A principis de setembre vaig entrevistar en José Miguel Gallego, gerent de l’empresa ARTIFEX, dedicada a la conservació i recreació del patrimoni arqueològic i organitzadora de la VIA SCIPIONIS i VIA ANNIBALICA…

Per començar, va respondre a la pregunta que sempre faig als entrevistats: Què és la reconstrucció històrica per tu? Per ell, aquesta disciplina, clarament diferenciada de l’arqueologia experimental, és una eina excel·lent per apropar el nostre passat a la gent a partir de la reproducció d’eines o de teories, de manera que els arriba un coneixement complex que altrament no haurien rebut. D’altra banda, ell considera que l’arqueologia experimental és una disciplina científica que té el valor afegit d’agafar dades obtingudes mitjançant l’arqueologia, reproduir un seguit de característiques i demostrar empíricament una hipòtesi plantejada sobre la resistència d’un material, una tècnica constructiva o l’elaboració d’una recepta culinària de segles d’antiguitat, per exemple.

Pel que fa a Artifex, és una jove empresa de plantilla reduïda però experta que abarca tots els àmbits de l’arqueologia i la gestió del patrimoni: elaboració d’estudis de museïtzació, reproduccions de peces, excavacions d’urgència, projectes d’arqueologia experimental… Entre aquests últims, que conformen la faceta més visible de l’empresa, podem trobar la “Via Scipionis”, una iniciativa en la qual més de mitja dotzena de persones relacionades amb el món de la història van recrear la ruta que van fer els soldats d’Escipió l’Africà des del riu Ebre fins l’actual Cartagena en el marc de la segona guerra púnica. Una proesa i una innovació en el camp de la reconstrucció històrica que va assolir una gran expectació allà per on passava, i que va aportar, segons l’entrevistat, nombroses dades que més tard serien estudiades (no hem d’oblidar que la finalitat d’aquesta iniciativa era, en gran part, científica), tant sobre la despesa calòrica com el desgast físic que van patir els participants, entre els quals trobem el mateix Gallego.

L’estat actual del patrimoni arqueològic és una de les preocupacions de l’entrevistat, que, com podreu veure al vídeo, manifesta la necessitat dels jaciments arqueològics de ser humanitzats, és a dir, de ser apropats al públic d’una manera més dinàmica que l’actual, amb activitats que l’atreguin a conèixer el nostre passat. Un exemple podria ser la reconstrucció històrica, l’èxit de la qual ha quedat àmpliament demostrat en diverses ocasions.

Però això no és tot, sinó que “Artifex” té a la cartera un projecte molt més ambiciós i atractiu que la “Via Scipionis”: la “Via Annibalica” . Tot i que no sembla que hi hagi diferència entre els dos projectes, les diferències són moltes, ja que la segona no constitueix un estudi científic, sinó que pretén dinamitzar el patrimoni arqueològic romà situat a la zona on es desenvolupi aquesta. El problema és que la “Via Annibalica” requereix un finançament important per part de grans organitzacions, tant públiques com privades, cosa que dificulta la realització de la mateixa. Malgrat aquests inconvenients, el senyor Gallego veu factible la seva realització, com podreu veure al vídeo de l’entrevista:

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Yy_MNNbBEpI[/youtube]

Val a dir que aquest resum per escrit no reflecteix la totalitat de l’entrevista, que recomano veure sencera o, com a mínim, us animo a buscar el moment en què es parla d’un tema en concret si voleu aprofundir-hi.

Per acabar, vull agrair a l’entrevistat l’atenció i l’amabilitat que vaig rebre per part seva, així com l’agradable conversa que vam mantenir, tant dins com fora de càmera.