Posts tagged França
Els “Grands Jeux Romains” de Nîmes
1Durant els dies 2 i 3 de maig, es va desenvolupar a la ciutat francesa de Nîmes un espectacle de reconstrucció històrica diferent, curiós: els Grans Jocs Romans.
Aquestes celebracions, organitzades per Culturespaces (una empresa de gestió cultural) des de fa 6 anys, tenen cada edició un tema diferent, i el d’aquest any eren les guerres púniques, concretament la segona, amb Aníbal i Escipió com a protagonistes. El seu objectiu principal és la difusió i promoció del patrimoni i la història de la ciutat (en temps dels romans s’anomenava “Nemausus”), donant molta importància al turisme cultural interior, als mateixos francesos.
Naturalment, jo no vaig deixar passar aquesta oportunitat i vaig assistir a la sessió del dissabte (se’n fan dues, una cada dia), tot i que abans de que comencés vaig assistir a diferents representacions que es feien a les rodalies, tals com una entrega de condecoracions militars (dona militaria), una cerimònia religiosa gal·la i una pompa (desfilada) militar de tots els recreadors participants (uns 400), que representaven tres pobles diferents: romans, cartaginesos i gals. I de pas practicava el meu francès, per què no?
L’espectacle es desenvolupa a l’amfiteatre romà de la ciutat, les “Arènes de Nîmes” , un edifici perfectament conservat on es celebren regularment “corridas” de braus, una tradició fortament arrelada a la zona per molt estrany que pugui sonar (com a curiositat, el menjar típic de la ciutat és l’estofat de carn de toro).
L’acte va començar amb una cursa de sis cavalls (equiria), on els genets de tres corporacions diferents (representant tres barris de la ciutat antiga) corrien al voltant d’una spina (el centre de la pista al voltant del qual es corre en un circ) de manera violenta i desbocada degut a la falta de normes. Després va seguir el repartiment de pa perfumat, una altra tradició dels jocs d’amfiteatre.
Seguidament es va passar a un dels plats forts: els combats. Just després que uns presoners de guerra lluitessin contra homes vestits de minotaures, els gladiadors van passar a escena i ens van oferir combats molt vistosos, sense coreografia (cosa que valoro molt) i que van satisfer la set de “sang” del públic, que per un moment va fer sortir els seus instints més primaris (en realitat no hem canviat en tants anys).
La tercera part és la que més em va agradar, ja que explicava el viatge que va fer Anníbal des d’Hispània fins a les mateixes portes de Roma mitjançant representacions dels diferents grups de reconstrucció històrica de les batalles contra els Volques a la Gàl·lia (de la qual els cartaginesos van sortir airosos) i de Zama contra els romans, que va representar la fi de la guerra i la victòria de la Ciutat Eterna. Els combats, com podreu veure al vídeo, són multitudinaris i ben preparats, i aquest any van comptar amb la presència d’un elefant!
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=5r84YDhRJrI[/youtube]
Em va impressionar que la majoria dels espectadors fossin de la mateixa localitat, dels quals aproximadament la meitat del públic eren nens (un públic escolar/familiar), però el millor era l’ambient: milers de veus cridant a l’uníson, animant els gladiadors, els aurigues i els soldats amb una passió desbordada, fins un punt que si no fos per la roba, l’idioma dels crits i el narrador i la tecnologia hauria pensat que era feia més de dos mil·lennis.
Comentaris recents