Un nou nivell d'empatia
Entrevistes
Entrevista a Javier García
211 anys
Ahir vaig anar a Gavà a entrevistar en Javier García Pérez, concretament a la seva cafeteria “La Torna“.
Tot i la brevetat de l’entrevista en comparació amb altres que he fet, vam parlar de moltes coses:
Per ell, la reconstrucció històrica és una eina per apropar la història a la gent i fer-la més interessant i visual. Per ara, ell veu que la gent sap distingir entre els diferents nivells de realisme quan va a un festival de reconstrucció històrica, tot i que sempre hi ha excepcions.
Pel que fa a la seva experiència personal, ell hi va entrar en contacte mitjançant la xarxa, quan va trobar un grup de gent interessada en la història de Roma que recreava la vida a l’antiguitat. En Javier em va dir que ell s’hi va unir per sentir-se com un romà, i fer les mateixes coses que feien ells, de manera que podem dir que va ser un cert nivell d’empatia el que va fer que decidís participar-hi.
Ell va començar en un grup que recreava l’època augústea, però més tard es va passar a l’època republicana (que ell diu que és més difícil documentar-se). El principal motiu va ser que és una part de la història de Roma que té molt poca presència entre la comunitat recreadora, a més de pel fet que el principal conflicte d’aquest període (les guerres púniques) es va desenvolupar al nostre territori (la futura Hispània).
Actualment forma part dels “Evocati Apri Scipioni“, que al seu torn pertany a “Bellum anibalicum“, una associació per a la recreació de les guerres púniques que engloba els mateixos “Evocati”, “Athenea promakhos“, “Iboshim” i “Ibercalafell“, tots relacionats amb aquest famós conflicte armat.
Per acabar, em va parlar de projectes de futur: Realitzar la via Scipionis, la ruta que va fer Escipió l’africà, amb l’equipació d’un soldat romà republicà i construir un campament de l’època, per ajudar a la gent a fer-se una idea de com vivia un militar llatí del segle II abans de la nostra era.
Aquí teniu el vídeo complet, i demano disculpes si el so no és el millor:
[youtube width=”550″ height=”450″]http://www.youtube.com/watch?v=bpr1Kzdp8Qo[/youtube]
Vull agrair a l’entrevistat la seva amabilitat i cordialitat, així com el detall de convidar-nos a prendre alguna cosa…
Entrevista a Francesc Sánchez
411 anys
El dimecres dia 6 d’agost vaig anar a Sabadell, on m’esperava el senyor Sánchez. Vam fer l’entrevista al seu despatx, on ell exerceix d’advocat especialitzat en urbanisme, conjuntament amb una homòloga. A més, dirigeix el bloc de difusió cultural “Arraona romana”, on persones apassionades pel món romà escriuen assajos i articles sobre aspectes de la vida llatina.
Per començar, vam parlar de la seva visió de la reconstrucció històrica: Ell creia que és una activitat cultural que pretén reviure, amb un estudi acurat de les fonts clàssiques, una època en concret en primera persona. Pel que fa a la situació actual de la recreació històrica, ell creu que, malgrat la crisi, s’han creat molts grups que s’hi dediquen, més notablement a l’estranger, tot i que els que hi ha s’hi dediquen molt seriosament. D’altra banda, en Francesc va dir que hi ha amplis sectors acadèmics que encara no s’ho prenen seriosament, així com l’administració.
Ja en una esfera més personal, em va explicar que ell s’havia apassionat pel món romà quan estudiava dret i va comencar a fer l’assignatura de dret romà, i des de llavors es va introduir en un món diferent i es va adonar que, en realitat, som romans. A més, com que ell es dedica al dret urbanístic i els romans van ser grans constructors, la naturalesa de la seva professió està estretament unida a la cultura llatina.
