Durant els anys 1427 i 1428, Catalunya va ser sacsejada per una sèrie de terratrèmols molt intensos que van provocar danys a les edificacions i molts morts. Es pot parlar d’un període sísmic, això vol dir que va ser una successió de terratrèmols, per tant, alguns danys van ser per l’acumulació d’efectes.
Aquest període va sacsejar i va causar el pànic a Catalunya i França. Els efectes més destructors van ser a les comarques de la Selva, la Garrotxa, el Ripollès i la Cerdanya, però va fer especial incidència a Girona.
El període va tenir 4 fases culminants
- La seqüència sísmica de març-abril de 1427
- El terratrèmol del 15 de maig de 1427
- El terratrèmol del 14 de juny de 1427
- El terratrèmol del 2 de febrer de 1428
Una de les 4 fases culminants d’aquest període es va produir al 2 de febrer de 1428 amb el terratrèmol de la Candelera, que va matar el 90% de la població de Queralbs. Se l’anomena terratrèmol de la Candelera perquè es va produir a Queralbs el dia de les celebracions de la Candelera. Llavors tota la gent estava concentrada a l’església del poble i quan el terratrèmol va començar, es va estendre el pànic. Com que la gent tenia por, van córrer fora de l’església creant una riuada de gent, que va provocar la mort de moltes persones.
El terratrèmol de la Candelera és el segon terratrèmol més intens que ha patit Catalunya des del 1373. El terratrèmol de la Candelera va ser de 6,5 graus i amb epicentre a Camprodon. Hi va haver una gran devastació als Pirineus Orientals i va ser percebut a França fins a uns 300km de distància.
Causà mes de mil morts, la majoria de Puigcerdà (300), també en n’hi van haver molts de Camprodon (200) i de la Vall d’en Vas (180) i la de Bianya (130), també a Montagut (no se sap quants), 80 a Castellfollit (el 36% de la població), 30 a Barcelona i gairebé tots els ciutadans de Queralbs (150), que va quedar totalment arrasat.
Donada la intensitat del terratrèmol, les esglésies, monestirs i campanars van cedir, cosa que provocà danys de patrimoni i la mort dels fidels que hi practicaven.
Francesc Perernau i Campmany
Imatges:
