nostre passat a la gent a partir de la reproducció d’eines o de teories, de manera que els arriba un coneixement complex que altrament no haurien rebut. D’altra banda, ell considera que l’arqueologia experimental és una disciplina científica que té el valor afegit d’agafar dades obtingudes mitjançant l’arqueologia, reproduir un seguit de característiques i demostrar empíricament una hipòtesi plantejada sobre la resistència d’un material, una tècnica constructiva o l’elaboració d’una recepta culinària de segles d’antiguitat, per exemple.

Pel que fa a Artifex, és una jove empresa de plantilla reduïda però experta que abarca tots els àmbits de l’arqueologia i la gestió del patrimoni: elaboració d’estudis de museïtzació, reproduccions de peces, excavacions d’urgència, projectes d’arqueologia experimental… Entre aquests últims, que conformen la faceta més visible de l’empresa, podem trobar la “Via Scipionis”, una iniciativa en la qual més de mitja dotzena de persones relacionades amb el món de la història van recrear la ruta que van fer els soldats d’Escipió l’Africà des del riu Ebre fins l’actual Cartagena en el marc de la segona guerra púnica. Una proesa i una innovació en el camp de la reconstrucció històrica que va assolir una gran expectació allà per on passava, i que va aportar, segons l’entrevistat, nombroses dades que més tard serien estudiades (no hem d’oblidar que la finalitat d’aquesta iniciativa era, en gran part, científica), tant sobre la despesa calòrica com el desgast físic que van patir els participants, entre els quals trobem el mateix Gallego.

L’estat actual del patrimoni arqueològic és una de les preocupacions de l’entrevistat, que, com podreu veure al vídeo, manifesta la necessitat dels jaciments arqueològics de ser humanitzats, és a dir, de ser apropats al públic d’una manera més dinàmica que l’actual, amb activitats que l’atreguin a conèixer el nostre passat. Un exemple podria ser la reconstrucció històrica, l’èxit de la qual ha quedat àmpliament demostrat en diverses ocasions.

Però això no és tot, sinó que “Artifex” té a la cartera un projecte molt més ambiciós i atractiu que la “Via Scipionis”: la “Via Annibalica” . Tot i que no sembla que hi hagi diferència entre els dos projectes, les diferències són moltes, ja que la segona no constitueix un estudi científic, sinó que pretén dinamitzar el patrimoni arqueològic romà situat a la zona on es desenvolupi aquesta. El problema és que la “Via Annibalica” requereix un finançament important per part de grans organitzacions, tant públiques com privades, cosa que dificulta la realització de la mateixa. Malgrat aquests inconvenients, el senyor Gallego veu factible la seva realització, com podreu veure al vídeo de l’entrevista:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Yy_MNNbBEpI[/youtube]

Val a dir que aquest resum per escrit no reflecteix la totalitat de l’entrevista, que recomano veure sencera o, com a mínim, us animo a buscar el moment en què es parla d’un tema en concret si voleu aprofundir-hi.

Per acabar, vull agrair a l’entrevistat l’atenció i l’amabilitat que vaig rebre per part seva, així com l’agradable conversa que vam mantenir, tant dins com fora de càmera.

Una reflexió necessària entre l’institut i la Universitat

4

Durant aquests primers dies de setembre, a part de preparar diversos projectes relacionats amb la reconstrucció històrica, he estat fent una revisió i anàlisi del contingut d’aquest bloc, que ja té gairebé dos anys de vida. Durant aquest temps he publicat 78 articles, entrevistat 14 personalitats en el camp de la recreació històrica i recorregut Catalunya per veure in situ  tots els esdeveniments als quals feia referència mentre escrivia el Treball de recerca. I tot això des de l’experimentació més empírica i personal, tenint en compte que jo mateix formo part d’un grup que recrea la vida dels romans del segle II dC, de manera que he pogut viure en persona el que els historiadors expliquen als llibres d’història i el que (amb més o menys encert) surt a les novel·les i pel·lícules sobre Roma.

En un camp on hi ha poca cosa escrita que en parli és imprescindible fer recerca, i és el que he fet, majoritàriament amb l’ajuda d’experts en la matèria, els coneixements dels quals he recopilat aquí, de manera que qualsevol profà en aquest tema (com em continuo considerant jo, seguint el pensament del mestre Sòcrates) pot fer-se una idea de les línies generals de la reconstrucció històrica.

Ara que “oficialment” deixo de tenir lligams amb l’institut Premià de Mar del qual va néixer aquest bloc, cal fer una mirada enrere per veure d’on vinc però alhora anar cap endavant per continuar donant vida al lloc web i a la reconstrucció històrica, com ja prometia fa temps, amb l’únic objectiu de portar la reconstrucció històrica al màxim de persones, de manera que aquestes donin més importància al nostre patrimoni arqueològic i històric de la que es dóna actualment.

La Via Scipionis, 450 quilòmetres de marxa militar republicana

1

El dia 3 d’agost van sortir de L’Aldea sis homes disposats a caminar fins Cartagena en 15 dies consecutius. Això seria una cosa més o menys usual si no fos perquè aquests anaven vestits amb les panòplies i equipament dels soldats romans i aliats peninsulars que van lluitar contra els cartaginesos durant les guerres púniques, concretament la segona (218-201 aC). Aquestes persones, entre les quals trobem en Javier García, a qui vaig entrevistar anteriorment, formen part del projecte “Via Scipionis”, que recrea la ruta que van fer les tropes comandades per Escipió l’Africà per prendre Qart Hadasht (Cartago Nova), la capital cartaginesa a la Península Ibèrica, durant la Segona Guerra Púnica. Fa dos dies van arribar a Cartagena (“Cartago Nova” en temps dels romans), en bones condicions físiques i contents d’haver aconseguit el seu objectiu.

Sense títol

Tant la població com les autoritats locals van rebre amb entusiasme aquesta iniciativa i els seus integrants, i van acollir els soldats amb la màxima hospitalitat possible en tots els casos. Durant les diferents parades que van fer (Traiguera, Les Coves de Vinromà, Borriol, Nules, Sagunt, València, Algemesí, Xàtiva, Moixent, Caudete, Elda, Elx, Rojales, Pilar de la Horadada i Cartagena) van contactar amb associacions culturals locals tals com museus, grups de reconstrucció històrica i els veïns en general, a més de fer demostracions de combat i explicacions sobre l’equipament que duien a sobre.

La rutina era ben senzilla: llevar-se d’hora i caminar una mitjana de 30 quilòmetres al dia, arribar al destí i muntar el campament (tenda, taula, bancs i estris de cuina), menjar (històricament acurat), establir torns de guàrdia i dormir. No tenien contacte amb cap mena d’element modern (sempre tenint en compte que estaven forçosament envoltats d’infraestructures del segle XXI, tant per l’equip de suport com als pobles), i totes les accions que duien a terme eren el fruit d’una planificació i investigació exhaustives.

I us deureu estar preguntant: per què ho fan? Doncs la resposta és la mateixa que donaria qualsevol persona que es dediqui a la reconstrucció històrica: per experimentar les mateixes sensacions que els soldats que van seguir Escipió durant aquest trajecte, i com que cada tipus de soldat duia una panòplia diferent (segons l’estatus socioeconòmic de la seva família, cada recluta es podia permetre una equipació millor o pitjor), els diferents membres del grup anaven vestits de veles, triarius, mercenaris ibers, i un centurió.

Com moltes altres iniciatives d’aquesta índole, aquesta és una magnífica representació de l’esperit de la reconstrucció històrica, de com es pot arribar a sentir una experiència única tal i com ho van fer els homes que van viure i morir durant la Segona Guerra púnica, i és una bona manera d’adonar-se de l’immens esforç que van fer les tropes de Publi Corneli Escipió per fer aquest recorregut en una mitjana de 40 quilòmetres diaris en set dies (tot i que existeix certa controvèrsia respecte al tema), ja que no va ser fins segles després que les marxes forçades es van institucionalitzar a l’exèrcit, sobretot després de la reforma de Gai Mari.

Els Ludi Rubricati es casen amb les dones

2

Ahir vaig anar a Sant Boi de Llobregat per assistir de nou als “Ludi Rubricati“, el festival de reconstrucció històrica d’època romana que s’organitza en aquestes dates cada any per donar visibilitat tant al poble com a les magnífiques restes d’unes termes operatives entre els segles II i V d.C.

festa_romana_2015_rev2_baixa

Tot i que no havia canviat massa cosa (motiu pel qual a vegades no vaig a alguns festivals), hi vaig anar perquè s’hi representava una teatralització organitzada per en Francesc Sànchez, d’Arraona Romana, i el grup “Evocati Apri Scipioni“: un casament i un divorci en el temps dels romans, ja que aquest any el festival es centrava en la dona

Tot va començar amb una processó amb la qual tots els personatges van entrar a escena. El primer que es va fer va ser examinar les vísceres d’un pollastre per determinar el signe dels auspicis. L’encarregat de llegir l’oració als déus va ser l’harúspex (en Francesc Sánchez), que va donar el seu vistiplau. A continuació, el pare de la núvia va presentar la dot que otorgava a la seva filla, i just a continuació els diferents participants de l’unió (el pare de la núvia, el nuvi i la futura muller). Més tard, la pronuba va unir les mans del nuvi i la núvia i ambdós van pronunciar la famosa fórmula nupcial: ubi Gaius, ego Gaia / ubi Gaia, ego Gaius, a la qual  va seguir la benedicció dels diferents elements de la llar, el pa, el  foc i l’aigua. Finalment es va fer una oració a Juno per demanar-li protecció per la parella, i un cop aquesta es va acabar es va passar a la celebració.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=awx8DsGnXLQ[/youtube]

Durant la festa es va produir un fet cabdal: el pare de la núvia va mostrar (per enèsima vegada?) mostres d’adulteri, i quan la dona se’n va assabentar i li va demanar el divorci, que era un tràmit molt senzill.