Tot i la seva dedicació a la feina, el seu projecte més important és el bloc “Arraona romana”, al qual dedica moltes hores i esforços, justament reflectits en els resultats. Naturalment, convido al lector a visitar-lo, sobretot si té curiositat per conèixer coses noves, ja que, segons la meva opinió, no és necessari que t’apassioni el món romà per passar una bona estona de lectura. Segons l’entrevistat, hi ha hagut persones que s’han apassionat per la història clàssica després de llegir assajos del bloc!
Quan vam tocar el tema de la seva experiència amb la reconstrucció històrica, em va dir que ell no n’era un apassionat, però que li agradava sentir-se romà durant una estona i que participava en festivals una o dues vegades a l’any, “pel vici”. Pel que fa a projectes més extensos, en Francesc va dir que l’associació “Arraona romana” tenia com a intenció potenciar l’arqueologia romana de Sabadell (una vil·la rural), però que després de parlar amb el llavors regidor de cultura es va organitzar un festival de reconstrucció històrica (la Renovatio Arragonis), que va durar tres anys (2009-2011), i que es va acabar a causa de la manca de finançament.
Per acabar, vam parlar dels diferents projectes de futur que tenen des de l’associació: Es vol crear una revista quinzennal amb els diferents articles publicats, a fi d’augmentar la difusió d’Arraona romana. També es vol publicar un llibre que tracti sobre algun tema en concret, com contes o textos d’època romana.
Aquí teniu el vídeo complet:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=RRp7GSdC6mA&list=UUrSC2G51BCK2HWqlOhdMUaA[/youtube]
Vull agrair a en Francesc Sánchez el temps que em va dedicar , no només per gravar l’entrevista, sinó per la seva amabilitat i la seva conversa.
Entrevista a Josep Maria Blanco
011 anys
Fa uns dies vaig entrevistar en Josep Maria Blanco, professor de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Per començar, em va donar la seva visió del que era la reconstrucció històrica, i va dir que aquesta és una manera d’esbrinar com vivia la gent d’èpoques passades i posar-se a la seva pell. Pel que fa a la situació actual de la reconstrucció històrica, ell va dir que, sobretot depèn del context de cada país, ja que influeix molt la presència que van tenir els romans, si bé també s’ha de tenir en compte el nivell cultural de les diferents cultures nacionals. En el nostre cas, va dir, encara hi ha molta feina a fer, ja que es considera per molta gent com una cosa curiosa i pintoresca.
Més tard, vam passar a l’esfera més personal, i em va parlar de la seva experiència en el món de la reconstrucció històrica: Participa en dos grups diferents, als quals va accedir gràcies a la seva passió per la història i contactes personals. Aquests dos grups són: Barcino Oriens, que reconstrueix la vida en època romana, tal com es pot veure en aquest article, i “Amics de la Girona Napoleònica 1809”, que recrea l’exèrcit aliat que va lluitar contra els exèrcits de l’imperi de Napoleó, concretament els setges de Girona durant la guerra del Francès.
Seguidament, el seu discurs es va centrar en els aspectes més pràctics de la seva participació, i va parlar sobre la part logística: per començar, em va dir que a vegades li costava compaginar la seva participació als dos grups, però que sempre mantenia un equilibri raonable entre ambdues agrupacions. A més, i com a detall que va remarcar emfàticament, creia que era molt important dialogar amb la família sobre aquest tema, ja que “és el més important i el primer”, de manera que si s’arriba a un acord beneficiós per ambdues parts ell no té cap problema en gaudir de la reconstrucció històrica.
Pel que fa a la seva participació als grups, haig de remarcar la seva funció a Barcino Oriens, on s’ocupa de l’aspecte extern de l’agrupació (publicitat, promocions, contactes…), cosa que resulta lògica, ja que cada membre aporta al conjunt els seus punts forts pel bé comú.
Foto de l’entrevistat durant una representació del grup “Barcino Oriens”
Per finalitzar, vull remarcar que, a més de participar a la recreació del setge de Girona (amb “Amics de la Girona Napoleònica 1809”) i a diferents festivals d’època romana, com la Magna Celebratio o les Barcino Colonia Romae (amb “Barcino Oriens”), el projecte que més il·lusió li fa és la recreació de la batalla de Waterloo (Bèlgica), on grups de tota Europa i Amèrica “s’enfrontaran” per rememorar l’efemèride (fa 200 anys d’aquest esdeveniment).
Aquí teniu l’entrevista completa:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=sRgh8GnCDXQ[/youtube]
Vull agrair especialment el fet que el senyor Blanco es desplacés a casa meva des de Barcelona, cosa que entenc que suposa més temps del que m’hauria pogut concedir.
Entrevista a Abel Marco
111 anys
El dia 11 de juliol vaig anar al CAT (Centre d’Atenció Turística) de Teià, on em va rebre l’Abel Marco Freixa, coordinador de la Cella Vinaria, un jaciment que conté les restes d’un celler i espais per a la producció i transformació del vi, datats entre el segle II aC i el V dC. A més, és dinamitzador d’espais arqueològics, guia cultural i blogger. És badaloní i col·labora amb el museu d’aquesta ciutat amb la seva tasca de guia.
Per començar, vam parlar del seu concepte de reconstrucció històrica, que ell definia com “la cosina germana de l’arqueologia experimental”, que es diferencia d’aquesta perquè és més propera al públic. A més, va dir que feia pocs anys, concretament 15, que tenia una presència real als mitjans de comunicació, i que era important de cara a la conscienciació de la gent, ja que els apropa la història.
Pel que fa a la Cella Vinaria, el senyor Marco va dir que era un exemple del desaprofitament de diferents jaciments de la zona, degut a les seves reduïdes mides i a la seva distància dels indrets habitats, com la Fornaca (a Vilassar de dalt), tot i tenir unes característiques úniques a tot l’imperi. “Aquest parc aqueològic té 3000 metres quadrats i és el segon més gran del territori que conforma l’antiga Laietània”, va dir.
Segons la seva opinió, la Cella és una magnífica ocasió per conèixer la cultura del vi a la zona de la DO Alella, on, segles enrere, es produïa el vi laietà, que, paraules textuals, “era un vi dolentot”, que es coneixia com el vi dels soldats, ja que s’han trobat àmfores marcades amb segells de productors de la zona a totes les fronteres de l’antic imperi romà.
Més tard em va dir que des de l’empresa Tanit difusió cultural, però, sobretot, a causa de la seva persistència, es feia el festival Vinalia Rustica, a més de diverses activitats i tallers relacionats amb la cultura alimentària, però sobretot amb el vi. Tot això, va dir, es realitzava a través de la reconstrucció històrica, i el mateix Abel representava diferents papers, com de l’esclau Epictet, l’encarregat de dur la producció a terme en absència de l’amo, el que es podria comparar amb l’ofici de masover, si bé salvant les evidents distàncies.
Per acabar, va explicar que tenia un projecte de futur important respecte a les activitats culturals del CAT: crear un petit grup de teatre que representarà obres de poca durada, alhora que cada actor teatralitza diferents personatges. Aquests espectacles, juntament amb les visites teatralitzades i les cates de vins i olis, marcaran l’agenda de la Cella Vinaria aquest any.
Aquí teniu el vídeo de l’entrevista completa:
[youtube width=”450″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=8I64ftDUN5I[/youtube]
Finalment, vull agrair efusivament el tracte que se’m va propinar aquell dia, ja que, a més de concedir-me l’entrevista, el senyor Marco em va guiar pel jaciment i em va explicar molts detalls que no coneixia sobre la producció, emmagatzematge i transport del vi laietà que desconeixia.
Entrevista a Clara Forn
111 anys
Clara Forn Perramon treballa al museu de Badalona i és tècnica especialitzada en producció d’exposicions, activitats i comunicació al públic, a més d’elaboració d’elements multimèdia aplicats a espais expositius i virtuals. Actualment treballa al museu de Badalona i forma part de l’organització de la Magna Celebratio.