L’espectacle em va agradar, ja que no coneixia gaire aquest tema i em va semblar molt interessant, sobretot per la immensa feina de recerca d’en Francesc Sánchez que la resta del públic no es podia ni imaginar i per la qualitat de la traducció. D’altra banda, haig de remarcar que hi havia alguns aspectes “tècnics” que no em van acabar de fer el pes, com els problemes de so (el micròfon no funcionava del tot bé i els altaveus feien un soroll molest) i algunes imprecisions i anacronismes en la vestimenta dels figurants, tot i que la resta del públic segur que no se’n va adonar.

Foto de María Sánchez

Moment de les núpcies

Per tant, recomano visitar aquest festival, que és una mostra de que es pot fer bona feina amb poc pressupost i molt d’altruïsme, dedicació i passió.

Gràcies a la María Sánchez pel material audiovisual.

Els “Grands Jeux Romains” de Nîmes

1

Durant els dies 2 i 3 de maig, es va desenvolupar a la ciutat francesa de Nîmes un espectacle de reconstrucció històrica diferent, curiós: els Grans Jocs Romans.

Aquestes celebracions, organitzades per Culturespaces (una empresa de gestió cultural) des de fa 6 anys, tenen cada edició un tema diferent, i el d’aquest any eren les guerres púniques, concretament la segona, amb Aníbal i Escipió com a protagonistes. El seu objectiu principal és la difusió i promoció del patrimoni i la història de la ciutat (en temps dels romans s’anomenava “Nemausus”), donant molta importància al turisme cultural interior, als mateixos francesos.

Naturalment, jo no vaig deixar passar aquesta oportunitat i vaig assistir a la sessió del dissabte (se’n fan dues, una cada dia), tot i que abans de que comencés vaig assistir a diferents representacions que es feien a les rodalies, tals com una entrega de condecoracions militars (dona militaria), una cerimònia religiosa gal·la i una pompa (desfilada) militar de tots els recreadors participants (uns 400), que representaven tres pobles diferents: romans, cartaginesos i gals. I de pas practicava el meu francès, per què no?

L’espectacle es desenvolupa a l’amfiteatre romà de la ciutat, les “Arènes de Nîmes” , un edifici perfectament conservat on es celebren regularment “corridas” de braus, una tradició fortament arrelada a la zona per molt estrany que pugui sonar (com a curiositat, el menjar típic de la ciutat és l’estofat de carn de toro).

L’acte va començar amb una cursa de sis cavalls (equiria), on els genets de tres corporacions diferents (representant tres barris de la ciutat antiga) corrien al voltant d’una spina (el centre de la pista al voltant del qual es corre en un circ) de manera violenta i desbocada degut a la falta de normes. Després va seguir el repartiment de pa perfumat, una altra tradició dels jocs d’amfiteatre.

Seguidament es va passar a un dels plats forts: els combats. Just després que uns presoners de guerra lluitessin contra homes vestits de minotaures, els gladiadors van passar a escena i ens van oferir combats molt vistosos, sense coreografia (cosa que valoro molt) i que van satisfer la set de “sang” del públic, que per un moment va fer sortir els seus instints més primaris (en realitat no hem canviat en tants anys).

Copyright V Formica

La tercera part és la que més em va agradar, ja que explicava el viatge que va fer Anníbal des d’Hispània fins a les mateixes portes de Roma mitjançant representacions dels diferents grups de reconstrucció històrica de les batalles contra els Volques a la Gàl·lia (de la qual els cartaginesos van sortir airosos) i de Zama contra els romans, que va representar la fi de la guerra i la victòria de la Ciutat Eterna. Els combats, com podreu veure al vídeo, són multitudinaris i ben preparats, i aquest any van comptar amb la presència d’un elefant!

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=5r84YDhRJrI[/youtube]

Em va impressionar que la majoria dels espectadors fossin de la mateixa localitat, dels quals aproximadament la meitat del públic eren nens (un públic escolar/familiar), però el millor era l’ambient: milers de veus cridant a l’uníson, animant els gladiadors, els aurigues i els soldats amb una passió desbordada, fins un punt que si no fos per la roba, l’idioma dels crits i el narrador i la tecnologia hauria pensat que era feia més de dos mil·lennis.

M’entrevisten a Ràdio Premià

6

Avui s’ha emès durant el magazín “Tot d’una” (de Ràdio Premià de Mar) l’entrevista que em van fer arran del meu 2n lloc al Premi Hèracles, on també hi era present la meva tutora, la Margalida Capellà.

Durant mitja hora, la Lola Busquets, la presentadora del programa, em va preguntar diferents aspectes de la meva vida, tant acadèmica com personal, de manera que aquesta és una bona manera de conèixer-me millor!

El que és més important és que xafardegeu una mica el document, que naturalment recomano d’escoltar al complet, per saber cap on va el bloc i què he fet per arribar fins aquí.

(a partir del minut 10:30)

L'Arnau Lario i la Margalida Capellà a Ràdio Premià de Mar

L’Arnau Lario i la Margalida Capellà a Ràdio Premià de Mar. Fotografia: Lola Busquets

Go to Top