Per començar, la Clara Font creu que la reconstrucció històrica és una activitat que permet recrear la vida romana i mostrar com era la vida en èpoques passades, i, a més, pensa que aquest tipus de celebracions està vivint un punt àlgid pel que fa al reconeixement i suport, ja que cada cop té més presència al món cultural.
Pel que fa a la Magna Celebratio, es va fundar amb ànim de fer créixer un festival en l’àmbit local per conscienciar els badalonins en el seu patrimoni i divulgar la cultura romana. Això va ser possible gràcies a l’assessorament de Ramon Cajigal i a l’emmirallament en les primeres edicions de la Tarraco Viva. Aquest festival ha acabat derivant en una celebració centrada en l’àmbit familiar, gràcies als nombrosos tallers que es realitzen durant el seu transcurs, sobretot tractant la vida quotidiana, d’una manera similar al que fan en diferents festivals d’Alemanya.
La senyora Font també ha parlat del grup de reconstrucció històrica de Badalona, que es va crear com a suport a la Magna Celebratio, però que ha acabat “independitzant-se”, si bé continua formant part de l’ens del Museu. Els seus membres no tenen necessàriament un lligam amb el món antic, però els uneix el seu arrelament a la ciutat i al seu associacionisme, si bé alguns dels col·laboradors sí que tenen estudis relacionats amb la història o l’arqueologia.
Aquí teniu l’entrevista completa:
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=k5VYWyM_eb8[/youtube]
Reconstrucció històrica de Badalona
212 anys
Època recreada: Alt imperi romà
Àmbit de recreació: Vida quotidiana (civil)
Ubicació: Badalona
Aquesta entitat, directament relacionada amb el Museu de Badalona, va ser creada per donar support logístic a la Magna Celebratio, el festival de reconstrucció històrica organitzat des del mateix museu, tot i que després s’ha anat consolidant com a ens “independent” del festival.
Tal com deia la senyora Forn a la seva entrevista, la feina realitzada ha fet que el grup hagi crescut fins arribar a oferir 23 demostracions d’oficis diferents durant l’edició del 2014, a més de la creació d’espectacles “teatrals” de recreació històrica, com “El casament d’August i Lívia”, on representaven tot el que va envoltar aquella cerimònia amb la màxima rigorositat històrica possible.
Detall del “Casament d’August i Lívia” realitzat a Tarragona
Com molts dels grups d’aquesta índole, el de Badalona està format per persones provinents de tots els orígens professionals i geogràfics, ja que, tot i que molts són de la ciutat, el que no ho són tenen algun vincle amb el món romà i el patrimoni arqueològic de la mateixa, de manera que a tots els membres els uneix la passió pel món romà i per Baetulo, les ruïnes de la qual són visitables. Aquests membres es podrien classificar en dos grups: els que tenen un ofici extrapulable al món romà (és a dir, no tenen coneixements d’arqueologia ni d’història però poden recrear oficis romans degut a la seva experiència artesanal en el tema) i els que tenen vastos coneixements d’història/arqueologia i que es dediquen a investigar. La unió d’aquests dos grups són, segons Clara Forn, la raó de l’èxit del grup. Des del febrer del 2006 han participat amb el grup de Reconstrucció històrica un total de 42 col·laboradors i més de 80 participants esporàdics.
A més a més manté relació amb altres museus i festivals de reconstrucció històrica de temàtica romana com Tarragona, Sant Boi de Llobregat, Camesa (Cantabria), Santander o Zarautz (País Basc).
El més important d’aquest grup és que tracta un aspecte de la reconstrucció històrica, la vida quotidiana. Hi ha pocs grups que s’hi dediquin, tals com Thaleia o KuanUm, però l’especialitat del grup de reconstrucció històrica de Badalona és la “microhistòria”, la explicació de detalls de la vida quotidiana, en aquest cas del temps dels romans.
Comentaris recents